CATALUNYA DEL NORD. EL ROMÀNIC DE LA COMARCA DE LA CERDANYA
Mare de Déu de Ger
França: Mapa de la regió de Llenguadoc-Rosselló, hi trobem les comarques històriques catalanes:
http://www.aldeaglobal.net/alu510/Franca/mapa%20pirineus%20orientals.htm
Comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s’inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló. Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès), el qual s’engloba dins de la regió del Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon), el qual es coneix informalment en francès com a Pays catalan
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya_nord
Escena retrada per Laumosnier que representa la signatura del tractat dels Pirineus amb Lluís XIV de França i Felip III d’Aragó a l’Illa dels Faisans el 1659. Veure Història de la Catalunya Nord: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Catalunya_del_Nord i Tractat dels Pirineus. http://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_dels_Pirineus
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya_del_Nord
LA CERDANYA. EL ROMÀNIC
El romànic a Catalunya: http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_rom%C3%A0nic_a_Catalunya
Art romànic al MNAC:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Col%C2%B7lecci%C3%B3_d%27art_rom%C3%A0nic_del_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya
http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13
http://fr.wikipedia.org/wiki/Liste_des_%C3%A9glises_romanes_des_Pyr%C3%A9n%C3%A9es-Orientales
http://www.green-man-of-cercles.org/articles/the_cerdagne.pdf EN ANGLÈS, en versió PDF text i fotos.
Monestirs romànics http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Monestirs_rom%C3%A0nics_de_Catalunya
EL ROMÀNIC DE L’ALTA CERDANYA
http://www.dadescat.info/com/alta_cerdanya.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Alta_Cerda%C3%B1a
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Esgl%C3%A9sies_rom%C3%A0niques_de_l%27Alta_Cerdanya
SANT BARTOMEU DE BAJANDE
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Bartomeu_de_Bajande
SANT ROMÀ DE CÀLDEGUES
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Rom%C3%A0_de_C%C3%A0ldegues
Més fotos:
http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:%C3%89glise_Saint-Romain_de_Cald%C3%A9gas
SANT JOAN BAPTISTA DE DORRES
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_Baptista_de_Dorres
Més fotos:
http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:%C3%89glise_Saint-Jean_de_Dorres?uselang=fr
Més informació:
Ventosa i Serra, Enric (2004). Les Esglésies romàniques de la Cerdanya. Farell Editors
Géraldine Mallet, Églises romanes oubliées du Roussillon, Montpellier, Les Presses du Languedoc, 2003, 334 p
MARE DE DÉU DE BELL-LLOC DE DORRES
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Bell-lloc_de_Dorres
MARE DE DÉU D’ER
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_d%27Er
SANT JULIÀ D’ESTAVAR
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_d%27Estavar Més fotos:http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:%C3%89glise_Saint-Julien_d%27Estavar
SANT MARTÍ D’IX
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_d%27Ix Més fotos: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:%C3%89glise_Saint-Martin_d%27Hix
Frontal d’altar: a
http://ca.wikipedia.org/wiki/Frontal_d%27altar_d%27Ix hi trobareu bibliografia.
al MNAC
SANT FRUCTUÓS DE LLO
Més fotos:
http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:%C3%89glise_Saint-Fructueux_de_Llo
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Fructu%C3%B3s_de_Llo
SANT PERE D’OCEJA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_d%27Oceja
Més fotos: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:%C3%89glise_Saint-Pierre_d%27Oss%C3%A9ja
SANTA LLOCAIA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Llocaia
En francès: http://sainte-leocadie.pagesperso-orange.fr/eglise.htm
SANT MARTÍ D’UR
Més fotos: http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:%C3%89glise_Saint-Martin_d%27Ur
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_d%27Ur
SANTA COLOMA DE VIÀ
Més fotos i informació: http://www.aldeaglobal.net/alu510/Franca/Santa%20Coloma%20de%20Via.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Coloma_de_Vi%C3%A0
Més informació sobre aquestes esglésies i d’altres, i fotos identificatives:
http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=28,
http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=27
http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=26
http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=25
ROMÀNIC DE LA BAIXA CERDANYA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_rom%C3%A0nic_de_la_Baixa_Cerdanya
El llac de Puigcerdà (foto pròpia, agost 2013) capital de la Baixa Cerdanya.
L’art romànic de la Baixa Cerdanya es dóna principalment a l’arquitectura religiosa de les seves esglésies. Es tenen notícies de moltes d’elles gràcies a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, al final del segle IX, on consta una llista de seixanta-vuit parròquies, esglésies i viles de la Cerdanya, que foren assignades en dot a Santa Maria d’Urgell. La importància de la Seu s’emmarca, sobretot en la seva condició de seu episcopal datada de l’època visigòtica. Més
- Monestir de Sant Miquel de Cuixà: Sant Andreu de Baltarga, Sant Julià de Tartera, Sant Tomàs de Ventajola, Santa Eugènia de Saga i Santa Cecília de Bolvir.
- Monestir de Santa Maria de Serrabona:Sant Martí d’Urtx.
- Monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, Santa Coloma de Ger, Sant Esteve d’Umfred
- Monestir de Sant Pere de Roda: Sant Pere d’Osseja
- Monestir de Sant Martí del Canigó: Sant Esteve de Guils, Sant Bartomeu de Bajande, i Santa Maria de Mosoll.
És important la pintura sobre taula realitzada pels frontals amb temes del pantocràtor i historiats sobre els Evangelis o les vides dels sants. Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_rom%C3%A0nic_de_la_Baixa_Cerdanya
- Sant Miquel de Soriguerola: Pintat pel nominat mestre de Soriguerola a mitjans del segle XIII. A la part esquerra superior hi ha tres escenas sota una arcada cadascuna, a la dreta l’escena de sant Miquel i el dimoni pesant ànimes la psicòstasis, i una visió del judici dels benaventurats. A la part baixa és el Sant Sopar, la lluita de sant Miquel amb el drac i una visió de l’infern. Les mides són 234 x 95 centímetres. Es conserva al MNAC.
- Sant Andreu de Baltarga: Al centre té la representació del pantocràtor dintre d’una màndorla i envoltat dels quatre evangelistes, hi ha dos quadres més per banda que representen el costat esquerre la Verge Maria amb sant Joan i el dessota la crucifixió de sant Andreu amb un soldat, al costat dret sant Andreu i sant Jaume i a baix sant Felip i sant Tomàs, tots els personatges són identificables per un rètol amb el seu nom. Datat de finals del segle XII o principis del XIII té unes mides de 94 x 156 centímetres, és troba al MNAC.[20]
- Sant Esteve de Guils.Del segle XIII al Museu del Prado a Madrid amb escena central del pantocràtor rodejat del tetramorf, a la part dreta l’enterrament de sant Esteve i a la part esquerra la lapidació del mateix sant.
- Sant Climent de Gréixer. Del segle XIII amb el tema iconogràfic del pantocràtor assegut en un tron molt ric i el tetramorf al quadrat que emmarca la màndorla, a l’esquerra les figueres de sant Pere i sant Pau i a la dreta sant Jaume i sant Andreu. És conserva al MNAC.
- Santa Eugènia de Saga. Al Museu d’Arts Decoratives de París es conserva d’aquesta església, un frontal d’altar del segle XIII, atribuït al mestre de Soriguerola, relatant la vida de Santa Eugènia.
- Santa Maria de Mosoll. Mides 100 x 168 centímetres. Amb dos registres, al superior s’aprecien a Gaspar, Baltasar i Melcior, la Mare de Déu i l’infant Jesús, sant Josep i la Visitació. Al registre inferior, l’Anunciació, sant Josep, Maria presentant a Jesús, Simeó rebent l’Infant i la Dormició de la Verge.És trova al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
- Santa Cecília de Bolvir.Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, es conserva un frontal d’altar de l’any 1200 aproximadament, amb escenes pintades de la vida de santa Cecília i sant Valerià.
Monestirs: Santa Maria de Talló, El monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred, a Alp, és el primer monestir cerdà al segle IX.
Més bibliografia a la mateixa pàgina de Viquipèdia.
Sobre la Baixa Cerdanya http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_Cerdanya
Enllaços a Esglésies romàniques de la Baixa Cerdanya:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Esgl%C3%A9sies_rom%C3%A0niques_de_la_Baixa_Cerdanya
Municipis de la Cerdanya.http://www.cerdanyaonline.com/ca/cerdanya/lacerdanya/municipis-cerdanya/municipis.html
Monuments a la Cerdanya: http://www.cerdanyaonline.com/ca/cerdanya/turisme-cultural/monuments/monuments-cerdanya.html
El romànic de la Vall de Meranges: http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=24
Per la solana de la plana: http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=23
Per la baronia d’Urtx: http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=22
Per la plana de la baga: http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=21
Per la Batllia: http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=21
Per la vall de la Llosa i solana de la Batllia: http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=19
(Mapes també)
|
PER LA BATLLIA (Pagus Tollonensis)
|
FITXES DEL ROMÀNIC http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/Cerdanya.htm
http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/109265#Frontales_de_altar
SANTA EUGÈNIA DE NERELLÀ (BELLVER DE CERDANYA)
foto RMS
fotos: RMS
fotos: RMS
fotos: RMS
Fotos dels capitells de la portalada: RMS
Fotos: RMS
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/38_SClimentGreixer/SClimentGreixer.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Climent_de_Gr%C3%A9ixer
Frontals d’altar:
http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/109265#Frontales_de_altar
“Sant Climent de Gréixer. Del siglo XIII con el tema iconográfico del pantocrátor sentado en un trono y el tetramorfo representado en el cuadrante que enmarca la mandorla, a la izquierda las figuras de san Pedro y san Pablo y a la derecha las de san Jaime y san Andrés. Se conserva en el MNAC.”
María Luisa Melero Moneo: La pintura sobre tabla del gótico lineal:
http://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-5.pdf
SANTA MARIA D’ALL (ALL-ISÒVOL)
http://webspobles.ddgi.cat/sites/isovol/pages_LeftMenu/DetailsLlocs.aspx?Id=2&Lista=Llocs_interes
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1072
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d’All
http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=23
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona s’hi conserven, procedents d’aquesta església, les talles d’una Majestat i la Verge d’All, les dues datades de finals del segle XII o primers del XIII.
imatge de l’orant
SANT ESTEVE DE GUILS DE CERDANYA
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1059
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Guils
SANTA CECÍLIA DE BOLVIR
fotos: RMS
http://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Cec%C3%ADlia_de_Bolvir
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1063
SANT ANDREU DE BALTARGA (BELLVER DE LA CERDANYA)
Fotos:RMS (4)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1005
TALLER MNAC: DE MESTRE ALEXANDER. Cap a 1200. Tremp i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta, 96 x 159,7 x 10 cm.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Andreu_de_Baltarga
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Fresco_de_Baltarga2.jpg
Les pintures murals: una exaltació de l’Església.
http://www.academia.edu/340434/Revaloracio_DUn_Conjunt_Oblidat_Les_Pintures_Murals_Romaniques_De_Sant_Andreu_De_Baltarga
de M. TERESA MATAS I BLANXART i JOSEPM. PALAU I BADUELL. Hi trobareu més bibliografia.
http://tribunaberguedana.blogspot.com.es/2013/06/sant-andreu-de-baltarga-bellver-de.html
http://www.museudiocesaurgell.org/romanico/cat/home.htm
SANT JULIÀ DE PEDRA
“El lloc de Pedra és citat per primer cop l’any 965 en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya (villa Petra Renesindo). Pertanyia al pagus tollonensis. Apareix posteriorment com Sant Juliani de Petra.
És una església de planta trapezoïdal d’única nau amb l’absis semicircular precedit de l’espai presbiterial. La part més antiga (segles X-XI) és el mur de tramuntana de la nau. En el segle XII es cobreix aamb una volta de canó (desapareguda), per la qual cosa les parets van haver de ser reforçades amb arcs formers, i s’aixeca l’absis amb una finestra de doble esqueixada i dues absidioles laterals disposades en creu (inapreciables des de l’exterior).
Al frontispici s’obre la porta actual, construïda als segles XVII i XVIII per substituir la de migdia; al capdemunt trobem una alta espadanya amb dos finestrals.
