DOCUMENT FINAL
aespino5 | 2 juliol 2013Aquest document és el resultat de la formació i és el marc de la nostra Programació General Anual en l’àmbit de la llengua escrita
Aquest document és el resultat de la formació i és el marc de la nostra Programació General Anual en l’àmbit de la llengua escrita
Si cliqueu l’enllaç, trobareu la presentació de la devolució de les intervencions a l’aula que ens ha presentat la Montserrat.
Aquest és el resum dels retorns al cicle de les observacions que ha fet la Montserrat Fons a les aules:
INFANTIL
DINÀMIQUES D’AULA
gran grup poca estona – Petit grup – treball individual a les taules per “aprofitar”
RELACIÓ ORAL-ESCRIT
cançons al pati abans d’entrar a la classe
A P-4 la mestra explica la llegenda de Sant Jordi, amb suport visual ala pantalla, i fa participar tots els infants amb preguntes que faciliten fer hipòtesis i inferències.
La seqüència completa oral-escrit hauria de contemplar (utilitzem l’exemple de Sant Jordi):
VISUAL | ORAL | VIVENCIAL | ESCRIT |
Amb referents visuals materials com titelles, làmines o dibuixos, capsetes de contes….
o a la pantalla. |
Repassem la història en veu alta amb el referent visual o sense.
|
Presentem objectes reals dels que hem parlat abans (un casc, un escut, un barret de princesa.
Juguem a la llegenda de Sant Jordi. |
Presentem llibres de la llegenda i els fullegem.
Llegim un llibre en veu alta pel grup. |
LLENGUA ESCRITA
A P4 fan un dictat de dibuixos, la mestra dicta un petit text on apareixen tres animals i els alumnes ho han de dibuixar al full en blanc. Es potencia l’atenció i la representació gràfica individual.
A P5 han de escriure individualment, d’acord amb el model presentat en gran grup, dos noms que falten d’un rodolí que han fet amb el nom de cada nen o nena de la classe. Es potencia la relació entre el rodolí oral que saben de memòria i el text escrit i l’escriptura de noms.
Intervenció de la mestra durant la feina:
CICLE INICIAL
1er ESCRIURE UNA FRASE EXPLICANT QUÈ ET FA POR: PRODUCCIÓ DEL TEXT
En una sessió anterior d’expressió oral s’ha treballat una història sobre la por.
Cada nen en veu alta ha explicat què li fa por. La mestra en pren nota per recordar-ho.
Tenen una fitxa amb un espai per fer un dibuix d’ells mateixos o un personatge i una bafarada per escriure-hi la frase.
Escriuen en un paper d’esborrany per passar—ho després a la fitxa.
2n ESCRIURE UNA HISTÒRIA DE SANT JORDI: CORRECCIÓ DEL TEXT
En una sessió anterior els nens expliquen la història de sant Jordi.
Dos grups diferenciats.
Un grup fa una història de Sant Jordi diferent. L’han d’acabar.
L’altre grup escriu la història a partir d’unes imatges. Miren la imatge i fan una frase.
Per donar autonomia podem fer que es llegeixin el text a la taula per veure si s’entén. Si els que escolten els costa seguir podem posar un objectiu concret a l’escolta (has de veure si el company que llegeix ha posat a la seva història tots els personatges de la llegenda original)
Durant la correcció:
És molt important detectar a quina etapa es troba l’alumne i ajudar-lo a fer el salt a la que segueix. Si li demanem coses d’una altra etapa es pot bloquejar i difícilment voldrà escriure.
CICLE MITJÀ
3er CORRECCIÓ D’UN TEXT SEGUINT UNA PAUTA: REVISIÓ DEL TEXT
Els alumnes han fet un conte seguint un passos que s’ha treballat en comú a l’hora de plantejar la feina.
Se’ls lliura una graella per auto corregir-se.
4rt REDACTAR UN TEXT A PARTIR D’UN ESQUEMA DE PLANIFICACIÓ:PRODUCCIÓ DEL TEXT
Els alumnes han seguit una pauta per redactar una notícia (què, qui, on, quan…)
Durant la sessió han de passar la informació redactant-la, en forma de notícia, a un full amb pautes.
Per recuperar contingut al final de la sessió, podem llegir una notícia i tothom pot repassar si surt tot el que demana la pauta de planificació.
CICLE SUPERIOR
5è CORRECCIÓ D’UN DICTAT: REVISIÓ DEL TEXT
Els alumnes s’han preparat el dictat a casa. Fan una frase amb les faltes i si en tenen moltes el tornen a copiar.
