La C
La C davant a, o, u tant en català com en castellà té un so fort oclusiu velar sord /k/ com la K i QU davant e, i.
Exs. Casa, cocina- cuina, queja-queixa, kilo, kilòmetres.
En castellà, té també aquest so davant consonant i en posició de final de síl·laba o de paraula. Per ex. Clima, cráneo, acción, acné, frac, vivac, chic.
El so suau de la C davant i, e i és un so fricatiu dental sord en castellà, en català és fricativa alveolar.
Aquest so fricatiu dental sord es pot expressar també amb una altra grafia: la z.
Llavors, ens preguntem quan escriurem c i quan z en castellà? per norma general,
C DAVANT E, I
Z DAVANT A, O, U
Exs. cereza, ceniza, verbs de la 2ª conjugació acabats en -acer, -ecer: florecer, nacer, padecer, entristecer, mots acabats en -ácea, -áceo, -cio, -ceo com herbácea, violáceo, rosácea, sebáceo, distancia, perseverancia, conciencia, paciencia, gracia, milicia, novicio, vicio, PERÒ TENIM EXCEPCIONS: ansia, hortensia, Asia, magnesio, eutanasia, eugenesia, anestesia, amnesia… (procedents algunes del grec)
També s’escriuen amb C les paraules que acaben amb -ción i -cción: canción, verificación, superstición, amb ct en paraula primitiva: calefacción, contracción, ficción, infección, atracción, destrucción, afección, putrefacción.
Si no tenim problemes de ceceo ni seseo, no tindrem cap problema per distingir entre cesión i sesión, per ex., però si els tenim, ens pot ajudar saber que s’escriuen amb S els noms derivats de verbs acabats amb sar, tret que el nom consevi la síl·laba sa del verb, llavors s’escriu amb c.:
confesar-confesión, dispersar-dispersión, progresar-progresión, compensar-compensación, revisar-revisión, profesar-profesión, revisar-revisión, però improvisar-improvisación, recusar-recusación, tasar-tasación.
També podem fixar-nos en l’infinitiu acabat en -der, -dir, -ter, -tir, del qual deriven algunes paraules:
propender-propulsión, pretender-pretensión, dimitir-dimisión, decidir-decisión, divertir-diversión, invertir-inversión, conceder-concesión, repercutir-repercusión…
Quant a la Z, algunes paraules s’escriuen amb z davatn e, i, per ser excepcions o admetre les dues grafies: zigzag, enzima, nazismo, zigurat, zepelín, zenit, azimut, eczema, zinc, zigoto, zeta, hertziano…
També s’escriu z davant del so /k/, formes verbals: conduzco, merezco, nazca, crezco, conozcan, produzca, deduzcas, florezca… dels verbs acabats en -acer,-ecer,-ocer i -ucir.
Finalment, els augmentatius en -azo s’escriuen amb z perrazo, brochazo, puñetazo, pinchazo…
En català, cal saber millor les normes ortogràfiques perquè sona exactament igual la C, Ç, SS entre vocals: Anem a pams.
1. Com distingim rosa de rossa? Hem de saber que la S sola en català, entre vocals, és sonora, vibra, per tant, no l’hem de confondre amb les sordes, només podem tenir problema amb la z
perquè escrivim casa i no caza? Una norma ens diu quan hem d’escriure s i quan z, essent les dues el mateix so de essa sonora:
https://www.xn--renaixena-x3a.cat/llengua/ortografia-catalana/la-essa-sorda-i-la-essa-sonora/
També us resultaran útils aquesta quadres que m’ha facilitat en Jordi Borràs Alabern:
quadres de les esses sorda i sonora
Però un petit nombre de mots d’origen grec s’escriuen amb Z:
amazona, azalea, àzim, azot, bizantí, coriza, esquizofrènic, ozó, piezòmetre, topazi, trapezi, i compostos de rizo-, zoo-, -zoic, -zou, -zoide, -zoari, i altres mots: nazisme, Azaries, Ezequiel, Garizim, Nazari…
2. El so sord de rossa es pot confondre amb c, ç, no pas amb la z: Escrivim S a principi de mot: savi, senyor, sona, etc., després dels prefixos asimetria, antesala, antisèptic, bisectriu, contrasentit, entresuat, disèpal, hendecasíl·lab, hiposulfit, monosíl·lab, parasintètic, polisulfur, pre-socràtic, sobresortir, suprasensible, trisòdic, tetrasíl·lab, unisexual i en compostos com anarcosindicalista, fotosíntesi, homosexual, psicosomàtic, uníson, vivisecció, boca-sec, esclata-sangs, para-sol, penya-segat, etc.
3. Quan escrivim Ç? davant A O U i a final de mot.
A més, els sufixos -ança, -ença enyorança, esperança, naixença, tmença, però amb S si no són sufixos: dansa, pensa, defensa, cansa…
El problema és que per influència del castellà no sempre es pronuncia bé i per exemple s’ensordeix la sonora:
Ensordiment de sibilants: [s] per [z], [ts] per [dz], [tʃ] per [dʒ], [j] o [tʃ] per [ʒ]. Per ex.: “bellessa” en comptes de “bellesa”, “cassolà” en comptes de “casolà”, “metxa” per “metge”. I, al costat, possibles confusions fruit d’hipercorrecció catalana: “discusió” en lloc de “discussió”.
En aquests casos, difícilment escriurem bé allò que no sabem pronunciar bé. Si no som capaços de distingir bé el so de la essa sorda de la ss sonora, ens costarà d’escriure correctament.
Com sempre, cal escoltar i llegir atentament per aprendre a pronunciar i escriure correctament, perquè les normes ningú no se les sap, tot i que es poden aprendre i interioritzar-les mitjançant els exercicis i la lectura.
Exercicis interactius: https://exerciciscatala.cat/html/sss.html
En castellà: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/cezese.htm
RUAIX I VINYET, Josep: El català en fitxes./1. Temes introductoris fonètica i ortografia.
Hi trobareu llistat de mots difícils amb c/ç i llista de mots en què català i castellà no coincideixen.
Posem alguns exemples de mots que s’escriuen diferent en una llengua o altra, per acabar:
Les Açores-Las Azores, amenaçar-amenazar, avançar-avanzar, braç-brazo, força-fuerza, estruç-avestruz, març-marzo, raça-raza, França-Francia, pinzell-pincel, dansa-danza, carnisseria-carnicería, arròs-arroz, alferes-alférez, pòlissa-póliza, sarsuela-zarzuela, sanefa-cenefa, salpar-zarpar, sofre-azufre, vernís-barniz…
No puc obrir les pàgines per fer les activitats de català i de castellà. Com ho haig de fer? gràcies.
Hola Eli, ja pots accedir a les webs sense problema des dels enllaços d’aquest article. Estan actualitzats. Gràcies pel teu interès i comentari.