Ja fa molt de temps que vaig començar a explicar-vos les catedrals catalanes i, en general, les construccions gòtiques catalanes, religioses i civils. Vaig començar per la de Barcelona i després la de Girona. Resten les de Tarragona, Lleida, Tortosa, la Seu d’Urgell, Vic i Solsona. Molta feina ens queda per fer. Reprenc aquesta tasca per la de Tarragona.
https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/
UBICACIÓ I DATACIÓ :
La Catedral està emplaçada sobre les restes de la denominada àrea sacra de culte imperial romà, construïda durant el segle I d. C. i que allotjava, segons determinats arqueòlegs, una gran plaça i el temple de l’emperador August. Sobre aquest indret, i a partir de l’any 475, s’erigí la primitiva catedral visigòtica de la que no se’n coneix cap vestigi en ser enderrocada amb ocasió de les invasions musulmanes de l’any 711.
Els nous terrenys que els catalans van conquerir als sarraïns van permetre recuperar les antigues seus de Tarragona, Lleida i Tortosa, en un procés que a vegades va començar cristianitzant les mesquites i més tard convertint-les en seus estables. Però no va ser fins el 1118 que Ramon Berenguer III va donar a l’arquebisbe la ciutat per repoblar-la.
“CARTA DE REPOBLACIÓ (1165)
Consti palesament en la memòria dels presents i dels venidors que jo Hug, per designació de Déu, arquebisbe de Tarragona, amb el consentiment i voler dels nostres canonges, DONEM la nostra vila, anomenada Vila Constantina, a tots els que habiten, és a dir, a aquells que en el present ja hi viuen i àdhuc als que amb el nostre consentiment i voler hi habitaran i a llur descendència per a sempre. Així doncs, per aquesta escriptura nostra de donació, DONEM l’esmentada vila anomenada Vila Constantina als habitants, segons el nostre assentiment, presents i futurs i a llur posteritat, exceptuant-ne la nostra domenicatura , el forn i la fàbrica, com també els delmes i primícies, que ens reservem. DONEM totes les terres que hi tenen, i les cases, que amb el nostre consentiment, hi habitaran així a ells com als qui hi vinguin a viure, i les terres i els horts, francs i lliures, sense cap mal usatge ni censal i no se’ls faci coacció ni questia , si no és per via de justícia; ells i la seva descendència després d’ells, ho tinguin i posseeixin a perpetuïtat, amb les entrades i sortides , amb les pastures, aigües i llenyes, salvada la fidelitat a nós i a la nostra església.(…)
Els primers canonges es van establir el 1154, en les dependències canonicals situades a la part del migdia del claustre actual, i des de la dècada dels seixanta hi va haver la intenció d’alçar la catedral.
Les primeres temptatives de construir-la daten cap a l’any 1170, en què s’especifica la voluntat d’edificar la catedral segons les noves tècniques constructives gòtiques.
Des de l’any 1171 la seu de Tarragona es planificada segons la forma que avui encara es conserva.
El títol oficial de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a Santa Tecla.
El 3 d’abril de 1905 va ser declarada Monument Nacional. És també Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
La Catedral fou consagrada l’any 1331, sent arquebisbe de Tarragona i Patriarca d’Alexandria, l’Infant Joan d’Aragó. És considerada, per la seva grandiositat i solidesa, la primera catedral de Catalunya. Les seves naus allotgen, entre els contraforts, capelles que mostren l’evolució arquitectònica i estilística del recinte catedralici.
Viquipèdia.
L’EDIFICI. DESCRIPCIÓ FORMAL
Les obres de la seu es van iniciar pel costat de la canònica, entre la zona de l’absis i el braç esquerra del creuer.
Façana: La façana principal que domina el pla de la seu resumeix molt bé el símbol de la catedral de Tarragona, com ens diu Barral en el llibre Les catedrals de Catalunya.
Les seves tres parts decorades amb escultures mostren la situació artística d’un edifici que recorda encara en molts aspectes els monuments del final del romànic.