Recordem l’objectiu del dictat. En aquest cas és la lletra d’una cançó que han d’aprendre per cantar als petits, però també podem parlar de l’objectiu de millorar l’ortografia.
6è S’ENCARREGA UNA REDACCIÓ PER FER A CASA: PLANIFICACIÓ DEL TEXT
Motivació de l’activitat: lectura d’un text al llibre. Treball previ de la lectura:
Demanda del text:
La Montserrat comença la sessió explicant un quadre sobre els processos cognitius que sempre fem servir quan escrivim. És el quadre de Hayes y Flower (1980): Els processos cognitius de l’escriptura.
Planificar: Pensar abans d’escriure, generar idees d’acord a uns objectius i organitzar-les.
Cal dedicar-hi un temps.
Redactar: Cal tenir en compte que no s’escriu de la mateixa manera que es parla, perquè no passi això: “El que més m’agrada, el que m’agrada més, l’ofici que més m’agrada és bomber”. Oralment és correcte però no funciona en escrit. Podem guiar l’alumnat amb preguntes tals com: “Si ho has d’escriure, com ho posaràs? “, “I això com ho escriuries?”,… Ajudant-los a formular exacte com escriurien el que volen dir. És important que ho diguin oralment abans d’escriure-ho.
Cada tipus de text ha de tenir la seva manera de redacció
Revisar: Tornar a llegir el que hem escrit i refer-ho.
És la part que ens costa més. L’impuls que reben els nens és que escriure surt bé a la primera. La feina de revisar no hauria de ser només una tasca del mestre, sinó que hauríem d’ensenyar als alumnes a revisar, amb un temps previst que no pot ser al mateix moment que es redacta (propera sessió,deixar un pati al mig,…). El mestre ha de ser el mediador.
Planificar, redactar i revisar ho anem fent de manera recorrent però també abans de començar a escriure i al final.
Escriure és gairebé sempre un acte de comunicació. Escrivim perquè ho llegeixi algú, per recordar alguna cosa, … sempre hi ha un receptor i l’escrit té uns propòsits. En les activitats que fem a l’aula hem de tenir present QUI són o seran els receptors i GENERAR UNA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ. Això ens determinarà el grau de correcció i revisió. Com hem dit anteriorment, és molt important la conversa anterior a l’escriptura. També podem reforçar amb material visual, sobretot en el contextos multiculturals. Conèixer els models d’escriptura ens ajuda (carta, conte, instruccions,…)
L’alumnat ha d’aprendre a revisar. No ho podem corregir tot. Una de les coses que ajuden més a revisar és concretar com ha de ser el text perquè estigui bé. És important pactar-ho amb ells.
El mestre ajuda a complir la pauta de revisió, pactant prèviament el que es mira o revisa. Per exemple: Què hem de tenir en compte?
Creant un ambient de col·laboració. És més important saber que has de revisar que no pas la pròpia revisió.
Abans de corregir cal buscar exemples, per ex. Per què concorda?Per què no?
Escriure és refer i cal mostrar aquesta part a l’infant i així veu que escriure no és automàtic. Escric però desprès ho reviso i sobretot faig la revisió VISIBLE. És necessari dedicar un temps a la revisió i donar valor a l’error.
Segons el quadre de Cassany, D. (1993). Reparar l’escriptura: didàctica de la correcció de l’escrit. Aspectes que hem de tenir en compte de la correcció ( quan fem les pautes de correcció amb l’alumnat, ens podem fixar amb qualsevol d’aquests aspectes) :
Comentari del quadre de la Montserrat Fons L’ortografia no es pot separar de l’expressió escrita.
1.DICCIONARIS
Cal diferenciar la norma de la regla.
Norma: prescripció= impredictible= diccionari
Regla= predicció = predictible
La majoria de vegades les paraules tenen una norma però és impredictible. Són molt poques les regles que es poden aprendre, tota la resta s’han de consultar al diccionari. Hem d’ensenyar a consultar i crear l’hàbit de memoritzar. És important tenir materials i recursos, podem fer murals amb les paraules difícils, fitxes d’aula, àlbum d’aula…
2.LES REGLES
El que seria millor és que l’alumnat fes una deducció de les regles. Les regles han de ser accessibles i aplicables . No han de ser imprescindibles els coneixements de metalingüística per aplicar-les.
Fins els 12 anys el nen és incapaç d’entendre res metalingüístic. No podem dir que els passats acaben en -ava. Sí però que podem dir que els verbs acabats en -ava van amb v.
Un exemple de com treballar les regles seria fent col·leccions de paraules per deduir la regla:
Busquem paraules amb el so de g com a gat. Escrivim la llista i veiem que sona com gat: garatge, gas, gossa, guineu, guitarra,… d’aquí deduïm que s’escriu g davant a, o, u…
És molt important escriure exemples.
3. PAUTES DE CORRECCIÓ
El que va bé és treballar el contingut primer oralment. És un títol? Per què si? Per què no?…I que siguin ells els que ho dedueixen. Acabem fent una llista, per exemple:
Recordem a Giani Rodari, error creatiu, jugar amb les errades també és una bona eina per treballar.
Després de comentar els quadres, va haver-hi una ronda d’intervencions.
– Una mestra va comentar que és difícil que els alumnes respectin el que han planificat, que l’escrit reflecteixi tot el treball fet a la planificació.
La Montserrat va comentar que el procés de planificació i redacció van molt units. En canvi cal deixar passar un temps per revisar.
Ens trobem amb aquest problema quan treballem el conte i una idea que dóna la Montserrat és que el podem planificar primer amb dibuixos:
Personatges i a on són Què els hi passa Com ho resolen Com acaba
És important que l’alumnat vegi que escriure és llarg. És un procés.
La feina del mestre és tenir sempre les antenes posades per aprofitar l’ocasió i proposar escriure un text, una idea…
Com es pot treballar significativament tot això?
Una possibilitat és planificar a principi de curs, com per exemple:
la recepta : els panellets o la mona, el poema: Sant Jordi, la carta: per convidar als pares a l’inici de curs, postal: per Nadal, conte-contes: teatre, tema del curs: mapa conceptual.
És fàcil planificar significativament les tipologies textuals però costa més en altres temes com l’ortografia.
Vam acabar la sessió comentant que la resta de formació la Montserrat passaria pels cicles a veure una part d’una sessió, i després la comentaria al cicle.
El resum de la segona sessió l’han fet la Gemma i la Núria Caimary.
Avui comentarem quines activitats de classe estan pensades per fer escriure als alumnes …
SISÈ
Aportacions de la Montserrat :
CINQUÈ
QUART
TERCER
SEGON
Aportacions de la Montserrat :
PRIMER
INFANTIL
5 anys
4 anys
3 anys
Acords
Després de cada sessió de formació, una parella de mestres redactaran un resum que penjarem al bloc.
Podeu fer comentaris per ampliar o opinar sobre el que hi ha escrit.
El resum de la primera sessió l’han fet la Consol i la Montserrat.
1ª sessió (14-1-13)
Presentació de la formadora, Montserrat Fons.
Explicació de l’estructura del curs i calendari.
Ens proposa que fem, de forma rotatòria, un breu resum de cada sessió.
La Montserrat, al llarg del curs, ens donarà diferents articles i bibliografia del tema per tal de poder debatre.
També ens presenta el nou document sobre les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic del departament.
Activitat pel debat:
Consideracions sobre escriure.
5 grups formats per mestres de diferents cicles.
Aquests grups han de valorar uns ítems i classificar-los en: molt d’acord, d’acord, ni d’acord ni en desacord, en desacord i molt en desacord.
En acabar el debat posem en comú la classificació i ens adonem de les similituds i diferències.
Debat:
– La que més unanimitat va tenir va ser la nº 16 “Per ensenyar a escriure cal dedicar temps a l’aula per planificar el text, per redactar-lo i per revisar-lo”
La que estàvem en més desacord és la nº 12 “Les persones que escriuen bé no fan mai esborranys, els hi surt tot bé a la primera”
Comentaris:
En aquest punt vam estar parlant sobre la creació literària d’alguns escriptors. Per exemple: Vargas Llosa, que sempre refà els seus escrits. En canvi en Josep Espinàs escriu, amb màquina d’escriure, sense fer esborranys. Però també explica que, abans d’escriure, ha reflexionat molt sobre el què vol fer.
La que estàvem bastant d’acord eren la nº 8 “La tasca de l’escola ha d’estar més centrada en ensenyar els alumnes a revisar els seus textos que no pas en deixar corregits tots els textos que produeixen els infants a l’escola”
És important ensenyar el nen a corregir.
Prendre consciència de que cal revisar el text.
És una idea interessant que pot suposar un canvi metodològic.
Els ítems restants els vàrem ordenar de més d’acord a menys d’acord en l’ordre següent:
– La nº 5 “És difícil esforçar-se a escriure un text si un cop enllestit no l’ha de llegir ningú més que la mestra”
Comentaris:
Quan comences a escriure hi ha molta il.lusió i moltes ganes. Més endavant hi ha d’haver un objectiu, una finalitat.
El text serà diferent, en relació al receptor, a l’objectiu…
A vegades a l’escola es fa difícil buscar receptors reals. O sigui que l’aprenentatge sigui significatiu.
– La nº 1 “Escriure és posar sobre el paper qualsevol missatge oral. Per això, per escriure bé és necessari parlar correctament”
Comentaris:
No hi estem gaire d’acord, perquè molts de nosaltres parlem malament una llengua estrangera i en canvi l’escrivim millor.
També hi ha bons escriptors que s’expressen malament.
La Montserrat Fons ens va fer la reflexió de que “l’oral i l’escrit està vinculat però no està tant travat com fins ara es creia. No és una relació tant unívoca.
L’estructura de l’oral i de l’escrit són diferents”
– El nº 6 “Quan corregeixo (com a mestra) un text m’hauria de fixar essencialment en les errades ortogràfiques més bàsiques” i el nº 7 “Quan corregeixo (com a mestra) un text m’hauria de fixar essencialment que s’entengui bé el missatge”
Comentaris:
Aquí estem tots d’acord en que és més important el missatge que l’ortografia.
-El nº 13 “Cada tipus de text té una forma pròpia de ser escrit. Per aprendre a escriure diferents tipus de textos es necessari tenir models per copiar-los”
Comentaris:
La importància dels models, entenent que és més important copiar l’estructura i no el text. Hem d’oferir varietat de models: cartes amb diferents encapçalaments, inicis de contes diferents etc…
– El nº 2 “Un missatge verbal pot ser oral, escrit i multimodal”
Comentaris:
En aquests moments l’escrit està, cada vegada més, lligat a la imatge, als logotips…
Hem de tenir un concepte molt ampli del llenguatge verbal.
– El nº 3 “Els textos poden ser llegits en un espai i en un temps diferents del moment que s’han escrit”
Comentaris:
El text es pot llegir en qualsevol moment. Però a l’escola la immediatesa és important, per l’edat dels nostres alumnes.
En el nostre món,cada vegada més, el llenguatge escrit és més immediat, per exemple: el xat és gairebé oral. Aquí és important saber-se situar en el context “Ara estic al xat, ara a l’examen, ara escric un mail…
Tant els mestres com els alumnes hem de saber acceptar “el depèn”, “aquí cal corregir”, “aquí no és necessari”.
– El nº 10 “Els dictats ajuden molt a aprendre a preparar, escriure i revisar bé els textos”
Comentaris:
El dictat ajuda a millorar l’ortografia però no ajuda a escriure millor.
– El nº 4 “No és bo que mentre es redacta un text en una llengua determinada s’estigui parlant en una altra llengua més comprensible per als aprenents sobre com s’ha de fer el text”
Comentaris:
Hem de ser flexibles. Hi ha moments en que parlar en la llengua que comprèn el nen pot ser-li d’ajuda.
– El nº 11 “Quan els infants escriuen en una llengua que estan aprenent, el fet de parlar entre ells en les seves primeres llengües fa que la producció sigui més rica”
Comentaris:
A vegades aquesta situació ens costa d’acceptar, perquè el mestre queda al marge i no els entén.
També cal anar en compte per tal que no s’acostumin i es tanquin en grups lingüístics.
– El nº 15 “Per fomentar la creativitat en l’escriptura, els textos que proposem que escriguin els alumnes no s’han de preparar gaire en grup abans d’escriure’ls”
Comentaris:
Cal ser curós, per part del mestre, en fer propostes. Perquè és fàcil que els nens s’enganxin al tema proposat pel mestre.
Si es prepara un text és més ric si es fa amb l’aportació de tots.
– El nº 14 “No s’ha de permetre mai que els alumnes barregin llengües en els seus textos perquè això crea mals hàbits”
Comentaris:
No hi estem d’acord. En cas de que l’alumne no sàpiga una paraula, és millor que utilitzi la llengua que sap i faci servir les cometes.
En acabar aquest debat, la Montserrat ens va demanar que explicitéssim què ens interessava.
Vam fer aquestes propostes:
A la pestanya LECTURES hi acabo de penjar 6 articles sobre ensenyar i aprendre a escriure. Clicant damunt del títol de cada un d’ells podreu llegir-los.
Els que hi ha continuació estan dedicats un a cada cicle. Així:
Bones lectures!
Aquest bloc és una eina que hem creat per a la formació d’aquest curs a l’escola Drassanes.
Aquí anirem penjant els resums de les sessions i altres articles o materials que ens semblin interessants.
D’altra banda, també ens servirà com a plataforma per discutir temes, aportar experiències o demanar consells.
Una altra manera d’escriure al Drassanes!
dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
---|---|---|---|---|---|---|
« jul. | ||||||
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |