Benvolgudes famílies:
Sembla que era ahir que a peu de porta de l’escola ens desitjàvem bones vacances i donàvem per tancat el curs escolar 2012-2013… Avui ja ha passat l’estiu, hem pogut agafar una mica de bronze, hem caminat per anar fent via i, quasi sense adonar-nos-en, ens hem retrobat a la porta de l’escola per a començar un nou curs escolar, el curs 2013-2014. S’han acabat les vacances… Com passa el temps!
Toca viure temps complexos, delicats, durs…. En molts àmbits (jo diria que en tots) el país viu un present difícil que ens porta a encarar un futur ple d’incerteses que, a voltes, esdevé angoixant. A l’escola no som aliens a aquesta situació, ans al contrari, en som conscients, molt conscients.
Penso que és precisament en moments de dificultat extrema quan cal recordar quina és la nostra raó de ser. Em refereixo a la raó de ser dels/de les mestres però també a la dels pares i mares i a la de tots els agents i institucions compromesos amb l’educació… Penso que ara més que mai, quan els bous són magres i han perdut la força i empenta, quan els recursos arrriben minvats i són escassos i, per tant, els dèficits i dificultats es fan més evidents, ara més que mai, deia, cal ser ferms, decidits i valents per “empényer el carro” endavant, amb totes les nostres forces i tots en la mateixa direcció… I cal fer-ho amb seny i compromís, posant esforç i imaginació allà on hi ha mancances i dificultats… De cap manera ni per cap motiu podem renunciar a que els/les nostres alumnes, els vostres fills i filles rebin la millor educació possible.. No hi ha excusa que valgui.
Perquè se la mereixen.
Perquè no són els responsables d’haver arribat a una situació com la que ara “ens té atrapats”.
Però, i sobretot, perquè estic convençut que són ells els que podran aixamplar l’horitzó que ha de permetre (esperem que més aviat que tard) remuntar el vol altra vegada. Estic convençut de que és en aquests nens i nenes que avui tenim a les aules que hem de fonamentar l’esperança d’un futur més just, solidari i sostenible. Educar-los bé en continguts, estratègies i, sobretot, en valors és la clau. No em fa recança reconéixer que “estem a les seves mans”. No me’n fa perquè hi confio.
Em vénen a la memòria uns versos de Miquel Martí i Pol:
“…cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.”
I és així, amb aquestes mires, que enguany us obrim les portes de l’escola.
Benvinguts! ( I passeu, passeu…)
Narcís Torró