FOTOGRAFIA DE VIATGE (1) ATENES

acropolis
http://miblogdesociales.wordpress.com/category/uncategorized/

Avui començo, paral·lelament a les entrades de literatura i d’art, un recorregut per diferents ciutats en què he estat i he fotografiat els monuments més emblemàtics i significatius d’un estil artístic, com ara el barroc a Roma. Ens servirà per fer un repàs dels diferents estils artístics.
Avui comencem per Atenes: el bressol de la civilització occidental, on vam fotografiar el 2008 els monuments clàssics de l’Acròpolis.
Recordem primer algunes característiques de l’art antic grec:

 

Vegeu ara els monuments de l’Acròpolis d’Atenes tal com es trobaven el 2008.
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/atena/athenaindex.htm
L’ÀGORA: (del grec αγορά, ‘mercat’) fou la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis). N’era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees de ciutadans es realitzaven al mateix recinte. Sorgeix rere la caiguda de la civilització micènica i cap al segle VIII aC . Acròpolis d’Atenes

Capitell corinti

Tipus : temple grec clàssic de marbre pentèlic, amfipròstil (és a dir amb columnes a la part anterior i posterior del temple, habitualment quatre), però amb els intercolumnis (els espais entre les columnes) closos per set murs dotats d’àmplies finestres. L’interior se subdividia en dues cel·les a diferent nivell: l’oriental, més alta, on hi havia el Pal·ladi, i l’occidental, més avall, subdividida en tres espais, que albergava el culte de Posidó i del mític rei Erecteu. Al cos central s’hi adossen la llotja de les Cariàtides al sud (obra dels escultors Alcàmenes o Cal·límac), que custodia la tomba del rei Cècrops, i un pòrtic al nord, que sobresurt del cos central cap a l’oest i que protegia la font d’aigua salada que havia fet brollar Posidó. Davant el basament que aguanta les columnes del front occidental es trobaven l’olivera d’Atena i el Pandrósion, la tomba de Pàndrosos.
Arquitecte Mnèsicles o Filocles
Època: 421 a C – 406 a C

ODEÒN de Pèricles construït sota el mandat de Pèricles i prop del teatre de Dionís a l’acròpoli d’Atenes.
Constava de planta quadrangular amb doble filera de columnes per a la sustentació del sostre i un propileu. S’utilitzava per a les representacions musicals que van començar l’any 446 aC.

TEATRE DE DIONÍS
Amb una capacitat d’uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s’havien estat fent representacions dramàtiques. Es trobava situat en el vessant sud de l’Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s’hi alçava un senzill temple dedicat al déu.

El temple de Nike Àptera (‘Victòria sense ales’) o d’Atena Nike (‘Atena la victoriosa’) és un temple jònic del segle V aC consagrat a la deessa Atena sobre l’Acròpoli d’Atenes, al costat dels Propileus, o entrada monumental al recinte.
El nom de Nike Àptera li ve perquè, segons la tradició, els atenesos, per assegurar-se que la Victòria no s’escapés, li varen tallar les ales.
El d’Atena Nike és un temple jònic de planta rectangular amfipròstil i tetràstil. 
Arquitecte: Cal·lícrates
Època: 421 a. C-410 a. C, projectat el 449 a.C. de marbre pentèlic blanc.

El Santuari de Zeus Polieus era un recinte sagrat a l’aire lliure dedicat a Zeus Polieus (‘protector de la ciutat’) pels volts de l’any 500 aC al punt culminant de l’Acròpoli d’Atenes, situat al nord-est del Partenó. Tot i que no se n’ha descobert cap traça, el seu pla trapezoidal amb diverses entrades (la principal de les quals es creu que estava coronada per un frontó) es dedueix pels talls a la roca que hi ha en aquella àrea de l’acròpoli. De fet, tot el que se’n sap prové més aviat de fonts literàries que no pas arqueològiques.

El Hefestión, el Templo de Efesto, es un templo de mármol, situado en el ágora de Atenas. Es a veces llamado el Teseion, Theseion, (griego: Θησείο, theseio), debido a una creencia corriente en la época bizantina de que los huesos del legendario héroe griego Teseo fueron enterrados allí….seguir llegint

No se’n coneix el nom de l’arquitecte. El material que varen emprar era marbre pentèlic, tret de la primera marca de krepidoma, que és calcari i les escultures decoratives per a les quals fou triat el marbre de Paros, més preuat. Les mides del temple són de 31,776 m per 13,708, amb sis columnes a les façanes est i oest i tretze columnes als costats.

L’edifici té un prónaos, una cambra principal de culte a les imatges dels déus (naos o cel·la) i un opistòdom. L’aliniament de l’avantnaos sobre la tercera columna lateral del peristil és una característica única per a un temple del segle V aC. També hi ha una columnata dòrica a l’interior amb cinc columnes als costats nord i sud, i tres a les extremitats….seguir llegint


Més bibliografia:
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *