QUÈ ÉS LA SINTAXI?
A viquipèdia trobem una definició de sintaxi: del grec σύνταξις, σύν: “junts”, τάξις: “ordre, ordre”, és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases. Aquesta matèria està tan interrelacionada amb la Morfologia que la Lingüística moderna considera que cal estudiar-les conjuntament en una única disciplina: la Morfosintaxi.
Hi ha diverses escoles de sintaxi, les que més èxit han tingut són la que parteix de la gramàtica tradicional, l’estructuralista i la generativa.
La sintaxi de la gramàtica tradicional inclou tota la reflexió lingüística des de temps antics (en especial a Grècia) fins al positivisme del segle XIX. La sintaxi és la part de la gramàtica que estudia la funció i la interdependència dels nivells existents en la llengua.
L’estructuralista defineix la sintaxi com la part de la gramàtica que estudia les regles i principis que governen la combinatòria de constituents sintàctics i la formació d’unitats superiors a ells, com són els sintagmes i oracions gramaticals. La sintaxis, doncs, estudia les formes en què es combinen els mots, així com les relacions sintagmàtiques i paradigmàtiques existents entre elles.
Entre els mots d’una oració s’estableixen les primeres per exigències de coordinació: relacions sintagmàtiques entre l’art el (mas sing.) i gos (mas. sing) menja (3 prs sing.)
Les relacions paradigmàtiques no són visibles, però les endevinem en poder susbstituir l’art. el per aquest, algun, o en comptes de gos, gat, ratolí…és a dir per mots que realitzen la mateixa funció.
Què entenem per estructura? És el conjunt d’elements distribuïts en nivells, que a la vegada es relacionen entre sí, d’acord amb unes lleis.
Hi ha tres tipus bàsics de relacions sintagmàtiques, tant a dins del propi sintagma com entre els elements d’una frase: la hipotaxi o subordinació, la parataxi o coordinació i la concordança.
Un sintagma és una unitat gramatical menor que l’oració i major que la paraula. A l’interior del sintagma es donen un seguit de funcions que tenen caràcter secundari respecte de les primàries o sintàctiques que tenen lloc en el marc de cada oració.
Els sintagmes presents en la majoria de llengües romàniques són:
- SN Sintagma nominal (en què el nucli és un nom)
- SV Sintagma verbal (en què el nucli és un verb)
- S PREP Sintagma preposicional (Sintagma Nominal precedit d’una preposició)
- S ADJ Sintagma adjectival (en què el nucli és un adjectiu)
- S ADV Sintagma adverbial (en què el nucli és un adverbi)
Posem exemples abans de seguir endavant i veureu com és de senzilla d’entendre tot això:
Hem vist, doncs, com es forma una oració partint d’un nom com a nucli d’un sintagma nominal i un verb com a nucli del sintagma verbal. De fet, amb un verb n’hi ha prou per parlar d’oració, perquè el subjecte es pot sobreentendre. Per ex. Anem! Afegim més complements.
La gramàtica estructuralista faria una anàlisi semblant a aquesta, però li hem afegit aspectes de la g.generativa, ens avancem una mica, ja que a la pràctica -a les classes de llengua- es combinen les dues.
Les regles de reescriptura són la base del primer model (1957) de gramàtica generativa de Noam Chomsky. Aquestes regles van ser usades per descriure la sintaxi de les oracions, és a dir, la seva descomposició fins a arribar als seus microcomponents.
- Totes les oracions excepte les impersonals (oracions referents al temps) es desglossen en dues parts, un Sintagma nominal i un Sintagma verbal. El sintagma nominal fa referència al subjecte de l’oració, i el sintagma verbal al predicat.
- Un sintagma nominal sempre està compost per un determinant, un nucli i un complement.
- Un sintagma verbal sempre està compost per l’auxiliar i el grup verbal.
- El Grup verbal és el verb en infinitiu. Pot ser un verb predicatiu o atributiu.
- Els complements poden ser del nom, directes, indirectes i/o circumstancials.
- – Complement directe (CD). Pot tractar-se d’un Sintagma Nominal o un Sintagma preposicional.
- o
-
- (R = Refuncionalitzador)
- – Complement indirecte (CC). És sempre un sintagma preposicional (Un sintagma nominal precedit d’una preposició)
- – Complement del nom (CN). Són adjectius que complementen un nom en un SN. Poden ser formals (estructura d’un SN) o funcionals (estructura d’un S. Prep.).
- Exemple: La casa verda. ( verd és un adjectiu formal )
- Exemple: La casa de color verd. ( de color verd és un CN funcional que complementa La casa . Verd és un CN formal que complementa de color )
- Exemple: La casa verda. ( verd és un adjectiu formal )
(A Viquipèdia trobareu més articles sobre la sintaxis, els sintagmes, els complements…)