No pretenc donar tot un llistat de figures retòriques perquè ja existeixen llibres i webs per consultar-les i és quelcom avorrit, per això no se les coneix bé ni resulta un tema atractiu per al públic en general. Per a un estudiant de lletres, sí que és necessari. Cal reconèixer-les per comentar correctament un text literari. A més són recursos emprats amb gran encert en el text publicitari.
Així doncs, aquí pretenc donar unes claus per reconèixer-les en un text, literari o no, posar exemples i indicar com s’anomenen aquests recursos o figures retòriques o literàries.
Que són les figures retòriques o dits també recursos estilístics, recursos retòrics, figures literàries o llicències literàries,
Són recursos lingüístics, és a dir, particularitats fonètiques, gramaticals o d’altres nivells que aconsegueixen accentuar l’expressivitat del text i produeixen un efecte en el lector, guiant-lo en la seva interpretació.
En el text literari, el recurs literari pot embellir el text, pot emfasitzar la idea que conté, crida l’atenció, pot causar sorpresa al lector:
Un exemple molt clar i conegut és el començament de la rima LIII de Bécquer:
“Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar…”
Si coneixem les normes gramaticals del castellà, sabrem que l’estructura lògica és la de SUBJECTE+PREDICAT (verb+complements) o sigui que seria “Las oscuras golondrinas volverán a colgar sus nidos en tu balcón” però el poeta posromàntic considerà que era més poètic dir-ho al revés, és a dir, alterant l’ordre lògic de l’oració. A aquest recurs se’n diu HIPÈRBATON. Oi que és molt diferent de dir-ho d’una manera o altra? Com sona millor? Com resulta més estètic i efectiu?
Vegem altres exemples:
Oh gran dolor, estupefacte incendi.
Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.
Vicent Andrés Estellés
Aquí tenim un exemple d’anàfora, en repetir al començament de cada vers o frase les mateixes paraules o expressió per donar-hi èmfasi.
En publicitat, s’utilitza molt aquest recurs expressiu. La repetició no cal que sigui a l’inici. Vegeu:
https://es.slideshare.net/neweconomic/figura-retorica-publicidad-7448484
En cançons s’utilitza molt aquest recurs: mireu aquest fragment d’una cançó de Sau
…Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més
de la nit d’ahir em tormenta
el teu cos blanc, jove i calent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me
és inútil continuar.
Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més
on estaves ahir al vespre
quan tenir-te era tan urgent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me.(…)
Altres figures molt utilitzades són les comparacions, les metàfores, les hipèrboles o exageracions. Fixem-nos-hi:
La metàfora, què és i exemples
“Li va explicar que havia passat tot el matí buscant una metàfora. ¿Sap què és, oi, Adela, una metàfora? Ella va titubejar. I ell va dir que només es tractava d’identificar un element amb un altre a partir de la semblança o els elements comuns. Com una comparació però sense dir-ho. Si jo dic que hi ha un ou ferrat a l’horitzó, és clar a què em refereixo, oi, Adela? I ella va respondre, satisfeta: el sol! I va rebre amb complaença l’aplaudiment del quasi premi Nobel.
I des d’aleshores se li acudeixen metàfores a tothora. Quan obre les tavelles i veu rodolar els pèsols, pensa que és com quan sents una música i et vénen al cap un munt de records. Quan fa lliscar la planxa damunt de les camises de l’escriptor i van desapareixent les arrugues, se li acut que seria com si una persona, amb una bona teràpia, anés esborrant els seus traumes. La vermellor a les galtes quan ha fet els vidres són pomes ben madurades al sol. Les vergonyes esteses al terrat, el drap de la pols de la consciència, l’alegria de l’aigua que bull.” http://www.ara.cat/opinio/Metafores_0_1564043662.html
Mientras por competir con tu cabello,
Oro bruñido, el sol relumbra en vano,
mientras con menosprecio en medio del llano
mira tu blanca frente el lirio bello;
En el text de Góngora, el cabell es compara amb or per la seva semblança en el color, però no és present el nexe de la comparació, per tant és una metàfora en dir que el cabell és or, i la blancor de la pell és un lliri…
Personificació o prosopopeia
Consisteix en atorgar atributs humans a objectes o animals. És un recurs molt utlitzat en publicitat: “Beute’m” (anunci de Coca-Cola)
Escolta, Espanya, -la veu d’un fill
que et parla en llengua –no castellana;
parlo en la llengua –que m’ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua –pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.|Joan Maragall, de l’Oda a Espanya
“Vetusta, la muy noble y leal ciudad, corte en lejano siglo, hacía digestión del cocido y de la olla podrida, y descansaba oyendo entre sueños el monótono y familiar zumbido de la campana del coro, que retumbaba en lo alto de la esbelta torre en la Santa basílica”
Leopoldo Alas, «Clarín». La Regenta.
Las estrellas nos miraban mientras la ciudad sonreía”
Hipèrbole o exageració
“La hipèrbole és un recurs retòric que consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre quelcom, fent una exageració. És molt usada per lloar els herois, en la literatura d’aventures i la humorística. Un tipus corrent és l’auxesi, on s’empra una paraula com a sinònim d’una altra de menys intensitat per donar-li més valor del real.”https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A8rbole
Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper.
«Tanto dolor se agrupa en mi costado que, por doler, me duele hasta el aliento.» (Miguel Hernández)
En la publicitat s’empra molt també: “1880,el turrón más caro del mundo”
Paradoxa
És una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú:
“Sia’m la mort ma major naixença” (Cant espiritual de Joan Maragall)
La ràdio que us escolta. (Catalunya Ràdio)
A l’avar les riqueses el fan més pobre.
Metonímia
Figura retòrica que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté una relació necessària, com ara l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa.http://dilc.org/meton%C3%ADmia/
Ex.: Viu del seu treball. Tastarem aquest plat. Exemples extrets de http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0089082
Contenidor per contingut:
Pren-te una copa, estàs nerviós. (et prens el líquid que conté la copa)
El tot per la part i la part pel tot:
Vaig a rentar el cotxe. (no pots rentar el motor, només la carrosseria)
Símbol per cosa simbolitzada: Els soldats juren lleialtat a la bandera.
L’autor per l’obra: Tinc un Picasso a casa. (una reproducció d’un quadre de Picasso, és clar)
Causa per efecte:
“Le hizo daño el sol” (els efectes del sol, no l’astre en sí mateix)
L’instrument per l’artista:
“La millor pluma de la literatura universal és Cervantes.”
Objecte posseïdor per posseït:
“El primer violí de l’orquestra”
La matèria per l’objecte:
“He comprat una tela2. (o un llenç-suport per pintar-hi a sobre)
El nom de l’objecte per un altre de contigu:
“El coll de la camisa.”
Sinécdoque
Molt semblant a l’anterior, tant que amb prou feines es distingeix una de l’altra i es confonen sovint: “Figura que consisteix a estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, etc.
“CLASES DE SINÉCDOQUE.-
—-B.1.- Todo-parte.- Juan tiene mil cabezas de ganado (PxT). Ese delantero es el ídolo del pueblo (TXP).
—-B.2.- El continente por el contenido (o al revés como siempre: recordadlo). El continente puede ser también un lugar o el tiempo y el contenido puede abarcar tanto a personas como a cosas.
Juan se bebió una copa. Aplaudía el teatro. El estadio puesto en pie… Aquel siglo feliz. Ciudades trabajadoras…
(Ya vamos viendo cómo se difuminan en la realidad las fronteras entre metonimia y metáfora, como, v.gr; hemos de entender, a menudo, que se dan ambas a la vez). Muchas veces esta clase de sinécdoque se confunde con la anterior (verdaderamente, los límites entre todas estas divisiones están poco claros en la práctica).
—-B.3.-El género por la especie.- Juan se montó en un cuadrúpedo. Aquí se incluye, a veces, la materia por el objeto fabricado (otros la dan como metonimia) El frágil leño, (barco).
Juan le clavó su acero (espada).
—-B.4.- Singular-plural. Juan sólo lee a los Quevedos y los Góngoras. (Número determinado por el indeterminado: Juan le dio catorce bofetadas. Te le he dicho mil veces…”
Potser queda més clar així?
Ironia
Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla.
| heu proclamat al món
la vostra proesa solidària |
La qualificació de “proesa solidària” amb què es refereix a la decisió de començar una guerra és una burla de les motivacions que movien l’anomenat “Trio de les Açores” |
Interrogació retòrica Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú.
Ex. de diverses figures retòriques
“¡Ah de la vida!”… ¿Nadie me responde? interrogació retòrica
¡Aquí de los antaños que he vivido!
La Fortuna mis tiempos ha mordido; personificacions, hipèrbatons
las Horas mi locura las esconde.
¡Que sin poder saber cómo ni a dónde
la salud y la edad se hayan huido!
Falta la vida, asiste lo vivido, derivació: vida-vivido
y no hay calamidad que no me ronde.
Ayer se fue; mañana no ha llegado;
hoy se está yendo sin parar un punto:
soy un fue, y un será, y un es cansado. polisíndeton: ús massiu de la y copulativa
En el hoy y mañana y ayer, junto
pañales y mortaja, y he quedado metàfora: pañales-inici vida/mortaja: fi. Antítesi: expressió de contraris.
presentes sucesiones de difunto.
“ El grupo de figuras retóricas mayoritarias son las pertenecientes al plano léxico, hecho que se puede relacionar al corriente del autor, el conceptismo barroco, que busca dotar del máximo significado a sus palabras. En líneas generales, el poeta hace un abundante uso de prosopopeyas. La primera visible, es la clásica personificación tanto de la Fortuna como de las horas, refiriéndose a la suerte y al tiempo. Esta personificación la lleva a cabo poniendo mayúscula en el momento de escribir tanto fortuna como horas. A continuación, en el verso 6 personifica también la salud y la edad, haciendo el símil con la fortuna y las horas mencionadas en el primer cuarteto. Al principio del primer terceto, Quevedo nos vuelve a mostrar una personificación, pero esta vez de los adverbios “ayer” “mañana” y “hoy”. Gracias a esto, hace más enrevesada la frase y hace reflexionar al lector, típico de la poesía barroca. También en este primer terceto, se encuentra otra personificación en el verso clave, esta vez del verbo ser. Por no repetir el hoy para referirse al presente, el ayer para el pasado y el mañana para el futuro, el autor se compara al verbo ser en diferentes tiempos, transmitiendo así que no solo critica la sociedad ahora, sino que la criticó en el ayer y la criticará en el mañana. En el último terceto vuelve a personificar los adverbios de hoy, mañana y ayer. Relacionado con la exageración y grandilocuencia de los autores barrocos, en el verso 8 hay una hipérbole, en la palabra calamidad, con la que el autor quiere transmitir cuan mala y decadente era España en ese tiempo. Ya en el último terceto, el autor presenta una metáfora en forma de antítesis, juntando el concepto de “pañales” para referirse a juventud, con el de “mortaja” para referirse a vejez con el fin de expresar la brevedad de la vida.”http://comentariosdetextolit.blogspot.com.es/2016/06/comentario-ah-de-la-vida.html
De moment, ja en teniu prou.
http://www.xtec.cat/~jroca124/figures.htm
http://batxillerat.blogspot.com.es/2010/11/figures-retoriques.html
http://www.iessantanyi.cat/catala/Tema_3I.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Recurs_literari
https://prezi.com/fiwvvc-nto8b/figures-retoriques-a-la-publicitat/
intento ferme un llistat de la clasificacio i relació de figures retoriques , no acabo de trobar a on consultar