Entre el 1982 i el 1983 va ser restaurada per la Generalitat de Catalunya i el 1984 fou declarada Monument Històric Artístic Nacional.” extret de http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=20
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_de_Pedra
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1013
SANT COSME I DAMIÀ DE QUEIXANS (FONTANALS DE CERDANYA)
fotos:RMS
SANT MARTÍ D’URTX (FONTANALS DE LA CERDANYA)
Fotos: RMS
FOTO: RMS
ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE PRULLANS:
foto: RMS
foto: RMS
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1025, VIQUIPÈDIA i http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Sant%20Esteve%20de%20Prullans.htm
Per la vall de Bastanist. http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=18
| SANT SERNI DE COBORRIU http://www.cerdanyainteractiva.com/#p=scene_coborriu (text) http://www.cerdanyainteractiva.com/#p=scene_borermita1 “La menció més antiga sota la forma Caputrivi es troba a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X. Va ser consagrada de nou el 1137 quan es trasllada l’advocació de Sant Serni des de Vilavedra (Sant Serni i Sant Martí de Vilavedra) a l’actual Vall de l’Ingla a Coborriu. Pertanyia al pagus tollonensis (Capderiu o Cabariu). Va ser saquejada el segle XII pel comte Ramon Roger de Foix i el vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara. Posteriorment, en el segle XVIII, tornà a ser-ho per les hostes franceses. Tampoc se’n lliurà, per tercer cop, durant la Guerra Civil. És un edifici del segle XII, baix i allargat, format per una nau i un absis semicircular cobert amb una volta de pedra plana enrastellerada de punt d’ametlla, que carrega directament sobre les parets. L’absis presenta dues finestres de doble esqueixada i una decoració formada per una corona de cartel·les motllurades en forma de tor. La porta està oberta a migdia amb el bust d’un orant al muntant dret. La capella de migdia fou un afegit del segle XVII.” |
SANTA EULÀLIA DE PI
| “La menció més antiga la trobem l’any l003 en el testament de Bernart , vescompte de Conflent . El 1201 apareix com Sancta Eulalia qui est fundata in villa Pino. Pertanyia al pagus tollonensis. Profundament transformada durant el 1775, conserva alguns elements romànics de l’edifici construït en els segles XI i XII, que indicarien que aquest tenia una única nau amb l’absis a llevant. Es conserven les façanes oest i nord. A la nord és visible l’angle entre la nau i l’absis i a l’oest una porta tapiada de factura romànica. Hom hi aprecia, també, a l’extrem sud de la paret de ponent, la junta de la nau amb un porxo afegit poc desprès de la construcció de l’església.”http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=20 http://www.cerdanyainteractiva.com/#p=scene_santaeulaliadepi
|
SANTA LLÚCIA DE COBORRIU DE LA LLOSA
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1029
SANT ELOI DE MARTINET
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1032
SANT SADURNÍ DE MONTELLÀ
SANTA CECÍLIA DE BEDERS
http://www.cerdanya.org/TextoSub.aspx?SubAp=13&IdTxt=20
(Totes les fotos de l’Alta Cerdanya, mapes i alguna més de la Baixa Cerdanya han estat extretes de Viquipèdia, de pàg web del Patronat de Turisme de la Cerdanya o de la pàg. de Pobles de Catalunya, tret d’alguna excepció. De totes trobeu en aquesta entrada els enllaços, mentre que les signades amb RMS pertanyents a la Baixa Cerdanya són pròpies)
Excel.lent. un gran treball i molt ben fet i interessant.
Em sorprén el Frontal de Sga en colors.
Jo he publicat ara ,desembre 2016 : ELS FRONTALS D’ALTAR ROMÀNICS DE CERDANYA. Edicions Salòria de La Seu d’Urgell
Moltes gràcies, em complau que el comentari vingui d’un reconegut historiador. Compartim l’interès per l’art (estic llicenciada en hª de l’art) i per la Cerdanya. En el meu cas, passar-me els tres darrers estius a Puigcerdà m’ha anat molt bé per fer fotos i conèixer més d’aprop allò que m’havia agradat estudiar a la facultat. Felicitats per la nova publicació. Salutacions.
Bon dia
El meu nom és Dani Latorre i com a responsable del web ArtMedieval.net us he de demanar que citeu l’origen del mapa dels Pirineus Orientals que heu publicat en aquest post i que pertany a la meva web. No tinc cap inconvenient que el feu servir, però heu de citar d’on és. No es poden agafar coses d’internet i publicar-les lliurement sense autorització dels seus autors. S’ha de valorar la feina dels altres!!! En cas que no ho feu en els propers dies, consideraré emprendre les accions legals corresponents.
Bona tarda, si us plau digues-me a quin mapa dels dos que queden et refereixes i quina cita bibliogràfica haig de posar, perquè un l’he tret en veure que m’havia deixat la cita i no l’he retrobat, un altre és tret de vikipèdia i així ho faig constar i quant al Mapa de la regió de Llenguadoc-Rosselló, l’he trobat a aldeaglobal.
Vaig copiar les imatges d’un altre bloc meu on posant el ratolí a sobre es veu la web origen i no vaig adonar-me que en aquest bloc no era així. Era novata, llavors, l’any 2013, en aquesta tasca.
Us prego que em discupeu l’error, perquè no he tingut ni tinc mai la intenció de plagiar res ni ningú, jo valoro la feina dels altres tant com vull que valorin la meva. Així que si creieu que encara haig de corregir quelcom, m’ho dieu i ho corregiré de seguida. És possible que hagi agafat la imatge d’una altra web que plagiés la vostra… La meva entrada és del 2013, no me l’havia mirat més fins ara.
Salutacions,
RMS