Decàleg per escriure contes hiperbreus:

1. Un conte hiperbreu és una història mínima que no necessita res més que unes quantes línies para ser contada, i no el resum d’un conte més llarg.

2. Un conte hiperbreu no es una anècdota, ni un joc de paraules, ni un acudit. Com tots els relats, el conte hiperbreu té  plantejament, nus i  desenllaç i el seu objectiu és contar un canvi, com es resol el conflicte que es planteja a les primeres línies.

3. Habitualment el període de temps que es relata serè breu. És a dir, no transcorrerà molt de temps entre el principio i el final de la historia.

4. Convé evitar la proliferació de personatges. En general, per a un microconte, tres personatges ja son multitud.

5. El conte hiperbreu sol  transcórrer en un sol escenari, dos com a molt. Son poc comuns els contes hiperbreus amb escenaris múltiples.

6. Per evitar allargar-nos en la presentació i descripció d’espais i personatges, es aconsellable seleccionar bé els detalls amb què els descriurem. Un detall ben triat pot dir-ho tot o gairebé tot.

7. Un conte hiperbreu és, per damunt de tot, un exercici de precisió, tant pel que fa a la narració com a l’ús del llenguatge. És molt important seleccionar de manera dràstica allò que es narra (i també allò que no es narra), i trobar les paraules justes que ho contin millor. Por aquesta raó, en un conte, el títol és essencial: no ha de ser superflu, és bo que entri a formar part de la història i, amb una extensió mínima, ha de desvelar quelcom d’important.

8. Malgrat la seva reduïda extensió i el seu minimalisme pel que fa a fets narrats, els hiperbreus solen tenir un significat d’ordre superior. És a dir, conten quelcom de molt petit, però amb un significat molt gran.

9.Cal evitar les descripcions abstractes, les explicacions i els judicis de valor. I mai no s’ha  d’intentar de convèncer el lector d’allò que ha de sentir. Explicar un conte és es pintar amb paraules, dibuixar les escenes davant el ulls del lector per a que aquest pugui commoure’s (o no) amb elles.

10. Pensa de manera diferent, no et conformis, fuig dels tòpics. No s’escriu (ni hiperbreus  ni cap altra cosa) per contar allò que ja s’ha dit mil vegades.