BARROC. TEATRE

TEATRE DEL BARROC ESPANYOL. LOPE DE VEGA. TIRSO DE MOLINA. CALDERÓN
Cal tenir en compte les pàgines web de l’Institut del Teatre, de Cervantes virtual, de TESO amb textos de 
 Calderón de la Barca
Castro, Guillén de
Cervantes Saavedra, Miguel de
Cueva, Juan de la
Diamante, Juan Bautista
Matos Fragoso, Juan de
Moreto, Agustín
Pérez de Montalbán, Juan
Quiñones de Benavente, Luis
Rojas Zorrilla, Francisco de
Rueda, Lope de
Ruíz de Alarcón y Mendoza, Juan
Solís, Antonio de
Téllez, Fray Gabriel -Tirso de Molina-
Vega Carpio, Lope de
Zamora, Antonio 

  
El corral de la Pacheca “Teatro antiguo del Príncipe” 1660 . Museu Municipal de Madrid.
Ja hem vist en una entrada anterior que l’escenari era el corral de las comedias. Podeu consultar http://faculty-staff.ou.edu/L/A-Robert.R.Lauer-1/SP4183BINTRO2.html
 per saber en què consistia una representació teatral en el Renaixement i el Barroc..


LOPE DE VEGA (1562-1635) Cronologia
Obra dramàtica. 
Estudios
 

CUADRO COMPARATIVO
TEATRO ANTERIOR A LOPE COMEDIA NUEVA
Número de actos Cinco. Obras largas y aburridas Tres. Introducción, nudo y desenlace
Lugar, época, tiempo Uno Distintos
Acción personajes Una acción, un tipo de personajes Acciones paralelas, personajes variados
Lenguaje En verso, sin mezclar medidas ni estrofas En verso, mezclando medidas y estrofas

Creador de la “comedia nueva”, es caracteritza per trencar les normes clàssiques del teatre, així barreja episodis còmics i dramàtics i no atén a la regla de les tres unitats (explicar una sola acció en un sol indret durant 24h). El seu objectiu principal, com va resumir a Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo, el seu llibre sobre preceptiva, és entretenir al públic i per a aquest fi qualsevol mitjà és lícit, allunyant-se dels límits que va imposar Aristòtil.

A més ” no respeta una cuarta unidad, la unidad de estilo o decoro que se encuentra también esbozada en Aristóteles, y mezcla en su obra lo trágico y lo cómico y se vale de un teatro polimétrico que utiliza distintos tipos de verso y estrofa, según el fondo de lo que se está representando. Utiliza el romance cuando un personaje hace relaciones, esto es, cuenta hechos; la octava real cuando se trata de hacer relaciones lucidas o descripciones; redondillas y quintillas cuando se trata de diálogos; sonetos cuando se trata de monólogos introspectivos o esperas o cuando los personajes deben de cambiar de traje entre bambalinas; décimas si se trata de quejas o lamentos. El verso predominante es el octosílabo, algo menos el endecasílabo, seguidos de todos los demás. Se trata, pues, de un teatro polimétrico y poco académico, a diferencia del teatro clásico francés, y en ese sentido se parece más al teatro isabelino.” (Viquipèdia en espanyol)
Marcelino Menéndez Pelayo va dividir les seves obres segons el tema en: drames d’honor, obres sobre la venjança, drames històrics, obres inspirades en el Romancero, drames ambientats a l’estranger, comèdies de costums, comèdies de capa i espasa, obres de tipus bucòlic, obres sobre mitologia i teatre religiós.
En destaquem les següents: Peribáñez y el Comendador de Ocaña (1610), Fuenteovejuna (1612-1614), La dama boba (1613), El mejor alcalde el rey (1620-1623), El caballero de Olmedo (1620-1625) i El castigo sin venganza (1631).
El honor-honra que es resol amb venjança i l’amor són els temes més impotants. 
el HONOR y la HONRA: Ambas cosas se sustentan en la opinión que los demás tienen de uno mismo, en su buen nombre personal o familiar. Si se pierde el honor, lo justo es recuperarlo con venganza y sangre si es necesario. El honor suele estar ligado a la mujer y los encargados de limpiar las manchas de honor son los hombres. Por eso es tan frecuente en la comedia la mujer vestida de hombre que se traviste para recuperar o vengar la deshonra. Si una doncella perdía su honor, el código de la comedia sólo ofrecía dos soluciones: el matrimonio o la muerte del seductor. ” 
el AMOR: La conquista de una dama por el galán (o a la inversa) es el eje temático de numerosas comedias: El perro del hortelano de Lope, por ejemplo. (.http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/TEATROBARROCO/comedianova.htm)

 Peribáñez i el Comendador d’Ocaña és una tragicomedia desenvolupada en 1406, a Toledo: Peribáñez comprèn que el Comendador d’Ocaña li ha satisfet d’honors per a assetjar a la seva dona. Després de matar-ho guanya el perdó real. És mèrit de Lope de Vega de fer que el villano sigui no solament protagonista, sinó “honrado”. És a dir, la honra que abans era exclusiva de la classe noble, ara ho és de la dels “villanos”. És un honor-honra que es té, per mèrits, a diferència de l’honor-honra vertical que ve donat per la classe social noble. Es fa ressò de les reivindicacions d’aquesta classe social de la necessitat d’una reforma agrària.

Els personatges més habituals en la comèdia àurea son:

  • EL REY, si és jove, es un galán superb i de vegades injust; si és vell, és prudent i necessari per restablir la justícia.
  • EL GALÁN reuneix totes  les virtuts; joventut, generositat, paciència, capacitat de sofriment.. Protagonitza els sentiments d’amor, gelos i honor.
  • L’ANTAGONISTA, sol ser un noble que abusa del seu poder, és malvat i tirà. El seu paperl en la comèdia es negatiu i nomé spot castigar-lo el rei..
  • LA DAMA, complement femení del galán, es noble, idealista, audaç i constant. Normalment els personatges femenins són passives. És molt habitual que es disfressi d’home per realitzar accions masculines com la defensa de la seva honra, creant situacions d’embolic que agradavaen molt a l’època.
  • EL PARE DE LA DAMA (el barba). és un home eXemplar que defensa l’ honor.
  • EL GRACIOSO o DONAIRE és el tipo por antonomàsia de la comedia española, influït per la commedia dell’arte italiana, sol ser el criat del galán, alhora el seu conseller i amic i el seu  contrapunt en el caràcter. És enginyços, covard, li agrada els diners, els plaers i menjar. Sol emparellar-se amb   la criada de la dama. Les seves intervencions trenquen la tensió i el dramatisme, és doncs, l’element més còmic.
  • LA CRIADA confident i acompanyant de la dama que exerceix un paer equivalent al del graciós.

Fuenteovejuna mostra els abusos del Comendador Fernán Gómez de Guzmán sobre els veïns de Fuenteovejuna i sobre Laurencia, recién casada amb Frondoso. L’assassinat del Comendador pel poble i el perdó dels Reis Catòlics davant l’evidència rematen la seva acció. Es veu en ella una revolta popular davant l’abús del poder, però només reflecteix una injustícia puntual i subratlla la submissió al rei.
El millor alcalde, el Rei torna sobre la dignitat camperola: Don Tello, superb noble, abusa d’Elvira, promesa del camperol Sancho. Alfonso VII restaura la seva honra, casant-la amb don Tello, a qui ajusticia, per a desposar a la ja noble vídua, amb Sancho.
El Cavaller d’Olmedo (h. 1620-25), tragèdia d’arrel celestinesca, basada en un cantar popular: Don Alonso mor a les mans de don Rodrigo, gelós de perdre a donya Inés.(http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/i/t/Literatura_espa%C3%B1ola_del_Barroco_65d0.html#El_teatro)
Fragment: Fuenteovejuna (obra sencera)

FRONDOSO
Querría que lo dijeses.

LAURENCIA
Es todo a esotro contrario:
    al hombre grave, enfadoso;
venturoso, al descompuesto; 330
melancólico, al compuesto,
y al que reprehende, odioso.
    Importuno, al que aconseja;
al liberal, moscatel;
al justiciero, cruel, 335
y al que es piadoso, madeja.
    Al que es constante, villano;
al que es cortés, lisonjero;
hipócrita, al limosnero,
y pretendiente, al cristiano. 340
    Al justo mérito, dicha;
a la verdad, imprudencia;
cobardía, a la paciencia,
y culpa, a lo que es desdicha.

TIRSO DE MOLINA pseudònim de fra Gabriel Téllez, (Madrid, 1579 – Almazán, 12 de març de 1648), va ser un dramaturg, poeta i narrador espanyol del Barroc.Va ser deixeble de Lope de Vega, a qui va conèixer com a estudiant a Alcalá de Henares.
Aprofundeix més en la piscologia dels personatges. L’obra més coneguda és El burlador de Sevilla y convidado de piedra: fou el creador del personatge Don Juan que es convertirñia en mite i ha conegut moltes versions posteriors en teatre i llibrets d’òpera.
Altres obres:  
El condenado por desconfiado, El vergonzoso en palacio, Marta la piadosa, Don Gil de las calzas verdes
Veure més:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirso_de_Molina  
i Cervanters virtual http://www.cervantesvirtual.com/portales/tirso_de_molina/

“Mientras en el mundo viva,
no es justo que diga nadie
¡qué largo me lo fiáis!,
siendo tan breve el cobrarse.
 CATALINÓN ¿De qué es este guisadillo?

D. GONZALO De uñas.
CATALINÓN De uñas de sastre
será, si es guisado de uñas.
D. JUAN Ya he cenado, haz que levanten 2745
la mesa.
D. GONZALO Dame esa mano.
No temas, la mano dame.
D. JUAN ¿Eso dices? ¿Yo temor?
¡Que me abraso! ¡No me abrases
con tu fuego! 
 D. GONZALO ¡Éste es poco 2750

para el fuego que buscaste!
Las maravillas de Dios
son, don Juan, investigables,
y así quiere que tus culpas
a manos de un muerto pagues. 2755
Y si pagas desta suerte
[es porque así lo juraste.]
Ésta es justicia de Dios:
«quien tal hace, que tal pague».
D. JUAN ¡Que me abraso, no me aprietes! 2760
Con la daga he de matarte.
Mas, ¡ay, que me canso en vano
de tirar golpes al aire!” (El burlador de Sevilla)

PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681)
File:La vida es sueño, en el 35 Festival Internacional del Teatro Clásico (11).jpg La vida es sueño per Compañía Nacional de Teatro Clásico
 File:Pedro Calderón de la Barca 01.jpg
Retrat anònim de Calderón del segle XVII (Museo Lázaro Galdiano, Madrid).Biografia a Viquipèdia:
“Según el recuento que él mismo hizo el año de su muerte, su producción dramática consta de ciento diez comedias y ochenta autos sacramentales, loas, entremeses y otras obras menores, como el poema Psale et sile (Canta y calla) y piezas más ocasionales. Aunque es menos fecundo que su modelo, el genial Lope de Vega, resulta técnicamente mejor que aquel en el teatro y de hecho lleva a su perfección la fórmula dramática lopesca, reduciendo el número de escenas de esta y depurándola de elementos líricos y poco funcionales, convirtiéndola en un pleno espectáculo barroco al que agrega además una especial sensibilidad para la escenografía y la música, elementos que para Lope de Vega tenían una menor importancia.”
 Ángel Valbuena Briones ha assenyalat dos registres en el seu estil:

  • En un primer grup d’obres, Calderón reordena, condensa i reelabora allò que en Lope apareix de manera difusa i caòtica, estilitzant el seu realisme costumstai fent-lo més cortesà. En aquestes obres  desfilen una sèrie de personatges representatius del seu temps i de la seva condició social, tots ells comparteixen els tres temes del teatre barroc espanyol: l’amor, la religió i l’honor. Per ex. El Alcalde de Zalamea, en què s’enfronten l’honor horitzontal del pagès ric Pedro Crespo amb l’honor vertical del capità don Lope de Figueroa. Fragment: “Por la gracia de Dios, Juan, / eres de linaje limpio, / más que el sol, pero villano. / Lo uno y otro te digo; / aquello, porque no humilles / tanto tu orgullo y tu brío, / que dejes, desconfïado, / de aspirar con cuerdo arbitrio / a ser más; lo otro, porque / no vengas desvanecido / a ser menos. Igualmente / usa de entrambos designios / con humildad; porque, siendo / humilde, con recto juicio / acordarás lo mejor / y como tal, en olvido / pondrás cosas, que suceden / al revés en los altivos. / ¡Cuántos, teniendo en el mundo / algún defecto consigo, / le han borrado por humildes; / y cuántos, que no han tenido / defecto, se le han hallado, / por estar ellos mal vistos! / Sé cortés sobre manera; / sé liberal y esparcido, / que el sombrero y el dinero / son los que hacen los amigos; / y no vale tanto el oro / que el sol engendra en el indio / suelo, y que conduce el mar, / como ser uno bienquisto. / No hables mal de las mujeres; / la más humilde, te digo, / que es digna de estimación; / porque al fin de ellas nacimos. / No riñas por cualquier cosa; / que cuando en los pueblos miro / muchos, que a reñir se enseñan, / mil veces entre mí digo: / «Aquesta escuela no es / la que ha de ser». Pues colijo / que no ha de enseñarse a un hombre / con destreza, gala y brío / a reñir, sino a por qué / ha de reñir; que yo afirmo / que, si hubiera un maestro solo / que enseñara prevenido, / no el cómo, el por qué se riña, / todos le dieran sus hijos.
  • En el segon registre, l’autor  inventa una forma poético-simbólic: escriu drames filosòfics o teològics, autos sacramentales i comèdies mitològiques o “palaciegas.” Calderón destaca sobretot com a creador de personatges desequilibrats per una passió tràgica, com a  El príncipe constante, El mágico prodigioso o La devoción de la cruz. El seu personatge culminant és Segismundo de Polonia de La vida es sueño, paradigma del gènere de comèdies filosòfiques, considerada com la peça que encumbra el teatro calderonià. Tracta les qüestions més trascendentals de l’època: la lllibertat o millor dit, el lliure arbritri, o sia, el poder de la voluntat enfront la predestinació, o el destí, l’escepticisme davant les aparences sensibles, la precarietat de la existència, considerada com un simple somni i, en definitiva, la consoladora idea que fins i tot en somnis es pot fer el bé. En realitat ofereix un concepte del món totalment irracional, idealista i negador dels valors humans. Sembla obsessionar-li la necessitat d’afirmació de l’individu enfront al poder o les imposicions socials. També es tracta el tema de l’educació, la pedagogia platònica del mite de la caverna que trobem a la República.
  •  Lo que está determinado
              del cielo, y en azul tabla
              Dios con el dedo escribió,
              de quien son cifras y estampas
              tantos papeles azules
              que adornan letras doradas,
              nunca engañan, nunca mienten,
              porque quien miente y engaña
              es quien para usar mal de ellos
              las penetra y las alcanza (vv. 3162-71).
  •  
  •          Porque si ha sido soñado
              lo que vi palpable y cierto,
              lo que veo será incierto;
              y no es mucho que, rendido,
              pues veo estando dormido,
              que sueñe estando despierto (vv. 2102-06).  
  •            No me despiertes si duermo;
              y si es verdad, no me duermas.
              Mas sea verdad o sueño,
              obrar bien es lo que importa.
              Si fuere verdad, por serlo;
              si no, por ganar amigos
              para cuando despertemos (vv. 2421-27).

     Porque si ha sido soñado

  •            lo que vi palpable y cierto,
              lo que veo será incierto;
              y no es mucho que, rendido,
              pues veo estando dormido,
              que sueñe estando despierto (vv. 2102-06).
  •  http://1.bp.blogspot.com/_i7RE_YAk74M/THu8Dv4hUDI/AAAAAAAAAOA/V-dvoWCArXc/s1600/4330.jpg
  • Pel que fa a l’auto sacramental, peça al·legòrica en un acte de tema eucarístic destinada a representar-se el día del Corpus. Els més coneguts són: El gran teatro del mundo o La cena del rey Baltasar. Drames d’honor són El médico de su honra i El alcalde de Zalameaen i semblants:  El pintor de su deshonra (h. 1648) o A secreto agravio secreta venganza (1635).

    Comèdies palatines són El galán fantasma (1629), Nadie fie su secreto, Manos blancas no ofenden (h. 1640), o El secreto a voces (se’n conserva un manuscrito autògraf de 1642).
    S’apropà també al drama històric : La gran Cenobia (1625), La cisma de Ingalaterra, Amar después de la muerte, o El tuzaní de la Alpujarra (1659) o El mayor monstruo del mundo (1672).
    Altres gèneres: Drames religiosos i hagiogràfics com La devoción de la Cruz, comèdies mitològiques com El golfo de las sirenas, Comèdies de capa i espasa: La dama duende; Casa con dos puertas mala es de guardar… Destaca l’heterogeneïtat a l’hora d’assajar registres diferents, temes, gèneres dramàtics. Més obres classificades a Viquipèdia i catàleg
    Pel que fa a l’estil, es culteranista: ús de cultismes,  amb proliferació també de recursos retòrics com metàfores, antítesis, hiperbatos…
    En la pàgina dedicada a Calderón en la Biblioteca digital Cervantes trobareu més informació, videos, estudis, bibliografiahttp://www.cervantesvirtual.com/bib/bib_autor/Calderon/autor2.shtml
    Quadre cronològic

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *