ART NEOCLÀSSIC (2)

ART NEOCLÀSSIC A ESPANYA I A CATALUNYA. Selecció d’autors i obres.
http://es.wikipedia.org/wiki/Neoclasicismo_en_Espa%C3%B1a
http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0ced110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
ARQUITECTURA

Arquitectura neoclàssica catalana
  Josep Maria Montaner i Martorel: La Modernització de l’utillatge mental de l’arquitectura a Catalunya: 1714/1859. IEC, Barcelona, 1990.
S’adopta el model francès.
Entre els arquitectes catalans del Neoclàssic destaquen figures com Ignasi March, Joan Soler i Faneca, els germans Josep Mas i Dordal i Pau Mas i Dordal, Josep Ribes i Margarit i Josep Renart i Closes.

Alguns edificis neoclàssics:
 http://www.poblesdecatalunya.cat/cerca.php?estil=5&d=1
Barcelona - Palau Moja

Al Pais Valencià també trobem un bon ventall d’exemples d’edificis neoclàssics: esglésies sobretot
Quant als palaus, fora de Catalunya, hem de destacar el Palau Reial de Madrid.
File:Palacio real.jpg
També és neoclàssic el  Palau de Villahermosa que acull la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza a Madrid.
Arquitectes neoclàssics espanyols foren  Ventura Rodríguez (1718-1785) a cavall entre barroc i neocclassicisme, autor de la façana clàssica de la Catedral de Pamplona.

Diego de Villanueva y José Hermosilla, i sobretot, Francisco Sabatini (1722-1797) que ve de Palermo

autor de La Puerta de Alcalá, La Aduana de Madrid i la Iglesia de Santa Ana de Valladolid.
 Juan de Villanueva (1739-1811) és el més neoclàssic i li devem l’edifici del Museu del Prado. Se’n va anar a roma i en tornar es convertí en l’arquitecte de El Escorial.

 Fitxer:Entrada al Real Museo por el Lado de San Jerónimo.jpg
Aspecte de la façana de Goya del Museu del Prado, segons projecte de Villanueva. Es tracta de la seva obra mestra.(Viquipèdia)
Altres obres:

ESCULTURA
http://www.arteespana.com/esculturaneoclasica.htm

La Academia de San Fernando i els escultors cortesans: 
José Álvarez Cubero (1768-1827),
Ramón Barba (1769-1831),
 Valeriano Salvatierra (1789-1836)

Destaquem els escultors catalans: en DAMIÀ CAMPENY (Mataró, 1771 – Barcelona, 1855)
 http://www.mnac.es/colleccio/col_modern.jsp?lan=001&ambit=58

Lucrècia

Esbós de la mort de Cleopatra
La estàtua de Damià Campeny a la Plaça de Sants. La foto és de http://rcasas22.wordpress.com  Esbós de la mort de Cleopatra

 Catàleg de l’Acadèmia de Sant Jordi: http://www.racba.org/fons_escultura.php?p=3
 File:Diana sorpressa al bany de Campeny.jpgDiana i les seves ninfes sorpresses al bany per Acteó (1798-1799), marbre, 78 x 118 x 14 cm, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 302 E)
ANTONI SOLÀ (Barcelona, 29 de març de 1780 – Roma, 10 de juny de 1861)http://www.arteespana.com/antoniosola.htm
 Fitxer:Barcino-Sant Just 105.JPG
Caritat Romana, per Antoni Solà (Madrid, Museo del Prado, Casón del Buen Retiro)Autor foto: BOCACHETE
 Fitxer:Barcino-Sant Just 104.JPG
Matança dels innocents, per Antoni Solà (marbre, 158 x 90 x 97 cm), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. gen. 194 E), Barcelona. Foto: Bocachete,
Catàleg de l’Acadèmia de Sant Jordi: http://www.racba.org/fons_escultura.php?p=3
PINTURA.
MENGS. Autoretrat al pastel

Mariano Salvador MAELLA
 http://www.arteespana.com/marianosalvadormaella.htm

GOYA. Podeu veure la majoria de les seves obres al Museu del Prado de Madrid

 Alumne d’un altre deixeble de Luzán: BAYEU.
El 1770 se’n va a Itàlia per terra, visita diferents ciutats i participa en un concurs de pintura a Parma. Sense èxit torna a Saragossa. Molt aviat rep un encàrrec important: decorar la volta del coreto de l’església de la basílica del Pilar. A Itàlia havia après a pintar al fresc. Després de divesos enc“arrecs, en Mengs el crida per fer els cartrons per als tapissos de la Real Fábrica de Santa Bárbara. Després va realitzar les pintures de la Cartoixa.

File:La romería de San Isidro.jpg
La romería de San Isidro. Exemple de pintures negres.

 https://es.wikipedia.org/wiki/El_tres_de_mayo_de_1808_en_Madrid



 parella de l’anterior.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *