L’AMFITEATRE DE TARRAGONA. PRIMERA PART

 

Avui us parlaré d’un monument català que sempre m’ha fascinat: L’amfiteatre de Tarragona.

Bé d’Interès Cultural (5 d’agost de 1924) i Bé Cultural d’Interès Nacional

  • El bé es troba dins la zona de respecte del “Conjunt històric”, protegit i declarat pel Decret 652/1966, de 10 de març (BOE de 22 de març de 1966) amb un nivell de protecció d’acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català de Bé Cultural d’Interès Nacional a la categoria de CONJUNTS (BCIN) (R-I-53-0073). (Viquipèdia)

D’aquest monument s’ha escrit moltíssim, la bibliografia és molt extensa. Així que el que jo faré aquí és donar unes dades bàsiques.

UBICACIÓ: TÀRRACO, CAPITAL DE PROVINCIA DE LA HISPANIA CITERIOR.

L’amfiteatre es troba a la ciutat de Tarragona, l’antiga TÀRRACO ROMANA, tocant a mar i al final de la Rambla Nova.

L’edifici es va situar fora del nucli urbà, encara que molt a prop de la ciutat. Aquest emplaçament no és ocasional, ja que es trobava molt pròxim a la Via Augusta, poc abans que s’endinsés a la ciutat, i a prop de la platja, on es descarregaven els animals que havien de participar als espectacles.(…)”

https://www.tarragona.cat/patrimoni/museu-historia/monuments/lamfiteatre

http://www.spanisharts.com/arquitectura/imagenes/roma/ciudad_tarraco.html

 
Al fina de l’estudi de JOAN-VIANNEY M. ARBELOA I RIGAU L’AMFITEATRE ROMÀ
 DE TARRACO Aproximació al seu coneixement.  DIPUTACIÓ DE T ARRACONA 1990
hi trobem un capítol adient en aquest apartat: Situació de l’amfiteatre dins el context urbà de Tàrraco, pp. 54-58.
“…l’ emplaçament de l’edifici fora del recinte emmurallat de la ciutat, la qual cosa demostra el fet que un amfiteatre no formava part de la primitiva planificació de la ciutat, fet que ha quedat demostrat amb la datació del moment de construcció de l’amfiteatre (època flàvia), un moment cronològic força allunyat de la fundació de la ciutat romana. El lloc elegit per a la construcció de l’edifici és la vessant nord-oriental del turó on s’assenta la ciutat, de considerable pendent, cosa que afavorirà l’ edificació a l’ aprofitar part del a roca natural per a bastir la cavea. El sector suburbial on es troba l’amfiteatre era, en relació amb la seva construcció, també de recent ocupació tant per hàbitat com per enterraments.”(…)
Actualment: Via de William Bryant

L’Amfiteatre va completar la trilogia d’edificis d’espectacles (teatre, circ i amfiteatre) distintius d’una ciutat romana de primer nivell, capital d’una de les províncies imperials. La construcció és el resultat de la donació evergètica d’un flamen provincial (sacerdot imperial) el nom del qual es desconeix, però que se sap que va viure a principis del segle II dC.”DATACIÓ: construït a finals del s.I o principis del II.
 
(Per cert, us preguntareu alguns què vol dir evergètica. Viquipèdia trobem el significat: L’evergetisme consisteix, per a un notable, a fer gaudir la seva riquesa amb els seus conciutadans. Aquest terme (o més rarament evergesia) va ser introduït al lèxic al segle xx  per l’historiador André Boulanger. Deriva directament del verb grec εὐεργετέω / euergetéô que significa « fer el bé ». En la seva definició original, l’evergetisme consisteix, per als notables, en aprofitar la col·lectivitat de les seves riqueses, primer per l’embelliment de la seva ciutat (construcció de monuments, erecció d’estàtues), a continuació per la distracció (organització d’espectacles), els avantatges (distribució de diners, de regals o de terres) i el proveïment (distribució d’oli, de vi) a la plebs.(…) https://ca.wikipedia.org/wiki/Evergetisme
“L’edifici es va reformar l’any 221, durant el regnat d’Heliogàbal. Anys més tard, el 21 de gener del 259, el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, van ser cremats vius a l’arena de l’Amfiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d’una basílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l’església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristiana.”
 
TIPOLOGIA I PLÀNOL
TIPUS D’EDIFICI: AMFITEATRE ROMÀ

 

En el plànol de l’amfiteatre tarragoní hi trobem altres construccions d’època posterior, la basílica paleocristiana i l’església romànica, tal com ja hem llegit abans.
“L’edifici és de planta el·líptica. L’arena, o espai on es desenvolupava l’espectacle, té unes dimensions de 62,50 per 38,50 m. Tallant l’arena es trobarien les fossae. En una petita sala a manera de capella es va descobrir una pintura mural que representava a Nèmesi, la deessa protectora dels gladiadors. Així mateix, l’arena està separada de la graderia per un podium de 3,25 metres d’alçada. Les grades o càvea estaven dividides en tres sectors o maenianae. Aquestes grades es van construir retallant la roca al costat nord i recolzant-les sobre voltes a la resta de l’edifici. S’han localitzat també la tribuna, les portes principals de sortida a l’arena i una part molt petita de la façana.”
Veure també pàg. 9 de AMPHITHEATRVM, MEMORIA MARTYRVM ET ECCLESIAE. Les intervencions arqueològiques a l’Amfiteatre de Tarragona  (2009-2012) En defineix les parts i com es conserven.
MATERIAL i TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ: Roca natural i carreus al pòdium. 
“L’edifici es va orientar de tal manera que l’arena i les fosses es van ubicar en les argiles del Keuper que tenien una consistència tova i són fàcils d’extreure; mentre que la graderia nord es va tallar en una dura capa de calcàries del Lles i part de la graderia nord s’aixeca sobre unes calcàries laminades del Muschel- Kalk, que són més fàcils de modelar” p. 19 de VVAA AMPHITHEATRVM, MEMORIA MARTYRVM ET ECCLESIAE. Les intervencions arqueològiques a l’Amfiteatre de Tarragona  (2009-2012)
(op. cit Amphiteatrum… p. 26)
En el mateix estudi s’explica la geometria mixta utilitzada per construir l’edifici.
FUNCIÓ DE L’EDIFICI: es celebraven espectacles de masses com les lluites de gladiadors i les lluites o caceres de feres, batalles, fins i tot navals:  naumachias, amb aigua inclosa, també era el lloc on s’ajusticiaven els condemnats a mort. 
L’Amfiteatre era un espai de celebració dels jocs de gladiadors -munera-, caceres o lluites amb animals -uenationes-, competicions atlètiques -certamina (jocs atlètics grecs introduïts a Roma el 186 però durant  August es fan freqüents- o bé l’indret on s’aplicaven les penes de mort: damnatio ad bestias, ad furcam, ad vivocomburium. (op. cit Amphiteatrum… p. 25)
Recreació històrica:


