ESCRIURE al DRASSANES

Aquest document és el resultat de la formació i és el marc de la nostra Programació General Anual en l’àmbit de la llengua escrita

Si cliqueu l’enllaç, trobareu la presentació de la devolució de les intervencions a l’aula que ens ha presentat la Montserrat.

Devolució participació aules

Aquest és el resum dels retorns al cicle de les observacions que ha fet la Montserrat Fons a les aules:

INFANTIL

DINÀMIQUES D’AULA

• La gran diversitat comporta un desgast físic i també emocional, per tant hem de rendibilitzar els ajuts individuals.
• Intervencions en gran grup: han de ser curtes. Serveixen per donar instruccions, compartir idees i explicar coses per crear consciència de grup.
• S’han de marcar els tempos. Quan passem del gran grup al treball de petit grup o individual ho hem de fer explícit, amb alguna acció, canviant d’espai o cantant una cançó, però també verbalment.
• Tots els recursos que utilitzem per recuperar l’atenció tenen un componen corporal molt marcat.
• Quan fem recolzament individual hem d’aprofitar per enganxar altres companys:
  • a veure tu com ho has fet?
  • I tu, pots dir-ho d’una altra manera?
• La seqüència hauria de ser:

gran grup poca estona – Petit grup – treball individual a les taules per “aprofitar”

• Per poder actuar amb algun nen en concret hem d’aconseguir que siguin el més autònoms possible: el treball autònom específic d’infantil és el joc.
• Durant el joc aprofitem per introduir vocabulari i expressions

RELACIÓ ORAL-ESCRIT

• A P3 fan una “benvinguda a la llengua” atractiva i agradable:

cançons al pati abans d’entrar a la classe

• • amb participació corporal
  • a un entorn agradable i tranquil
  • acompanyades de suport físic bonic
• Acompanyem amb llengua oral les rutines de classe , per exemple beure aigua:
  • de quin color és el teu got?
  • està ple o buit?
  • En vols més o menys?
• La llengua escrita apareix als llocs on és necessària:
  • als gots
  • a les safates o capses on deixem sempre el mateix
  • …
• Quan expliquem una història a la pantalla (Sant Jordi):
  • Fem correcció subtil: el que han dit malament ho repeteix bé la mestra (cavall per cavaller…)
  • Utilitzem moltes onomatopeies: ajuden molt a nivell fonètic
  • Fem moltes preguntes per estirar la conversa (com saps que és el rei?) millorant o recordant el vocabulari i fent especial atenció a l’específic del que estem treballant.

• Parlar després del joc
  • Ens permet parlar del passat (què hem fet) i del futur (què farem)
  • La llengua regula relacions i sentiments (què et passa?) però també serveix per explicar el que sé i com ho he aprés (formulació de l’abstracció)

A P-4 la mestra explica la llegenda de Sant Jordi, amb suport visual ala pantalla, i fa participar tots els infants amb preguntes que faciliten fer hipòtesis i inferències.

La seqüència completa oral-escrit hauria de contemplar (utilitzem l’exemple de Sant Jordi):

LLENGUA ESCRITA

A P4 fan un dictat de dibuixos, la mestra dicta un petit text on apareixen tres animals i els alumnes ho han de dibuixar al full en blanc. Es potencia l’atenció i la representació gràfica individual.

• Hi ha un treball previ oral i manipulatiu dels animals.
• Han dibuixat abans a plàstica els animals i estan penjats a l’aula.

A P5 han de escriure individualment, d’acord amb el model presentat en gran grup, dos noms que falten d’un rodolí que han fet amb el nom de cada nen o nena de la classe. Es potencia la relació entre el rodolí oral que saben de memòria i el text escrit i l’escriptura de noms.

• Finalitat: els rodolins es presenten als jocs florals de l’escola, per tant tots els nens i nenes saben perquè ho fan.
• Motivació: el full on ho escriuen és diferent, amb un marc de color. També han de dibuixar el nen o la nena de qui parla el rodolí.
  

Intervenció de la mestra durant la feina:

• Aprofitem el dibuix per potenciar l’observació i repassar vocabulari: quantes potes té? Com és diu el nas de l’elefant?… Què porta l’Aisha a les orelles?.. On hi ha una aixeta a la classe?..
• Aprofitem el dibuix per parlar de com ho han après o com ho han fet: com saps que és una girafa?.. com ho has fet per escriure aixeta?…
• Podem proposar treball de revisió en grup o parelles: mireu si tots els lleons de la taula tenen cua… compareu les paraules dels buits amb el company de taula..
  

  
  

  CICLE INICIAL

  1er ESCRIURE UNA FRASE EXPLICANT QUÈ ET FA POR: PRODUCCIÓ DEL TEXT

  En una sessió anterior d’expressió oral s’ha treballat una història sobre la por.

  Cada nen en veu alta ha explicat què li fa por. La mestra en pren nota per recordar-ho.

  Tenen una fitxa amb un espai per fer un dibuix d’ells mateixos o un personatge i una bafarada per escriure-hi la frase.

  Escriuen en un paper d’esborrany per passar—ho després a la fitxa.

• Pot estar bé que la mestra anoti la frase que diuen oralment i creï un document per fer després lectura. Això reforça el valor de permanència del text escrit.
• S’ha d’explicitar la finalitat de l’activitat. Si no hi ha un receptor clar també es pot dir que ho fem per aprendre a escriure, o per aprendre a escriure la paraula por, per exemple.
• Potser no cal fer servir sempre esborrany. Pels de primer és molta feina escriure-ho dos cops. El full d’esborrany pot ser un espai per fer proves de les paraules difícils.
• L’activitat permet que hi hagi estona de treball autònom mentre dibuixen, així la mestra pot anar dedicant-se més individualment. És preferible fer correcció durant l’escriptura, no després.
• Quan la mestra ajuda a escriure ha de fer que el nen faci auto-dictat (què vols dir? Com ho dius? Ho pots repetir? Escolta’t, com ho escriuries?…
• 
  

2n ESCRIURE UNA HISTÒRIA DE SANT JORDI: CORRECCIÓ DEL TEXT

En una sessió anterior els nens expliquen la història de sant Jordi.

Dos grups diferenciats.

Un grup fa una història de Sant Jordi diferent. L’han d’acabar.

L’altre grup escriu la història a partir d’unes imatges. Miren la imatge i fan una frase.

Per donar autonomia podem fer que es llegeixin el text a la taula per veure si s’entén. Si els que escolten els costa seguir podem posar un objectiu concret a l’escolta (has de veure si el company que llegeix ha posat a la seva història tots els personatges de la llegenda original)

Durant la correcció:

• Pactem la frase final amb l’alumne que ha de corregir-la.
• Li podem fer llegir a l’alumne, ell mateix anirà detectant errors.
• Li fem veure una falta concreta que es repeteix i que es pugui corregir ell mateix. Li demanem que busqui al seu text si es repeteix.
• Li suggerim altres maneres de dir algunes paraules o de millorar el text.
• Alguna paraula difícil li podem fer buscar a un llibre on sabem que hi surt.

• Quan produeixen molt podem escollir corregir només un fragment. Aquest no cal que sigui sempre el primer.
• Hem de tenir exercicis que permetin el treball autònom per poder atendre individualment a cada alumne.
• Els alumnes que acaben molt de pressa poden fer les mateixes reflexions amb els companys.

És molt important detectar a quina etapa es troba l’alumne i ajudar-lo a fer el salt a la que segueix. Si li demanem coses d’una altra etapa es pot bloquejar i difícilment voldrà escriure.

CICLE MITJÀ

3er CORRECCIÓ D’UN TEXT SEGUINT UNA PAUTA: REVISIÓ DEL TEXT

Els alumnes han fet un conte seguint un passos que s’ha treballat en comú a l’hora de plantejar la feina.

Se’ls lliura una graella per auto corregir-se.

• A l’hora de plantejar el text facilitem que els alumnes diguin idees en veu alta per ajudar als que els costa produir o imaginar (exemples de trames, personatges, llocs…)
• L’objectiu de l’activitat hauria de ser que prenguin consciència de la necessitat de revisar el text un cop escrit.
• Potser poden confeccionar ells la pauta a partir dels ítems que han sorgit a l’hora de planificar el text, quines parts ha de tenir, al principi de frase va majúscula… la mestra pot triar els que li sembli més interessants i fixar-se només en aquests.
• Els punts de la graella haurien de ser pocs per poder dedicar poc temps a revisar-los en gran grup, així no allarguem el temps d’atenció del grup.
• També podem repassar junts un parell de punts i la resta individualment o per parelles.
• No sempre han d’escriure sols, si un alumne es bloqueja pot dictar-li a la mestra que li comença el full en blanc.
• L’extensió del text no és molt important, importa que hi hagin posat el que s’ha de revisar.

4rt REDACTAR UN TEXT A PARTIR D’UN ESQUEMA DE PLANIFICACIÓ:PRODUCCIÓ DEL TEXT

Els alumnes han seguit una pauta per redactar una notícia (què, qui, on, quan…)

Durant la sessió han de passar la informació redactant-la, en forma de notícia, a un full amb pautes.

• Observem que si la planificació i la producció no és el mateix dia perden interès.
• Potser el full de producció ha de ser en blanc. No cal pautar tant la producció.
• Els diaris reals ja són una bona pauta que, a més, poden tenir a casa.
• Potser a més de valorar la producció, es podrien comparar entre ells com s’han planificat. Observem que, tot i seguir una pauta, hi ha diferents maneres de planificar-se.

Per recuperar contingut al final de la sessió, podem llegir una notícia i tothom pot repassar si surt tot el que demana la pauta de planificació.

CICLE SUPERIOR

5è CORRECCIÓ D’UN DICTAT: REVISIÓ DEL TEXT

Els alumnes s’han preparat el dictat a casa. Fan una frase amb les faltes i si en tenen moltes el tornen a copiar.

Recordem l’objectiu del dictat. En aquest cas és la lletra d’una cançó que han d’aprendre per cantar als petits, però també podem parlar de l’objectiu de millorar l’ortografia.

• Dictem el text que ells ja s’havien preparat . Pot dictar-lo la mestra, un company o fer “dictats a quatre mans”.

• Fan la correcció per taules. Amb aquesta metodologia la mestra pot anar passant taula per taula i dedicar-se a qui més ho necessita.
• Han d’escollir 3 faltes, copiar-les i fer una frase amb elles, si en tenen moltes el tornen a copiar.
• Cada taula diu la falta que s’ha repetit més. De tant en tant també podríem buscar la paraula difícil que han escrit bé la majoria.
• Trien la falta més repetida i treuen la norma per deducció tots junts a la pissarra.
• Si creiem que cal, l’escrivim tots a la llibreta en forma de “Recorda”
• La deducció també fa sortir les excepcions i de vegades provoca que algun alumne apliqui la norma en alguna paraula que no la segueix però que pot utilitzar molt sovint. Per evitar-ho podem fer un llistat de paraules que usem molt i que hem d’aprendre de memòria. Recordar l’arbitrarietat de l’ortografia i la necessitat de recordar paraules.
• Construir referents visuals i penjar-los a l’aula.

6è S’ENCARREGA UNA REDACCIÓ PER FER A CASA: PLANIFICACIÓ DEL TEXT

Motivació de l’activitat: lectura d’un text al llibre. Treball previ de la lectura:

• De què creus que va el text? Aquí podem aprofitar per introduir vocabulari específic que sabem que pot ser difícil i que després haurem d’utilitzar.
• Com ho saps? El fet d’explicar-ho a tothom comunica i comparteix estratègies. Hem d’explicitar més les estratègies i el processos de comprensió i planificació del text. (Aquesta estratègia la utilitzem molt més a matemàtiques que a llengua)

Demanda del text:

• Explicar sempre l’objectiu del text (perquè els companys endevinin un personatge, per penjar-lo al bloc…)

• Recuperem activitats anteriors lligades al nou text: aquí també podem estirar vocabulari, recordem paraules que ja sabem i donem sinònims o expressions que poden anar bé al nou text.
• Donar el màxim de pistes perquè puguin fer el text el més elaborat possible: recordar frases fetes, fer una llista de possibles temes, recordar textos similars que hem llegit…
• Un cop explicat s’ha de recapitular insistint en els dos o tres aspectes que ens fixarem a l’hora de corregir-lo.

La Montserrat comença la sessió explicant un quadre sobre els processos cognitius que sempre fem servir quan escrivim. És el quadre de Hayes y Flower (1980): Els processos cognitius de l’escriptura.

Planificar: Pensar abans d’escriure, generar idees d’acord a uns objectius i organitzar-les.

Cal dedicar-hi un temps.

Redactar: Cal tenir en compte que no s’escriu de la mateixa manera que es parla, perquè no passi això: “El que més m’agrada, el que m’agrada més, l’ofici que més m’agrada és bomber”. Oralment és correcte però no funciona en escrit. Podem guiar l’alumnat amb preguntes tals com: “Si ho has d’escriure, com ho posaràs? “, “I això com ho escriuries?”,… Ajudant-los a formular exacte com escriurien el que volen dir. És important que ho diguin oralment abans d’escriure-ho.

Cada tipus de text ha de tenir la seva manera de redacció

Revisar: Tornar a llegir el que hem escrit i refer-ho.

És la part que ens costa més. L’impuls que reben els nens és que escriure surt bé a la primera. La feina de revisar no hauria de ser només una tasca del mestre, sinó que hauríem d’ensenyar als alumnes a revisar, amb un temps previst que no pot ser al mateix moment que es redacta (propera sessió,deixar un pati al mig,…). El mestre ha de ser el mediador.

Planificar, redactar i revisar ho anem fent de manera recorrent però també abans de començar a escriure i al final.

Escriure és gairebé sempre un acte de comunicació. Escrivim perquè ho llegeixi algú, per recordar alguna cosa, … sempre hi ha un receptor i l’escrit té uns propòsits. En les activitats que fem a l’aula hem de tenir present QUI són o seran els receptors i GENERAR UNA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ. Això ens determinarà el grau de correcció i revisió. Com hem dit anteriorment, és molt important la conversa anterior a l’escriptura. També podem reforçar amb material visual, sobretot en el contextos multiculturals. Conèixer els models d’escriptura ens ajuda (carta, conte, instruccions,…)

L’alumnat ha d’aprendre a revisar. No ho podem corregir tot. Una de les coses que ajuden més a revisar és concretar com ha de ser el text perquè estigui bé. És important pactar-ho amb ells.

El mestre ajuda a complir la pauta de revisió, pactant prèviament el que es mira o revisa. Per exemple: Què hem de tenir en compte?

• Majúscules desprès del punt.
• Després de cada idea, canviem de paràgraf.
• …

Creant un ambient de col·laboració. És més important saber que has de revisar que no pas la pròpia revisió.

Abans de corregir cal buscar exemples, per ex. Per què concorda?Per què no?

Escriure és refer i cal mostrar aquesta part a l’infant i així veu que escriure no és automàtic. Escric però desprès ho reviso i sobretot faig la revisió VISIBLE. És necessari dedicar un temps a la revisió i donar valor a l’error.

Segons el quadre de Cassany, D. (1993). Reparar l’escriptura: didàctica de la correcció de l’escrit. Aspectes que hem de tenir en compte de la correcció ( quan fem les pautes de correcció amb l’alumnat, ens podem fixar amb qualsevol d’aquests aspectes) :

• adequació: s’entén, respon als objectius, s’hauria de revisar sempre.
• coherència: ordre lògic, estructura
• cohesió: relació i enllaç entre frase
• normativa: correcció lingüística
• altres: aspectes formals (títol, ben distribuït,…)

Comentari del quadre de la Montserrat Fons L’ortografia no es pot separar de l’expressió escrita.

1.DICCIONARIS

Cal diferenciar la norma de la regla.

Norma: prescripció= impredictible= diccionari

Regla= predicció = predictible

La majoria de vegades les paraules tenen una norma però és impredictible. Són molt poques les regles que es poden aprendre, tota la resta s’han de consultar al diccionari. Hem d’ensenyar a consultar i crear l’hàbit de memoritzar. És important tenir materials i recursos, podem fer murals amb les paraules difícils, fitxes d’aula, àlbum d’aula…

2.LES REGLES

El que seria millor és que l’alumnat fes una deducció de les regles. Les regles han de ser accessibles i aplicables . No han de ser imprescindibles els coneixements de metalingüística per aplicar-les.

Fins els 12 anys el nen és incapaç d’entendre res metalingüístic. No podem dir que els passats acaben en -ava. Sí però que podem dir que els verbs acabats en -ava van amb v.

Un exemple de com treballar les regles seria fent col·leccions de paraules per deduir la regla:

Busquem paraules amb el so de g com a gat. Escrivim la llista i veiem que sona com gat: garatge, gas, gossa, guineu, guitarra,… d’aquí deduïm que s’escriu g davant a, o, u…

És molt important escriure exemples.

3. PAUTES DE CORRECCIÓ

El que va bé és treballar el contingut primer oralment. És un títol? Per què si? Per què no?…I que siguin ells els que ho dedueixen. Acabem fent una llista, per exemple:

• Hem posat títol?
• Hem separat les diferents idees/ inici-nus-desenllaç/ les coses que passen en paràgrafs?
• Hem fet bé br- i bl-?
• Hem escrit bé les paraules : tigre, selva,…

Recordem a Giani Rodari, error creatiu, jugar amb les errades també és una bona eina per treballar.

Després de comentar els quadres, va haver-hi una ronda d’intervencions.

– Una mestra va comentar que és difícil que els alumnes respectin el que han planificat, que l’escrit reflecteixi tot el treball fet a la planificació.

La Montserrat va comentar que el procés de planificació i redacció van molt units. En canvi cal deixar passar un temps per revisar.

Ens trobem amb aquest problema quan treballem el conte i una idea que dóna la Montserrat és que el podem planificar primer amb dibuixos:

Personatges i a on són           Què els hi passa           Com ho resolen             Com acaba

És important que l’alumnat vegi que escriure és llarg. És un procés.

La feina del mestre és tenir sempre les antenes posades per aprofitar l’ocasió i proposar escriure un text, una idea…

Com es pot treballar significativament tot això?

Una possibilitat és planificar a principi de curs, com per exemple:

la recepta : els panellets o la mona, el poema: Sant Jordi, la carta: per convidar als pares a l’inici de curs, postal: per Nadal, conte-contes: teatre, tema del curs: mapa conceptual.

És fàcil planificar significativament les tipologies textuals però costa més en altres temes com l’ortografia.

Vam acabar la sessió comentant que la resta de formació la Montserrat passaria pels cicles a veure una part d’una sessió, i després la comentaria al cicle.

El resum de la segona sessió l’han fet la Gemma i la Núria Caimary.

Avui comentarem quines activitats de classe estan pensades per fer escriure als alumnes …

SISÈ

• un escrit setmanal a casa (redacció) -ho llegeixen 2 o 3 alumnes-.Es donen diferents consignes que acostumen a ser coses relacionades amb el treball sistemàtic.
• omplir el full de l’Aula de ciències : hipòtesis / estris / com es fa / deduccions …
• escriure al Bloc de la classe,
• fer un comentari escrit al bloc després de veure una pel·li -hi ha un guió de preguntes-

Aportacions de la Montserrat :

• omplir un imprès on calgui escriure dades personals,
• cada àrea / matèria té la seva estructura la seva manera d’“escriure”,

• a les matemàtiques és un text explicatiu …

CINQUÈ

• ordenar una història , fer resums,
• donar una opinió per escrit sobre … el que han vist o llegit,
• dictat setmanal. En la correció assenyalar alguna falta i demanar que escriguin la norma.
• A medi preparar exposicions sobre un dels apartats per explicar-los als companys,
• escriure els acords de l’Assemblea,
• notes al despatx de direcció,
• penjar notícies al Bloc.
• Al taller de cuina s’escriu la recepta que s’ha fet la setmana anterior

QUART

• Formen part de les “rutines” quinzenals …
• Diari compartit -on els alumnes escriuen allò que els hi ve de gust-; cada nen té el seu diari
• Dictat preparat,

• la bústia de correus per l’Assemblea on cada color serveix per escriure…VERD/conflicte – ROSA/felicitació – BLAU/ proposta – GROC/altres.
• després de cada tema treballat cada taula fa un resum per explicar als altres pot quedar recollit en un mural o en un full escrit.

TERCER

• S’escriu quan s’introdueix una tipologia de text.

• A matemàtiques han de donar la resposta als problemes en forma de frase.
• Es poden fer comentaris al bloc de la classe de manera voluntària tot i que s’afavoreix que es facin a l’aula.
• A l´A Ciències escriuen el procés de l’activitat,
• Les receptes del Taller de Cuina. Es segueix el mateix sistema que a cinquè

SEGON

• Activitats per expressar-se per escrit utilitzant la frase …
• el racó de Biblioteca,
• text col·lectiu – el recull de frases fetes pels alumnes-Davant de les dificultats que comporta els diferents nivells d’escriptura dels alumnes d’un mateix grup …

Aportacions de la Montserrat :

• poder reconèixer en quina ETAPA de desenvolupament de l’escriptura es troba cada alumne i ajudar a evolucionar d’una etapa a un altre, és molt important que l’ alumne confii en les seves possibilitats… per tant nosaltres hem de mostrar aquesta confiança cap l’alumne des del nivell en que està.

PRIMER

• El cap de setmana,
• Dictat mut amb paraules amb el so que s´està treballant
• Missatge secret – un alumne “llegeix” el que un altre ha escrit-
• Notícia al Bloc de la classe: poden escriure sobre coses que han passat (ho fan a racons)
• Notes als pares.
• Taller de cuina el mateix sistema que al cile mig i el superior però primer escriu els ingredients i segon el procés de la recepta.

INFANTIL

5 anys

• Escriure a l’ordinador els noms dels que han faltat a l’escola. (encarregats).
• Escriure el nom del dia i el numero a la pissarra (encarregats).

• Missatges per … informar, respondre o preguntar als nens d’un altre classe.
• Les lletres que coneixen de la Paraula Amagada/ – Llista de paraules.
• Els Rodolins per Sant Jordi.

4 anys

• Confegir el seu nom – amb lletres mòbils – (l’encarregat)
• Donar el model d’escriptura recollint allò que ells voldrien escriure- fer la nota pels pares per demanar informació sobre el projecte, la mestra ho escriu amb lletra de pal amb l’ordinador i ells ho van seguint al canó-
• Retolar les figures geomètriques amb el seu nom per exemple,
• Muntar el racó d’escriptura lliure,
• Aprofitar els racons que motiven a escriure : botiga, metges, …

3 anys

• Passar la llista.
• El model de l’adult que escriu però sobretot que llegeix.
• El racó de dibuix : escriure el que expliquen que han dibuixat.
• Deixar paper i llapis pels que volen escriure en algun racó de la classe.

Acords

• A la propera sessió parlarem sobre la correcció.
• Llegir els 10 principis que hi ha en una de les Lectures.

Després de cada sessió de formació, una parella de mestres redactaran un resum que penjarem al bloc.

Podeu fer comentaris per ampliar o opinar sobre el que hi ha escrit.

El resum de la primera sessió l’han fet la Consol i la Montserrat.

1ª sessió (14-1-13)

Presentació de la formadora, Montserrat Fons.

Explicació de l’estructura del curs i calendari.

Ens proposa que fem, de forma rotatòria, un breu resum de cada sessió.

La Montserrat, al llarg del curs, ens donarà diferents articles i bibliografia del tema per tal de poder debatre.

També ens presenta el nou document sobre les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic del departament.

Activitat pel debat:

Consideracions sobre escriure.

5 grups formats per mestres de diferents cicles.

Aquests grups han de valorar uns ítems i classificar-los en: molt d’acord, d’acord, ni d’acord ni en desacord, en desacord i molt en desacord.

En acabar el debat posem en comú la classificació i ens adonem de les similituds i diferències.

Debat:

– La que més unanimitat va tenir va ser la nº 16 “Per ensenyar a escriure cal dedicar temps a l’aula per planificar el text, per redactar-lo i per revisar-lo”

La que estàvem en més desacord és la nº 12 “Les persones que escriuen bé no fan mai esborranys, els hi surt tot bé a la primera”

Comentaris:

En aquest punt vam estar parlant sobre la creació literària d’alguns escriptors. Per exemple: Vargas Llosa, que sempre refà els seus escrits. En canvi en Josep Espinàs escriu, amb màquina d’escriure, sense fer esborranys. Però també explica que, abans d’escriure, ha reflexionat molt sobre el què vol fer.

La que estàvem bastant d’acord eren la nº 8 “La tasca de l’escola ha d’estar més centrada en ensenyar els alumnes a revisar els seus textos que no pas en deixar corregits tots els textos que produeixen els infants a l’escola”

Comentaris:

És important ensenyar el nen a corregir.

Prendre consciència de que cal revisar el text.

És una idea interessant que pot suposar un canvi metodològic.

Els ítems restants els vàrem ordenar de més d’acord a menys d’acord en l’ordre següent:

– La nº 5 “És difícil esforçar-se a escriure un text si un cop enllestit no l’ha de llegir ningú més que la mestra”

Comentaris:

Quan comences a escriure hi ha molta il.lusió i moltes ganes. Més endavant hi ha d’haver un objectiu, una finalitat.

El text serà diferent, en relació al receptor, a l’objectiu…

A vegades a l’escola es fa difícil buscar receptors reals. O sigui que l’aprenentatge sigui significatiu.

– La nº 1 “Escriure és posar sobre el paper qualsevol missatge oral. Per això, per escriure bé és necessari parlar correctament”

Comentaris:

No hi estem gaire d’acord, perquè molts de nosaltres parlem malament una llengua estrangera i en canvi l’escrivim millor.

També hi ha bons escriptors que s’expressen malament.

La Montserrat Fons ens va fer la reflexió de que “l’oral i l’escrit està vinculat però no està tant travat com fins ara es creia. No és una relació tant unívoca.

L’estructura de l’oral i de l’escrit són diferents”

– El nº 6 “Quan corregeixo (com a mestra) un text m’hauria de fixar essencialment en les errades ortogràfiques més bàsiques” i el nº 7 “Quan corregeixo (com a mestra) un text m’hauria de fixar essencialment que s’entengui bé el missatge”

Comentaris:

Aquí estem tots d’acord en que és més important el missatge que l’ortografia.

