No hi ha cap sistema moral dins el qual no sorgeixin casos inequívocs de conflicte entre obligacions. Aquestes són les autèntiques dificultats, els punts espinosos tant de la teoria ètica com de la direcció reflexiva de la conducta personal. Se superen a la pràctica, amb major o menor èxit, segons la inteŀligència i la virtut de cada individu; però el que no es pot pretendre és que aquell que posseeix un estàndard últim al qual es puguin referir els conflictes de drets i de deures sigui el menys qualificat per a resoldre’ls. Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar per a decidir entre elles quan les seves exigències són incompatibles. Encara que l’aplicació de l’estàndard pugui resultar difícil, és millor que no tenir-ne cap en absolut. En canvi, en els altres sistemes, en què les lleis morals reclamen totes una autoritat independent, no hi pot haver cap àrbitre legitimat per a fer de mitjancer entre elles; la pretensió que una preval sobre les altres es basa en poca cosa més que sofisteria, i llevat que es determinin, com fan normalment, per la influència no reconeguda de consideracions d’utilitat, només ofereixen camp lliure a l’acció de desitjos i interessos personals.
John Stuart Mill. L’utilitarisme, capítol II
- Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.[2 punts]
- Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:[1 punt]a) «drets»
- b) «consideracions d’utilitat»
- Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del text:
«Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar per a decidir entre elles quan les seves exigències són incompatibles.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
- Compareu la concepció de Mill sobre els límits del poder polític amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
- Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És una norma moral ben establerta que una persona ha de complir allò que ha promès; per tant, si fa anys vaig prometre solemnement al meu amic que el dia que es casés jo aniria al seu casament, hi he d’anar encara que ara em trobi a l’altra punta del món i assistir al seu casament vulgui dir gastar els pocs diners que tinc i que em fan falta per a tenir cura dels meus fills.»
- Responeu d’una manera raonada.[2 punts]
- a) Drets: allò que un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer, o també allò que pot reclamar que altres facin per ell.
- b) Consideracions d’utilitat: apel·lar a allò que és el que proporcionarà el màxim bé, això és, el màxim plaer i absència de dolor.
Criteris de correcció:
https://seleactivitat.cat/selectivitat/pau_hfil17jp.pdf/
A la prova de Filosofia de Selectivitat també ha aparegut algun text de l’obra L’utilitarisme de Stuart Mill, publicada sencera el 1863 com a recopilació d’una sèrie d’articles apareguts a la Frazer’s Magazine el 1861.
Què diu la doctrina utilitarista? I d’on ve el terme:
Segons l’utilitarisme, una conducta és moralment bona en la mesura en què promou la major felicitat del major nombre de gent.
“L’utilitarisme és una ètica teleològica, val a dir, una ètica que considera que la finalitat de l’acció humana -i específicament la felicitat que s’aconsegueix a través de les accions humanes- està vinculada a la realització d’accions útils. D’una manera un xic simplificadora, podríem definir l’utilitarisme com l’ètica que afirma què és bo allò que ens útil per a ser feliços. En aquest sentit és una variant del conseqüencialisme. Hem de mesurar els nostres actes per les conseqüències (útils o inútils) en vistes a la felicitat que provoquen en nosaltres i, sobretot, en la societat. Històricament, l’utilitarisme ha estat una filosofia amb importants implicacions polítiques: va inspirar l’Estat del Benestar (Welfare State) que es va imposar als Estats Units en la dècada del 1930 i a Europa Occidental després del 1945. També va representar, sovint sense confessar-ho explícitament, un ingredient important en les diverses ideologies socialdemòcrates al segle passat.
Al seu llibre Introducció als principis de la moral i de la legislació, Jeremy Bentham (1748-1832) defineix així l’ètica: L’ètica, en general, pot ser definida com l’art de dirigir les accions dels homes a la producció de la més gran quantitat possible de felicitat per a la part d’aquells, els interessos dels quals estan a la vista [és a dir, per als membres de la societat que hi tenen interessos] En altes paraules: l’ètica utilitarista és una ètica pública, adreçada a la felicitat a través de la utilitat. Hem de fer-nos feliços com a subjectes, fent allò que sigui útil i no guiant-nos per consideracions alienes (deures que ningú no sap d’on surten, educació per a la submissió…).
L’utilitarisme és, estructuralment, una filosofia burgesa, sorgida de la idea de progrés de les Llums, que considera el món com una realitat objectiva i les decisions racionals com a decisions mesurables i avaluables per les seves conseqüències… Marx, a El Capital (1868) diu que Jeremy Bentham és ese oráculo sobriamente pedante, facundo y plúmbeo de la inteligencia burguesa común del siglo XIX perquè els seus criteris bàsics són una derivació de la pràctica immediata i perquè tendeix a buscar sempre fórmules de “moral per acord”, sovint poc sofisticades.”
http://www.alcoberro.info/V1/utilitarisme1.htm
El principi d’utilitat sorgeix d’un sentiment natural (no innat) de sociabilitat que es desenvolupa de forma espontània com la intel·ligència. L’educació ajuda el seu desenvolupament. Aquesta, més la reforma social, condueix a progressar i desenvolupar un sentiment d’unitat, de manera que no entrin en contradicció la felicitat general i la felicitat individual.
-Principi utilitarista de maximització del plaer i l’absència de dolor: Quin és el principi de les accions? La felicitat = plaer o absència de dolor, que s’aconsegueix fent accions útils per a la majoria.
https://agora.xtec.cat/iesgallecs/moodle/pluginfile.php/88962/mod_resource/content/1/Mill_ppt_1.pdf
Però no es queda en l’hedonisme. Les fonts fonamentals de la felicitat són la dignitat i l’autorespecte.
fins al punt que poden confondre’s amb ella i, per tant, amb el plaer i amb el bé.
-Idea d’un sentiment moral d’humanitat que influeix en les nostres accions.
D’on ve el terme? Bentham va suggerir el terme i el va adoptar Mill, qui el va trobar en una novel·la Anales de la Parroquia de John Galt, segons explica a la seva Autobiografia.
Més influències, a més de la paterna:
L’utilitarisme forma part d’una tradició empirista anglesa de la qual és deutor el mateix positivista Comte.
Bentham deu als empiristes A. Hume, Locke i Hobbes els principis morals que buscava. Entre el benthanisme del qual parteix Mill i la tradició empirista anglesa, mitjança la influència de Comte, que també veu el principi de l’ètica en la major felicitat del major nombre.
“La cohesió moral que necessita una societat ha de provenir de l’ètica. La que proposa Mill, en Utilitarisme (1863), és l’ètica del principi utilitarista (veg. text), segons el qual la bondat d’una acció correspon a la major quantitat de felicitat del major nombre possible de persones, i on «felicitat» és presència de plaer i absència de dolor. A les idees de Bentham sobre aquest tema, Mill afegeix la de la qualitat del plaer. A l’egoisme ètic que suposa el principi utilitarista, Mill contraposa, com a contrapès, la reflexió que no hi ha felicitat pròpia sense la percepció de la felicitat dels altres (veg. text). Això representa l’aportació de l’altruisme de Comte al principi utilitarista.
L’empirisme epistemològic de Mill procedeix de Hume i de Berkeley; és fenomenista, per tant. El coneixement de l’home abasta només els fenòmens. En aquest context, causa (que indaga justament amb els seus «cànons» inductius) és l’«antecedent, o concurrència d’antecedents, del qual depèn invariablement i incondicionadament el conseqüent». De semblant manera, defineix la matèria com a «possibilitat permanent de sensació».
