Educació per a la ciutadania i els drets humans

Fins fa no masses anys es mesurava la intel·ligència d’una persona en funció d’uns paràmetres molt limitats: la seva capacitat matemàtica i la seva capacitat lingüística sobretot. Ara bé, en els darrers anys molts especialistes han començat a adonar-se que hi ha altres paràmetres de mesura tant o més importants. Una persona pot ser molt competent en matemàtiques, però si no sap com gestionar les pròpies emocions probablement tindrà dificultats per conviure amb sí mateix i amb els demés, i no arribarà a sentir-se realitzat del tot. Així doncs, darrerament es parla de la ‘intel·ligència emocional’ com un dels factors més importants per a mesurar el nivell d’intel·ligència d’una persona. Educar la intel·igència emocional, és a dir, comprendre i controlar els nostres sentiments, és imprescindible per viure satisfactoriament amb nosaltres i amb els altres.

La intel·ligència emocional depèn de 5 capacitats:

1. La capacitat de comprendre els propis sentiments: es tracta de desenvolupar la capacitat de reconèixer un sentiment en el mateix moment en que apareix. L’habilitat de seguir moment a moment els nostres sentiments és molt important. En canvi, la incapacitat per percebre els nostres sentiments ens deixa a la seva mercè. Aquesta capacitat es pot desenvolupar fent activitats que ajudin a augmentar la consciència d’un mateix.
2. La capacitat de saber com regular les pròpies emocions: no n’hi ha prou amb reconèixer els propis sentiments i emocions quan neixen, sinó que s’ha de desenvolupar també la capacitat de gestionar-los. Saber calmar-se a un mateix quan s’està nerviós, refrenar la ira o no deixar-se endur per la tristesa entre d’altres, són capacitats molt valuoses per al benestar emocional.
3. La capacitat de motivar-se a un mateix: tenir objectius resulta essencial per mantenir despertes l’atenció, la motivació i la creativitat. Així, l’autocontrol emocional, és a dir, la capacitat de demorar la gratificació i sofocar la impulsivitat, és bàsic per a assolir qualsevol objectiu. Això vol dir també ser capaç de veure el benefici a llarg plaç, i no deixar-se endur pel desig de satisfacció immediata. Les persones que tenen aquesta habilitat són més efectives i eficaces en totes les empreses que emprenen.
4. La capacitat de reconèixer els sentiments dels altres: d’aquesta habilitat se’n diu <<empatia>>, i és l’habilitat popular per excel·lència. Les persones empàtiques poden sintonitzar amb els senyals socials subtils que indiquen què necessiten o volen els demés, i aquesta capacitat els fa més aptes per a determinades professions.
5. Saber com gestionar les relacions amb els altres: l’art de les relacions es basa sobretot en l’habilitat per relacionar-nos adecuadement amb les emocions alienes. Els qui sobresurten en aquesta habilitat estan capacitats per al lideratge de projectes on les relacions interpersonals hi siguin presents.