A la Garrotxa hi ha una cinquantena de volcans. Tots apagats, però si es despertessin farien una bona destrossa, ja que la població hi viu, literalment, enmig. “Quèquicom” dedica el capítol als volcans de la Garrotxa.
Fa uns 20.000 milions d’anys es va crear l’Univers gràcies a la gran explosió anomenada “big bang”. Van sortir núvols immensos de gas i pols: les nebuloses. Després les nebuloses van començar a fer moviments circulars, es van anar refredant i compactant fins que van formar el nostre sistema solar.
Sàndali i Loida
Per incorporar un so, en mp3, cal fer clic al símbol afegeix àudio (en la part superior on s’afegeix un mèdia). Seleccioneu l’arxiu i el pugeu. Sembla que els fitxers no han de ser massa grans.
Sons d’ambient de campambiente_campo
Pocoyo discovery-kids-pocoyo
Alvin y las ardillas dibujos-animados-alvin-y-las-ardillas
Actualment la Terra és formada per tres capes diferens: l’escorça, el mantell i el nucli.
ESCORÇA: És la capa més superficial, més prima i més coneguda de la Terra. És rígida i té un gruix entre 6 i 40 km.
MANTELL: És la capa intermèdia i comprén des del final de l’escorça fins als 2.800 km de profunditat.
NUCLI: És la capamés interna de la Terra i és formada per materials molt pesants. Comença cap als 2.800 km de profunditat i arriba fins al centre3 mateix de la Terra,uns 6.370 km endins.
Aurora i Berta
La Terra està dividida en tres parts: l’escorça, el mantell i el nucli.
La més coneguda és l’escorça que és la que trepitgem, el mantell el trobem a 2.800 km de profunditat i a partir d’aquí ja comença a fer més calor perquè ens apropem a la lava.
El nucli és la part més interna ja que trobem la lava allà i està a 6.370km endins.
Hector i Raul V.
Saps a què es deu el moviment de les plaques?
Els materials de l’interior de la Terra estan a temperatures molt elevades i transmeten aquesta energia al mantell.Les parts més internes del mantell estan més calentes i les seves partícules tenen tendència a moure’s cap a zones més exteriors. Alhora, les partícules de les zones més externes es mouen cap a l’interior de la Terra. Això provoca uns moviments circulars en els materials del mantell que reben el nom de moviments de convecció. Les plaques es desplacen damunt la part més 
plàstica del mantell impulsades pels seus moviments de convecció. 😀
Laia i Maria.
Les plaques són rígides, es desplacen (2 cm per any) contínuament sobre la part inferior del mantell, que té una textura similar a la textura de la plastilina.
Les plaques tenen 3 moviments:
la zona divergent ,que consisteix en que les plaques es separin
la zona convergent, que consisteix en que les plaques s’ajuntin
les zones transformadores, que consisteix en que llisquin lateralment les unes contra les altres.
Això origina els volcans i els terratrèmols, que han fet que es creïn les serralades.
Raúl Lòpez i Miguel Angel
A els animals que tenen reproducció asexual com per exemple l’estrella de mar quan se li trenca una pota li torna a crèixer i de la pota surt una nova estrella aquest tipus de reproducció es diu escissió o bipartició només es dona en estrelles de mar i cucs de terra.En aquesta reproducció no intervenen cèl.lules reproductores.
Gairebé totes les plantes es reprodueixen sexualment gràcies a les flors, 
els fruits i les llavors, però n’hi ha algunes, com les molses i les falgueres, que no en fan mai, de flors.
Les molses i les falgueres es reprodueixen mitjançant espores, 
que són cèl·lules reproductores que aquestes plantes es produeixen en grans quantitats. Quan les espores cauen a terra i troben les condicions adequades, generen una nova planta.
Lina i Tania.
Alguns animals es poden reproduir-se asexualment. Per bipartició o per gemmació.
En alguns animals, un sol individu pot divir-se en dues parts que poden ser iguals o diferents. Cada fragment creix i desenvolupa les parts que li falten fins que tinguen dos èssers complets. Aquest tipus de reproducció es diu bipartició o escissió, es dóna en els cucs de terra i en les estrelles de mar.
Un altre tipus de reproducció asexual és la gemmació. En una part de l’ animal, s’hi forma una protuberància que rep el nom de gemma. Aquesta va creixent fins a formar un nou èsser, que es pot separar o es pot quedar unit. Els coralls i els pòlips es poden reproducir per gemmació.
Gabriel i Adrià.