Avui us proposo un exercici sintàctic de frases dites, o atribuïdes, a polítics, filòsofs, escriptors o artistes cèlebres: L’anàlisi la farem en català i en castellà, les funcions sintàctiques són les mateixes.
https://www.wikisofia.cat/wiki/Autor:S%C3%A8neca
Comencem en aquesta primera part per una frase atribuïda a l’escriptor i filòsof estoic cordovès Luci Anneu SÈNECA que va viure a Roma a les corts de Cal·lígula i Claudi i fou preceptor i conseller de Neró. Ja veureu com dóna molt de joc! Aquesta és la frase:
NO ENS ATREVIM A MOLTES COSES PERQUÈ SÓN DIFÍCILS, PERÒ SÓN DIFÍCILS PERQUÈ NO ENS ATREVIM A FER-LES.
Fixem-nos primer en quina mena d’oració és: Hi ha dos adverbis de negació NO, per tant es tracta d’oracions negatives. A més, veiem una conjunció adversativa: PERÒ i una conjunció causal PERQUÈ. Es tracta, doncs, d’una oració composta copulativa adversativa “però són difícils“, i també hi ha proposicions subordinades circumstancials (o adverbials) causals: “perquè són difícils” i “perquè no ens atrevim a fer-les”. I encara més: si us hi fixeu, hi trobareu un infinitiu, és a dir, que també hem d’analitzar una proposició subordinada substantiva d’infinitiu en funció, en aquest cas, de complement preposicional SUPLEMENT O COMPLEMENT REGIT (segons la nomenclatura que utilitzeu)
Per últim, quins tipus de verbs copsem en aquesta oració composta? Verb copulatiu: són. Per la qual cosa, som davant, en primer lloc, d’una oració copulativa que duu un Predicat Nominal o Atribut (substituït per LO en castellà “lo” i en català pel pronom feble”ho”. I, en segon lloc, som davant d’un verb intransitiu que necessita d’un complement amb preposició: “atrevir-se a ” tant en català com en castellà. És un dels verbs que regeix un complement, per això es diu així tradicionalment: complement regit o ,en gramàtica estructuralista, suplement. +
Ah, no ens oblidem del verb fer que és transitiu, com explicaré després.
Desglossem l’oració en proposicions perquè quedi clar i les anem analitzant morfo-sintàcticament:
1. NO ENS ATREVIM A MOLTES COSES 2. PERQUÈ SÓN DIFÍCILS
proposició principal proposició subordinada circumstancial o adverbial causal
subjecte: NOSALTRES perquè el verb està ens primera persona del plural. El verb és atrevir-se, amb la forma pronominal SE inclosa, es conjuga així, per tant aquest pronom no té funció sintàctica. Nosaltres ens atrevim. A què? El verb regeix un complement amb la prep a, per tant, com hem dit abans, el complement regit o suplement és ” a moltes coses”, sintagma preposicional compost per un relacionant: prep. a, adj determinatiu moltes que concorda en gènere i nombre amb el nom substantiu fem. pl coses.
Anem ara a analitzar la proposició subordinada: perquè és un nexe o relacionant perquè uneix o relaciona la proposició principal amb la que ve a continuació de tal manera que aquesta explica el contingut de l’anterior, explica el motiu del que es diu en la principal.
Per què no ens atrevim a moltes coses? Resposta: proposició subordinada: perquè són difícils.
Fixem-nos que se sobreentén el subjecte. “Moltes coses són difícils” és el que en realitat estem pensant, però no cal repetir per un principi d’economia expressiva. No cal, ja ens entenem.
Així doncs, el subjecte de la subordinada és el·líptic (elles=moltes coses), el verb ser és copulatiu i,per tant, difícils és un atribut, perquè es tracta d’un Adjectiu en aquest cas que concorda en gènere i nombre amb el subjecte el·líptic (elles=moltes coses femení plural)
3. Anem per la tercera proposició: PERÒ SÓN DIFÍCILS
El relacionant PERÒ ens introdueix una proposició coordinada (al mateix nivell sintàctic que l’anterior) ADVERSATIVA. El subjecte i el predicat són els mateixos que els anteriors. L’únic que canvia és el relacionant, el perquè causal depèn sintàcticament de la principal, en canvi l’adversativa no, està al mateix nivell sintàctic.
4. PERQUÈ NO ENS ATREVIM Una altra proposició subordinada causal que depèn de l’adversativa. El subjecte torna a ser “nosaltres” el·líptic i el verb “ens atrevim” regeix un suplement.
5. A FER-LES Posem una cinquena proposició per tal que us adoneu que tractant-se d’un infinitiu, som davant d’una proposició subordinada substantiva en funció de suplement. La diferència és que en tractar-se d’un infinitiu, és un verboide amb doble funció: nominal i verbal. Com a nom, realitza la funció de suplement de atrevir.se que és la principal, com a verb duu un complement LES que és un pronom feble en funció de complement directe perquè “fer” és un verb transitiu. El subjecte se sobreentén.
Veiem doncs ara com podem representar l’anàlisi complet: dues proposicions principals que inclouen a la vegada una de pral. i una subordinada causal.
