EL VENT
Hi ha una tempesta per l’aire,
el vent s’emporta les fulles
i la roba dels balcons,
com fantasmes de gavines
volen estols de llençols.
El vent persegueix amb fúria
placetes i carrerons
i en tots els racons s’agita
un petit núvol de pols.
Màrius Torres
Castanya rodona, castanya marró
vestit de pell fina i abric d’eriçó.
Anem tots a buscar llenya
troncs, pinassa i encenalls,
encenem un foc a terra
ben alegre i ben brillant.
Veniu tots aquí a la vora
tots aquí ben asseguts
fem un tall a les castanyes
i posem-les en remull.
Aquí hi ha una torradora
tota plena de forats
quina olor que feu, castanyes
mentre aneu espetegant.
Nuria Albó
NOVEMBRE
Comença el mes de novembre
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d’un vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les músiques.
Novembre, mes de tardor,
que l’hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d’una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S’acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
FULLES SEQUES
– Fes-nos ballar una sardana !
– diuen les fulles al vent.
– Ho faré de bona gana;
espero que aneu caient.
Elles cauen engrescades
a dotzenes, a grapats,
i el vent, amb quatre bufades
ja té els rotllons endegats.
Les ajunta, les separa
i les fa giravoltar.
Quanta gresca ! Que gatzara !
Quin tip de saltar i ballar !
L’únic que fa mala cara
és l’home que ha d’escombrar.
Joana Raspall