“Al centre destaca el magnífic portal gòtic flanquejat per enormes estreps i un sòcol amb arcuacions trilobulades que allotgen imatges d’apòstols i profetes sota dosserets.
En el centre, el mainell mostra un pedestal amb escenes del Gènesi i la imatge de marbre de la Verge Mare.”
Fotos de Viquipèdia
La part superior està inacabada. Perviu l’esquema compositiu de l’arc de triomf. L’arc és molt apuntat i decorat amb moltes motllures i una gran rosassa treballada amb calat il·lumina l’interior de la seu.
Timpà: Crist mostra les ferides i va acompanyat de dos àngels amb els atributs de la Passió. A sota, al·lusió al tema del Judici Final, anunciat pels àngels amb trompetes. El timpà és obra de Jaume Cascalls. Gran capacitat narrativa i tractament subtil de les figures. La vidriera recorda, a alguns historiadors de l’art, la de la catedral de Reims.
La Verge amb el Nen del mainell (o trencallums, en castellà parteluz) plenament gòtica, per l’allargament i sinuositat de la figura femenina, el rostre amb una factura suau i ovalada, una actitud vers al fill de gran tendresa, ben resolt també el drapejat. També ho trobem, potser amb menys qualitat, en algunes figures dels apòstols laterals: Pere, Andreu, Tomàs i Bartomeu a una banda, Pau, Jacob, Felip a l’altra.
“Sobre la llinda figura un timpà amb la representació del tema del Judici Final sota una traceria polilobulada: Crist Jutge, mig nu, sedent i representat com Baró de Dolors, ens mostra les llagues de la seva crucifixió; està flanquejat per àngels portadors de les Arma Christi, o símbols de la passió. Als seus peus, un registre amb dos àngels trompeters al vol i dotze sepulcres dels que emergeixen benaventurats de diferents estaments, prefigurant el gran dia en el que els condemnats són arrossegats per dimonis cap a la gorja del bicèfal monstre Leviatan, enemic de les ànimes i símbol de l’Infern.” (…)
Aquest conjunt escultòric, i part de les imatges exemptes, són obra de Jaume Cascalls i Jordi de Déu, no així les que denoten inferior qualitat. Aquesta sumptuosa façana, amb un magnífic rosetó d’onze metres de diàmetre, fou construïda entre 1330 i 1348.
S’havia de rematar mitjançant quatre pinacles i un gablet de coronament que no arribà a realitzar-se degut als estralls que causà la Pesta Negra de 1348. Les dues portes laterals es corresponen, respectivament, amb la nau de l’Epístola i la de l’Evangeli.
Sarcòfag romà
Sobre el portal lateral dret apareix encastat un sarcòfag romà d’època teodosiana dels anys 370 al 400 d. C., al frontal del qual figuren diversos moments de la vida de Crist: la curació del cec Bartomeu, la súplica de la dona cananea, la curació del paralític de la piscina de Bethesda, la conversió de Zaqueu i l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.
El timpà de la porta de l’esquerra representa l’escena de l’Adoració dels Reis en el Portal de Betlem.”
https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/planol-1-10/
Les dates d’aquesta actuació a les portes laterals caldria lligar-les amb el bisbat d’Olivella (1272-1287) ja que durant el seu govern es van acabar les naus laterals.
L’obra d’ornamentació de la façana va quedar interrompuda i no va ser represa fins el 1375, quan en Jaume Cascalls es comprometé a acabar les imatges dels profetes que quedaven per fer.
“Sobre les altres dues portes laterals també hi ha dues rosasses, de mida més reduïda i de factura romànica. A les portes es va usar marbre blanc, amb arcs de mig punt i arquivoltes motllurades amb llinda i timpà. Encastat en el mur sobre la porta de la dreta es conserva el sarcòfag de Bethesda, paleocristià i del segle iv, on es representen escenes de la vida de Jesús.[21] La porta del costat de l’Evangeli posseeix un timpà esculpit amb escenes que representen l’Epifania.”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tarragona#Exterior
Sarcòfag de Bethesda sobre la porta lateral dreta:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tarragona#Exterior
Viquipèdia.
https://viajarconelarte.blogspot.com/2018/11/la-catedral-de-santa-tecla-en-tarragona.html
https://viajarconelarte.blogspot.com/2018/11/la-catedral-de-santa-tecla-en-tarragona.html
NAUS
La nau major: Una nau basilical de planta romànica més elevada que cap altra de les construïdes abans a Catalunya. Les proporcions es poden considerar gòtiques, però el concepte de distribució dels espais encara és romànic. D’aquesta època romànica conserva l’absis, la part inferior del creuer, les dues portes laterals de la façana principal i el portal que comunica el temple amb el claustre, fins i tot es pot afirmar, diu Barral i Altet, que la planta actual respon a les traces que des d’un principi es van planejar.
Planta amb creu llatina, amb tres naus i creuer ben definit que sobresurt respecte a les naus.
Capçalera amb tres absis esglaonats, dels quals destaca el central, més ample i profund respecte els altres dos, corresponents a les naus laterals.
Al braç sud del creuer, l’absidiola té una envergadura sense paral·lel en el costat nord per les limitacions de la pròpia canònica.
La planta en forma de creu dels pilars, amb una base a cada angle per tal de rebre les columnes que sustenten els nervis de les voltes de creueria es repeteix en el cimbori i entre les naus laterals. Respecte el projecte inicial, sembla que hi hagi un interès en augmentar l’alçada de les voltes de l’absis central. Devia ser a la segona meitat del s. XIII, durant l’arquebisbat d’Aspàreg de la Barca.
Deu voltes construïdes per RAMON DE MILÀ, dues més properes a la façana durant l’arquebisbat de Bernat d’Olivella i Roderic Tello.
El campanar també presenta elements del XIII i XIV.
Viquipèdia
https://viajarconelarte.blogspot.com/2018/11/las-capillas-de-la-catedral-de-tarragona.html
LES CAPELLES. EN VOLEM DESTACAR ALGUNES:
Les capelles presenten una riquesa arquitectònico-plàstica excepcional, fruit de diverses intervencions des del gòtic fins al barroc: voltes de creueria o cúpules traçades per grans arquitectes.
Capelles del costat de l’Evangeli (al costat esquerra entrant per la porta principal):
clica aquí per veure font de la imatge (veure web Catedral, d’on procedeix la imatge original)
-Capelles dels Cardona
“Són dues capelles bessones d’estil gòtic florit o tardà construïdes entre 1520 i 1525 pels germans Antoni i Guiu Benlloch d’Arlès a costa de l’arquebisbe Pere de Cardona per dedicar-les, respectivament, al culte de santa Maria Magdalena i al de l’Anunciació.
Voltes angulars
Tenen planta quadrangular que es converteix en vuitavada mitjançant voltes angulars que reben una creueria de nervis provinents de les magnífiques voltes estrellades. La primera capella acull al mur de l’esquerra el sever sarcòfag de l’arquebisbe Francesc Fleix i Solanes, esculpit per Agapet Vallmitjana.
El sumptuós mausoleu de la dreta que hi ha entremig d’ambdues capelles, acull les restes del cardenal Jaume de Cardona i la seva tieta Timor, abadesa de Valldonsella. És de marbre de Carrara decorat amb esplèndids grotescs i importat d’Itàlia cap al 1530.
Mare de Déu de Montserrat
La segona capella està dedicada actualment a la Mare de Déu de Montserrat. A la capçalera, i sobre el banc de pedra, s’hi ha col·locat un retaule del segle XV procedent de Santes Creus en el que intervingueren Pere Serra, Guerau Gener i Lluís Borrassà.
Les taules representen escenes de la vida de la Mare de Déu. El Panteó de la dreta, realitzat el 1864 pels escultors Josep Janés i Manel Roca guarda les restes de l’arquebisbe Josep Domènech Costa i Borràs.”https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/planol-21-30/#cardona
Capella barroca de la Puríssima Concepció (inici 1674) de Josep de la Concepció. ens ha arribat intacte fins avui. Costejada pel canonge Diego Girón de Rebolledo.
Estructura: forma de creu amb cúpula semiesfèrica sobre el tambor. Creació d’espai gràcies als finestrals que la fan més gran.
“Virtuts teologals
L’obra arquitectònica la va dirigir Joan Costas i el mestre Portella; l’escultòrica, l’artista de Manresa, Francesc Grau; i la pictòrica, Francesc Tramulles i Josep Juncosa. Les vidrieres, de 1682, són obra de Francesc Saladrigues. L’altar i el sòcol del retaule els va realitzar Domènec Rovira II el 1678 qui, juntament amb Francesc Grau, va fer els sepulcres del fundador i la seva família durant l’any 1679 en els quals es representen les virtuts teologals i les arts liberals.
El 1678 Francesc Grau també va realitzar el retaule de fusta policromada que Josep Cabanyes sobredaurà entre 1680 i 1684.
Magnífica capella.
La imatge original de la Verge fou substituïda, a principis del segle XIX, per l’actual que és de Vicenç Roig i Besora. El programa iconogràfic de la cúpula, volta i murs laterals, realitzat cap al 1680, inclou escenes de la vida de la Verge, Santa Tecla, san Diego de Alcalá, santa Teresa de Jesús i altres doctors de l’Església.
Finalment, els ferrers de Mataró Pere Catà, Miquel Esmadia i Joan Andréu forjaren el 1681 la reixa de ferro i bronze que tanca aquesta magnífica capella, mostra eloqüent d’integració entre l’arquitectura i les arts plàstiques.”
“El retaule, caracteritzat per les seves columnes salomòniques, va ser daurat l’any 1681 per Josep Cabanyes. La imatge central original, obra de Francesc Grau, va ser substituïda la segle XIX per una de Vicenç Roig (1802). Les imatges laterals de sant Joaquim i santa Anna han estat atribuïdes a Domènec Rovira el Jove.
Els sepulcres de Diego Girón de Rebolledo i Despalau, i els dels seu germans Godofredo i Francisca Girón de Rebolledo, va ser obrat pels mateixos escultors del retaule. Són gairebé idèntics i estan envoltats de pintures, atribuïdes a Josep Juncosa. Les pintures de la cúpula són obra de Francesc Tramulles.
També cal destacar la reixa que tanca la capella, projectada igualment per Josep de la Concepció.”
Capella de Sant Fructuós, dins l’estil clàssic herrerià.
D’estil renaixentista, iniciada el 1592 segons traça de Pere Blai. Planta rectangular amb volta de canó reforçada amb arcs, absis semicircular i finestres termals tripartites.
Les fornícules alberguen les imatges dels sants màrtirs Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, als quals l’emperador Valerià va condemnar a la foguera a l’amfiteatre de Tarragona el 21 de gener de l’any 259. Les imatges van ser tallades per Benet Baró el 1616.
El mausoleu arquitectònic de la dreta, que hi ha al mig d’aquesta capella i la de sant Joan Evangelista, ens evoca el de san Pietro in Montorio”, obra de Bramante a Roma, i el del Pati dels Evangelistes que va traçar Juan de Herrera per a l’Escorial.
Sepulcre del virrei de Catalunya
Sota la seva cúpula es troba el sepulcre del fundador d’aquesta capella, l’arquebisbe Joan Terés, que fou virrei de Catalunya entre 1602 i 1603.
El sarcòfag va ser dissenyat per Pere Blai i esculpit per Isaac Alfred Vermey i Agustí Bennàsser, entre 1608 i 1610. Suspesa sobre mènsules i adossada al mur de l’esquerra es troba l’urna sepulcral amb l’estàtua jacent de l’arquebisbe Antolín López Peláez esculpida pels germans Oslé, de Barcelona, el 1920.
Les pintures sobre llenç, al·lusives als sants titulars de la capella, les va realitzar Hermini Sentís el 1959.
