Hola, gent. Si esteu llegint això és que heu aconseguit arribar fins aquí. El proper pas és donar-vos d’alta i identificar-vos. Un cop fet això, jo us he de confirmar (2n pas) i llavors ja podreu començar a enviar els vostres comentaris. Fins llavors, paciència.
Sort i a veure si us en sortiu.
Decàleg per escriure contes hiperbreus:
1. Un conte hiperbreu és una història mínima que no necessita res més que unes quantes línies para ser contada, i no el resum d’un conte més llarg.
2. Un conte hiperbreu no es una anècdota, ni un joc de paraules, ni un acudit. Com tots els relats, el conte hiperbreu té plantejament, nus i desenllaç i el seu objectiu és contar un canvi, com es resol el conflicte que es planteja a les primeres línies.
3. Habitualment el període de temps que es relata serè breu. És a dir, no transcorrerà molt de temps entre el principio i el final de la historia.
4. Convé evitar la proliferació de personatges. En general, per a un microconte, tres personatges ja son multitud.
5. El conte hiperbreu sol transcórrer en un sol escenari, dos com a molt. Son poc comuns els contes hiperbreus amb escenaris múltiples.
6. Per evitar allargar-nos en la presentació i descripció d’espais i personatges, es aconsellable seleccionar bé els detalls amb què els descriurem. Un detall ben triat pot dir-ho tot o gairebé tot.
7. Un conte hiperbreu és, per damunt de tot, un exercici de precisió, tant pel que fa a la narració com a l’ús del llenguatge. És molt important seleccionar de manera dràstica allò que es narra (i també allò que no es narra), i trobar les paraules justes que ho contin millor. Por aquesta raó, en un conte, el títol és essencial: no ha de ser superflu, és bo que entri a formar part de la història i, amb una extensió mínima, ha de desvelar quelcom d’important.
8. Malgrat la seva reduïda extensió i el seu minimalisme pel que fa a fets narrats, els hiperbreus solen tenir un significat d’ordre superior. És a dir, conten quelcom de molt petit, però amb un significat molt gran.
9.Cal evitar les descripcions abstractes, les explicacions i els judicis de valor. I mai no s’ha d’intentar de convèncer el lector d’allò que ha de sentir. Explicar un conte és es pintar amb paraules, dibuixar les escenes davant el ulls del lector per a que aquest pugui commoure’s (o no) amb elles.
10. Pensa de manera diferent, no et conformis, fuig dels tòpics. No s’escriu (ni hiperbreus ni cap altra cosa) per contar allò que ja s’ha dit mil vegades.
EL FINAL EN EL CONTE
Algunes opcions per tancar un conte:
Exemples: Vaig marxar de la casa amb una estranya inquietud.
El metge va deixar l’habitació amb un fosc pressentiment.
Exemples:Em sembla que va plorar en acabar el judici, però no ho sé del cert.
Em van dir que es van acabar separant, tot i que no ho puc assegurar.
Exemples:Va sortir de la casa i va tancar la porta d’un cop.
Ficà la roba de qualsevol manera dins la maleta, la tancà i se n’anà sense dir res.
Exemple:No us explicaré com va acabar la nostra disputa. Hi va haver insults i tots dos ens vam dir coses definitives. Al dia següent, vaig agafar l’avió i em vaig prometre que mai més no tornaria a aquell país. No volia saber-ne res, d’aquell home.
Exemples:Caminà fins a la riba del mar i sentí l’aigua que li mullava els peus. Se sentia tranquil. El malson havia acabat.
Es mirà al mirall i va adonar-se que feia ulleres. Havia patit massa i per dins estava esmicolat.
Exemples:Cada tant ens truquem per telèfon i jo em pregunto: com pot viure sense remordiments?
Encara s’està a casa dels pares. És que no es decidirà mai a ser una persona madura?
Exemples:No puc esborrar la seva cara blanca, com si ja no tingués sang al cos.
De nit, encara em desperto sentint aquell crit esgarrifós. Passarà molt de temps fins que pugui oblidar-lo.
Exemples: Es fregava les mans, com si volgués purificar-les.
Es va quedar estirada al llit, volia descansar, dormir moltes hores.
En síntesi: Pot haver-hi quatre tipus genèrics de final:
a) Fuga: un final obert, que s’expandeix.b) Contrast: un final que contrasta amb l’inici del text, a vegades utilitza la mateixa oració del començament però amb petites variants.c) Reunió: final on convergeixen els elements desenvolupats (es troben els personatges aïllats, es mostra el paral·lelisme entre dues històries).d) Tancament: un final que ho resol tot, que ho deixa tot ben clar.
Benvingut/da a aquesta pàgina dedicada a l’escriptura creativa. Aquí hi pots trobar recursos que espero et resultin interessants de cara a preparar activitats literàries de creativitat per a l’aula d’escriptura creativa.