IES Narcís Oller Escola Verda

Anselm Crusells i Domingo

Probablement, una manera paral·lela de fer la podríem trobar en diversos àmbits de la vida humana (destrosses en parcs i jardins, brutícia acumulada aquí i allà,…) però ningú vol assumir la seva responsabilitat. Al final hi ha d’haver algun poder, normalment amb cost econòmic, que faci restituir les coses tal i com eren al principi i que no haurien d’haver canviat en cap cas.

En observar el medi ambient, ja sigui el nostre particular o el medi ambient global que afecta tot el planeta Terra passa quelcom igual al descrit abans. Està malmès en molts aspectes, hi ha molta porqueria en alguns llocs, però ningú se’n vol fer responsable. Algun poder, com ha passat en els casos descrits abans, se n’haurà d’encarregar de corregir tots aquests problemes generats.

Tornant a les aules, una educació perfecta i desitjable de l’alumnat seria que ningú embrutés les aules ni amb una puntxa de llapis que cau casualment al terra. Arribar a aquest nivell de conscienciació comporta esforç per part de tots i com ja sabem per l’experiència no s’hi arriba d’un dia per l’altre.

És, per tant, necessari un esforç proporcional per mantenir el medi ambient en perfectes condicions. Tothom ha de col·laborar i implicar-s’hi. Sortosament alguns experts van agafar fa anys consciència d’aquest fet i van promoure reunions internacionals perquè tots els països arribessin a acords globals.

A Roma al 1968 ja hi va haver la primera conferència o reunió internacional. Al 1972, a Estocolm s’hi van trobar 113 països, però la reunió va acabar sense acords. A Tbilisi, al 1980, es va arribar a la conclusió que tots el països del món havien d’introduir l’educació ambiental en els seus sistemes educatius i que, amb els mitjans de comunicació, s’havia de fer arribar l’educació ambiental a tota la població.

Al 1991, la Comissió Mundial per al Medi Ambient i el Desenvolupament, de les Nacions Unides, publica l’informe Brundtland, en el qual i per primera vegada es parla de què la humanitat ha de portar a terme un desenvolupament sostenible, és a dir, la humanitat ha de portar a terme un desenvolupament que no comprometi el seu futur.

Arribem així a la Cimera de la Terra del 1992 a Rio de Janeiro. Els 120 països que s’hi van reunir van arribar a acords importants: entre d’altres, es va elaborar la Carta de la Terra i l’Agenda 21. Posteriorment hi ha hagut altres conferències o reunions internacionals (Kioto, Buenos Aires,…), però quedem-nos de moment amb l’Agenda 21.

L’Agenda 21 marca una sèrie de pautes mediambientals, a portar a terme durant els principis del segle XXI, de cara a assolir un desenvolupament més sostenible per part de tots i un dels seus capítols, el 28, està dirigit a les autoritats municipals a fi i efecte de què en tots els municipis s’elaborin les respectives Agendes 21 locals.

Moltes ciutats europees van agafar ràpidament consciència de la sostenibilitat i al 1994 van organitzar la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles en la qual van propugnar la Carta d’Aalborg, un document ja més concret dirigit sobretot a pobles i ciutats de cara a encarar definitivament el desenvolupament sostenible en les entitats locals.

És en el marc d’aquesta Agenda 21 que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha propugnat la creació de les Escoles Verdes amb l’objectiu de què cada escola de Catalunya tingui la seva Agenda 21 de centre on s’impulsin criteris de sostenibilitat tant en la gestió com en el currículum docent a portar a terme en els diferents cursos escolars. Un dels objectius del programa de les Escoles Verdes és que aquestes no romanguin aïllades i soles sinó que s’englobin en els respectius projectes de sostenibilitat del seu municipi, és a dir, que l’Agenda 21 de l’escola sigui una part activa de l’Agenda 21 local.

Per a que una escola o centre d’ensenyament sigui declarat Escola Verda ha de portar a terme un calendari d’actuació concret que comporta una sèrie d’accions. Fins al curs 2003/2004 hi havia 175 centres d’ensenyament de primària i secundària de Catalunya inscrits en el programa Escoles Verdes, no n’hi havia cap de l’Alt Camp.

Resulta que aquest curs 2004/2005 a l’Alt Camp tenim 10 escoles (set Centres d’Educació Infantil i Primària, un Col·legi i dos Instituts d’Educació Secundària) aspirants a esdevenir Escoles Verdes. El procés per arribar-hi no és fàcil. Les escoles, per poder ostentar el títol, han d’assumir el compromís de cara a, poc a poc, aconseguir millores pel que fa als usos de l’aigua, l’energia, els recursos en general i els residus, així com de millorar el coneixement del medi natural a fi i efecte de que es respecti més. La sola intenció de totes aquestes escoles aspirants és molt lloable.

Val a dir que les escoles aspirants disposen d’equips d’assessorament per arribar als objectius proposats. I les actuacions que es porten a terme en aquestes escoles impliquen a tots els estaments de la comunitat educativa: professors, alumnes, pares i personal d’activitats i serveis.

L’aula, – el planeta Terra, el nostre medi ambient -, mentre hi hagi ocupants dintre, potser no arribaran a estar mai perfectament nets i ordenats, però si entre tots aconseguim transmetre a la major part possible d’habitants de la Terra la importància de l’ordre i la neteja, sobretot, en aquest cas, del nostre medi ambient (aire, aigua, sòl,…), podrem continuar fent classe ?- podrem continuar vivint bé ?