https://youtu.be/fPd1UJe-_3o



Més fotos a

https://www.tarragonaturisme.cat/ca/monument/amfiteatre-roma-mht 

Aforament: uns 12.750 espectadors.

JUDIT CIURANA, JOSEP MARIA MACIAS, ANDREU MUÑOZ , IMMA TEIXELL i JOSEP MARIA TOLDRÀ: AMPHITHEATRVM, MEMORIA MARTYRVM ET ECCLESIAE. Les intervencions arqueològiques a l’Amfiteatre de Tarragona  (2009-2012) p. 8

És reformat el 221 “L’Emperador Cèsar fill del diví i magne Antoní i nét del diví Sever, Marc Aureli Antoní, Pius, Feliç, August, Pontífex Màxim, grandíssim sacerdot del déu invicte Sol, Heliogàbal, en la seva quarta potestat tribunícia, després del seu tercer consolat i havent estat designat cònsol per quarta vegada, pare de la pàtria, procònsol, ha restaurat aquest Amfiteatre, amb les portes, la tribuna d’autoritats, les graderies, el podi i l’arena” op. cit Amphiteatrum p. 30

En aquest exhaustiu estudi també es reconeix no poder concretar en quin moment es finalitza l’ús funcional de l’amfiteatre com a tal, és a dir, quan deixa de ser-ho i passa a ser basílica, però el cas és que el 21de gener de 259 aquest edifici entra en la història del cristianisme primitiu hispànic. L’arena de de l’Amfiteatre tarragoní és el primer indret constatat de les províncies hispàniques on són executats (cremats vius entre les 10 i les 11h. del matí) uns màrtirs cristians: els bisbes Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, segons s’explica en la Passio Fructuosi.

Aquest fet és una conseqüència directa dels decrets contra els cristians signats pels emperadors Valerià i Galiè i aplicats a Tàrraco i la Província de la Hispània Citerior pel governador -praeses- Emilià. La Passio Fructuosi és l’únic document contemporani a l’Amfiteatre que esmenta l’edifici i ofereix referències d’alguna de les seves estructures arquitectòniques.” op. cit Amphiteatrum, p. 32

Quan l’Amfiteatre deixa de ser-ho, s’abandona i esdevé un espai de veneració cristiana, un locus martyria en què hem d’imaginar un triumphus, una construcció senzilla -altar, templet- que indiqués el lloc precís del martiri als pelegrins que visitaven la ciutat.

 “El caso del anfiteatro de Tarragona también es muy significativo. La función original de este recinto se fue perdiendo, progresivamente, entre mediados del siglo IV y mediados del siglo siguiente. Tras esta fecha, su integridad arquitectónica se preservó hasta finales del siglo VI o principios del siglo VII, momento en el que se levantó la basílica visigoda en la misma arena del anfiteatro. Este caso ejemplifica la preservación de un espacio de interés religioso —locus martyria de San Fructuoso, Eulogio y Augurio— hasta la construcción de un edificio de culto, reutilizando para ello el material pétreo romano del antiguo edificio de espectáculos (fig. 3). En relación con los spolia, y más allá de su vertiente práctica y funcional, también se han propuesto otros significados, como el simbólico/ideológico, exponente del triunfo de la nueva ideología cristiana frente a los cultos paganos, o el de continuidad y/o revalorización del mundo clásico (Domingo, 2009: 798). Esta última valoración debe ponderarse en cada caso, dado que los elementos aprovechados estaban presentes durante el proceso constructivo, pero una vez concluida la obra dejaban de ser una evidencia visible. Esto pudo ocurrir con los fragmentos de la inscripción monumental del anfiteatro de Tarraco, ubicados en la cimentación del ábside del templo visigodo, o con algunas inscripciones forenses reutilizadas en la nueva arquitectura visigoda. Por ejemplo, las procedentes del foro barcinonense y colocadas en los cimientos y esquinas de las arquitecturas residenciales de los siglos V y VI (fig. 4) (Beltrán de Heredia, 2014). Todas estas evidencias fueron “silenciadas” tras el revestimiento en mortero de sus paramentos, u ocultas dentro de las zanjas de cimentación.” Julia Beltrán de Heredia Josep Maria Macias Técnicas constructivas en la Tarraconensis  durante la antigüedad tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 12 (2016), pp. 16-38 http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/12/01-Macias-Beltran.pdf

Aquest article ha estat publicat en ART, ART CATALÀ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’AMFITEATRE DE TARRAGONA. PRIMERA PART

  1. Thanks to you for reading it.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *