AUGUSTE RODIN

RODIN O LA FI DE L’ACADEMICISME (PARÍS 1840-MEUDON 1917)
 Charles Hippolyte Aubry, Portrait de Rodin en blouse de travail [Retrato de Rodin en bata de trabajo], en torno a 1862, [Ph.004] – See more at: http://www.musee-rodin.fr/es/auguste-rodin/cronologia-de-auguste-rodin/juventud-y-formacion#sthash.L1dmdu3w.dpuf

http://www.musee-rodin.fr/es/auguste-rodin/cronologia-de-auguste-rodin/juventud-y-formacion
1854-1857  Amb 14 anys, convenç el seu pare per entrar a l’Escola imperial especial de Dibuix i Matemàtiques, “la Pequeña Escuela” (que abandona el 1857) i assisteix a les classes de Lecoq de Boisbaudran. Són quatre anys essencials en la  seva formació: assimila les tècniques tradicionals,  aprofundeix en les seves capacitats d’observació i  practica el dibuix de memòria. –
El 1855 Rodin entra a la classe d’escultura i dedica molt de temps a dibuixar en el Louvre.
http://www.musee-rodin.fr/es/auguste-rodin/cronologia-de-auguste-rodin/juventud-y-formacion#sthash.L1dmdu3w.dpuf

El 1858 el trobem treballant com a modelador sota la direcció de Haussmann per a les obres de remodelació de la capital francesa. Cinc anys més tard coneix Carpeaux i el 1864 assisteix als cursos de Barye en el Museu d’Història Natural i comença a col·laborar amb Carrier-Belleuse, per qui produeix obres de caràcter ornamental i gràcies al qual el 1871 pot viatjar a Bèlgica. La seva dona Rose viatjarà també a Brussel·les el 1872. Per poder continuar-hi s’associa amb Antoine-Joseph van Rasbourg i participa en diversos projectes de la ciutat. Paral·lelament neix el nom “Impressionisme” .
                    
Mignon, retrat de la dona Rose que  li féu de model                    L’home del nas trencat, rebutjat en el Saló
Wikicommons         

 Noia amb barret de flors és segurament Rose Beuret, 1865

http://www.musee-rodin.fr/es/auguste-rodin/cronologia-de-auguste-rodin/juventud-y-formacion#sthash.3ZeE0jsG.dpuf
Rodin assumeix l’herència del cinquecento italià i a més de copsar el missatge artístic de Miquel Àngel, és capaç de saber-lo transmetre a les generacions futures. Ell es remunta a l’Antiguitat conscientment perquè vol unir el passat amb el present, renovar el record, jutjar-lo i transformar-lo. La veritat i la grandesa del l’home són els seus temes essencials de Rodin i la inspiració procedeix d’aquest passat. Evita des d’ara les posses acadèmiques.
      
http://es.wikipedia.org/wiki/La_edad_de_bronce_%28escultura%29
El 1900 en ple apogeu de l’art nouveau, Rodin rebé l’encàrrec del director de Belles Arts, Turquet, de realitzar una porta que s’havia d’ornamentar amb baixos relleus inspirats en la Divina comèdia de Dant. Després de llegir i rellegir Dant al llarg d’un any, presenta al públic la seva Porta de l’infern, obra monumental que es fa ressò a la teoria freudiana de l’inconscient i l’impuls sexual i obria portes a l’art per la renovació, coetània a la d’un Van Gogh, un Gauguin o un Cézanne en pintura,  pel que comporta de nou enfront l’academicisme regnant.

Totes aquestes peces de què es compon La porta de l’Infern passaven a formar part d’un dipòsit de formes al qual Rodin va recórrer al llarg de tota la seva carrera. Encara que pensades al començament per a La porta, algunes (El pensador, El bes, Ugolino, etc.) van adoptar una existència autònoma i es van fondre en bronze, es van reproduir en marbre i, fins i tot, es van ampliar. Altres obres, que al començament es van pensar d’una manera independent, es van unir després per donar vida a nous grups escultòrics (http://lafontdebiscarri.wordpress.com/2012/11/14/vaig-veure-el-fang-per-primera-vegada/)
Col·laboraven amb ell la germana del poeta Claudel, Camille i Jessie Lipscomb
 Iris
http://lafontdebiscarri.wordpress.com/2012/11/14/vaig-veure-el-fang-per-primera-vegada/

“L’etapa de la seva relació sentimental amb Camille Claudel constitueix la més fructífera en la producció d’Auguste Rodin, que desplega la màxima sensualitat en les obres d’aquest període, algunes només esbossades sobre paper, on hi apareixen models de sexualitat explícita i complaent i que podien arribar a viure com un privilegi el fet de ser desitjades per un geni. Després d’estudiar els clàssics i els mestres antics, Rodin va dir que per fi “havia reunit el coratge de me servir de mon sexe i convertir-me definitivament en un home”. L’escultura d’Iris (c.1895), la missatgera dels déus, n’és el resultat.”
Camille fou amant i model de El pensament, Aurora i diverses dones condemnades de la Porta de l’Infern.

L’art de Rodin introduí un element completament nou: “la discrepancia entre la pasión y la confusión de los sentimientos, reflejo fiel de la vida interior de Rodin” (Néret, Gilles: Rodin. Esculturas y dibujos. Taschen, Köln, 2002 p.8).
De 1877 és L’home donant un pas que és un estudi preliminar per a St. Joan Baptista, de mida més grossa que el natural, de clara referència clàssica, concretament de la Venus de Milo és clara. Més endavant els escultors Brancusi i Arp tindran en compte la seva idea d’obra inacabada.

(L to R) Auguste Rodin (French, 1840-1917) “St. John the Baptist Preaching” (1878) bronze, “Walking Man” (1878-1900), “The Torso” (1878-1900)

(L to R) Auguste Rodin (French, 1840-1917)”Torso of Adele” (1879) Jean Arp ( 1886-1966) “Torse des Pyrénées” (1959), Constantin Brancusi (1876-1957) “Bird in Space” (1932-1940)
http://robinrile.com/blog/?p=1795

El pensador (1880) l’obra més famosa de Rodin coronava la Porta de l’Infern representant a Dant que reflexiona sobre la seva pròpia obra La divina Comèdia. Traduir l’activitat de pensar, allò que eleva l’home del regne animal, com a tensió física, muscular era sens dubte novetós.
  Víctor Hugo
Auguste Rodin. Grubleren Ny Carlsberg Glyptotek, 2005 ©2005 Hans Andersen {{GFDL}}http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Auguste_Rodin_-_Grubleren_2005-03.jpg

http://www.musee-rodin.fr/es/auguste-rodin/cronologia-de-auguste-rodin/los-grandes-anos-de-creacion#sthash.oYE7XCuF.dpuf

   
Jules Dalou                                             Els burgesos de Calais

“Quan Rodin llegí la crònica del setge de Calais (de Froissart), veié davant seu els sis homes en un grup, en el precís instant en què es decideixen a sacrificar-se. En el primer esbós, de més de trenta centímetres d’alçada, Rodin situà els burgesos en un pedestal alt, en dues files unides per una corda. El comitè del concurs quedà encantat amb l’esbós original i Rodin aconseguí un contracte de 35.000 francs al gener del 1885, i es fixà que l’escultura havia d’estar enllestida l’any següent. Al mateix temps, es demanà «sense més retards» una versió més gran i més detallada que havia de fer un terç de la mida de l’escultura enllestida, però que no baixà dels dos metres d’alçada.” http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_burgesos_de_Calais
Models per a l’obra: http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/rodin/rodin_burghers.html
El 1886 rep l’encàrrec dels Monuments a Vicuña Mackenna i al General Lynch per a la ciutat de Santiago de Chile i Les tres ombres.

El 1889 fa el Monument à Claude Lorrain. Però més conegudes són les obres exposades el  1898, quan trenca amb Camille, El Petó en marbre i Balzac en guix  en el Saló de la Societast Nacional de Belles Lletres.
 
El Petó, 3ª còpia per a Ny Carlsberg Glyptotek. Un altre petó és el de L’eterna primavera, 1888
“El Beso representaba en su origen a Paolo y Francesca, personajes procedentes de La Divina Comedia, poema de Dante Alighieri (1265-1321). Matados por el marido de Francesca que les sorprendió besándose, ambos enamorados fueron condenados a errar en los Infiernos. Este grupo, diseñado de forma temprana por Rodin, en el proceso creativo de La Porte de L’Enfer [La Puerta del Infierno], se encuentra bien situado en la parte inferior de la hoja izquierda, frente a Ugolino, hasta 1886, fecha en la que el escultor tomó conciencia de que esta representación de la felicidad y de la sensualidad estaba en contradicción con el tema de su gran proyecto.” (http://www.musee-rodin.fr/es/colecciones/esculturas/el-beso)
Balzac  Balzac nu, circa 1892
En aquesta selecció d’obres destacades de Rodin no podem oblidar la faceta eròtica: La bellesa i l’erotisme del cos femení és present en diversos dibuixos, gravats i escultures, com ara El petó, vegem-ne algunes més
 
Danaide                                                                  Idol etern
fotos extretes de http://www.locantich.cat/2012/09/poesia-transversal-rilke-rodin-paraula.html
Veure http://www.metronews.fr/culture/l-erotisme-sous-les-mains-de-rodin/mmbs!VTNjzZf80DSDg/
Dones condemnades
Vegeu sobretot més obres en http://www.rodinmuseum.org/collections.html a més de la pàgina esmentada del museu de Rodin a París.
També http://en.wikipedia.org/wiki/Auguste_Rodin en anglès sobretot.