https://www.wikisofia.cat/wiki/Autor:Mill,_John_Stuart
Utilitarisme i liberalisme:
“El liberalisme és el marc general de l’utilitarisme, tot i que hi ha altres formulacions liberals no utilitaristes (partidàries de considerar la vida, la llibertat i la propietat com a drets naturals). John Stuart Mill, per la seva banda, no fou estrictament un liberal sinó més aviat un radical demòcrata (…)
http://www.alcoberro.info/V1/utilitarisme1.htm
“En Mill, com en Bentham, la relació individu/societat es mou en un sol sentit. Aquí el contrast amb el marxisme es fa tan gran que anuncia la irreconciliabilitat d’ambdues perspectives. L’individualisme és una de les fites que marca la frontera entre el liberalisme i el comunitarisme(doctrina que tendeix a veure en la comunitat el veritable subjecte i que considera que l’individu particular deu allò que és, la seua naturalesa, a l’entorn social a què pertany)”
https://stoacatalana.wordpress.com/2018/08/26/lutilitarisme-de-john-stuart-mill/
Podeu comparar l’utilitarisme de Bentham i el seu deixeble Stuart Mill, però també l’ètica kantiana i el seu imperatiu categòric amb l’ètica utilitarista de Stuart Mill. Mireu la web:
https://agora.xtec.cat/iesgallecs/moodle/pluginfile.php/88962/mod_resource/content/1/Mill_ppt_1.pdf
“John Stuart Mill parteix, en el seu pensament moral i polític, del mateix principi utilitarista que Jeremy Bentham utilitza com a criteri fonamental:
«El credo que accepta com a fonament de la moral la “utilitat” o el “principi de màxima felicitat”, manté que les accions són bones en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat, dolentes en la mesura que tendeixen a produir el contrari a la felicitat. Per “felicitat” s’entén plaer i absència de dolor; per “infelicitat”, dolor i privació de plaer.»[1]
- S. Mill, com Bentham, entén aquest principi com la base d’un hedonisme social, i així, ens recordarà que en cap cas no parla de «la màxima felicitat particular de l’agent [particular], sinó [de] la mesura més gran de felicitat en conjunt». Per tant, qualsevol actuació que convingui a un individu particular però que es faci en contra del bé comú, anirà pròpiament en contra del principi —utilitarista— de màxima felicitat (com, de fet, també ho farà tota acció que, empresa per una autoritat pública amb el beneplàcit del general dels ciutadans, s’encamini a aconseguir un benefici general immediat, però a costa d’un mal igual o més gran posterior, com a conseqüència d’aquell benefici momentani).” (…)Stuart Mill anirà més enllà, i no sols destacarà les qualitats secundàries potencialment mesurables que caracteritzarien els plaers anímics (espirituals) i intel·lectuals, sinó que afirmarà que aquests plaers són intrínsecament superiors als corporals (perquè mentre aquests darrers aportarien simplement satisfacció —content—, els primers aportaran veritable-ment felicitat —happiness—),[3] és a dir: no serien únicament més avantatjosos, sinó més alts, més valuosos en si mateixos:
«És totalment compatible amb el principi d’utilitat el reconeixement que algunes menes de plaer són més desitjables i tenen més valor que unes altres. Seria absurd que, [mentre] pel que fa a l’apreciació d’altres coses es tenen en compte indistintament la qualitat i la quantitat, l’apreciació dels plaers es considerés en funció només de la quantitat.»[4](…)
Ara bé, aquesta nova consideració de Mill no sembla ser només, tal com ell la presenta, un mer complement, un enriquiment de les concepcions utilitaristes clàssiques. Diem això perquè, mentre les característiques quantificables admeten establir diferències entre plaers sense, però, alterar gens la noció mateixa de plaer, la introducció de consideracions qualitatives en aquest punt sembla dur-nos a parlar de dues concepcions diferents de plaer, distintes no només per afectar, cada una d’elles, en més o menys grau el cos o la ment, sinó per la seua capacitat d’aportar a l’ésser humà que les experimenta alguna cosa que s’adigui a la seua naturalesa, ja que serà en funció d’aquesta adequació que es podrà parlar, pròpiament, de plaers de més qualitat i de plaers de qualitat menor.[5] Per tant, aquesta novetat introduïda per Stuart Mill, en duu implícita una altra que, clarament, trenca, no sols amb l’utilitarisme benthamià, sinó, de fet, amb els principis definitoris de l’utilitarisme mateix, que es caracteritzaria per esforçar-se a defugir tota mena d’especulació metafísica i antropològica.”(…)
https://stoacatalana.wordpress.com/2018/08/26/lutilitarisme-de-john-stuart-mill/
CAP. 2
Crítiques fetes a l’utilitarisme, a les quals dóna resposta en el segon capítol del seu llibre:
“En el segundo capítulo, Mill formula un único principio ético, el principio de utilidad o principio de la mayor felicidad, del que dice que derivan todos los principios éticos utilitaristas: “El credo que acepta como fundamento de la utilidad moral o el mayor principio de felicidad, sostiene que las acciones son correctas en la medida en que tienden a promover la felicidad, malas si tienden a producir lo contrario de felicidad. Por felicidad se entiende el placer y la ausencia de dolor, la infelicidad, el dolor y la privación del placer”.6
A continuación, Mill pasa la mayor parte del Capítulo 2 respondiendo a una serie de críticas comunes al utilitarismo. Estos incluyen cargos de utilitarismo:
- Es una doctrina digna solo de los cerdos (para sostener que el placer es lo único que es deseable por sí mismo) (p.17)
- Falla para reconocer aquella felicidad es inalcanzable (p. 23)
- Es demasiado exigente (para reclamar que es siempre nuestro deber crear la felicidad mayor posible en el mundo) (p. 29)
- Vuelve a las personas de las frías e indiferentes (al centrarse únicamente en las consecuencias de las acciones, más que en las características, como los motivos y el carácter, que requieren una respuesta más sensible y empática) (p. 31)
- Es una ética irreligiosa (al no reconocer que la ética está arraigada en los mandamientos o voluntad de Dios) (p. 33)
- Confunde bondad con conveniencia (p. 34)
- Falla para reconocer que en hacer decisiones éticas normalmente no hay tiempo para calcular las consecuencias futuras (p. 35)
- tienta a las personas a desobedecer las reglas morales cotidianas (invitándolas a ignorar tales reglas cuando parecen estar en conflicto con la felicidad general) (p. 37)
En respuesta a la acusación de que el utilitarismo es una doctrina solo para cerdos, Mill abandonó la opinión de Bentham de que los placeres difieren solo en cantidad, en vez calidad. Mill difiere entre placeres físicos y placeres intelectuales. Él señala que la mayoría de las personas que han experimentado placeres físicos y placeres intelectuales tendrían que preferir mucho más a este último.
Pocas personas, según él, elegirán un lugar para comer con un animal, un tonto o un ignorante para cualquier cantidad de placer corporal que puedan adquirir. Y dado que “la única evidencia de que es posible producir algo deseable, que la gente realmente lo desea”, se deduce que los placeres intelectuales (por ejemplo, los placeres de la amistad, el arte, la lectura y la conversación) son más altos y deseables tipos de placeres que placeres corporales, y que una búsqueda racional de la propia felicidad a largo plazo requieren el desarrollo de las facultades superiores de uno.7
En respuesta a la objeción de que generalmente no hay tiempo suficiente para calcular cómo un acto determinado podría afectar la felicidad general a largo plazo, Mill esboza una especie de enfoque de ética de “dos niveles” que otorga un lugar importante a las reglas morales en toma de decisiones éticas8 Mill argumenta que las reglas morales tradicionales tales como “Mantenga sus promesas” y “Diga la verdad” se han demostrado por una larga experiencia para promover el bienestar de la sociedad. Normalmente deberíamos seguir esos “principios secundarios” sin reflexionar mucho sobre las consecuencias de nuestros actos. Como regla, solo cuando tales principios de segundo nivel entran en conflicto es necesario (o sabio) apelar directamente al principio de utilidad.9(…9
https://es.wikipedia.org/wiki/El_utilitarismo
Més crítiques en els arts. d’Alcoberro,
PEÑA, Lorenzo: Ubicación del utilitarismo de J. Stuart Mill en el panorama de las doctrinas éticas.
https://digital.csic.es/bitstream/10261/13648/1/utilitarismo.pdf
En cap. 3
“EL CAPÍTOL GIRA AL VOLTANT DE LA PREGUNTA: Per què s’ha de ser utilitarista i no kantià? 1. Per a l’utilitarisme una teoria ètica que vulgui ser de caire universal ha de vincular l’acció moral a la llibertat i la felicitat (per Kant eren postulats. 2. El que és útil des del punt de vista moral és que augmenti la llibertat i la felicitat general (maximitzar el benestar per a més gent) 3. Una maximització de la utilitat passa per acceptar que la felicitat individual té menys valor que la col·lectiva”
https://agora.xtec.cat/iesgallecs/moodle/pluginfile.php/88962/mod_resource/content/1/Mill_ppt_1.pdf