LITERATURA CLÀSSICA: GRÈCIA
Grècia, un vaixell lamentablement tocat i enfonsat avui dia, fou en altres temps molt llunyans el bressol de la cultura occidental. Qui no ha sentit parlar d’Homer, de la seva Ilíada i l’Odisea, dels mites i la tragèdia de Sòfocles, d’Èsquil i Eurípides, o d’Hesíode que inventà la narració històrica, de la comèdia d’Aristòfanes i els filòsofs presocràtics? Qui no coneix l’esdevenir heraclitià i la unitat de l’ésser parmenídea, o encara més, l’amor platònic i la metafísica aristotèlica? En som hereus els europeus mediterranis, de manera que hem assimilat les seves ensenyances -sovint passades pel filtre cristià- tot i que sovint no en som conscients.
Recordem alguns fragments de textos grecs. Comencem pel gènere èpic: La Ilíada. La trama es centra en la figura d’Aquil·les, (μῆνις, mênis) i narra els esdeveniments succeïts durant 51 dies en el desè, i últim, any de la guerra de Troia. El títol de l’obra deriva del nom grec de Troia, Ιlión.
La invocació a l’inici del Cant I són, potser, els versos més famosos del gran poema grec:
- Canta’ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la d’Aquil·les,
- destructora: portà innúmers dolors als d’Acaia,
- llançà a l’Hades, a munts, davant d’ell les ànimes fortes
- d’herois, i convertí els seus cossos en presa de gossos
- i en convit d’ocellots; el designi de Zeus va acomplir-se,
- el d’aleshores, és clar, quan van separar-se en discòrdia,
- per primer cop Aquil·les diví i Agamèmnon duc d’homes.
-
-
- La Ilíada d’Homer, traduïda en hexàmetres catalans per Manuel Balasch.
-
Els subjectes de la guerra de Troia eren els favorits entre els antics dramaturgs grecs. La trilogia d’Èsquil, l’Orestíada, que comprèn Agamèmnon, Les Coèfores, i les Euménides, segueixen la història d’Agamèmnon al seu retorn de la guerra.
Homer també va arribar a ser de gran influència a la cultura europea, amb el ressorgiment de l’interès en l’antiguitat grega durant el Renaixement, i segueix sent la primera obra i més influents del cànon occidental.(Viquipèdia)
  |
| Teatre d’Epidaure http://ca.encydia.com/es/Teatre_grec_%28arquitectura%29 |
Vegem ara alguns fragments de la tragèdia grega. Hem esmentat l’Orestíada d’Èsquil, però sens dubte Èdip Rei, Antígona i Electra de Sòfocles són a tots els manuals de literatura clàssica, i Medea, Ifigenia a Tàuride, Les Troianes o Les Bacants d’Eurípides també.
La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l’obra, un heroi o heroïna d’especial grandesa moral, s’enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.
Excepte els Perses d’Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia.
- “Oh els qui la paterna Tebes habiteu, mireu Èdip,
- ell, que els cèlebres enigmes va saber, i fou poderós,
- l’home de les grans fortunes, envejat dels ciutadans,
- a quin tràngol d’espantosa desventura ha pervingut!
- De manera que, el qui sigui moridor, cal esperar
- l’últim dia a proclamar-lo venturós, quan passarà
-
la monjoia de la vida sense haver sofert cap dol”
- Fragment d’Èdip Rei
- Traducció de Carles Riba.
Vinc a la terra dels tebans, jo, el fill de Zeus,
Dionís, que un dia la cadmea Sèmele
parí, llevada per un foc centellejant.
Mudat de forma, de divina en la mortal,
sóc a la font de Dirce, a l’aigua de l’Ismèn;
i veig la tomba de la mare, la del llamp,
no lluny d’aquesta casa, i l’enrunat palau,
que fuma de la flama encara vivent de Zeus
-eterna injúria d’Hera a la qui em va infantar.
I lloo Cadme, que el terreny aquest ha clos
per temple de la filla; i jo l’he recobert
tot ell de parra, amb el seu verd ple de raïms.
…
Perquè les germanes de la mare, amb ben poc dret,
no, Sèmele, esflorada per algun mortal,
atribuïa a Zeus la culpa del seu llit
-ardits de Cadme; i per això Zeus l’atuí,
se n’estufaven, per haver falsat l’amor.
…
car Tebes ha d’aprendre, fins si no li plau,
que, iniciada no ho està, en els meus transports;
i que defenso la meva mare Sèmele
mostrant-me un numen, que ella concebé de Zeus.
Traducció de Carles Riba. Clàssics Curial. 1990
LA COSA MÉS BONICA DEL MÓN
“Hi ha qui diu que un exèrcit, o una tropa
de cavallers, o una flota, és la cosa
més bonica del món; per mi, en canvi,
és el que estimes.
És fàcil fer que qualsevol ho entengui:
Hèlena, que en bellesa avantatjava
tots els mortals, va abandonar el seu home
distingidíssim
i travessant la mar va arribar a Troia,
i ja no va pensar en la seva filla
ni en els seus pares estimats, sinó que
va esgarriar-la,…”
Poema de la poetessa grega Safo. Traducció de Jordi Cornudella.
I un d’Anacreont:
“Sobirà, amb qui juguen Eros dominador,
le Nimfes d’ulls color blau fosc
i Afrodita vestida de porpra;
tu que recorres
els alts cims de les muntanyes,
a tu et prego, i tu benèvol
vine a mi i escolta
la meva agraciada súplica:
fes-te un bon conseller
de Creòbul, que accepti,
oh Dionís, el meu amor.”
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiagrega/index.html#Safo
Quant a la historiografia, en el segle V aC, Heròdot d’Halicarnàs es diferencia d’ells per la seva voluntat de distingir la veritat de la falsedat; per això realitza la seva “investigació” (etimològicament: “història”). Una generació després, amb Tucídides, aquesta preocupació es transforma en esperit crític, fundat sobre la confrontació de diverses fonts orals i escrites. La seva Història de la guerra del Peloponès pot ser vista com la primera verdadera obra historiogràfica.
Els continuadors del nou gènere literari d’Heròdot i Tucídides van ser molt nombrosos a la Grècia Antiga i poden comptar-se entre ells Xenofont (autor de la Anàbasi), Posidoni, Ctèsies de Cnidos, Apolodor d’Àrtemis, Apolodor d’Atenes, Aristóbul de Casandrea… (Viquipèdia)
 |
| Heròdot i Tucídides, oposats en un estrany marbre del Museu de Nàpols (Viquipèdia)
Enllaços sobre la literatura clàssica grega. http://www.xtec.cat/~amarti35/vincles%20internet/vincles%20internet.htm |