Cripta
La cripta, obra de l’arquitecte Manuel Lamic realitzada el 1978, alberga els sepulcres del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, de l’arquebisbe Josep Pont i Gol, una làpida memorial del seu bisbe auxiliar, el beat Manel Borràs, flanquejada per dues altres amb l’elenc de sacerdots diocesans martiritzats durant la persecució religiosa de 1936 a 1939.
Proclamats beats el 13 d’octubre de 2013 a Tarragona, i les relíquies dels quals estan allotjades a l’arqueta de plata obra del Taller Tena de Barcelona.”
https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/planol-21-30/#cardona
Capella de Sant Sagrament
Per habilitar aquesta capella del Santíssim Sagrament es va aprofitar la meitat nordoccidental dreta de l’antic refetor canonical del segle XII construït amb volta de canó apuntada.
La remodelació es va efectuar entre 1582 i 1592 a partir de la traça dels arquitectes Bernat Cassany, Jaume Amigó i Pere Blai. És de planta rectangular i disposa de cúpula semiesfèrica i tambor oberts sobre la volta; estan decorats amb sants i santes relacionats amb el Santíssim Sagrament.
El repertori iconogràfic de la capçalera reprodueix escenes de l’Antic i Nou testament al·lusives a la pasqua jueva i a la cristiana emmarcada amb jaspis de Tortosa.
Alts relleus i sepulcre del fundador de la capella, l’arquebisbe Antoni Agustí, dissenyat per Pere Blai i tallat en marbre alabastrí de Sarral per Isaac Alfred Vermey el 1592, seguint models d’Andrea del Verrocchio; i, al costat de la porta d’entrada, l’altar amb un retaule dedicat a sant Martí de Tours, d’autor desconegut i datat el 1622.
| Cúpula sobre tambor octogonal de la Capella del Santíssim Sagrament |
- Capella de Santa Maria dels Sastres
“És la més destacada de les capelles gòtiques de la Catedral. La seva recent restauració ha recuperat l’esplendor original de l’arquitectura, l’escultura, la pintura, els vitralls i el retaule. Ocupa una de les absidioles romàniques de l’estructura inicial de la Catedral, al costat de l’Evangeli. Fou reformada sota el mandat del bisbe Pere de Clasquerí (1358- 1380). La seva construcció es va iniciar a proposta de la confraria de preveres, però era la confraria dels sastres qui en tenia cura, per això és coneguda popularment com “capella dels sastres”. De plata hexagonal, es cobreix amb volta de creueria estelada. A l’accés, l’arc de triomf mostra figures esculpides dels dotze profetes majors i dels dotze menors que anuncien l’arribada del Messies. A l’alçada d’un terç dels murs hi ha un fris de petits arcs conopials amb mènsules antropomòrfiques al·lusives en les seves accions a la confraria dels sastres. Competen la decoració escultòrica parelles de personatges sagrats. També una cornisa superior decorada amb temes florals entrellaçats amb éssers monstruosos i fantàstics. Una barana calada amb una galeria que recorre tot l’absis, que recorda les galeries angleses per als escolans. Els escuts que apareixen als murs corresponen a l’arquebisbe Pere de Clasquerí i als canonges obrers Guillem d’Anglesola i Bernat d’Albió. Al mur lateral dret destaca l’arcosoli, que conté l’urna sepulcral del fundador de la capella, realitzada vers 1388 i flanquejada per pintures murals que representen santa Tecla i sant Pau. Damunt de la llinda de la porta d’accés al presbiteri s’hi representa l’arquebisbe fundador, vestit de pontifical i agenollat davant la Mare de Déu i l’Infant. Les vidrieres són obra de Guillem de Letumgard i daten de l’any 1359. De la mateixa època serien les pintures que simulen vitralls, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma de Queralt. Representen sant Judes Tadeu, sant Jaume el Menor i la seva mare. : El retaule és de pedra calcària policromada i està dedicat a la Mare de Déu. El va realitzar l’any 1368 el mestre normand Aloi de Montbray. Mostra diverses escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu i està presidit per una imatge central de Maria amb l’Infant als braços”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tarragona#Capelles_del_costat_de_l’Evangeli
Capelles a la banda de l’Epístola.
https://viajarconelarte.blogspot.com/2018/11/las-capillas-de-la-catedral-de-tarragona.html
Capella del Sant Sepulcre
“oratorio gótico construido en 1494 con el patrocinio del canónigo Joan Balcells en el lugar donde había un altar dedicado a san Volustiano. Presenta dos arcos escarzanos apoyados en un pilar central con capitel con escultura y policromía abarcados por otros conopiales con esculturas y relieves policromados entre los que destacan los blasones del Cabildo y del fundador y bóveda baída dorada y policromada con hojarasca y temas de la Pasión de Cristo por Francesc Sabater a comienzos del siglo XVII. El oratorio está cubierto con bóveda nervada decorada con motivos de la Pasión y contiene un sarcófago romano con decoración de estrígilos del siglo IV aprovechado en 1494 encastrándole el escudo del canónigo comitente y conformando un Santo Entierro de piedra policromada, con un Cristo yacente rodeado de las tres Marías, san Juan Evangelista, José de Arimatea y Nicodemo. La urna es de 1800, mandada construir por el hospitalero Josep de Vilallonga.”
https://viajarconelarte.blogspot.com/2018/11/las-capillas-de-la-catedral-de-tarragona.html
Capella de Sant Oleguer, a l’absis lateral. obra de Francesc Bonifàs.
Capella de Sant Lluc a l’absidiola del braç meridional del creuer, amb retaule del SXVII atribuït al pintor Juncosa.
Capelles al creuer: St. Tomàs d’Aquino, del Crist de la Salut i del rosari, degudes les tres a la iniciativa del canonge Antoni Barceló, dins l’estil gòtic flamíger però del XVI. Talla policromada de finals del XV.
Capella de la Presentació: medieval, amb retaule del XIX de Vicenç Roig.
https://viajarconelarte.blogspot.com/2018/11/las-capillas-de-la-catedral-de-tarragona.html
Capella de St. Francesc, parcialment de l’arquitecte Jaume Amigó (1584) i pintures a la part alta de l’Epifania i el Degollament dels Innocents del genovès Jaume Justinià.
Capella de Santa Tecla, en marbre local, de Josep Prat, al voltant de 1777. Exemple del barroc tardà català. Escultures amb reminiscències berninianes de Carles Salas que representen les virtuts cardinals i escenes de la vida de la santa als relleus dels costats.
Reixa barroca d’Onofre Camps.
Capella gòtica de Sant Miquel, sufragada per l’ardiaca de Sant Llorenç, Guillem Bostoms, cap el 1365. Retaule de Bernat Martorell, el mestre més representatiu de la pintura catalana del segon quart del s. XV, de l’estil del gòtic internacional i que procedeix de l’església de la Pobla de Cérvoles.
Capella anomenada del Baptisteri sufragada per l’arquebisbe Arnau Sescomes, dedicada primer a sta. Úrsula i les Onze Mil Verges, conclosa el 1344.El 1821 fou transformada en baptisteri, amb marble blanc.
Capella de Santa Tecla
Capella Major
Correspon a la primera etapa de construcció de la catedral. S’hi conserva:
-Frontal de st. Pau i sta. Tecla. Dedicat a la vida de la santa. No hi ha l’habitual Pantocràtor , sinó st. Pau alliçonant la santa. Les dues figures col·locades dintre d’una màndorla. Als extrems superiors, en comptes de Tetramorf, apareixen el colom de l’Esperit Sant, a l’esquerra i la Dextera Domini a la dreta. Escultures amb escenes de la vida de la santa.
Tècnica escultòrica: modelat i a bisell. Narrativitat i classicisme.
Relacionat amb treball als capitells del claustre de la seu.
La llegenda de Santa Tecla:
http://www.tarragona-goig.org/tarragones/statecla.htm
Presbiteri:
PRESBITERI
“La capçalera i el presbiteri de la Catedral mantenen arquitectònicament la tradició romànica en l’absis central, en els arcs formers, en els finestrals i en els capitells.
Cal destacar l’esplèndid paviment romànic del segle XII elaborat segons la tècnica romana del opus sectile configurant, mitjançant pedra calcària i marbres policroms, sanefes geomètriques, sense oblidar dues inscripcions romanes i deu làpides sepulcrals dels segles XIV al XIX referents a arquebisbes d’aquesta seu metropolitana.”
https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/planol-11-20/#retablo
Altar major-Retaule major
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:Catedral_Tarragona_AltarMajor_Pere_Joan_0021.jpg
“Retaule major de la catedral de Tarragona, obra gòtica en alabastre de Pere Joan. Dedicat a santa Tecla, patrona de la ciutat de Tarragona”
https://viajarconelarte.blogspot.com/2019/01/el-retablo-mayor-de-la-catedral-de.html
Retaule major
“El retaule d’alabastre, obra de l’escultor Pere Johan, esculpit entre 1426 i 1434 és considerat un exponent de l’escultura gòtica catalana.
Un gran sòcol de pedra calcària exornada amb entorxada fullatge on s’alternen figures infantils, cans i els emblemes heràldics dels arquebisbes, Dalmau de Mur, el seu promotor, i Pere Sagarriga, el seu gran impulsor.”
https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/planol-11-20/#retablo
“Vida i martiri de Santa Tecla
En la predel·la, exquisidament policromada i sobredaurada, s’hi representen sis escenes de la vida i martiri de santa Tecla interceptades per la testera del tabernacle central on apareixen un àngel sostenint el sudari de Crist venerat per la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Nicodem i Josep d’Arimatea.
Figuren dos episodis que no apareixen reproduïts en el frontal de l’altar major romànic: el turment de la Santa que, lligada a uns bous per a ser desconjuntada , queda lliure en trencar-se les cordes; i una altra referida al descobriment miraculós del braç de la Santa i del que procediria la relíquia ofrenada pel rei d’Armenia Menor a l’Església de Tarragona gràcies a la mediació del rei Jaume II el 1321.
Relleus i imatges
Els relleus estan separats per muntants coronats per petits pinacles i dosserets que allotgen les santes verges i màrtirs: Caterina, Bàrbara, Llúcia, Eulàlia de Barcelona, Àgueda, Anastasia, Cecília i Agnès.
En el centre del retaule figura la imatge de la Verge amb el Nen flanquejada per les imatges de santa Tecla i sant Pau; al seu voltant, dotze relleus que reprodueixen escenes de la Infància de Jesús, de la seva Passió i Resurrecció, Ascensió, Pentecosta i Coronació de la Verge.
Gelosies flamígeres
A ambdós costats del retaule, formant part de la mateixa estructura i estil, trobem dues portes amb elegants gelosies flamígeres coronades per dues mènsules on reposen, respectivament, les imatges de sant Oleguer i sant Fructuós, arquebisbes de Tarragona.
Sobre els frontispicis les imatges de sant Miquel Arcàngel i l’Àngel Custodi, tallades per l’escultor Perris Austris, i policromades i estofades pel pintor italià, Pietro Paolo da Montabergo, durant la segona meitat del segle XVI.
A la seva dreta, es troba el sepulcre de l’Infant Joan d’Aragó.”
https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/planol-11-20/#retablo
-Sarcòfag de l’arquebisbe Joan d’Aragó, obra mestra de l’escultura gòtica.
“A la part dreta del presbiteri, en un arcosoli obert al mur, es troba el mausoleu de l’arquebisbe Joan d’Aragó (+1334), fill del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, el mateix que va consagrar la Catedral l’any 1331. Es tracta d’una magnífica escultura de marbre proconès, feta cap a l’any 1337, d’autor desconegut però de clara procedència italiana. El vas recolza sobre dos lleons i mostra al front l’epitafi. A la part superior reposa la figura jacent de l’arquebisbe, vestit amb indumentària prelatícia, amb les mans encreuades i el cap sobre dos coixins, acompanyat dels atributs episcopals: el pal·li, la mitra i el bàcul. El rostre ha estat treballat amb molt detall i realisme. Crida l’atenció la seva fesomia juvenil, ja va morir amb trenta-tres anys d’edat. Les cinc figures de sants que envolten el sepulcre marquen els vincles de la casa regnant catalana del moment amb l’Església, ja que sant Lluís de Tolosa, santa Isabel d’Hongria i sant Lluís rei de França eren avantpassats de l’arquebisbe. Hi ha també els sants protectors de Tarragona, sant Fructuós de Tarragona i santa Tecla. A la part superior del sepulcre, un relleu representa l’ascensió de l’ànima de l’arquebisbe al cel. Al damunt de arcosoli es troba un reconditori (armari reliquiari), obert al mur a manera de finestral, que havia custodiat en l’edat mitjana un reliquiari amb el braç de santa Tecla, patrona de Tarragona, portat en 1320 des d’Armènia Minor mitjançant els ambaixadors del rei Jaume II el Just. En el segle XVIII el reliquiari va passar a la capella de Santa Tecla, d’on va desaparèixer en el decurs de la invasió napoleònica.”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tarragona#Capelles_del_costat_de_l’Evangeli
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tarragona_-_Catedral,_claustro_01.JPG
CLAUSTRE
“La construcció del claustre s’inicià a finals del segle XII i va finalitzar a principis del XIII.
Era un lloc de lectura, passeig i meditació; també s’hi celebraven processons i aquí convergien les principals dependències canonicals comunes: dormitori, aula capitular, refetor, biblioteca…”
Murs
El revers dels murs de les ales nord i est coincideix amb l’angle de la façana d’una edificació romana del segle I d.C.
El claustre presenta planta quadrangular, voltes de creueria amb senzilla motllura, i interessants claus de volta relacionades amb el primer estil gòtic.
Galeries
Cada una de les quatre galeries es divideix en sis trams en els quals, sota un arc apuntat de descàrrega, s’obren dos petits òculs amb traceria calada, i tres arcs de mig punt sobre columnes geminades amb capitells i impostes de marbre blanc amb una suggestiva varietat de temes bíblics, llegendaris, hagiogràfics i morals.
Tradició romànica
La tradició romànica és patent en la decoració escultòrica, en canvi les gelosies dels òculs i el fris d’arquets polilobulats que, per l’exterior, corona perimetralment el claustre, són de clara ascendència islàmica. El conjunt circumda un espai ajardinat, l’hortus conclusus que, amb les seves plantes i sortidors, evoca al creient el Paradís terrenal perdut.”
https://www.catedraldetarragona.com/catedral-cat/planol-30-42/#claustro
Per no estendre’m més, podeu consultar les webs esmentades amb bibliografia, per omplir els buits i ampliar informació sobre la resta d’espais no tractats aquí: capelles, exterior, orgue, campanar… hi ha molta bibliografia disponible. Potser en una altra entrada m’endinsaré en l’escultura de la catedral. Resta molt encara per comentar.
Si us interessa l’aspecte arqueològic:
http://arqarqt.revistas.csic.es/index.php/arqarqt/article/viewFile/43/40
http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/catedral-de-santa-maria-de-tarragona
En paper: BARRAL I ALTET: Les catedrals de Catalunya. Fotografies de Jordi Gumí.
Edícola-62, 3º ed. 2002. pp.163-186
BATLLE I HUGUET, Pedro: La Catedral de Tarragona.1979.
MARTÍNEZ I SUBÍAS, Antoni: Catedral de Tarragona: guía. Triangle Books, 2019. Il·lustracions de Jordi Puig.
CAMPS I SÒRIA, Jordi : El claustre de la Catedral de Tarragona. Escultura de l’ala meridional. Lambard. Sèrie Monografies i Recerques, 1. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1988.