LA COMPARACIÓ
Quan parlem de persones, animals o altres éssers vius i de coses o fets, sovint n’avaluem conscient o inconscientment les qualitats i fem comentaris tipus “aquest xicot és més amable que l’altre” o “avui fa menys calor que ahir” o “aquesta planta és com la meva”. Llavors estem fent comparacions. És a dir, “la comparació mostrarà la semblança o la dissemblança entre idees, objectes, persones o animals; el contrast en mostrarà l’oposició.”
http://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/comparct.htm
Quins procediments lingüístics estem utilitzant quan comparem la quantitat o la qualitat entre ésser i objectes?
Recordem que en llengua llatina, mare de les llengües romàniques que utilitzem habitualment a casa nostra, català i castellà, les comparacions es feien mitjançant conjuncions i pronoms:
quam, atque, qui equivalent al nostre que
ut, sicut, velut = com/como
qualis: cual
quantus: com/como
Aquestes conjuncions anaven amb el mode indicatiu del verb.
Amb el mode en subjuntiu: les conjuncions eren tamquam, quasi, proinde quasi, perinde ac si equivalents al nostre como si.
En llatí deien per exemple, Ut optasti, ita est en el nostre idioma: Tal com ho vas voler, així és.
I en castellà, Tal como deseaste, así es.
En llatí també com passa en català i en castellà s’utilitzaven correlacions:
tam… quam “tant com, tanto… como
ita, sic … ut, sicut, quemadmodum així… com, así… como
tot… quot, tants…com tantos como
talis…qualis tal…cual
tantus…quantus tan gran com, tan grande como
tantum…quantum tanto…como
totiens…quotiens tantas veces…como
idem…qui el mismo que
I també trobem similituds en el comparatiu i superlatiu, però abans hem de saber què són.
La comparació, com hem pogut comprovar en la nostra llengua mare, és una estructura lingüística sintàctica i alhora semàntica mitjançant la qual establim una analogia entre dos elements qualssevol.
En català, hi ha dues menes de comparacions:
-Comparació lliure o símil: la que crea el parlant o l’escriptor per donar expressivitat al seu text.
“Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera
com un gegant guerrer” Miquel Costa i Llobera El pi de Formentor
-Comparació lexicalitzada: la que forma part del patrimoni de la llengua, entesa i usada per tothom qui en tingui coneixement i que té un significat com si fos una frase feta.
Exemples:
És prim com un fideu
Està més content que un gos amb un os
Dorm com una marmota
Treballa com una formiga
S’avorreix com una ostra
Està més pelat que una rata
És més sord que una tàpia
Menja menys que un pardalet
En castellà en tenim d’equivalents i moltes altres : “aquí viene como anillo al dedo” per ex.
Si ens fixem en aquests exemples, en tots ells trobem tres elements:
un primer terme o base de la comparació que sol ser un adjectiu o verb: prim. content, dorm…
un nexe o enllaç entre els dos mots comparats que sol ser un verb (és, sembla…) unit o no amb el nexe com, de vegades és tota una expressió. Hem vist que aquests nexes els hem heredat del llatí.
alt com un Sant Pau, més bo que el pa, brut com un porc, dret com un ciri, fred com el gel…
acabar com el rosari de l’aurora, nedar com un peix, tremolar com una fulla, treballar com un negre…
Quan desapareix el nexe d’unió (sense el com per ex. ) es converteix en allò que anomenem METÀFORA.
Aquell noi és més bo que un tros de pa= Aquell noi és un tros de pa.
En aquestes comparacions distingim matisos diversos:
comparació d’igualtat Tu has aprovat tantes assignatures com jo n’he suspès.
No és pas tan interessant com em pensava.
comparació de superioritat: més…que, més del que i equivalents.
comparació d’inferioritat: menys…que, menys del que
comparativa de proporcionalitat: quant-a més, tant(a) més, quant (quanta) menys, tant (tanta) menys…
I en castellà és semblant:
Les oracions comparatives pertanyen també, com no podia ser d’altra manera, al grup de les proposicions subordinades circumstancials.
En la proposició principal trobem un dels elements de la comparació sigui de superioritat, igualtat o inferioritat. En la subordinada trobem l’altre element amb què establim una relació o semblança.
Poden ser qualitatives o quantitatives. Vegem-ho.
Qualitatives:
Este coche es tal cual me imaginé
Ahora vives mejor que vivías
Ahora soy menos feliz que lo era antes.
Quantitatives
.Ahorra tanto dinero como gasta
Escribe más artículos que publica
Tiene mayor fortuna que tú
Publica menos libros que escribe
Tiene pero fortuna que tú (comparativo sintético)
El superlatiu
“Un superlatiu és un grau de la comparació on es declara que quelcom és el màxim o mínim dins la seva classe, per exemple quan es diu que una cosa és “òptima” vol dir que té el màxim grau d’adequació, que no pot ser millor. En la majoria de llengües indoeuropees es distingeix entre superlatiu absolut (format per un sufix que s’afegeix a l’adjectiu) o relatiu, que es quan una paraula (de diferents categories) es torna superlativa en una construcció gramatical superlativa.”
http://ca.wikipedia.org/wiki/Superlatiu
“El català presenta el grau superlatiu absolut, format amb el sufix variable -íssim provinent del llatí i també una construcció relativa formada per “el/la més” avantposat al terme que es vol comparar, usualment adjectius o adverbis, tot i que es pot trobar amb altres categories gramaticals. Hi ha també superlatius irregulars, que són paraules totalment diferents dels termes neutres amb què es comparen, com el ja citat cas d'”òptim””http://ca.wikipedia.org/wiki/Superlatiu
En castellà,
Superlatius regulars.
– El grau superlatiu es forma també afegint el sufix -ísimo a l’arrel que presenta l’ adjectiu en grau positiu. Per exemple: claro, clarísimo; raro, rarísimo.
Superlatius irregulars.
– Poden tenir forma pròpia, per ex. : ínfimo, máximo, mínimo, óptimo, pésimo, supremo.
– En construir-los, es modifica substancialment l’arrel de l’adjectiu : célebre > celebérrimo.
Més exemples:
antiguo antiquísimo
ardiente ardentísimo
áspero aspérrimo
bajo inferior ínfimo
bueno mejor óptimo/bonísimo buenísimo
bello bellísimo
célebre celebérrimo
Grande Grandísimo
cierto certísimo
cruel crudelísimo
después posterior
épico epiquérrimo
feliz felicísimo
fiel fidelísimo
fértil ubérrimo
fuerte fortísimo
grande mayor máximo
grueso grosísimo
Veure http://es.wikipedia.org/wiki/Superlativo
Les formes acabades en -or són comparatius.
– Altres adjectius no tenen grau positiu i tenen un significat equivalent al superlatiu com ara colosal, diminuto, perfecto.
Recordem, finalment, que en llatí
“Per al comparatiu de superioritat, el llatí sol afegir al lexema de l’adjectiu en el seu grau positiu els sufixos -IOR- o -IUS (aquest només en el nom. i ac. sg. neutre), a diferència del català que anteposa l’adverbi “més” a l’adjectiu. El llatí, a més, hi afegeix també, després del sufix -ior-, les desinències de la 3era. declinació del noms imparisil·làbics o de tema consonant.
Hi ha alguns adjectius que tenen un comparatiu de superioritat “irregular”, és a dir, que no es forma segons el procediment explicat abans. Els més importants són melior, melius (de bonus, -a, -um); peior, peius (de malus, -a, -um); maior, maius (de magnus, -a -um); i minor, minus (de parvus, -a, -um). ”
http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/
Per tant, un cop més, com dèiem al principi, el llatí ens ofereix les formes que derivaran en les actuals de les llengües romàniques com el català o el castellà.
Més bibliografia
ONIEVA MORALES, Juna Luis: Fundamentos de gramática estructural del español, Ed. Playor.
RUAIX I VINYET, Josep: El català/2. Morfologia i sintaxi.
VVAA: Curs de llengua catalana nivell C Eds. Castellnou.