FLAIXOS DE LA LITERATURA DE LA IL·LUSTRACIÓ
![]() |
Banc d’Anglaterra de l’arquitecte britànic Soane |
Si cerquem el concepte “Il·lustració” a la Gran Enciclopèdia Catalana el trobem definit així: La iŀlustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès:Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix al Regne de França, el Regne Unit i Alemanya i que després s’estén a d’altres parts d’Occident durant el segle XVIII, l’anomenat Segle de les llums.
El segle XVIII és el segle de la raó. La seva fi obre una etapa de revolucions: les guerres napoleòniques primer, després les revolucions burgeses i la revolució industrial. Veure més sobre context polític-econòmic i social.
A Espanyola van sorgir les societats econòmiques i altres institucions com la RAE per protegir el castellà de la influència de les llengües estrangeres (préstecs).
![]() |
El Jurament dels Horacis de David |
L’expressió estètica s’anomenà neoclassicisme, que succeí al rococó. Pintura de David (i de Ingres, arquitectura civil: Soufflot per ex., escultura de Canova ( a baix: Eros i Psique) i Thorvaldsen.
Filòsofs del S.XVIII : Enciclopedisme de Diderot, D’Alembert, Voltaire, Jean-Jacques Rousseau, Montesquieu, Locke, Hume… Laïcisme.
“A Europa va sorgir, a les corts, el despotisme il·lustrat. Els monarques van començar a impulsar, en el fons amb la voluntat de mantenir el control, les reformes que, amb la nova valoració de l’home, es consideraven socialment necessàries: l’accés a l’educació, humanització de la justícia, reestructuració econòmica i modernització de la maquinària de l’estat. Aquestes idees van obrir el camí envers el concepte d’estat com l’entenem actualment.“(…)
Literatura:
http://hispanoteca.eu/Literatura%20espa%C3%B1ola/Literatura%20espa%C3%B1ola-Index.htm
Interessant el blog http://literaturauniversalbatxillerat.blogspot.com.es/2010/03/41-illustracio-i-neoclassicisme.html en què trobem el comentari sobre la novetat de la literatura il·lustrada:
LA NOVEL•LA
La gran aportació estrictament literària del segle XVIII és la dignificació de la novel•la. Causes :
Ascens de la burgesia que exigeix un gènere d’enteniment senzill i realista, que entretinga i que, a la vegada, expose les noves idees.
Apareix la dona, burgesa, com a nova lectora.
El racionalisme porta a novel•lar la vida quotidiana i a explorar detalladament els sentimentsNovetats en les formes:
Novel•la epistolar. Tant per a obres d’intenció crítica com sentimental.
Novel•la autobiogràfica. Igual fictícies que reals. Prepara el camí al romanticisme.
També es conrearan altres subgèneres de la novel•la com:
Viatges i aventures (Robinson Crusoe de Daniel Defoe ( o Els viatges de Gulliver de Johnatan Swift),
D’idees (Voltaire, Diderot o Rousseau),
Sentimental (Richardson, a Anglaterra) i
Eròtica, tant les que tenen una intenció moral o crítica social, com les purament immorals (les del Marqués de Sade.
![]() |
Feijoo |
Però creiem que el gènere més destacat en aquest període, a través del qual es canalitza el nou ideari il·lustrat és L’ASSAIG. En tenim un bon exemple en la literatura francesa: Charles-Louis de Secondat, baró de La Brède i de Montesquieu, conegut com a Montesquieu, autor de L’esperit de les lleis (1748) i Cartes perses i en literatura castellana: TEATRO CRÍTICO UNIVERSAL i Cartas eruditas y curiosas DE BENITO JERÓNIMO FEIJÓO (Vida i obra en portal Cervantes) i Cartas Marruecas i la preromàntica Noches lúgubres de José Cadalso i els escrits de JOVELLANOS, entre d’altres.
“5. Quien considerare, que para la verdad no hay más que una senda, y para el error infinitas, no extrañará que caminando los hombres con tan escasa luz, se descaminen los más. Los conceptos, que el entendimiento forma de las cosas, son como las [4] figuras cuadriláteras, que sólo de un modo pueden ser regulares; pero de innumerables modos pueden ser irregulares, o trapecias, como las llaman los Matemáticos. Cada cuerpo en su especie, sólo por una medida, puede salir rectamente organizado; pero por otras infinitas puede salir monstruoso. Sólo de un modo se puede acertar: errar, de infinitos. Aun en el Cielo no hay mas que dos puntos fijos para dirigir los navegantes. Todo lo demás es voluble. Otros dos puntos fijos hay en la esfera del entendimiento: la revelación, y la demostración. Todo el resto está lleno de opiniones, que van volteando, y sucediéndose unas a otras, según el capricho de inteligencias motrices inferiores.”(…) Tomo primero • Discurso primero. Voz del Pueblo. Fragment de §. II
http://www.cervantesvirtual.com/bib/bib_autor/cadalso/bibliografia.shtml en aquest enllaç de Cervantes virtual, hi trobareu tota l’obra editada.

A Alemanya, la poesia del s. XVIII ja avança el romanticisme: Goethe i Schiller en són bons exemples.
A França, destaquem Boileau, poeta de sàtires i epístoles, pel seu tractat sobre el sublim, categoria estètica que tindrà gran èxit en el romanticisme. Voltaire també va escriure poesia, vinculada a la seva tasca teatral. Poesia i dramatúrgia anaven unides.
El poeta anglès Edward Young també féu una poesia preromàntica.
En literatura castellana, els mateixos autors que escriuen en prosa solen escriure una poesia de caire didàctic (fábulas, per exemple) o de gènere anacreòntic amb temes amorosos i mitològics. En realitat és una poesia prosaica. Llista d’autors
Diego de Torres y Villarroel (1694-1770)
Ignacio Luzán (1702-1754)
Juan de Iriarte (1702-1771)
Francisco Gregorio de Salas (1729-1808)
Vicente García de la Huerta (1734-1787)
Nicolás Fernández de Moratín (1737-1780)
José Cadalso (1741-1782)
Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)
Félix María de Samaniego (1745-1801)
Tomás de Iriarte (1750-1791)
Juan Meléndez Valdés (1754-1817)
Juan Pablo Forner (1756-1797)
Gaspar María de la Nava Álvarez, Conde de Noroña (1760-1815)
Leandro Fernández de Moratín (1760-1828)
Nicasio Álvarez de Cienfuegos (1764-1809)
Juan Bautista de Arriaza (1770-1837)
Manuel José Quintana (1772-1857)
José María Blanco White (1775-1841)
Andrés Bello (1781-1865)
Retrat de Juan Meléndez Valdés per Francisco de Goya

“A Clori
Clori solicitar con un presente,
inclinar la belleza que enamora,
el triste amante que padece y llora
fugitivo desdén, ira inclemente,
No es quererla comprar groseramente
la piedad y el amor a su señora
sino agradar a la beldad que adora
haciéndola un obsequio reverente
No es esto poner precio a las beldades
supremas si prudente lo reparas
no es desaire ni así llamarlo oses
Dobla el don las sagrades majestades
no es agravio la ofrenda de las aras
las dádivas aplacan a los Dioses.”
EL BURRO FLAUTISTA
Esta fabulilla, Sin reglas del arte, el que en algo acierta es por casualidad.
![]() Tomás de Iriarte
|
Prosa catalana: destaca el Baró de Maldà
Poetes catalans. Destaquem en aquesta ocasió Joan Ramis i Josep Robrenyo.
TEATRE:
Sovint els poetes són també dramaturgs. Cas dels Fernández Moratín, Nicolás pare i Leandro fill en la llengua castellana. Coneixem sobretot el fill, autor de El sí de las niñas (text sencer)(video), clar exemple del didactisme propi del moviment il·lustrat, en tractar el tema crucial de l’educació com a font de felicitat, i La Comedia Nueva o El Café. Il·lustració de l’obra
Retrat de Leandro Fernández de Moratín, per Francisco de Goya:
La tragèdia ens va portar temes històrics, com l’obra de Vicente García de la Huerta Raquel.
Joan Ramis és conegut per la seva Lucrècia. De Josep Robrenyo esmenten tres peces: El sarau de la Patacada o Juan i Eulàlia; Lo jaio de Reus; i La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell i desgràcies del pare Llibori.
Fragment de El sí de las niñas (argument, personatges…)
DOÑA IRENE |
¿Puedo hablar ya, señor?
|
DON DIEGO |
Ella, ella debe hablar, y sin apuntador y sin
intérprete.
|
DOÑA IRENE |
Cuando yo se lo mande.
|
DON DIEGO |
Pues ya puede usted mandárselo, porque a ella
la toca responder… Con ella he de casarme, con
usted no. |
DOÑA IRENE |
Yo creo, señor don Diego, que ni con ella ni
conmigo. ¿En qué concepto nos tiene usted?…
Bien dice su padrino, y bien claro me lo escribió pocos días ha, cuando le di parte de este casamiento. Que aunque no la ha vuelto a ver desde que la tuvo en la pila, la quiere muchísimo; y a cuantos pasan por el Burgo de Osma les pregunta cómo está, y continuamente nos envía memorias con el ordinario. |
DON DIEGO |
Y bien, señora, ¿qué escribió el padrino?… O,
por mejor decir, ¿qué tiene que ver nada de eso
con lo que estamos hablando? |
Text sencer
L’art neoclàssic en una altra entrada.