IL VERONESE

APROXIMACIÓ A IL VERONESE 

Paolo Caliari o Paolo Càller (Verona1528 – Venècia1588), conegut com el Veronès, va ser un pintor italià, conegut per ser el gran decorador del manierisme venecià.


En la seqüència de la pintura veneciana renaixentista que es caracteritza pel descobriment del color, la natura i la pintura moderna, Il Veronese no queda ben integrat, és un esperit lliure: és estranger, no va néixer a Venècia a diferència de Giorgione, Tiziano, Tintoretto i Bassano. La seva personalitat ha estat recuperada en els darrers anys


Fill d’un picapedrer, va néixer a Verona, on es va formar com pintor i ciutat de la qual pren el seu apel·latiu. El 1556 es va establir definitivament a Venècia, però abans va pintar a la ciutat natal on es va formar amb el pintor local Antonio BADILE des de 1541. Va ser-ne deixeble, ajudant i es casa amb la filla.

A Verona,  pinta obres independents al voltant de 1546 per a clients i edificis.

https://commons.wikimedia.org/wiki/Paolo_Veronese?uselang=de#/media/File:Paolo_Veronese_cat01c.jpg

Resurrezione della figlia di Giairo. (Resurrecció de la filla de Jairo) cap el 1546. Museu del Louvre, París. Predomini dels colors salmonats contrastats amb blaus, propi del Veronès.



PAOLO CALIARI VERONESE EL ENTIERRO DE CRISTO.

Enterrament de Crist, 1548-1549: “
La musculatura robusta de les figures s’ inspira clarament  en models de Màntua, com les decoracions pictòriques de Giulio Romano en el Palazzo Te de Mantua, però també hi veiem encara un refinament influït per
Correggio i Parmigianino  “por el elegante juego de los pliegues de la ropa, por la luminosidad del color y por detalles de gran finura como, a la derecha de la Virgen, el escorzo de la cabeza de mujer de mirada huidiza y rostro ovalado, dibujado casi con la punta del pincel.”
https://www.aparences.net/es/escuelas/la-pintura-veneciana/paolo-veronese/
 
” A principios del siglo XVI Verona era una de las principales ciudades de la República Serenísima, pero a diferencia de otros centros artísticos, disponía de una mayor independencia frente a la capital. Fue un centro autónomo de gran vitalidad donde se codeaban ricas y variadas culturas. Por un lado, modelos arcaizantes en la línea tradicional que iba desde Mantegna a Bellini y Giorgione; por otro lado, había los artistas que habían adherido plenamente a la cultura manierista como Domenico Brusasorci, Battista Agnolo del Moro y Paolo Farinati. Estos últimos habían asimilado completamente la lección de los seguidores de Rafael y Miguel Ángel que trabajaban en las cercanas ciudades de Mantua (Giulio Romano) y Parma (Correggio y Parmigianino). Fue en este entorno particularmente estimulante que se formó el joven Veronese. Probablemente, fue gracias a los contactos de su padre con el ámbito artístico de la ciudad que Paolo pudo entrar en 1541 en el taller de Antonio Badile, y después formar parte del grupo de jóvenes pintores protegidos por el arquitecto veronés Michele Sanmicheli. De acuerdo con el testimonio de su contemporáneo Giorgio Vasari, ese arquitecto “se hizo cargo de Paolo como si se tratara de un hijo.”

Abans d’establir-se a Venècia el 1556, ja el trobem treballant per famílies venecianes, els Soranzo i els Giustiniani el 1550-1551.


http://aparences.net/wp-content/uploads/veronese_retable_giustinian.jpg

MÀNTUA 1552-53

Entre 1552 i 1553, Paolo treballa a Màntua pel cardenal Ercole Gonzaga que li encarrega el retaule Sant Antoni temptat pel diable por el diablo sota  la influència de les obres de Giulio Romano i Miguel Ángel .Fixeu-vos el volum muscular del diable:


San Antonio tentado por el diablo, 1552, Paolo Veronese, Caen
https://www.aparences.net/es/escuelas/la-pintura-veneciana/paolo-veronese/


VENÈCIA: La primera obra a  Venècia és Sacra Famiglia e santi, realitzada per a la Cappella Giustiniani in San Francesco della Vigna en el 1551, més tard, el 1553, treballa a l’església de Sant Sebastià i al Palau  Ducal, i el 1556 a la Libreria Marciana.

Il Trionfo di Mardocheo, 1556, a l’església de Sant Sebastià.

Palau Ducal:


61giove_fulmina_i_vizi

63paolo_veronese_aged_oriental_with_a_young_woman_wga24936
Juno and Saturn, c. 1553-1556.

 c. 1554-1556

Religio and Fides (Religion and Faith), c. 1575-1577

66paolo_veronese_moderation_wga24928
Moderation, c. 1578-1582.

Porwanie Europy.jpg
El rapte d’Europa. 1578. Sala dell’Anticollegio del Palau Ducal

Obres que localitzem en altres llocs: com els diferents sopars 

Veronese, The Marriage at Cana (1563).jpg
Les Bodes de Caná 1563. Louvre.

