LA CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL, EXEMPLE PARADIGMÀTIC DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA CATALANA DEL S. XII.
-Orígens episcopals en època visigòtica: nucli pirinenc en s. VI en aquesta diòcesi amb el bisbe Just.
Les tropes sarraïnes van afectar la localitat urgellenca, la ciutat emmurallada va quedar en ruïnes i la població es va desplaçar a la planura, on es construiria la nova catedral, en el nou raval (vicus Urgelli). Així, doncs, es va restaurar un temple destruït pels infidels i le nou centre diocesà va adquirir importància. La consagració seria a la primera meitat del s. IX.
-Nou centre episcopal: constituït per altres dues esglésies dedicada a sant Miquel, i la tercera, a sant Pere i sant Andreu. Un conjunt de tres esglésies amb aquestes advocacions ens recorda a Terrassa i a Vic. De les construccions preromàniques no ens queden vestigis arqueològics.
El s. XI: El creixement econòmic de Catalunya va coincidir amb la voluntat de renovar i modernitzar les edificacions, amb una febre constructiva que va suposar les noves esglésies de la Seu d’Urgell: Sant Miquel, consagrada durant el bisbat de sant Ermengol el 1035, sant Pere i Santa Maria, la seu, refeta i consagrada el 1040 pel nou bisbe Eribeu. Es van fer més reformes en els anys següents, com l’afegitó d’un atri a santa Maria, a la coberta i al cloquer.
LA CATEDRAL ROMÀNICA
Un dels impulsors de les obres del nou temple al llarg del s. XII va ser sant Ot, bisbe de la Seu d’Urgell (1095-1122) Es va fundar la confraria de Sant Ermengol per organitzar millor l’aportació diocesal a la construcció. Sembla ser que durant el govern del bisbe Berenguer van sovintejar els llegats. El 1116 les obres ja havien començat, però un impuls important el donà el bisbat d’Arnau de Preixens en contractar en Ramon Lambard el 1175, qui portaria arquitectes llombards, portadors de noves formulacions constructives mes enriquidores. Amb el nou mestre el temple es va cobrir completament, però els campanars no es van poder acabar. Les obres es paralitzen el 1195 per les baralles del bisbe de la Seu i el vescomte de Castellbó, el qual va atacar la ciutat i va saquejar la catedral, fet que va deixar sense erari el temple.
Planta
-Planta basilical, amb tres naus cobertes amb volta de canó la central i amb voltes d’aresta les laterals, capçades a llevant per un potent transsepte, els braços del qual sobresurten en planta i són rematats per dues massisses torres de secció quadrada als extrems. La capçalera està formada per cinc absis en bateria que s’obren a la nau del transsepte, dels quals el central és l’únic que es projecta a l’exterior.