L’Alla ha marxat de l’escola perquè ha tornat al seu país (Rússia).

Ens vam fer una foto de record!

PER L’ ALLA

LECTURA AMB VEU ALTA

La classe de sisè vam baixar a la biblioteca a fer lectura en veu alta.

Vam fer tres sessions i totes ens les va fer una noia que és diu Berta. Ella no és mestra, és actriu i es dedica a fer teatre i a fer classes de teatre.

Mentre estàvem allà hi havia tres nois que ens gravaven tot el que fèiem.

Primer de tot ens vam situar drets i en rotllana, la Berta ens va proposar el primer joc, que consistia en passar la pilota a un company o companya dient el nostre nom. Havíem de passar-la amb “carinyo” i en veu alta. A continuació vam fer el mateix però dient el nom del qui la passàvem. Desprès cada un de nosaltres vam sortir al mig de la rotllana dient el nostre nom i fent un gest. Seguidament vam tornar a sortir a la rotllana però ara dient una frase, els altres havien d’ aplaudir nos molt fort.

Per acabar la sessió la Berta ens va donar un text que el vam llegir en silenci, després ella va dir que llegíssim una frase cada un en veu alta.

Finalment van sortir tres voluntaris que van llegir una part del text. Per tal de que la lectura fos més expressiva la Berta els hi va dir que la tornessin a llegir però ara com si ho expliquessin a uns col·legues. Realment el resultat va ser molt diferent.

Aquesta sessió la vam repetir dues vegades més. En la segona sessió vam fer els mateixos jocs però aquesta vegada en vam fer dos més, el primer joc nou que vam fer es deia zip-zap, es tractava de fer una rotllana i havíem de dir zip a la esquerra i zap a la dreta tot picant de mans. El segon joc va consistir en que un nen o nena  sortia al  mig de la rotllana imaginava que hi havia una caixa, l’obria i treia alguna cosa, representava el que era i els altres havien d’endevinar-ho.

Al final de la sessió vam llegir un nou poema que era d’una muntanya trista. Com el dia anterior primer la vam llegir en silenci i després una estrofa cada un. Ens vam adonar que podíem separar el poema en quatre parts diferents, quatre voluntaris es van encarregar de cada una de les parts. Per tal de fer-ho més expressiu ho van escenificar. El resultat va ser increïble!.

A la tercera sessió es van repetir els exercicis inicials que ajuden a fer sortir la veu. Ens va ensenyar una cosa nova, cada un de nosaltres havia de fer una onomatopeia i un gest. Començava un de nosaltres i ho feia, sense parar s’incorporava un altre, després un altre, i un altre, fins que ho fèiem tots! Era una orquestra de grills!

     Com a novetat vam simular que estàvem en una discoteca. Cada un de nosaltres anava dient quin personatge era i adoptava una postura concreta. Ens va repartir un text i el vam haver de llegir segons el personatge i en la postura que havíem escollit.

Han estat unes sessions increïbles, hem après la importància que té la nostra veu quan llegim i que quan la controlem la lectura surt, se sent i s’escolta molt diferent.

Aquestes són algunes de les fotos de la sortida. Els comentaris els han escrit els mateixos alumnes.

En aquesta roca un es pot imaginar diferents figures, per exemple : un hipopòtam, un gos i un goril·la. La roca que està situada a dalt de tot està envoltada per les altres roques. Les roques de baix estan envoltades per arbustos.     

 Alfons i Mario.

La Irene ens va ensenyar una roca que semblava un home molt fort amb uns braços molts llargs.

Miguel i Edu

A mig camí cap a l’ermita de Sant Miquel vam fer una paradeta. Vam treure un full on hi havia activitats d’observació, com per exemple: alguna cosa que per la nit no hi estigui, alguna que faci bona olor, alguna que camini, alguna que ens hagi sorprès, alguna que creguis que esta però que no ho veus, alguna que no te vida, alguna que té vida… 

Raquel i Melanie

Aquest és un mirador de Montserrat, hi ha una gran creu de ferro. Des de allà es poden observar unes vistes increïbles, hi ha unes muntanyes molt altes.  Es veia un riu, i al fons el mar i el Tibidabo. També es veien pedres que tenien forma de cares.

Andrea i Joan

En aquesta imatge es pot veure que els nens de la classe estan molt contents del que veuen. Estan al mirador de la creu. Tots estaven mirant les vistes i també les roques de Montserrat. Estan fent moltes fotos i s’ho estan passant  molt bé. Hi havia molts rams de flors recordant a la gent que havia mort allà. La Irene  abans d’entrar a la creu  tenia por per si ens passava alguna cosa, però crec que exagerava una mica.

Kevin

Tornant de l’ermita de Sant Miquel varem parar una estona per beure aigua, parlar etc. Estàvem de camí a l’ Escolania, per veure com cantaven el Virolai i per veure la patrona de Catalunya, la Moreneta.

 Àlex i Ferran

Pel camí hem arribat al  bosc, on varem veure fruites boniques, també hi hem trobat plantes com el romaní. Aquesta planta es diu cireretes d’arboç. També varem veure glans, eren unes fruites molt saboroses pels porcs senglars. Quan varem veure unes pedres al terra la Irene ens va dir que hi havia fòssils i que no es podien agafar.

Christian i Yoab

Quan varem anar a dins de la basílica del monestir, hi vam veure la Moreneta. Es una verge negra que té el seu fill a la falda i a la seva mà té una bola del món. Per pujar a veure la Moreneta has de passar per un lateral, desprès has de pujar unes escales. Vam veure a molta gent passar per allà i tocar la bola del món, crec que desprès demanaven un desig. També vam veure a una escolania, cantaven com a àngels!!! Alguns de la classe de cinquè i sisè ho varem gravar.

Erica

Aquest és el Monestir de Montserrat, estàvem escoltant l’Escolania, cantaven molt bé! Hi havia molta gent, i als nens quasi bé no se’ls entenia. Jo pensava que el Monestir era com una petita ermita, i quan vaig entrar al  Monestir… Em vaig quedar bocabadat! No em podia creure la cua que hi havia per anar a veure a la Moreneta, per sort nosaltres hi anàrem mes tard i no va fer falta passar-nos mitja hora fen cua… Ens va agradar molt! Esperem tornar-hi anar.

Jose

A Montserrat volíem anar a veure els nens de l’Escolania per escoltar com cantaven perquè deien que ho feien com els àngels. L’Eduard es va adormir de cop només entrar. Però abans d’explicar-vos un altre cosa, vull dir-vos que dos nois van fer una presentació però en molts idiomes i era molt bonic. Només van cantar dues o tres cançons, eren poques però són boniques.

Tabita

Al final de l’ excursió hem fet una foto molt  bonica, tots estem molt guapos. L’excursió ha sigut molt esplèndida per tot el que hem vist. A tots els alumnes de cinquè i sisè ens van agrada moltísim aquesta excursió i la voldríem fer algun altre dia.

Jordi i Mohammad

Si voleu practicar el vostre Anglès passant estones divertides, Mr. Paco us ha preparat activitats que podeu trobar en el bloc de cançons Sing it Loud i en el nou Sagarra English Blog.

Per fi va arribar el gran dia. Aquí us mostrem algunes de les fotos on estem preparant-nos pel ball i el resultat final: l’actuació!

 Espero els vostres comentaris.

Bé, em sembla que aquesta ha estat l’última sortida del curs!

Unes fotos per recordar-la!

I què m’en dieu de la maleta vermella?

Animeu-vos a contestar!!!

El passat dimarts vam celebrar de nou unes jornades esportives organitzades per la nostra professora de l’escola, la Vicky, juntament amb alumnes i professors del institut Vall d’Hebron.

Tots junts amb la “gran festa del `Cèsar”

I finalment aquests van ser els resultats!!!!!!

Ja fa dies que estem treballant aquesta pel.lícula.  L’hem vista, n’hem parlat, estem preparant la cançó i hem fet una crítica periodística, però ara m’agradaria saber què en penseu del tema principal que tracta: LA MORT.

Espero els vostres comentaris.

Víctor viu en un petit poble del centre d’Europa al segle XIX. Pertany a una família de nous rics comerciants, s’ha de casar amb la filla d’una família aristocràtica arruïnada , de cop arriba al món dels morts. Allà es casarà amb una núvia cadàver, mentre la seva núvia al món dels vius l’espera. Malgrat les moltes diversions que en Víctor troba al món dels morts i que la seva núvia cadàver està decidida a no deixar-lo escapar, ell vol trobar la manera de tornar al món dels vius amb la seva promesa.

Característiques: Té una durada de 75 minuts de dibuixos animats per a tots el públics en color. 
Descriptors: ètica ; psicologia ; dolor; educació moral; mort; por; ritus; valors morals;
Nivell educatiu: adults; formació de professorat; primària; secundària

Aquí tenim un enllaç per poder disfrutar d’una de les cançons de la pel.ícula “La nòvia cadaver” d’en Tim Burton:

“Morir, hay que fallecer”.

clica aquí      

I aquí tenim la lletra:

Música chicos.

Ey venga, escuchadme, carcasas viejas
O al menos aquel que tenga orejas
Oíd esta historia que haría a un muerto llorar
De nuestra novia cadáver, fabulosa y genial.

Morir, hay que fallecer
No frunzas el ceño, en el fondo está bien
Ya puedes huir y ya puedes rezar
Tarde o temprano en polvo te convertirás.

Sí, la chica era bella, es la pura verdad
Un día un hombre misterioso llegó a la ciudad
Era guapo y apuesto, y sin blanca además
Y la pobre niñita se fue a enamorar
Su papá dijo no, ella no pudo aguantar
Y los amantes decidieron que se iban a fugar.

Morir, hay que fallecer
No frunzas el ceño, en el fondo está bien
Ya puedes huir y ya puedes rezar
Tarde o temprano en polvo te convertirás.

Sí, por la noche se verían según su plan
Guardando en secreto el lugar donde están
El vestido de mamá le iba bien
Cuando hay amor que mas puedes querer
Excepto unas cosas, parece ser
Las joyas de la familia y algo de oro también
En el cementerio, junto al roble aquel
Una noche de niebla al tocar ya las 3
Preparada está, ¿mas que hay de él?

¿Y entonces?
Ella esperó.
¿Y entonces?
En las sombras, era su hombre.
¿Y entonces?
Su corazón latía tan fuerte.
¿Y entonces?
Entonces… todo se volvió negro.

Cuando los ojos abrió, muerta en un rincón
Ni joyas, ni oro, y roto el corazón
Y así prometió bajo el roble aquel
Que allí esperaría un amor puro y fiel
Esperaría que alguien su mano pidiera
Y así, de la nada, aparece este chaval
Que le ha jurado su fidelidad
Y así la historia llegó al final.

Morir, hay que fallecer
No frunzas el ceño, en el fondo está bien
Ya puedes huir y ya puedes rezar
Tarde o temprano en polvo te convertirás.