ART NEOCLÀSSIC A ESPANYA I A CATALUNYA. Selecció d’autors i obres.
http://es.wikipedia.org/wiki/Neoclasicismo_en_Espa%C3%B1a
http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0ced110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
ARQUITECTURA
Arquitectura neoclàssica catalana
Josep Maria Montaner i Martorel: La Modernització de l’utillatge mental de l’arquitectura a Catalunya: 1714/1859. IEC, Barcelona, 1990.
S’adopta el model francès.
Entre els arquitectes catalans del Neoclàssic destaquen figures com Ignasi March, Joan Soler i Faneca, els germans Josep Mas i Dordal i Pau Mas i Dordal, Josep Ribes i Margarit i Josep Renart i Closes.
Alguns edificis neoclàssics:
http://www.poblesdecatalunya.cat/cerca.php?estil=5&d=1
- Porxos d’En Xifré al Pla de Palau de Barcelona exemple d’arquitectura civil burgesa
- Palau Moja, de barcelona casa senyorial construïda el 1774.(foto a dalt)
- Capella de Santa Tecla a la catedral de Tarragona obra de Josep Prats
- Seu Nova de Lleida
- Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
- Església de Santa Maria de Capellades restaurada per Josep Maria Jujol
- Can Lluch, seu del Museu de Gavà, masia senyorial de 1799.
 |
| Biblioteca Museu Víctor Balaguer |
Al Pais Valencià també trobem un bon ventall d’exemples d’edificis neoclàssics: esglésies sobretot
Quant als palaus, fora de Catalunya, hem de destacar el Palau Reial de Madrid. 
També és neoclàssic el Palau de Villahermosa que acull la col·lecció del Museu Thyssen-Bornemisza a Madrid.
Arquitectes neoclàssics espanyols foren Ventura Rodríguez (1718-1785) a cavall entre barroc i neocclassicisme, autor de la façana clàssica de la Catedral de Pamplona.
autor de La Puerta de Alcalá, La Aduana de Madrid i la Iglesia de Santa Ana de Valladolid.
Juan de Villanueva (1739-1811) és el més neoclàssic i li devem l’edifici del Museu del Prado. Se’n va anar a roma i en tornar es convertí en l’arquitecte de El Escorial.
Aspecte de la façana de Goya del Museu del Prado, segons projecte de Villanueva. Es tracta de la seva obra mestra.(Viquipèdia)
Altres obres:
- Casa dels Infants i de la Reina, San Lorenzo de El Escorial (1769)
- Caseta dels Infants, Aranjuez (1771)
- Caseta de Dalt, San Lorenzo de El Escorial (1773)
- Caseta de Baix, El Escorial (1773)
- Reial Jardí Botànic, Madrid (1774-1781)
- Caseta del Príncep, El Pardo (1784)
- Tercera Casa d’Oficis, San Lorenzo de El Escorial (1785)
- Museo del Prado, Madrid (1785)
- Canal del Gran Prior, Argamasilla de Alba, Ciudad Real.
- Reial Acadèmia de la Història, Madrid (1788)
- Oratori Del Cavaller De Gràcia, Madrid (1789)
- Escola de Guardiamarinas, Cartagena (1789-1810)
- Galeria de columnes toscanes de la Casa de la Vila, seu de l’Ajuntament de Madrid (1789)
- Observatori Astronòmic, Madrid (1790)
- Jardins del Retiro, Madrid
- Reconstrucció de la Plaça Major de Madrid, (1791)
- Sèquia del Rei, Villena (1803)
- Teatre del Príncep, Madrid (1804)
- Cementiri general del Nord, Madrid (1804)
- Gruta del Camp del Moro, Madrid (1810)
- Se li atribueix el Palau de les Columnes, seu de la Facultat de Traducció e Interpretació de Granada
ESCULTURA
http://www.arteespana.com/esculturaneoclasica.htm
La Academia de San Fernando i els escultors cortesans:
José Álvarez Cubero (1768-1827),
Ramón Barba (1769-1831),
Valeriano Salvatierra (1789-1836)
Destaquem els escultors catalans: en DAMIÀ CAMPENY (Mataró, 1771 – Barcelona, 1855)
http://www.mnac.es/colleccio/col_modern.jsp?lan=001&ambit=58
 |
| Lucrècia |
 |
| La estàtua de Damià Campeny a la Plaça de Sants. La foto és de http://rcasas22.wordpress.com Esbós de la mort de Cleopatra |
Catàleg de l’Acadèmia de Sant Jordi: http://www.racba.org/fons_escultura.php?p=3
Diana i les seves ninfes sorpresses al bany per Acteó (1798-1799), marbre, 78 x 118 x 14 cm, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 302 E)
ANTONI SOLÀ (Barcelona, 29 de març de 1780 – Roma, 10 de juny de 1861)http://www.arteespana.com/antoniosola.htm
Caritat Romana, per Antoni Solà (Madrid, Museo del Prado, Casón del Buen Retiro)Autor foto: BOCACHETE
Matança dels innocents, per Antoni Solà (marbre, 158 x 90 x 97 cm), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. gen. 194 E), Barcelona. Foto: Bocachete,
Catàleg de l’Acadèmia de Sant Jordi: http://www.racba.org/fons_escultura.php?p=3
PINTURA.
MENGS. Autoretrat al pastel
Mariano Salvador MAELLA
http://www.arteespana.com/marianosalvadormaella.htm
GOYA. Podeu veure la majoria de les seves obres al Museu del Prado de Madrid
Alumne d’un altre deixeble de Luzán: BAYEU.
El 1770 se’n va a Itàlia per terra, visita diferents ciutats i participa en un concurs de pintura a Parma. Sense èxit torna a Saragossa. Molt aviat rep un encàrrec important: decorar la volta del coreto de l’església de la basílica del Pilar. A Itàlia havia après a pintar al fresc. Després de divesos enc“arrecs, en Mengs el crida per fer els cartrons per als tapissos de la Real Fábrica de Santa Bárbara. Després va realitzar les pintures de la Cartoixa.
 |
| La romería de San Isidro. Exemple de pintures negres. |
https://es.wikipedia.org/wiki/El_tres_de_mayo_de_1808_en_Madrid
parella de l’anterior.