SEGUINT AMB LES CATEDRALS CATALANES, AVUI PARLARÉ DE LA CATEDRAL DE TORTOSA. COM SEMPRE US EN FARÉ UNA APROXIMACIÓ I SI US INTERESSA ESPECIALMENT, PODEU CONSULTAR LA BIBLIOGRAFIA.
Aquesta magnífica catedral és la CATEDRAL DE SANTA MARIA DE TORTOSA, capital de la cultura catalana d’enguany, 2021, BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL .
VIDEO
“La situació geogràfica privilegiada del lloc d’assentament de la ciutat i la fertilitat de la vall de l’Ebre, que descriu Cristòfor Despuig a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, ha determinat l’economia i la riquesa de la ciutat al llarg de la història.”
ON ÉS? Ubicada a l’antic fòrum romà.
Se situa en el nucli antic de la població, a tocar del riu Ebre. El nucli urbà de Tortosa fu un enclavament econòmic important dins el Mediterrani, abans de l’arribada dels romans, desenvolupat com estava a l’entorn de l’eix comercial que suposava el riu Ebre. Aquesta situació va continuar amb la creació del taifa de Tortosa el s. XI, moment de la construcció de la Suda a l’antiga acròpolis.
QUAN I QUI LA VA CONSTRUIR?
Amb aquests precedents, Ramon Berenguer IV conquereix la ciutat el 1148, tot compartint el domini del territori amb la casa de Montcada, l’orde del Temple i la República de Gènova. Aquesta situació afavorí la ciutat, convertint-la en un centre amb una autonomia respecte al sistema de senyoriu que possibilità el creixement de la ciutat paral·lelament a l’afiançament d’un poder municipal fort.
En aquestes circumstàncies, es construeix la seu romànica el 1158. Se’n conserven algunes restes de murs i finestres. La seva estructura devia ser en forma de creu llatina i ocupava el que és avui la capella de la Cinta i part dels últims trams. És a dir, era transversal a l’actual seu. Devia estar en funcionament fins que l’actual no va estar mínimament acabat.
Sobre la seu romànica, podeu consultar el treball de Victòria Almuni Balada a
L’edifici va ser consagrat el 1178 pel bisbe Ponç de Mulnells en presència d’Alfons II d’Aragó.
Amb Ponç de Torroella (1213-1254), el bisbat va prendre una nova volada. La diòcesi es consolida territorialment i econòmicament. La ciutat creix, es construeixen muralles, i en aquest context entre els segles XIII-XIV es va construir la canònica, un palau episcopal, i es va iniciar la nova seu abans de celebrar els dos segles de la consagració de la primitiva.
Fou consagrada per primera vegada el 1441 i les fases de construcció continuaren fins a arribar a la façana barroca, iniciada a la dècada de 1620 i deixada sense acabar el 1757.
“En els inicis de la construcció de la catedral tortosina destaca especialment un fet insòlit, l’existència de dos projectes arquitectònics, datats el 1345, relacionats amb la construcció de la basílica, un signat per ANTONI GUARCH i l’altre, per BENET BASQUES. Tot i així, es dóna la circumstància que, el 1346, un altre mestre, BERNAT DALGUAIRE, va començar les obres de la seu.” Barral i Altet, Xavier: Les catedrals de Catalunya. La Catedral de Tortosa. p. 187. Edícola, 62. Barcelona, 2002 (3ed).
La fàbrica gòtica comença l’any 1347, moment d’esplendor del gòtic català. Per la qual cosa no ens ha d’estranyar la unitat i transparència arquitectònica que demostra la part superior de la girola de la seu tortosina.
PLANTA
“Consta de tres naus de cinc trams separades per robustes columnes fasciculades; estan cobertes amb voltes ogivals excepte el tram dels peus que es va cobrir amb una volta de canó de cassetons al segle XVIII; els arcs formers i els cinc torals són tots d’arc apuntat; la capçalera, única per a les tres naus, és poligonal; amb tot, la nau central té un presbiteri poligonal de nou costats, els dos primers de cada banda més llargs que els altres; la seva volta de creueria és més baixa que la de la nau i, al damunt de l’arc presbiteral, hi ha obert un gran rosetó; no té transsepte. A l’inici de la construcció l’estil gòtic rebé influència francesa, però s’acabà segons l’estil català. Té un claustre gòtic amb diverses làpides, una d’elles trilingüe del segle VI.”
INTERIOR: MODEL DE GÒTIC MERIDIONAL.
Capçalera:
“La capçalera està formada per un absis semicircular, envoltat per una doble girola, l’única d’aquesta classe que existeix a Catalunya, la primera formada per la prolongació de les dues naus laterals i la segona per les capelles radials amb una separació entre l’absis i la girola amb dos nivells d’arcs ogivals, l’inferior calat amb traceria gòtica flamígera. La disminució progressiva de l’alçada dels cossos de l’absis, deambulatori i capelles radials aconsegueixen el poder tenir tres nivells de vitralls que inunden de llum l’interior del temple. Aquests vitralls són de dues etapes diferents: els de la capçalera foren obrats a finals del segle xix als tallers d’Eduald Amigó, destacat mestre vitraller historicista[15] i els de les naus després la darrera guerra civil.”
La diferència d’alçada entre les capelles, les naus laterals i la central permet l’obertura de finestres en els dos murs superiors -les capelles no tenien finestres- que omplen de llum l’espai interior. La durada de les obres durant segles s’observa a mesura que va avançant per la mateixa nau, on es perceben canvis en el traçat estilístic. Els arcs ogivals del finestrals es van rebaixant progressivament i el mateix succeeix amb els arcs de les capelles, on els dos últims trams, corresponents al baptisteri, perden el seu apuntalament, segons ens explica Xavier Barral en el seu llibre Les Catedrals de Catalunya.
LA CAPELLA DE LA CINTA, LA DEL SANTÍSSIM I LA SAGRISTIA.
La capella de la Cinta: Hi percebem clarament el concepte barroc de l’art total, la simbiosi de l’arquitectura, escultura, pintura i ceràmica que cerca un sentit de teatralitat típicament del barroc madur. Traces de Diego Martínez, quant a construcció i decoració, iniciades el 1672 i pintura de Dionís Vidal: fresc de 1721. Riquesa reeixida mitjançant el jaspi i diferents tipus de marbre.
Pintura al fresc. Temàtica: “Les pintures són una evocació de les dones del Antic Testament que podien ésser prefiguratives de la Verge Maria. La figura de la dona i dels diferents fets bíblics en les seves cites corresponents adornen la cúpula central dividida en vuit parts, Dèbora, Judhit [3], Rebeca, Abigail, Jael, Maria, Raquel i Ester, presideixen aquest important espai central. Col·locades sobre les petxines que suporten la volta central i la llanterna, estan els profetes que van anunciar la Maternitat virginal, Moisès, Isaïes, Jeremies i Ezequiel.
La segona volta de la Capella pintada cap als anys 30 del segle XVIII per Josep Medina, contempla el moment de la donació en penyora del cíngol de la Mare de Déu a Tortosa, el conjunt pictòric de la Verge en mig dels querubins, envoltat d’una cornisa d’arquitectura, que integra la pintura mural a l’arquitectura barroca de la capella. Lateralment, a manera de reproducció naturalista, una imatge de la ciutat sobre el riu i de l’interior de la catedral, amb interessants detalls sobre la Tortosa d’aquell temps que rematen la volta. Un detall no perceptible des de la part inferior de la capella són els llibres i els autor proscrits; Luther, Calví, Maniqueu, Ari i Ghibert com a contraposició a la “religions flagrants” de la Bíblia. Els dos primers trams de nau han quedat rematats pictòricament als espais cedits per l’arquitectura de les parets, a les pintures sobre tela de Josep Dolz.
El primer tram de la nau de la capella va presentar una problemàtica ben diferent, el conjunt pictòric que representa l’ascensió al cel de Mare de Déu, després de la seva baixada a Tortosa, pintat cap a finals del segons terç del XVIII. El conjunt dels que guaiten per sobre d’una balustrada, simbolitza els estaments eclesiàstics i civils de la ciutat. Al peu del parament de jaspi dos quadres, obra de Vicent López (1772-1750), amb còpies d’obra d’Anton Raphael Mengs (1728-1779) pintor de cambra de Carlos III (1759-1788) i molt apreciat pel Capítol de la Seu[4]. El quadres van ser regalats pel Manuel Guerra, 12 d’abril 1799[5], durant el seu llarg deganat (1772-1838), i es van poder realitzar per la gràcia del rei Carlos IV (1178-1808), pintades pel seu pintor de cambra. Les obres van substituir a unes altres que ocupaven el mateix lloc, que representaven, una al sant Pare i al Col·legi de Cardenals, i l’altra al rei Felipe V (1700-1746) i la cort donant ordre de ser inscrit a la Confraria [6].
Podeu consultar també l’article de Yolanda Gil Saura i Alfons Llorca i Martí: La Capella de la Cinta de la Catedral de Tortosa, dins Història de les Terres de l’Ebre, volum V: Art i Cultura, 2010, pp. 159-162.
A l’absis, capella del Santíssim: amb entrada des del claustre, de finals XIX, amb cos rectangular de tres trams i una coberta amb cúpula central.
La Sagristia ens torna a situar al XVIII, edificada fora del recinte catedralici i és de planta central i coberta amb cúpula. S’hi guarda el tresor de la catedral.
Altres capelles de les naus laterals conserven interessants retaules dels s. XVIII-XIX.
Per ampliar la informació sobre l’arquitectura i la decoració de les capelles, consulteu
http://www.jdiezarnal.com/catedraldetortosa.html (en castellà)
http://www.jdiezarnal.com/catedraldetortosa.html
EXTERIOR
L’espai exterior és un reflex de l’espai interior, unitari.
FAÇANA
“La façana principal barroca fou aixecada entre el 1620-1757; ha restat inacabada; té uns accessos laterals per dues altes graderies oposades. Hi ha oberts tres portals rectangulars amb columnes adossades als muntants, en el central d’ordre jònic, als laterals, corinti; té un entaulament amb un frontó arquejat truncat damunt el portal principal; les fornícules al damunt dels tres portals han restat buides, la central queda emmarcada per columnes salomòniques. Tot el frontis presenta un parament de grans carreus ben escairats amb columnes corínties i pilastres que el recorren de dalt a baix amb entaulament sota cornisa decorat i motllurat; per coronament s’ha limitat a una cornisa horitzontal doble i motllurada. Una segona portalada també barroca es troba oberta al claustre, coneguda com la porta de l’Olivera; fou feta entre el 1710 i el 1718 segons traceria de Pau Simó.”
https://www.visitur.es/itinerari/catedral-de-santa-maria/“Pels volts de l’any 1625 el mestre d’obres Martí d’Abària va realitzar un projecte per a la façana principal, inspirat en els exemples de l’arquitectura italiana, especialment la romana, del segle xvi. Aquest projecte no es va completar per falta de diners, per problemes en els fonaments, i perquè l’exèrcit no va donar permís per aixecar una alçada que s’interposés en la línia de foc dels canons del castell. Una reconstrucció virtual de 2014 ha permès fer-ne una recreació.[41] Tot i així, es va anar portant a terme de forma irregular. Se sap que el 1730 Roc Xambó ja havia erigit el cos de la façana fins al fris decoratiu,[42] i que no es va considerar enllestida fins al 1757, després que Antoni Ferrer en fes una simplificació classicista.[43] La façana era formada per cinc cossos separats per grans pilastres amb capitells decorats i coronats per una cornisa motllurada i amb decoració vegetal. A la part central es troba la porta d’entrada flanquejada per dues gruixudes columnes i amb un frontó superior de forma curvilínia. Tradicionalment la historiografia havia considerat que es tracta d’una obra inacabada que només ha arribat fins al segon nivell dels cinc projectats, i que no ha completat les dues torres de 61 metres d’alçada que havien d’estar situades a cada costat de la façana. Els darrers estudis han demostrat que el dibuix que s’atribuïa al projecte de Martí d’Abària correspon a una variació monumentalista del segle xviii que mai no es va dur a terme, i que per tant la façana principal de la seu es va acabar com van creure oportú els mestres i els canonges de mitjan segle xviii.[44] Per bastir-la es van utilitzar per a la seva construcció pedres de Flix, Vinebre, Ascó i Riba-roja d’Ebre.
Des de l’agost de 2015, amb l’enderroc dels edificis situats enfront de la imponent façana barroca, el temple ha quedat finalment obert al riu motiu pel qual ja hi ha qui l’anomena la Catedral de l’Ebre.”
Porta de l’Olivera
Porta de l’Olivera en una imatge de 1925
S’utilitza per a l’accés a la catedral a través del claustre. Consta d’una portalada emmarcada per columnes salomòniques sobre bases rectangulars i a mitjana altura adossades a aquestes columnes, s’observen les imatges de santa Càndida i Santa Còrdula. Aquesta portalada està rematada per una cornisa i damunt seu, al centre, es troba la imatge de la Verge de la Cinta i als seus costats les escultures de sant Pere i sant Pau, acabat tot amb un frontó barroc.[45]
De © Hans Hillewaert, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=5449816
CLAUSTRE S. XIII. TRAPEZOÏDAL
El claustre, que comunica amb la plaça de la Suda per la porta barroca de l’Olivera i amb el carrer Creuera per la Porta de Palau, és actualment l’accés normal a l’interior de la seu.
Finestra del claustre
foto de Jordi D. A. from Barcelona, Catalan Lands, CC BY-SA 2.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0>, via Wikimedia Commons
Decoració. Retaules
“Guarda retaules gòtics: políptic de Santa Maria de fusta policromada del 1350 a l’altar major presidit per la imatge gòtica de la Mare de Déu de les Estrelles; el de la Transfiguració, atribuït a Jaume Huguet o als Vergós. Retaules barrocs: el de la Mare de Déu de la Cinta del 1822 dins la capella homònima (1672-1725) obra de Diego Martínez; el del Roser i el de la capella de Sant Josep. Sepulcre gòtic de Joan de Girona. Pica baptismal del 1394-1416 procedent del castell de Peníscola amb relleus que representen temes heràldics del papa Benet XIII. Trones gòtiques del segle XIV amb relleus que decoren externament l’escala i la trona.”
“Obra de Pere Serra, feta per a la catedral de Tortosa per encàrrec del notari Bernat Macip. Va passar més tard al monestir de Santa Clara de la mateixa ciutat i després al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, on es conserva la taula central i dos compartiments de la predel·la.”
Més bibliografia
LA CATEDRAL DE TORTOSA ALS SEGLES DEL GÒTIC VOLUM I VICTÒRIA ALMUNI BALADA ESTUDIS, 37
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tortosa