Ja vaig explicar què era la sintaxi en un altre article on vaig posar exemples d’anàlisi sintàctica de la oració simple (subjecte+predicat) utilitzant una combinació d’anàlisi estructuralista i de la gramàtica generativa.
Quan intentem fer una anàlisi sintàctica de les oracions compostes, és a dir aquelles que es componen de dues o més proposicions, les coses se’ns compliquen una mica.
Us remeto a la meva entrada de l’oració composta.
Comencem pel tipus d’oració composta més fàcil: la coordinació
Primer exemple: Vegem una oració composta per dues proposicions coordinades copulatives. Tenim dos subjectes (en negreta) i dos predicats al mateix nivell sintàctic.
Els predicats consten del verb, el nucli, i de dos complements: directes (francès- futbol) i dos complements circumstancials o aditaments de temps (els divendres i els dissabtes)
En totes les oracions compostes de coordinades faríem aquesta mena d’anàlisi, només canviaria la conjunció: en el cas de les disjuntives, per exemple seria la conjunció o, o bé. Ara em preguntareu… i si n’hi ha més d’una? Molt senzill: Vinculeu per dalt les conjuncions. Vegeu:
SUBORDINADA SUBSTANTIVA D’INFINITIU
SUBORDINADES SUBSTANTIVES COMPLETIVES I INTERROGATIVES INDIRECTES.
Les interrogatives indirectes no comporten més dificultat, l’ interrogatiu fa de nexe. Solen fer la funció de CD, rarament d’altres. Per ex. Digues què en penses (CD) Confessa si has revelat el nostre secret (CD)
ANÀLISI DE LES SUBORDINADES ADJECTIVES
És completament diferent, tret de les subordinades adjectives o de relatiu nominalitzades en què es combinen els dos sistemes.
La diferència rau en què el pronom té una funció doble, perquè exerceix una funció sintàctica dins la proposició i a més transporta aquesta a la funció de CN de la proposició principal.
La proposició de relatiu pot ser especificativa o explicativa.
Els carrers, que ja són nets, són plens de gent. (Explicativa, entre comes, es refereix a tots els carrers.)
Els carrers que ja són nets són plens de gent (Especificativa, sense comes, només els carrers que ja són nets són plens de gent, no pas tots)
Prop. 1 pral. Els carrers són plens de gent prop. 2 Els carrers ja són nets
La proposició 2 s’ha inserit en la principal mitjançant el transpositor QUE, pronom relatiu que, com a tal, té dues funcions: relaciona i alhora substitueix el nom, en aquest cas el subjecte de la prop. 2 que es repeteix en les dues proposicions.
Vegeu:
Hem vist com tota la proposició de relatiu equival a un adjectiu (nets) i, com a tal, sempre té un antecedent (els carrers) . El pronom relatiu té funció sintàctica pròpia, en aquest cas és subjecte i coincideix amb la funció sintàctica de l’antecedent, però no sempre és així: per ex. El barret que (jo) et vaig regalar és massa gros. En la proposició principal, el barret és subjecte, però en la subordinada és CD: (jo) et vaig regalar el barret.
El pronom relatiu també pot exercir la funció de CC. de TEMPS Ex. T’ho donaré el dia (antecedent) que facis 18 anys (substituïble per un dia x)
QUÈ, relatiu tònic, s’usa quan el relatiu va immediatament precedit d’una preposició.
Ex. L’ordinador amb què treballo no funciona prou bé (Jo treballo amb l’ordinador: en funció de CC+L’ordinador no funciona prou bé)
QUI, relatiu personal:
- Sense antecedent, fa de nexe de les Propos. subordinades de relatiu nominalitzada. Ex. Qui t’ha dit això és un mentider= Aquell que t’ha dit això és un mentider.
- S’usa, sovint precedit d’article, a les O. sub. substantives de relatiu. Ex. Han seleccionat els qui han arribat primer= Han seleccionat aquells que han arribat primer.
- S’usa precedit de preposició. Ex. Hem rebut carta del noi a qui vas castigar.
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS, relatiu compost, és:
- Sinònim del relatiu QUE a les O. explicatives. Ex. Els meus amics, els quals són generosos, m’han enviat llibres = Els meus amics, que són generosos, m’han enviat llibres.
- Sinònim del relatiu tònic, QUÈ. Ex. L’afer del qual et parlava no m’agrada gens = L’afer de què et parlava no m’agrada gens.
Tingueu en compte també que el relatiu compost el qual, la qual, els quals, les quals, NO és correcte en les oracions adjectives especificatives, només ho és en les les explicatives.
ON, relatiu adverbial: Indica lloc (equival a en què, en la qual ) exerceix la funció de CC en la proposició subordinada.
Vas anar al col·legi en el qual havia fet de mestre=Vas anar al col·legi on havia fet de mestre. En ambdós casos l’antecedent és col·legi, CC lloc. La subordinada funciona com a CN (complement del nom col·legi.)
Ara bé, fixeu-vos en aquestes dues anàlisis:
Per tant, cal sempre fer la prova de les substitucions, cal veure si allò que es diu a la proposició és substituïble per un nom (=això), un adjectiu que complementa a un nom o un adverbi, perquè es tracta de diferents classes de subordinades, com hem vist, i les anàlisis sintàctiques són diferents.
Les SUBORDINADES ADVERBIALS O CIRCUMSTANCIALS PRÒPIAMENT DITES SÓN LES DE TEMPS, LLOC I DE MANERA. S’analitzen com la oració de l’exemple anterior de l’esquerra. També trobem formes no personals del verb com a subordinades d’aquest tipus i l’anàlisi seria semblant a les subordinades substantives d’infinitiu, però en aquest cas la funció seria adverbial:
En arribar a casa, he trucat el pare. El pare fa la migdiada tot mirant la pel·lícula.
Acabada la reunió, tothom se’n va anar a casa. La construcció de participi (amb funció verbal-amb CD la reunió i adjectiva) Acabada la reunió equival a Un cop acabada la reunió, Després que acabés la reunió… o llavors.
LA RESTA SOLEN SER CONEGUDES AMB EL NOM D’IMPRÒPIES, perquè no es poden substituir per un adverbi: causals, consecutives, finals, concessives, condicionals i comparatives. Anem a analitzar algunes d’aquests tipus.
NO OBLIDEM QUE ELS ADVERBIS SÓN MODIFICADORS DEL VERB, EN EL SENTIT QUE COMPLEMENTEN EL SEU SIGNIFICAT, PERÒ SÓN PRESCINDIBLES. D’IGUAL MANERA, LES PROPOSICIONS SUBORDINADES ADVERBIALS, PRÒPIES O IMPRÒPIES, AFEGEIXEN DIFERENTS MATISOS AL PREDICAT.
Per últim, en cap cas és obligatori fer servir aquest sistema d’anàlisi amb les sagetes, que no és altra cosa que una forma de representar les relacions sintàctiques entre els mots, per analitzar una oració composta. És una proposta per fer més visible la jerarquització que hem esmentat.