Hi ha unes muntanyes que semblen molt altes. Estan nevades, si molt boniques! Primer fa com unes muntanyes més baixes que les altres. Hi ha un bosc que va fins a les muntanyes. A una banda del bosc i fa una mica de prat amb herba alta fins a la riba d’un llac.  És una noia que porta una jaqueta blava, pantalons vermells, camisa blanca, nas petit, boca grossa, ulls petits i cabells rossos.  La noia anava amb barca pel llac quan tot d’una a uns cent metres un cap gegantí va emmergir de l’aigua i se li va acostar ràpidament i se la va empassar sencera. La noia,viva encara, es trobava a l’estòmac del monstre. Allà va trobar seu xicot que feia tres dies que no veia. Després van fer-se petonets i va anar escalant per l’esofag fent servir dos ganivets que havien trobat. Un cop a la boca  va donar una punyalada perquè l’obrís però la bèstia no es va immutar. Al cap de tres hores el monstre va obrir la boca per empastar-se una casa que s’acabava de menjar. La parella va esquivar les fustes de la casa. Com que van tancar els ulls el noi no va veure com una fusta s’emportava la noia… GUILLEM IBORRA 6è  continuarà