“En esta tela fueron identificados numerosos retratos de personajes de aquella época. Por ejemplo, el del propio Veronese junto a TizianoTintoretto y Jacopo Bassano, los cuales forman el grupo de músicos que animan la fiesta; también están los comitentes del cuadro, el rey Francisco I de Francia con su esposa, Alfonso de Avalos (cuyo retrato había realizado Tiziano) y Vittoria Colonna. En realidad, Paolo cultivó este tipo de retrato desde el principio de su carrera.” 


L’orgull de ser un artista, superant la concepció del pintor com a artesà, es reflecteix en el retrat d’altres pintors venecians i sobretot en l’autoretrat.

Percebem la gran importància que tenia les arquitectures en la seva obra: presència de columnes amb els ordres clàssics.

Cena a casa di Levi1573Gallerie dell’AccademiaVenezia

Ultima Cena1585Pinacoteca di BreraMilano

El 18 de juliol de 1573 va patir un judici inquisitorial que devia influir-lo irremeiablement.

A Veronés se le conoce sobre todo por sus escenas de banquetes de gran formato, como “Las bodas de Caná” (1562-63) para el refectorio de S. Giorgio Maggiore (París, Louvre). Sin embargo, la “Última Cena” para SS. Giovanni e Paolo le acarreó la acusación de irreverencia y su comparecencia en 1573 ante la Inquisición; como consecuencia, el nombre del cuadro fue cambiado a “Fiesta en casa de Leví” (Venecia, Accademia)”

El procés es devia a la manera de tractar certes figures, es considerava que es desviava del cristianisme i, en canvi, recordava la visió protestant.

En Les Fonts de la història de l’art d’època moderna i contemporània de  Mireia Freixa i Juan Miguel Muñoz Corbalán trobareu el text del procés.


Per al Palau Ducal, ja en època madura el 1582 pinta el Triomf de VenèciaSala del Maggior Consiglio di Palazzo Ducale. Composició teatral en què la reina de l’Adriàtic apareix luxosament vestida al capdamunt, asseguda enmig d’unes columnes salomòniques amb déus i herois al seu voltant. Elements de la seva pintura que podríem ja qualificar de barrocs.


 

També va fer retrats i un autoretrat.

Paolo Veronese - AUTORITRATTO (2) - Museo dell'Ermitage.jpg

Frescos a la Villa Barbaro a Maser, 1560-1561, on conjuga arquitectura i natura de forma harmoniosa. . Vegeu-los 

Sostre de la Sala dell’Olimpo.


Vegeu ara la col·lecció en el Museu del Prado de Madrid, són obres de petit format: obres dels anys 60-70 i 80

 https://www.museodelprado.es/coleccion/artista/verones-paolo/ec215f07-8628-4189-b51a-740cb711c926

Resultat d'imatges de il veronese+moisés salvado de las aguas

“Al finalizar la década de 1570 y en los primeros años de la siguiente, Veronés realizó una serie de pinturas impregnadas de un sentimiento arcádico de la naturaleza donde el paisaje adquirió un protagonismo inexistente en su producción anterior. El hallazgo de Moisés (Éxodo 2; 5-10) se prestaba a un tratamiento pictórico acorde con estas premisas, permitiéndole desplegar su gusto por una puesta en escena fastuosa sin transgredir los límites impuestos por la reforma tridentina.

El tema de Moisés y la hija del Faraón conoció cierta popularidad a mediados del siglo XVI de la mano de Bonifazio Veronese, decayendo después hasta el revival veronesiano en la década de 1580.” 

https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/moises-salvado-de-las-aguas/d5e9ea37-5b40-4965-91ae-4669fb8c3f54

“Pero Veronés también cuenta en su haber con una cierta producción mitológica, en la cual es apreciable su gusto por los escenarios suntuosos, el manejo de la luz, cálida, preciosista y envolvente, además de un empleo de diagonales por completo, del mismo modo, pre-barrocas (como sucede en Marte con Venus sorprendidos por el Amor o en el Rapto de Europa). 

Por último, magníficos ejemplos de su virtuosismo son obras como Los desposorios místicos de Santa Catalina (hacia 1580), donde el realismo de las joyas es tal que de ellas se ha dicho que parecen en verdad “empastadas” en los ricos ropajes, o la Visión de Santa Elena, ante la cual es imposible no sentir admiración, a pesar de su aparente sencillez, y respeto por el sentimiento que inspira.” http://www.arteespana.com/pabloverones.htm

Paolo Veronese - Venere e Adone - Museo Prado - Madrid.jpg
Venus i Adonis, 1580. Reducció del tema mitològic a amor/guerra, contrast de tons entre les túniques. Transmet un missatge moral.Carnacions excepcionals.

Frescos, olis amb temes religiosos, mitològics (com Venus i Adonis)  i retrats són pintats, segons el mateix pintor, amb llibertat, perquè només es vol regir per les normes de la pintura, l’autonomia de la pintura és en sí mateixa la raó de la representació. Per això no se’l pot etiquetar dins de cap estil en concret, era el seu, el que havia après del seu mestre Tiziano i d’altres en els seus diferents viatges, però hi aporta contemporaneïtat, originalitat i orgull d’artista..

Aquest article ha estat publicat en ART. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *