Daily Archives: 14 novembre 2007

Àngel Guimerà: la biografia o les biografies

¿És interessant conèixer la biografia d’un autor per comprendre’n millor l’obra? En el cas de Guimerà hi ha unes quantes dades biogràfiques que poden fer-nos entendre alguns dels temes que es repeteixen en el conjunt de la seva producció literària. Però no és fàcil fer la biografia d’un autor tan reconegut com Guimerà. Es poden fer biografies “oficials”, reculls de dades objectives, com la de la Gran Enciclopèdia Catalana, però també hi ha biografies que fan interpretacions més arriscades, com la que presenta Ramon Bacardit a la pàgina dedicada a Guimera de Lletra

Naixem o ens fem?

Tots venim al món amb un temperament propi i personal, amb una manera de ser que ens
acompanyarà tota la vida, encara que aquesta manera de ser i de reaccionar podrà enriquir-se i perfeccionar-se a través de les experiències viscudes quan siguin positives, o bé tenir efectesgreument destructius si han estat negatives i desvaloradores.

acaba de llegir el document de Lluís Jordà Lapuyade. Catàleg de follies i infelicitats, B, 2002. p. 27-37

Terra baixa: obra actual?

Amb Terra baixa, Àngel Guimerà intenta que l’espectador s’enfronti amb una temàtica diversa, que prové, en part, de la tradició teatral típica del propi Guimerà, en part també de la tradició romàntica, i en part de la influència del realisme.

Àngel Guimerà (1845-1924) va ser un dels principals autors de teatre del segle XIX català. Les seves obres van ser representades amb molt d’èxit de públic, potser perquè va ser capaç de sintonitzar fàcilment amb les inquietuds de l’època. Terra baixa ha acabat formant part de la tradició cultural catalana, i el personatge del Manelic i el seu crit final “he mort el llop” es poden considerar referents culturals imprescindibles per entendre de quina manera l’obra d’alguns escriptors aconsegueixen sintonitzar amb la cultura popular.

En aquests moments en què els referents culturals estan tan allunyats del que s’escrivia fa poc més de cent anys, potser caldria preguntar-se quins valors té aquesta obra de teatre que, encara, és possible de representar-la i que no perdi el seu valor essencial