LA ROMA ANTIGA.ART

LA LLOBA CAPITOLINA. FOTO: RMS

ROMA, LA CIUTAT ETERNA

De l’Antiguitat rebem dues explicacions tradicionals vers l’origen de Roma:

Els grecs, amb Hellanicos de Metel·lí, atribuïen la seva fundació a un descendent d’Enees i dels Troians supervivents de la guerra de Troia.
Els antics relats romans evocaven igualment un cert Latinus, rei de la tribu autòctona dels Llatins, i sogre d’Enees, com a fundador de la ciutat.

La llegenda de la fundació de Roma:
Segons la llegenda llatina, Romulus va fundar la ciutat de Roma a l’emplaçament del Mont Palatí sobre el Tíber el 21 d’abril del 753/754 aC.


RUBENS: RÒMUL I REM. VIQUIPÈDIA RÒMUL I REM A L’ARA PACIS D’AUGUST

http://cdm.reed.edu/ara-pacis/altar/front-entrance-west/romulous-remus-1/

És a partir d’aquesta data fictícia que els Romans van comptar els anys. Aquesta convenció requeria una justificació llegendària per afirmar-ne el caràcter sagrat; dues narracions són conegudes a través de la literatura greco-llatina sobre el relat d’aquesta fundació:

Titus Livi (57 aC.-17) va escriure una història de Roma: Ab urbe condita (Auc), que en llatí significa «des de la fundació de la ciutat».(Titus Livi, La fundació de Roma, Flammarion (23 abril de 1999), (llatí)
Dionís d’Halicarnàs (vora el 50 aC)

Segons la llegenda referida per Titus Livi, Ròmul i Rem eren els fills del déu Mart i de la vestal Rea Sílvia, filla de Numítor i néta del rei Proca. El seu oncle Amulius es va apoderar del tron, matar tots els descendents virils del seu germà Numítor i va fer vestal a Rea per tal d’evitar que tingues descendents.
No obstant això, Mart va caure boig d’amor per la noia que va donar a llum bessons: Ròmul i Rem. Amulius va fer emparedar llavors la Vestal i va condemnar els nadons a ser llançats al Tiber. Els nens van ser abandonats en una clivella, sobre les ribes del riu, pels servents encarregats d’executar la sentència. Els nadons foren recollits per una lloba que els va alletar a la gruta de Lupercal, al peu del Palatí. El pastor Faustulus, fou testimoni d’aquest prodigi, i va recollir els bessons i els va criar, en companyia de la seva esposa Acca Laurèntia. Aquesta última, hauria estat una prostituta que els pastors dels voltants l’haurien posat el malnom de lupa (“la lloba”). La llegenda de la lloba alletant els bessons podria ser que tingués el seu origen en aquest malnom.
Fets adults, Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat.

No aconseguint destriar qui dels dos donaria el seu nom a la nova ciutat, es van remetre als auguris. Rem va ser el primer a veure sis voltors volar al cel. Just després, Ròmul en veu dotze. Rem tenia per tant la primacia, mentre que Ròmul en veié més. Finalment, Ròmul fou el designat.
Mentre Ròmul traçava el pomœrium, solc sagrat delimitant la ciutat, aixecant l’arada per mesurar portes, el seu germà Rem, per burlar-se de la feblesa de la nova ciutat, fa un pas dins d’aquesta muralla simbòlica; Ròmul el mata pensant en la dita Insociabile regnum («El poder no es reparteix») marcant així simbòlicament, la intransigència altiva de Roma davant tota incursió malèvola.
Aquest ritu fundador és present en diversos esdeveniments que ocorren a la població inicial de Roma: com el rapte de les sabines i la guerra contra el rei sabí Titus Taci, amb l’ajud del cap etrusc Coelius Vibenna que s’instal·la sobre un puig al qual dóna el seu nom (segons Varró), pacta amb els Sabins, i comparteix poder amb Titus Taci.
Seguir llegint:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_de_Roma
http://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%B2mul_i_Rem
http://www.hotelesderoma.es/wp-content/uploads/2013/02/romamapa.gif
Roma és la capital d’Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. És a la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. De vegades se l’anomena la “ciutat eterna” o “la ciutat dels set turons” (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal)

Roma es troba a la regió central d’Itàlia, al Laci, amb els afluents dels rius Aniene i Tíber. El nucli central de la ciutat es troba a 24 km de la Mar Tirrena. L’altitud de Roma és de 13 msnm (a la Piazza del Popolo) en el més baix fins als 120 msnm a la Muntanya Mario.El Municipi de Roma té 1.285 km².
Evidències arqueològiques donen suport a la idea que Roma creixé d’assentaments de pastors al turó Palatí construïts a l’àrea del futur Fòrum Romà. Els primers assentaments es remunten al segle X aC. Aquesta data de fundació a meitat de segle VIII aC, malgrat tot, no està exempta de controvèrsia.Aquest assentament original es desenvolupà en la capital del Regne de Roma (governat per una successió de set reis, segons la tradició), i posteriorment en la República Romana (del 510 aC, governat pel senat romà), i finalment en l’Imperi Romà (del 27 aC, dirigit per l’Emperador Romà). L’èxit de la ciutat es basà en la conquesta militar i el domini del comerç, així com de l’assimilació de les civilitzacions que l’envoltaven, com la civilització etrusca i l’Antiga Grècia. Des de la seva fundació, malgrat perdre algunes batalles ocasionals, no va perdre cap guerra fins a l’any 387 aC, quan fou breument ocupada pels gals encapçalats per Brennus després de la batalla de l’Àl·lia. Segons la llegenda, els gals oferiren retornar Roma a la seva gent per una quantitat d’or, però els romans refusaren i preferiren recuperar la ciutat per la força de les armes, abans d’admetre la derrota, aconseguint recuperar-la el mateix any.
El domini romà s’expandí per gran part d’Europa i les costes del Mar Mediterrani, i la població de la ciutat superà el milió d’habitants. Durant milers d’anys, Roma fou la ciutat més important políticament, més rica i més gran del món occidental. Fou anomenada Caput Mundi, és a dir, la capital del món aleshores conegut. Amb el declivi de l’Imperi i la seva partició, la ciutat perdé el seu estatus polític en favor de Milà i més tard Ravenna, i fou sobrepassada en prestigi per la capital de l’Imperi Oriental Constantinoble.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Roma

ROMA A CATALUNYA:

Els escipions contra els Barca

Els romans van arribar a Catalunya durant la Segona Guerra Púnica. Quan les tropes d’Hanníbal es dirigien cap a Roma, els romans van atacar els cartaginesos a la península Ibèrica. Al 218 aC., l’exèrcit de Gneu Escipió va desembarcar a Empúries. L’any següent va arribar el seu germà Publi Corneli Escipió amb reforços. Els ibers van dividir-se: els de la costa van aliar-se amb Roma i els de l’interior amb Hàsdrubal (cunyat d’Hanníbal). Després de la mort dels Escipions i de les indecisions de L. Marci i M. Claudi Neró, el signe de la guerra va canviar quan va arribar a Empúries l’exèrcit de Publi Corneli Escipió l’Africà (210 aC.), fill del general del mateix nom mort poc abans. Escipió va conquerir Cartago Nova i va expulsar els cartaginesos de la península (206 aC.).

Continuar llegint:
la conquesta militar, Cèsar i Pompeu lluiten a Lleida, l’etapa imperial….

https://sites.google.com/site/artsartistes/4-roma-a-catalunya (imatges també)