L’ORACIÓ COMPOSTA. LA SUBORDINACIÓ

L’ORACIÓ COMPOSTA

L’oració composta és aquella frase que està formada per més d’un verb que no forma perífrasi verbal.

Per ex. El nen juga i la nena llegeix. En aquesta frase hi ha dos subjectes i dos verbs, per tant dues oracions simples (Subjecte+Predicat) coordinades perquè s’uneixen mitjançant una conjunció copulativa “i”

Però vegeu ara la diferència amb aquesta altra en què la relació és de subordinació:

Vull que vinguis aquí “que vinguis” és equivalent a “això” “ho vull”  i depèn de “vull” verb de l’oració principal.

El nen, que juga amb la nena, no llegeix. En aquesta oració composta hi ha dos verbs, un forma part d’una clàusula que depèn de la principal “no llegeix” ja que el subjecte de juga és el mateix que el de llegeix. Anem per pams i revisem les diferents relacions de dependència sintàctica i semàntica, dita subordinació o hipotaxis, entre les frases.

 

LA SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA, ADJECTIVA I ADVERBIAL

Definim primer què és la subordinació: A Viquipèdia hem trobat una definició força clara “En sintaxi, relació d’inclusió que s’estableix entre dues oracions, segons la qual una d’elles passa a actuar com a sintagma de l’altra, és a dir, en el lloc que ocuparia algun dels elements constitutius d’una oració simple. Es tracta d’una de les tres modalitats de l’oració composta (al costat de la coordinació i la juxtaposició).

Vegem primer la Subordinació Substantiva:

-Equivalen a un nom o pronom i es poden substituir per aquests, per tant poden realitzar les seves funcions:

SUBJECTE, CD, ATRIBUT, COMPLEMENT DE NOM O IMPLEMENT, COMPLEMENT D’ADJECTIU, COMPLEMENT REGIT O SUPELEMENT, COMPLEMENT INDIRECTE O ADITAMENT, COMPLEMENT ADVERBIAL (CC) I COMPLEMENT AGENT EN LES ORACIONS PASSIVES.

Vegem-ne exemples en català i en castellà:

Que no estudiïs em preocupa. Me alegra que hayas encontrado trabajo.

Anàlisi sintàctica:

 

 

Més exemples:

 

 

Classes:

a) Completives: introduïdes per la conjunció que. Ex.: Us demano que m’escriviu.

b) Interrogatives indirectes: introduïdes per un pronom interrogatiu (què, com, on, quin, quant, qui…). Ex.: No sabia què volia. No sabía dónde ir.   No comprendía qué había sucedido.

c) Relatives o adjectivades: introduïdes per un pronom relatiu (qui, el que, les qui…). Ex.: Sempre parla del que no sap =Sempre parla d’allò que no sap. 

 

 

d) D’infinitiu: introduïdes per aquesta forma no personal del verb. Ex.: No m’agrada fumar.

 

LA SUBORDINADA ADJECTIVA

 

Ja hem avançat en l’exemple anterior “Els nois que fan escalada provenen d’un altre país” que les proposicions subordinades són aquelles que funcionen com un adjectiu com a complement d’un nom.

” Està encapçalada per un pronom relatiu que es refereix al nom a què acompanya, anomenat antecedent. Aquest pronom realitza la doble funció d’unir l’oració subordinada a la principal i de fer una funció sintàctica determinada dins de la subordinada.” (Viquipèdia)

Però l’antecedent i el pronom relatiu no necessàriament han de complir la mateixa funció.

Distingim dues classes de proposicions subordinades adjectives: Especificatives i Explicatives.

Fixeu-vos-hi:

Els nois que fan escalada provenen d’un altre país    Especifiquem quins nois provenen d’un altre país.

Els nois, que fan escalada, provenen d’un altre país. Tots els nois provenen d’un altre país, perquè diem que tots estan fent escalada no uns quants.

Las calles que están sucias serán limpiadas otra vez mañana. Només netejaran els carrers bruts.

Las calles, que están sucias, serán limpiadas otra vez mañana. Aquí diem que tots els carrers seran netejats perquè tots estan bruts.

La diferència la marquem amb comes.

