EL GRUP POÈTIC DEL 27 (1)

POESIA S. XX. EL GRUP POÈTIC DEL 27: TRADICIÓ I MODERNITAT

Foto: http://generacion27.wordpress.com/
Federico García Lorca, Rafael Alberti, Vicente Aleixandre, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Gerardo Diego, Luis Cernuda, Dámaso Alonso, Manuel Altolaguirre y Emilio Prados

GRUP POÈTIC O GENERACIÓ?
La denominació de generació ha estat discutida, malgrat això, també s’ha anomenat Generació de la Dictadura, Generació Guillén-Lorca (nom del més vell i el més jove dels seus autors), Generació de 1925 (mitjana aritmètica de la data de publicació del primer llibre de cada autor), Generació de les Vanguardies, Generació de l’amistat, Generació de poetes-professors etc. El concepte de generació és estrictament historiogràfic i no compleix tots els requisits exigits per Petersen per considerar-la com a tal; seria més exacte al·ludir a un “grup generacional”, “constel·lació” d’autors o “promoció” poètica.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_del_27
En realitat, és un grup poètic poc homogeni, per la qual cosa també s’han definit per parelles:
Rafael Alberti y Federico García Lorca neopopularistes, parcialment G. Diego després de la etapa creacionista, per la seva aproximació a la poesia de Lope de Vega.
Jorge Guillén i Pedro Salinas, poetes optimistes de trajectòria similar que prefereixen la poesia pura..
Vicente Aleixandre, el més surrealista, però no l’únic, altres poetes passen per moments propers al surrealisme com Alberti o Lorca, com veurem després en comentar les seves obres.
Dámaso Alonso i Gerardo Diego van romandre a Espanya durant la guerra civil, que significà la ruptura del grup.
Generació de la dictadura: S’ha al·ludit que els poetes esmentats assoleixen la seva maduresa durant la dictadura de Primo de Rivera, tot i no tenint res a veure amb la seva definició poètica o literària.
Generació de 1925: Així l’anomena CERNUDA que rebutja l’anterior denominació “No se ha aceptado una denominación comúnpara este grupo de poetas; unos proponen que se llame generación de la Dictadura, por la del general Primo de Rivera, que va de 1923 a 1929; pero exceptuando la coincidencia cronológica, nada hay de común entre dicha generación y el golpe de Estado que instaura el Directorio, y hasta se dirñia ofensivo para ella establecer tal conexión.” dins Estudios sobre poesía española contemporánea. Eds. Guadarrama, Madrid, 1975 4ª ed. p. 137.

Cernuda prefereix anomenar-los Generació de 1925, perquè en la dècada 1920-1930 apareixen els llibrers primers d’una nova generació poètica:
–Libro de poemas (1921) de Federico García Lorca.
–Imagen (1922) de Gerardo Diego.(És el més important dels seus primers llibres)
–Presagios (1923) de Pedro Salinas.
–Tiempo (1925) d’Emilio Prados.
–Marinero en tierra (1925) de Rafael Alberti.
–Las islas invitadas (1926)de Manuel Altolaguirre.
–Ambito (1928) de Vicente Aleixandre
–Cántico (1928) de Jorge Guillén

Però a què es deu que el grup hagi estat també anomenat generació del 27?
Sobretot per la participació d’alguns dels seus membres a la commemoració del centenari de Góngora el desembre de 1927 a l’Ateneo de Sevilla. A la visita col·lectiva, hi van Alberti, Bergamín, Chabás, Diego, Guillén, Dámaso Alonso i García Lorca, però el vertader promotor era Gerardo Diego, tal com ho testimonia la seva crònica.a la revista Lola, 1 i 2.
La influència gongorina és evident en Cal y Canto de Alberti, en el Romancero gitano de F.G. Lorca i Cántico de Guillén, Fábula de Equis y Zeda de Diego (veure fragment) i en tres poemes de Presagios de Salinas.

“… Y tú inicial del más esbelto cuello
que a tu tacto haces sólida la espera
no me abandones no Yo haré un camello
del viento que en tus pechos desaltera
y para perseguir tu fuga en chasis
yo te daré un desierto y un oasis

Yo extraeré para ti la presuntuosa
raíz de la columna vespertina
Yo en fiel teorema de volumen rosa
te expondré el caso de la mandolina
Yo peces te traeré —entre crisantemos—
tan diminutos que los dos lloremos

Para ti el fruto de dos suaves nalgas
que al abrirse dan paso a una moneda
Para ti el arrebato de las algas
y el alelí de sálvese el que pueda
y los gusanos de pasar el rato
príncipes del azar en campeonato..”
http://nadiesalvoelcrepusculo.blogspot.com.es/2013/07/fabula-de-equis-y-zeda-fragmento.html

Quins altres elements de relació s’estableixen entre els membres del grup?
A més d’aquesta commemoració, cal establir altres punts de contacte:
–Influències comunes: Una barreja de romanticisme, modernisme i simbolisme en les primeres obres, la poesia pura del mestre Juan Ramón Jiménez, les Avantguardes: Ultraïsme, Creacionisme, Surrealisme (després de l’etapa gongorina), influència de la figura de Ortega y Gasset autor de La deshumanización del arte (1925) i que cedeix de bon grat les pàgines de la Revista de Occidente a la majoria dels poetes que integren el grup generacional. Influència de la lírica tradicional, sobreto en R. Alberti i F. G. Lorca, i de la poesia del Segle d’Or, no solament la gongorina. Influència de Ramón Gómez de la Serna i les seves Greguerías.
poema
-Curiosament, la majoria dels poetes procedeixen d’Andalusia, però no es pot parlar d’una vertadera escola poètica andalusa. Més important és el seu pas per la Residencia de Estudiantes de Madrid, institució inspirada en el krausisme de la “Institución Libre de Enseñanza· .
“La mayoría de estos autores, principalmente líricos, entraron en contacto con la tradición literaria a través del Centro de Estudios Históricos dirigido por el padre de la filología española, Ramón Menéndez Pidal, y con las vanguardias a través de los viajes, la divulgación llevada a cabo por Ramón Gómez de la Serna y otros novecentistas y, sobre todo, las actividades y conferencias programadas por la Residencia de Estudiantes, institución inspirada en el krausismo de la Institución Libre de Enseñanza y dirigida por Alberto Jiménez Fraud.” (http://es.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3n_del_27)

-També és important la seva col·laboració en determinades revistes minoritàries que prenen com a model Índice (1921-22) dirigida per J.R.Jiménez: Sí (1925), Ley (1927), Alfar (centre difusor del surrealisme), Litoral, Mediodía (1926-29), Verso y prosa, Carmen i suplement Lola, Gallo (1928) dirigida per Lorca, Meseta… Els poetes escriuen sobre els companys, donant-los suport, i a més fan una tasca de recuperació dels escriptors dels Segle d’Or.
-Cernuda assenyala en el llibre abans esmentat que la característica primera del grup és el “cultivo especial de la metáfora, cultivo poético que el grupo recoge y se apropia” i la segona, fou la classicista. Després de l’acte commemoratiu del 27, ambdues tendències es combinen. Llavors també reapareix la mètrica i les estrofes ortodoxes… Alguns poetes ja no l’abandonaran. D’altres, tendeixen al ver lliure i al versicle llarg.
Rafael Alberti y Federico García Lorca