MODERNISME CATALÀ (4) ESCULTURA

L’ESCULTURA MODERNISTA CATALANA

Com a punt de partida esmentarem el que llegim a Gencat sobre l’escultura modernista:
“L’escultura modernista va trigar més a eclosionar. En bona part va lligada a l’arquitectura, ja que són molts els edificis emblemàtics que van essencialment recoberts d’escultura modernista d’Eusebi Arnau, de Miquel Blay o d’altres. Tanmateix, l’escultura com a art nou independent no va fer-se notar de debò fins a l’aparició del millor Josep Llimona, que a part d’obres públiques també va realitzar magnífiques figures de marbre, especialment femenines (‘Desconsol’, 1903, MNAC), en les quals, amb molta personalitat pròpia, s’hi poden trobar ressons de les deliqüescències del francès Auguste Rodin o del vigor físic dels temes obrers del belga Constantin Meunier. És a dir, que a l’escultura modernista catalana també coexistien dos estils ben diferents: un de semblant al simbolisme i l’altre, al naturalisme. Blay i Arnau, malgrat estar més avesats a fer estàtues públiques o grups aplicats a l’arquitectura, també van produir peces de col·leccionisme modernistes prou significatives, igual que Enric Clarasó (‘Eva’, 1904, MNAC), el gran amic de Rusiñol i Casas.”

Ja hem esmentat alguns noms d’escultors modernistes catalans en les entrades anteriors per les seves col·laboracions en les obres arquitectòniques. Ara els veurem amb més detall.
Destaquem uns quants artistes:
 EUSEBI ARNAU I MASCORT, MANUEL FUXÀ I LEAL, ALFONS JUJOL I BACH, JOSEP LLIMONA I BRUGUERA, MIQUEL BLAY I FÀBREGAS i ENRIC CLARASÓ I DAUDÍ.
I ara vegem les seves obres més destacades. Com he fet fins ara, us remeto als enllaços per obtenir-ne més informació i imatges. Vegeu-ne més a http://www.gaudiallgaudi.com/CS013%20Reynes.htm,

EUSEBI ARNAU I MASCORT (Barcelona,  1863 –1933)
Destacà sobretot en l’escultura aplicada a l’arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l’espai funerari. A més, cal destacar l’Obra medallística d’Eusebi Arnau. Influït en determinades etapes de la seva producció per Paul Dubois, Antonin Mercié, Auguste Rodin i Constantin Meunier, Arnau va aportar a l’escultura catalana obres cabdals, sobretot en l’etapa modernista.
Escultura aplicada: A la casa Lleó Morera, casa Amatller, Fonda Espanya, Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau  (totes a Barcelona)

Les edats de la dona

Sepulcre Manuel Girona catedral de Barcelona

Glòria, Arc de triomf.

ALFONS JUJOL I BACH (Barcelona, 1860 – 1917)
Especialitzat en la decoració d’elements arquitectònics. La seva versatilitat li va permetre adaptar-se als encàrrecs medievalistes de Puig i Cadafalch, als eclèctics d’Enric Sagnier o als florals de Domènech i Muntaner. Va fer les tribunes de les cases Ametller (imatge de l’esquerra) i del Palau del Baró de Quadres que hem vist a l’entrada corresponent, l’interior de la casa Navàs de Domènech i Montaner i moltes altres.

.

JOSEP LLIMONA I BRUGUERA (Barcelona, 1864 – 1934) 
Veure http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llimona_i_Bruguera
 Llimona vist per Ramon Casas (MNAC) 

Es el més gran escultor modernista català.

Format a Llotja a Barcelona i el taller dels germans Venanci i Agapit Vallmitjana i amb Rosend Nobas. El 1880 guanyà la pensió Fortuny i anà a Roma. Durant la seva estada a Itàlia, va rebre la influència de l’escultura renaixentista florentina i va realitzar dos treballs obligatoris (Patrici Romà i Ramon Berenguer el Gran, ambdues l’any 1880). El seu estil es caracteritza per un idealisme naturalista i pel gust de lo  pintoresc. Infiesta distingeix a l’obra de Llimona cinc períodes:

ETAPES i més obres i imatges: http://www.gaudiallgaudi.com/CS002.htm#Ramon%20Berenguer0

Període Denominació Característiques 1864 – 1895  Aprenentatge  Obres encara acadèmiques 1895 – 1909  Modernisme  Figures femenines, panteons, donzelles vestides 1909 – 1913  Transició  Estatuària religiosa, verges, crists 1913 – 1925  Plena maduresa  Herois (Sant Jordi, Forjador), donzelles nues 1925 – 1934  Serenitat  Nus femenins clàssics

OBRES: 

Primeres obres:  Les primeres obres encara acadèmiques ens mostren una sèrie de personatges típics i històrics del país com Estàtua eqüestre de “Berenguer el Gran” modelada a Roma el 1888 i la “Modèstia” (1891).

La Primera comunió 1897

A partir de 1900 comença a esculpir els seus famosos nus femenins d’una gran elegància, suaument eròtics i tendrament malenconiosos que seguirà desenvolupant com un dels elements més destacats de la seva obra. L’any 1914 crea el seu impressionant “Crist ressuscitat” per a el Rosari monumental de Montserrat en col·laboració amb Gaudí. El geni de Llimona es va manifestar també en altres camps com la imatgeria funerària amb treballs com els panteons del cementiri del Sud-oest de Barcelona i els dels cementiris d’Arenys de Mar i de Sitges i en altres poblacions tant a Catalunya com a  fora de Catalunya.

• 1895 L’Àngel exterminador. Cementiri de Comillas a Cantàbria.
• 1897 Sant Nicolau i els pescadors. Església de Sant Nicolás a Bilbao.
• 1903-1910 Monument al Dr. Robert a Barcelona.

• 1907 Desconsol. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. 
• 1910 Virtut Museu d’Art de Cerdanyola.

• 1915 Placa commemorativa del premi atorgat per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País a les filatures Fabra i Coats (Cessió dels amics de la Fabra i Coats al Museu d’Història de Barcelona)
• 1916 Sant Jordi. Escala d’Honor de la Casa de la Ciutat (Barcelona).
• 1916 Monument a José María Usandizaga. Sant Sebastià.
• 1916 Altar de Sant Fèlix. Cripta de l’església basílica de Santa Maria, Vilafranca del Penedès.
• 1924 Sant Jordi a cavall. Parc de Montjuïc. Barcelona.

• 1925 Nu femení. Museu Nacional d’Art de Catalunya.
• 1929 Conjunt escultòric del Monument als Herois del 1808.
• 1929 El petó de Judes. Catedral de Tarragona.
• 1929 La Font. Jardí públic a Buenos Aires.
• 1930 El bany. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

  

  

 

Remordiment