LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA: CÉZANNE, GAUGUIN, VAN GOGH, TOULOUSSE LAUTREC. ELS NABIS
El terme Post-impressionisme s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l’Impressionisme. Roger Fry, un crític britànic, en 1910, va inventar el nom de “post-impressionisme”, quan es va fer a Londres una exposició de pintures de: Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh.
El Post-impressionisme va ser tant una extensió de l’Impressionisme com un rebuig a les seves limitacions. S’agrupen les més diverses tendències, moltes de les quals són difícils de classificar cronològicament, ja que es corresponen amb artistes concrets i les seves inquietuds.
Treballen en àrees geogràfiques distants entre si – Van Gogh en Arlés, Cézanne en Aix-en-Provence. Les seves formes més exagerades i l’ús del color, estructura i línies van obrir nous camins a la pintura del segle XX: Cézanne va influir al cubisme; Van Gogh, a l’expressionisme, i Gauguin, al fauvisme.
Els Post-impressionistes van continuar utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però també experimenten amb diferents formes d’aplicar la pintura, com veurem en el puntillisme o divisionisme.
L’interès per la construcció de la forma, el dibuix i l’expressivitat dels objectes i figures humanes l’hem vist ja a l’obra sintètica de Cézanne, que podríem incloure aquí.
Altres aportacions dels pintors post-impressionistes són:
– Concepció del quadre a força de cossos rigorosament geomètrics (Cézanne).
– Utilització de colors purs amb gran càrrega emotiva (Van Gogh).
– Creacions imaginatives a força de pinzellades cursives que intenten expressar l’angoixa i el desconsol interior (Van Gogh).
– Interès per l’exòtic (Gauguin).
– Creació de composicions simplificades i estàtiques, buscant l’harmonia de les masses cromàtiques tancades (Gauguin).
(Extret de xtec)
Vegem ara amb més detall l’obra d’aquests artistes post-impressionistes, a excepció de Cézanne que ja hem estudiat a l’entrada anterior. Comencem per Gauguin, seguirem per Van Gogh i a continuació veurem l’obra peculiar de Tolulousse-Lautrec.
Cafè de nit a Arle 1888
Quan et cases?, 1892
Més imatges a http://commons.wikimedia.org/wiki/Paul_Gauguin
VAN GOGH
EL CRIST GROC, EXPRESSIONISTA.
Retrat de Ranson vestit de nabí, per Sérusier.
El circ, 1891