Pel que fa al pronom relatiu: les formes són QUE, EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS, QUI/QUIEN-ES i en castellà el possessiu cada cop més desconegut CUYO-A-OS-AS i que en català diem DEL QUAL

Esa es la casa CUYA fachada se desplomó ayer. Aquesta és la casa, la façana de la qual va caure ahir.  En aquest cas de cuyo-a-os-as fa de determinant possessiu.

Quan la proposició subordinada adjectiva duu un article davant queda automàticament substantivada.

El pronom relatiu pot fer les mateixes funcions que un susbstantiu dins la proposició a què pertany:

Els pronoms relatius “com”, “on” i “quan” fan la funció de CCM, CCL, CCT. Equivalents al castellà: como, donde, cuando

Ese es el lugar DONDE hallaron el cadáver

El pronom relatiu “qui” amb preposició fa la funció de:

• CI: Els companys als qui vaig veure estudien a la universitat.
• CRV: Les persones en qui confies de debò mai no et trairan.
• CC Companyia: Han detingut el Joan, amb qui havia anat alguns cops al cinema.

En castellà:

La gente en quien confías de verdad no te traicionaran.

La persona a quien (CI) entregaste el paquete no te devolvió el saludo.

 

El pronom “què” amb preposició fa les funcions sintàctiques de:

• CC de lloc: Ens vam aturar a la sala en què exposaven les seves obres d’art.
• CRV: Tens una llista d’aliments de què t’has de recordar.
• CC de mode: La causa de l’accident va ser la velocitat a què anava.
• CC d’instrument: La policia va trobar la pistola amb què es va cometre l’assassinat.
• CC de causa: Aquests són els motius per què ha estat acusat.

http://www.materialesdelengua.org/LENGUA/sintaxis/adjetivas/adjetivas.htm

En castellà: Nos detuvimos en la tienda en la que vendían caramelos.  Tengo una lista de asuntos de los que  tienes que hablar. La causa del accidente fue la velocidad a la que iba. La policia encontró el arma con que/con la que se cometíó el crimen. Estos son los motivos por los que ha sido imputado.

Per tal de no confondre les subord. adjectives en funció adverbial (CC) de les subordinades adverbials que veurem a continuació, recordem que les adjectives es refereixen (funció anafòrica) a un antecedent:

El teu pare va deixar el document en el mateix lloc on l’havia trobat. subord. adj. o de relatiu que complementa el seu antecedent el nom “lloc”.

En canvi, en la frase El teu pare va deixar el document on l’havia trobat  el complement  en cursiva equival a un adverbi “allí” per tant és una subord. adverbial de lloc.

Vegem alguns exemples:

 

 

 

 

 

SUBORDINADES ADVERBIALS O CIRCUMSTANCIALS: Fan la funció adverbial, és a dir, complementen al verb. Ara bé, no hi tantes classes d’adverbis com de proposicions d’aquest tipus, per això és més adient el terme de “circumstancials”. La funció és la de modificar o complementar el predicat verbal en el seu conjunt, no pas a un dels seus elements de la proposició principal.

Ex. Avui no sortiré perquè plou.

Les proposicions subordinades circumstancials pròpiament dites són les que indiquen les circumstàncies del temps o TEMPORALS, com ara ex. Aniré a casa quan tu m’ho diguis; del lloc en que succeeix l’acció del verb principal o LOCALS Ex. Aniré on ningú em molesti; i la manera com s’ha d’executar l’acció de la proposició principal o MODALS Ex. Va fer la feina com li havien indicat.

 

 

PROPOSICIONS SUBORDINADES CIRCUMSTANCIALS IMPRÒPIES:

-Les que expressen una relació quantitativa:  COMPARATIVES. Marquen la relació entre la forma de realització de a principal i la subordinada, és a dir que es comparen dos fets. La relació entre els dos membres de la comparació pot ser de superioritat, inferioritat o igualtat. Els elements que es comparen poden ser qualitats o quantitats mitjançant adjectius o substantius.

Qualitatives d’igualtat, superioritat o inferioritat. Exemples en català i castellà: Este coche es tal cual me imaginé, Aquest pis és tan car como jo m’imaginava, Ara sóc més feliç que no pas abans, Ahora soy menos feliz que lo era antes, Tu sueldo es menor que el que cobrabas antes.

Quantitatives d’igualtat, superioritat i d’inferioritat. Exs. : Ahorra tanto dinero cuanto gana, Escribe más novelas que publica, Publica menys llibres que escriu, Sempre descansa menys del que treballa, Quantes més hores treballis tants més euros guanyaràs.

–Les que expressen una relació causal: CAUSALS I CONSECUTIVES

Ex. Com que plou, no surto   s’estableix aquí una relació de causa-efecte o consequència.

En el cas de les causals, les proposicions subordinades indiquen la causa de la proposició princial que ve a ser l’efecte: No vaig aprovar l’examen perquè no vaig estudiar prou.

efecte. prop.pral

Nexes: conj. porque, pues, que, adv. como, locucions conjunctives puesto que, pues que, a causa de que, como quiera que, en vista de que, dado que, supuesto que, debido a que.

En català: perquè, ja que, vist que, puix, puix que, per tal com (literàries aquestes tres), com que, com sigui que, atès que, a causa que, per raó que, considerant que.

Com que ningú no m’atenia, me’n vaig anar. Ja que no m’ho voleu dir vosaltres, ho hauré de preguntar a algú altre.

Pel que fa a les consecutives, són les invertides a les causals en expressar en la subordinada l’efecte de l’acció principal: Es. La cosa es va anar complicant fins al punt que vaig haver d’intervenir-hi.

Nexes. Adv.: tan, tanto, así, indefinits tal(-es), tanto (-a, -os, -as) i locucions adverbials: de modo, de manera, de suerte…

Tanto corrió que llegó extenuado a la meta. 

És massa important perquè puguem oblidar-ho.

És tan gros que no passaria per aquest forat.

-CONDICIONALS: Estableixen una condició per a l’acompliment de l’acció principal.

La proposició subordinada que conté la condició pren el nom de Prótasis, la proposició principal es diu Apódosis. Ex. Si no et portes bé, no et faré cap regal. Si estudias, aprobarás.

Nexos: conj. si , adv. donde, cuando, mientras, locucions conjunctives: a condición de que, supuesto que, con tal de que, en caso de que, aun cuando, dado que, a menos que. En català: si, amb que, posat que, a condició que, només que, sols que, mentre, mentre que, sempre que, en cas que, si de cas, si per cas, lleat que, fora que, tret que, suposant que, comptant que, sia que…sia que….

Amb infinitiu precedit de prep i amb el gerundi també es pot expressar la condició: Con responder algo, aprobarás. Invirtiendo en ese negocio, ganarás mucho dinero.

–CONCESSIVES: Estableixen un obstacle a la principal.

Aunque no llegue el primero, participaré en la carrera.

Nexos: conj. aunque, siquiera que; adv. así, cuando, bien, aun; locucions conjunctives: si bien, por más que, a pesar de que, aun cuando, de todos modos, etc.

Girs concessius amb les formes no personals del verb: A pesar de hacer buen tiempo, no salí. aun haciendo mal tiempo, salderemos de excursión. Aun preocupado, no nos contó nada.

En català: encara que, malgrat que, ni que, pe bé que, bé que, si bé, tot i que, amb tot que, per més que, mai que , baldament, després que…

Després que t’he avisat tantes vegades, encara hi has caigut.

Tot i que teníem les mateixes cartes, ells van guanyar.

Qui primer neix primer ha de morir, per bé que moltes vegades es veu el contrari.

–FINALS: Indiquen el destí d’allò expressat en la proposició principal.

perquè, a fi que, per tal que, de por que són el nexes utilitzats en les finals: Han tancat les finestres perquè no faci tant fred. Fixeu-vos que utilitza la mateixa conjunció que les causals però el significat és diferent. En castellà també ens hi hem de fixar bé.

Llegaron muy temprano para ocupar las mejores localidades= para que pudieran ocupar las mejores localidades.

He estudiado mucho para que me aprueben, a fin de aprobar,  a fin de que me puedan aprobar.

Bibliografia: ONIEVA MORALES, JUAN LUIS: Fundamentos de gramática estructural del español. Ed. Playor, Madrid, 1986.

RUAIX I VINYET, JOSEP: El català/2. Morfologia i sintaxi. Ed. Moià, Barcelona, 1985