Entrevista a Ferran Sáez, sobre el seu llibre Els bons salvatges

Diu que els okupes són els darrers bons salvatges.

Sens dubte. Han aconseguit fer-se un autoretrat plausible i que la gent l’assumeixi. Molts els acaben veient com a redemptors del sistema. Fan el paper que en la filosofia política clàssica tenia el bon salvatge. Ja no és el senyor de l’Amazònia, sinó un punky. Molta gent ho ha assumit com una força de xoc de l’esquerra.

El bon salvatge és l’ingenu que en el fons acaba sent un irresponsable?

Sí. La idea de la responsabilitat com a valor és una cosa que comença a entrar en crisi als anys 60 quan s’identifica amb docilitat, tot i que conceptualment no hi tingui res a veure. La responsabilitat és una forma d’autocontrol i, sobretot, de tenir present que hi ha algú més que tu. Al bon salvatge no li cal ser ni responsable ni irresponsable, perquè com que viu en la natura, l’únic que ha de fer és adaptar-se. Fa el que vol, però com que viu en un món harmònic, això no té conseqüències negatives.

article sencer al diari Avui, 27 octubre 2008