Un dels aspectes característiques de La plaça del diamant és l’estil com està escrita la història, un estil que s’assembla a la llengua oral, encara que si s’observa detingudament, es veu que hi ha molt treball literari, que no és gens improvisat. Quan al capítol XXVIII escriu: “Érem una colla, la colla de la neteja“, aquest ús de colla com un mot que designa un grup de gent que fan junts alguna cosa, però també amb el sentit de quantificador (quina colla que n’hi havia!, per exemple), sembla que sigui una repetició voluntària, per tal d’afavorir que en el lector es posin en marxa diversos nivells de lectura.