-El nº 13 “Cada tipus de text té una forma pròpia de ser escrit. Per aprendre a escriure diferents tipus de textos es necessari tenir models per copiar-los”

Comentaris:

La importància dels models, entenent que és més important copiar l’estructura i no el text. Hem d’oferir varietat de models: cartes amb diferents encapçalaments, inicis de contes diferents etc…

– El nº 2 “Un missatge verbal pot ser oral, escrit i multimodal”

Comentaris:

En aquests moments l’escrit està, cada vegada més, lligat a la imatge, als logotips…

Hem de tenir un concepte molt ampli del llenguatge verbal.

– El nº 3 “Els textos poden ser llegits en un espai i en un temps diferents del moment que s’han escrit”

Comentaris:

El text es pot llegir en qualsevol moment. Però a l’escola la immediatesa és important, per l’edat dels nostres alumnes.

En el nostre món,cada vegada més, el llenguatge escrit és més immediat, per exemple: el xat és gairebé oral. Aquí és important saber-se situar en el context “Ara estic al xat, ara a l’examen, ara escric un mail…

Tant els mestres com els alumnes hem de saber acceptar “el depèn”, “aquí cal corregir”, “aquí no és necessari”.

– El nº 10 “Els dictats ajuden molt a aprendre a preparar, escriure i revisar bé els textos”

Comentaris:

El dictat ajuda a millorar l’ortografia però no ajuda a escriure millor.

– El nº 4 “No és bo que mentre es redacta un text en una llengua determinada s’estigui parlant en una altra llengua més comprensible per als aprenents sobre com s’ha de fer el text”

Comentaris:

Hem de ser flexibles. Hi ha moments en que parlar en la llengua que comprèn el nen pot ser-li d’ajuda.

– El nº 11 “Quan els infants escriuen en una llengua que estan aprenent, el fet de parlar entre ells en les seves primeres llengües fa que la producció sigui més rica”

Comentaris:

A vegades aquesta situació ens costa d’acceptar, perquè el mestre queda al marge i no els entén.

També cal anar en compte per tal que no s’acostumin i es tanquin en grups lingüístics.

– El nº 15 “Per fomentar la creativitat en l’escriptura, els textos que proposem que escriguin els alumnes no s’han de preparar gaire en grup abans d’escriure’ls”

Comentaris:

Cal ser curós, per part del mestre, en fer propostes. Perquè és fàcil que els nens s’enganxin al tema proposat pel mestre.

Si es prepara un text és més ric si es fa amb l’aportació de tots.

– El nº 14 “No s’ha de permetre mai que els alumnes barregin llengües en els seus textos perquè això crea mals hàbits”

Comentaris:

No hi estem d’acord. En cas de que l’alumne no sàpiga una paraula, és millor que utilitzi la llengua que sap i faci servir les cometes.

En acabar aquest debat, la Montserrat ens va demanar que explicitéssim què ens interessava.

Vam fer aquestes propostes:

• la correcció de textos
• a qui va dirigit el text escrit (el receptor)
• quan fem escriure a les classes
• llenguatge verbal multimodal

A la pestanya LECTURES hi acabo de penjar 6 articles sobre ensenyar i aprendre a escriure. Clicant damunt del títol de cada un d’ells podreu llegir-los.

• Els dos primers el del Joaquim Dolz i el de l’Anna Camps són generals i aniria bé que els llegíssim tots

Els que hi ha continuació estan dedicats un a cada cicle. Així:

• El de la Marisol Anguita és de parvulari
• El de la  Montserrat Fons és del cicle incial
• El de la Rosa Gil és de cicle mitjà
• El de la Montserrat Ferrer és de cicle superior

Bones lectures!

• Q-sort consideracions escriure
• Cartolines Q-sort escriure

Aquest bloc és una eina que hem creat per a la formació d’aquest curs a l’escola Drassanes.

Aquí anirem penjant els resums de les sessions i altres articles o materials que ens semblin interessants.

D’altra banda, també ens servirà com a plataforma per discutir temes, aportar experiències o demanar consells.

Una altra manera d’escriure al Drassanes!