GRAMÀTICA: LA NEGACIÓ EN CATALÀ, CASTELLÀ I ALEMANY

LA NEGACIÓ EN CATALÀ

Seguim la web ésAdir:

“En la frase En Pere no está malalt la partícula no és considerada com una negació referencial per tal com es refereix directament al verb consegüent. En canvi, en la frase Tinc por que no es posi malalt amb subordinada en sentit afirmatiu, la negació és contextual pel fet de referir-se al context en general i no pas al verb que figura a continuació en la cadena sintagmática.(…)”

Podeu ampliar quant als usos del no i pas amb la web

https://publications.iai.spk-berlin.de/servlets/MCRFileNodeServlet/Document_derivate_00001771/BIA_071_169_190.pdf;jsessionid=19CE3ED1195B08C5E6E0B4639D9F4E25

Veiem-ne alguns dels que ens explica Aina Torrent-Lenzen en aquest article:

“no3 – Es emprat en frases comparatives: Londres és més gran que no (pas) Barcelona. 

Aquesta negació és inherent a la comparació mateixa ja que sempre hi ha un dels elements comparats que posseeix un rang més inferior dins l’escala de valors establerta: Barcelona no és tan gran com Londres. El seu ús segueix la lógica d’altres encadenaments comparatius: en catalá – pero també en altres llengües romàniques – emprem un pronom indefinit negatiu en cas que l’estructura del sintagma que conté el segon element inferior sigui pronominal: 

He llegit més llibres de Ramón Llull que (no) (pas) cap de vosaltres. 

Ho sap millor que ningú. 

Coneix les regles de 1’evolució del català millor que cap altre lingüista. 

En temes en els quals la subjectivitat hi juga un paper important (la grandària de Londres i de Barcelona és una simple qüestió de números) trobem una subtil diferència semàntica entre les frases comparatives amb o sense no. Així doncs, les segíients frases: La Teresa és més competent que la Mercè/ En Joan és més ben plantat que en Pere podrien prendre amb la negació i una entonació determinada un caire fins i tot un xic despectiu, sobretot si hi afegíem la partícula pas, per tal com amb el pas rebutgem marcadament l’opinió (real o suposada) de l’interlocutor. 

Tant Fabra com Badia i Margarit consideren que cal ometre el no4 (o, en tot cas, ferio servir amb un pas) quan el segon element de la comparació comença amb infinitiu, gerundi o participi afímnatius, considerant no recomanables frases com ara:

Més val fer tard que no prendre mal.

Es va estimar m és donar-li la raó que no continuar discutint.

(exemples extrets de Badia i Margarit 1995:173 s).

Segons els nostres gramàtics hom podría interpretar aquestes frases en sentit contrari. Observant, però, el contingut general dels exemples adduïts per Badia i Margarit, cal preguntar-se si hi ha realment la possibilitat d’interpretar malament coses a ulls veients no desitjades. A més a més, ens trobem novament davant d’un cas claríssim de negació contextual desproveïda de contingut referencial en la frase. En castellá, per cert, també és usual aquesta estructura i tampoc hi ha mai malentesos: Más vale decir la verdad que no mentir / Más vale llegar tarde que no tener un accidente. 

no4 – S’empra després de la conjunció abans que: Se ’n van anar abans que no els pogués explicar el perquè. Els van poder lliurar els documents abans que no se n’anessin de viatge. Aquesta partícula negativa expressa una difícultat o imposibilitat determinada per les circumstàncies de transcurs impertorbable del temps, la qual difícultat ha estat superada o no. En aquest sentit toma a haver-hi un encreuament conceptual:

Se’n van anar abans que quelcom fos possible i No va ser possible explicar-los el perqué /Els van lliurar els documents a temps i Va ser possible superar la difícultat que representava la seva partida.

El no4 expressa també una certa angoixa davant la possibilitat de no ser-hi a temps. En francès és usual aquest tipus de partícula negativa; se’n poden trobar nombrosos exemples en la llengua literária més acurada (vegeu Grevisse 1993:1467). Badia i  Margarit inclou aquesta negació dins del subcapítol dedicat a la negació no negativa (vegeu Badia i Margarit1995:174). La seva negativitat, pero, és indubtable. no – En aquest cas, la partícula negativa contextual funciona com a paraula frase, depenent, però, d ’una afirmació iniciada amb la partícula si: – No, si és molt llesta aquesta noia! Ja et vaig dir que sabría espavilar-se molt bé! És una negació prosòdicament llarga i melòdica que anuncia 1’estructura de la frase que vindrà en una situació comunicativa oral determinada.(…)”

https://publications.iai.spk-berlin.de/servlets/MCRFileNodeServlet/Document_derivate_00001771/BIA_071_169_190.pdf;jsessionid=19CE3ED1195B08C5E6E0B4639D9F4E25

“L’elisió de no amb termes de polaritat negativa anteposats al verb. L’anteposició al verb d’un quantificador negatiu (cap, ningú, res) basta per a donar valor negatiu a l’oració, elidir l’adverbi no (si bé en els registres formals és més habitual mantenir-lo) i legitimar un altre terme de polaritat negativa en posició postverbal (Ningú (no) sap res; Cap d’ells (no) ve mai; Res (no) l’atura); però és poc freqüent l’anteposició de gens o mai, i encara menys la de gaire. Aquest darrer només es pot usar anteposat si rep èmfasi contrastiu i va precedit de no (No gaire bé, estic; § 35.4.1.2b)”

https://www.iec.cat/llengua/documents/GIEC-Presentaci%C3%B3_MostraDeNovetats.pdf

LA NEGACIÓ EN CASTELLÀ

A més del modificador directe del verb, l’adverbi NO, s’empren altres recursos també, mitjançant pronoms, quantificadors, adverbis, paraules negatives postverbals, certs sintagmes preposicionals… La doble negació també s’utilitza en castellà.

1. Los pronombres indefinidos nadie (designa personas), nada (designa cosas) y ninguno con sus variantes morfológicas y usos como adjetivo o sustantivo: No respondió ninguna pregunta. Ninguno me gusta. El término nada puede funcionar como pronombre: no trajo nada; o como adverbio modificando a un adjetivo o a otro adverbio: nada listo, nada lejos. En el español coloquial puede tener valor enfático, con significado de ‘en absoluto’ o ‘de ningún modo’: No se preocupaba para nada de su hija.
2. Los adverbios no, nunca, jamás, tampoco y nada. Estas palabras negativas y otras forman expresiones redundantes, pero correctas como Nunca jamás iré a esa playa; No quiero verte jamás en mi vida, etc.
3. Las conjunciones ni, sino: No habla ni se mueve; No es malo, sino rebelde.
4. La preposición sin, así como otras locuciones preposicionales: Libro sin autor; Su corazón estaba lejos de ayudarlas.

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Administrador/Mis%20documentos/Downloads/13420-Texto%20del%20art%C3%ADculo-13500-1-10-20110601.PDF

LA NEGACIÓ EN ALEMANY: NEIN, NICHT, KEIN (DECLINAT)

NEIN Adv. de negació (com en el català i el castellà) L’usem quan responem que no a una pregunta.

Magst du meinen Freund? Nein. (Te gusta mi novio? No).

Ist das mein Bier? Nein, das ist meins. (Es esta mi cerveza? No, esta es la mía).

Sollen wir mit deiner Freundin wohnen? Nein, mit meiner Schwester. (Tenemos que vivir con tu amiga? No, con mi hermana).

Exs. de http://www.alemanista.com/la-negacion-en-aleman-nein-nicht-kein/

NICHT

Nicht és un adverbi modificador d’un verb, un adverbi o un adjectiu.

 Mein Auto ist nicht rot. (Mi coche no es rojo). En esta frase, la negación del verbo se refiere al adjetivo.

Er isst nicht. (Él no come). En esta frase, se niega toda la acción, el verbo.

Sie singt nicht gut auf Englisch (Ella no canta bien en inglés). Aquí lo que se niega es el adverbio «bien». Ella canta,  y canta en inglés, pero no lo hace bien.

Exs. de http://www.alemanista.com/la-negacion-en-aleman-nein-nicht-kein/

“Si nicht niega toda la oración (Satznegation), se coloca con los complementos circunstanciales, siguiendo este orden: temporal,kausal, nicht, modal, lokal. Es decir, que de los cuatro posibles complementos, dos van delante y dos van detrás. Los siguientes ejemplos combinan distintos circunstanciales con la posición de la negación nicht:

Wir sind heute wegen meiner Oma nicht gefahren.

Wir sind nicht mit dem Auto ins Krankenhaus gefahren.

Wir sind heute nicht mit dem Auto gefahren.

Wir sind wegen meiner Oma nicht ins Krankenhaus gefahren.

Como he dicho, nicht se coloca como si fuera un complemento más, y por ello hay que colocarlo después de los complementos directos e indirectos.

Ich habe es meinem Vater nicht gekauft. (No he comprado una bicicleta a mi padre).

Si nicht niega una parte de la oración (Teilnegation), se coloca delante de lo que niega , pero nunca delante del verbo. Si queremos negar el verbo, estamos hablando de Satznegation (punto anterior) Fíjate en los ejemplos de arriba, cómo nicht se coloca delante de rot para decir que el coche no es rojo. Otros ejemplos:

Ich habe es nicht meinem Vater gekauft. (En esta frase, el sentido que le doy es que he comprado una bici, pero no para mi padre).

Wir sind nicht heute mit dem Auto gefahren, aber gestern. (Esta es similar al ejemplo de unos párrafos más arriba, pero lo negamos es simplemente heute, hoy. Hemos conducido con el coche, pero no hoy, sino ayer).”

http://www.alemanista.com/la-negacion-en-aleman-nein-nicht-kein/