Unes fotos interesssants
Fa uns dies va venir un mim a fer-nos una activitat a la nostra classe. Es tractava de que ell
feia un gest i nosaltres l’haviem d’escriure. De totes les paraules que vam dir entre tots vam
construir petits textos.
L’Alla ha marxat de l’escola perquè ha tornat al seu país (Rússia).
Ens vam fer una foto de record!
PER L’ ALLA
LECTURA AMB VEU ALTA
La classe de sisè vam baixar a la biblioteca a fer lectura en veu alta.
Vam fer tres sessions i totes ens les va fer una noia que és diu Berta. Ella no és mestra, és actriu i es dedica a fer teatre i a fer classes de teatre.
Mentre estàvem allà hi havia tres nois que ens gravaven tot el que fèiem.
Primer de tot ens vam situar drets i en rotllana, la Berta ens va proposar el primer joc, que consistia en passar la pilota a un company o companya dient el nostre nom. Havíem de passar-la amb “carinyo” i en veu alta. A continuació vam fer el mateix però dient el nom del qui la passàvem. Desprès cada un de nosaltres vam sortir al mig de la rotllana dient el nostre nom i fent un gest. Seguidament vam tornar a sortir a la rotllana però ara dient una frase, els altres havien d’ aplaudir nos molt fort.
Per acabar la sessió la Berta ens va donar un text que el vam llegir en silenci, després ella va dir que llegíssim una frase cada un en veu alta.
Finalment van sortir tres voluntaris que van llegir una part del text. Per tal de que la lectura fos més expressiva la Berta els hi va dir que la tornessin a llegir però ara com si ho expliquessin a uns col·legues. Realment el resultat va ser molt diferent.
Aquesta sessió la vam repetir dues vegades més. En la segona sessió vam fer els mateixos jocs però aquesta vegada en vam fer dos més, el primer joc nou que vam fer es deia zip-zap, es tractava de fer una rotllana i havíem de dir zip a la esquerra i zap a la dreta tot picant de mans. El segon joc va consistir en que un nen o nena sortia al mig de la rotllana imaginava que hi havia una caixa, l’obria i treia alguna cosa, representava el que era i els altres havien d’endevinar-ho.
Al final de la sessió vam llegir un nou poema que era d’una muntanya trista. Com el dia anterior primer la vam llegir en silenci i després una estrofa cada un. Ens vam adonar que podíem separar el poema en quatre parts diferents, quatre voluntaris es van encarregar de cada una de les parts. Per tal de fer-ho més expressiu ho van escenificar. El resultat va ser increïble!.
A la tercera sessió es van repetir els exercicis inicials que ajuden a fer sortir la veu. Ens va ensenyar una cosa nova, cada un de nosaltres havia de fer una onomatopeia i un gest. Començava un de nosaltres i ho feia, sense parar s’incorporava un altre, després un altre, i un altre, fins que ho fèiem tots! Era una orquestra de grills!
Com a novetat vam simular que estàvem en una discoteca. Cada un de nosaltres anava dient quin personatge era i adoptava una postura concreta. Ens va repartir un text i el vam haver de llegir segons el personatge i en la postura que havíem escollit.
Han estat unes sessions increïbles, hem après la importància que té la nostra veu quan llegim i que quan la controlem la lectura surt, se sent i s’escolta molt diferent.
Tempesta
Fa uns quants anys, a Albacete es va originar una tempesta a mitjanit. És possible que 72 hores després fes un temps assolellat?
Jo estic a favor de que publiquin les fotografies al diari perquè moltes vegades la gent veient les fotos s’impacten i intenten ajudar. També ajuda a que la gent vegi el que passa en altres països per exemple: la fam, la pobresa, les malalties, etc A vegades amb les paraules no n’hi ha prou per explicar el què succeeix al món.
Alison
La meva opinió és que estic a favor de que és publiquin aquestes fotografies al diari perquè les persones hem de conèixer les coses dolentes o bones que passen al món. També és millor publicar una foto al diari que escriure-la perquè les fotos et fan reaccionar més i et fan ajudar a les persones que ho necessiten.
Miguel
La meva opinió es que estic a favor de que publiquin aquestes fotos perquè quan un nen del primer món que pateix gana al veure’n un del tercer mon es veu impactat per les fotos i pot saber que els aliments cal menjar-los i no llençar-los. També perquè es pot veure la realitat del que passa al món i la injustícia que hi ha.
Mario
Jo estic a favor de que es publiquin aquestes fotografies perquè es vegi que no tot són meravelles. Si publiquen les fotos pot passar que les persones reaccionin per ajudar a les altres persones.
Alfons
La meva opinió és que estic en contra de que publiquin aquestes fotos perquè a lo millor el pare està llegint el diari i el fill s’acosta, la veu i li pot afectar. Potser al nen li costa entendre que al món passen aquestes coses. També crec que les persones afectades per les fotos els hi faci vergonya sortir al diari.
Edu
Jo estic a favor de que es publiquin perquè si els nens que es fan grans no aprenen, no sabran la realitat d’algunes persones que pateixen. També perquè si les persones no veuen les fotografies, no s’impacten tant per reaccionar i ajudar.
Yoab
La meva opinió es que estic a favor de que publiquin aquestes fotos als diaris perquè així les persones de tot el món poden veure el que passa, si fos tot escrit no els impactarien no reaccionarien. També perquè la gent podria saber com viuen i ajudar a les persones de tot el món.
Moha
Estic a favor de que es publiquin las fotos als diaris perquè les persones puguin veure el que passa al món i siguin solidàries amb altres països. També perquè al veure aquestes fotografies reaccionem i ens impacten més que si només fossin escrites.
Melanie
La meva opinió que publiquin les fotografies en els diaris és a favor, perquè tothom sàpiga que en el món hi ha coses terribles, però que en podem aprendre per fer-ho millor. També perquè quan estem davant d’una fotografia impactant i les persones reaccionem i a vegades s’ajuda als necessitats.
Tabita
Jo estic ha favor de que publiquin aquestes fotos als diaris perquè tothom ha de conèixer el que passa al món. No es el mateix si veus una foto que si ho llegeixes. Al veure la foto t’impacta més i reacciones, t’entra tan endins la tristesa que et venen ganes d’ajudar.
Raquel
WORLD PRESS PHOTO (WPP)
This is an international photojournalism competition founded in 1955 by a group of Dutch photographers. Year after year the competition has become more and more important. The photos travel all around the world in an exhibition.
(adapted from www.worldpressphoto.org)
WPP és una competició internacional de fotoperiodisme creada al 1955 per un grup de fotògrafs holandesos. Any rere any ha anat guanyant importància. Les fotografies viatgen en exposicions al voltant de tot el món.
Ahir dia 29 de novembre vam anar d’excursió al museu CCCB. Allí hi havien fotografies que impactaven. Com per exemple una dona que no tenia nas, i desprès de llegir la descripció que hi havia al costat de la foto, va resultar que tampoc tenia orelles. Només té 18 anys, és molt jove. L’han tallat el nas i les orelles els policies que va trucar el seu marit perquè va escapar de casa. Crec que això és injust que tractin tan malament les dones. Totes aquelles fotografies eren desagradables, per mi era molt difícil creure que eren reals. Em preguntava que com pot ser que el món sigui tan desordenat. Algunes representaven coses normals com carreres, la rapidesa, eren impactants i no feien fàstic com altres però eren molt poques, la majoria eren desagradables.
Alla
La exposició no em va agradar molt, perquè les fotografies eren de molts desastres que passaven al món. Penso que aquesta realitat es podria canviar. Les fotografies impactaven molt, jo crec que en aquesta exposició tracten de explicar-nos a través de les fotografies que al mon en molts països, passen coses terribles. També hi havia un bebè amb un tumor al cervell. Després en una fotografia hi havia un senyor que un toro li va clavar la banya per la gola i la banya li va sortir per la boca. La primera fotografia de la exposició, era la de una dona. Li van tallar les orelles i el nas, perquè va fugir de casa i el seu marit va ordenar a la policia que li fessin mal.
Andrea
La exposició no em va agradar gaire perquè no esperava trobar-me aquestes coses tan desagradables. Com per exemple el nen que estava malalt i totes les mosques se l’ hi ficaven dins de la pell, dins de la boca, i fins i tot dins de les orelles i els ulls.També hi havia una dona que no tenia nas ni orelles, això li va passar perquè es va escapar de la casa del seu marit perquè la maltractava. Doncs el seu marit va manar als policies perquè li tallessin les orelles i el nas. Jo crec que ella es pot sentir molt malament perquè encara hi ha molts maleducats que se’n riuen de la gent que te malalties diferents. Per una part jo em sento malament per aquestes persones.
Erica
Les xifres iguals
La suma de tres xifres iguals dóna com a resultat 60. les xifres no són 20.
Quines xifres són?
AQUESTA VEGADA HI HA HAGUT MOLT POCA PARTICIPACIÓ!
QUE NO US HA AGRADAT L’ENIGMA?
Sort que l’Àlex ho ha endevinat! Enhorabona!