Escola Rellinars curs 2010-2011

Escola Rellinars
  • rss
  • Inici
  • DOCUMENTS

¡Tenía que pasar! Publicado por Miguel Ángel Santos Guerra | 4 Junio, 2011

xgeis | 22 juny 2011

dograbbit-231x3001Son innumerables las ocasiones en las que hacemos juicios infundados sobre el prójimo. Guiados por las apariencias, por los prejuicios, por los estereotipos o por los intereses, hacemos valoraciones o descalificaciones completamente gratuitas, especialmente sobre aquellas personas a quienes no apreciamos.
A un alumno que es etiquetado como agresivo se le atribuye la autoría de una pelea, incluso en un día que, por enfermedad, no acude al Colegio. A un gitano se le cataloga de vago, sin conocerlo, aunque sea un trabajador infatigable. Algunos inmigrantes estarán bajo sospecha de ser delincuentes a través de una conexión causal arbitraria realizada insistentemente por algunos políticos torpes o malintencionados.
Este proceder no sólo atenta a la lógica sino a la ética. No existe rigor alguno en estas conclusiones, no se utiliza una argumentación consistente y racional para llegar a ellas. Sólo una gratuita precipitación presidida por la antipatía y el rechazo. Tampoco existe respeto a quien se hace objeto de una valoración negativa. El respeto al que toda persona es acreedora por su congénita dignidad.
Explicaré esta idea con una historia elocuente. Muchas personas podríamos reconocernos en ella.
Dos familias viven en una urbanización con jardín compartido. Los hijos de las respectivos matrimonios piden a sus padres que les compren como mascota un animal. A uno de los niños le gustaría tener un conejo. Al otro, un Doberman. Cuando el padre del niño que quiere tener el conejo conoce la petición del amigo de su hijo dice que no es posible hacer el regalo a su hijo porque el Doberman acabará con el conejo en un segundo.
– No, dice la madre, si los vecinos compran un cachorro de Doberman. El perro aprenderá a jugar con el conejo y podrán crecer felices en el jardín cuidados por los niños.
Compran los animales: un conejo y un cachorrito de Doberman. Conviven los animales en el jardín, juegan juntos, corretean sobre el césped. Los niños disfrutan cuidandolos y jugando con ellos. Pasa el tiempo. El Doberman se convierte en un ejemplar magnífico.
Un buen día el Doberman aparece en la casa con el conejo muerto entre las fauces. El cadáver del animalito está lleno de barro y de sangre. Se quedan petrificados. Alguien dice:
– ¡Tenía que pasar!
Están asustados. Piensan en el disgusto del niño vecino. Será terrible para él saber cómo ha muerto su conejo. Deciden lavarlo y colocarlo en la jaula como si estuviera dormido. Al menos evitarán una primera impresión desgarradora. Todos conocen el amor del niño por el animalito.
Los vecinos se han ido a pasar el fin de semana con otros miembros de la familia. Cuando regresan del viaje el domingo por la noche, llaman a la casa de sus vecinos. Después de los saludos protocolarios, el padre dice:
– Qué pena lo que le ha sucedido al conejo.
– ¿Qué le ha sucedido? Hace un momento estaba muy tranquilo en su jaula.
– ¡No puede ser! El conejo murió el viernes y lo enterramos detrás de la casa.
La sorpresa de la familia es tremenda. En ese momento caen en la cuenta de lo sucedido. El Doberman echó de menos a su “amigo”, lo buscó por todo el jardín, lo descubrió a través de su olfato privilegiado, escarbó en la tierra y acudió a la casa para mostrar lo sucedido a su “amigo”, para “preguntar” por las causas y para que alguien le “devolviera la vida” que le habían incomprensiblemente arrebatado.
Al Doberman le atribuyen la muerte del conejo. No le han visto matarlo pero suponen lo que ha sucedido, se lo inventan, establecen un nexo causal falso, proveniente de un estereotipo, de una suposición, de un prejuicio.
La facilidad con la que establecemos esos juicios gratuitos es asombrosa. Incluimos en ellos no sólo hechos sino intenciones. Si ya es difícil juzgar hechos sin haber visto lo sucedido, ¿qué decir de las intenciones? ¿Cómo atribuir a alguien el motivo que le ha llevado a realizar una acción? ¿Cómo hacerlo con tanta facilidad, con tanta alegría, con tanta seguridad?
Los estereotipos influyen mucho en el establecimiento de conclusiones sin fundamento. El estereotipo es una etiqueta que se coloca sobre un grupo y que lleva a generalizaciones tan gratuitas como injustas. También se confeccionan etiquetas individuales: “Esta persona siempre ha sido…”, “este niño es…”. Los comportamientos de ese niño se enjuiciarán desde esa configuración básica.
No es fácil liberarse del mecanismo de fabricación de etiquetas. Es triste e injusto recibir los juicios descalificadores ajenos cuando a uno le han colgado del cuello una etiqueta maldita. Conozco a una familia con varios hijos. Uno de ellos se ganó a pulso el calificativo de vago, pero no se sentía cómodo con él. Decidió demostrar que era capaz de hacer esfuerzos y de tener éxito. Estudió concienzudamente. Cuando acudió con el informe de evaluación y los padres vieron las extraordinarias calificaciones que había obtenido, exclamaron escépticos:
– Te habrás hinchado a copiar.
La reacción supone una condena para el niño. ¿Cómo puede demostrar que sus padres están equivocados? El juicio descalificador se produce no a través del análisis de lo sucedido sino bajo el influjo de una etiqueta, de un estereotipo que pretende explicarlo todo.
– ¡Tenía que pasar!, dicen los dueños del Doberman. Como si de una ley inexorable se tratase. Si esa ley se aplica a toda la especie humana, es fácil que, ante cualquier situación, se busque la peor interpretación de las posibles. La más negativa. De ese mecanismo perverso han surgido muchos refranes castellanos. Uno de los más condensados en estupidez y maldad es el que dice: “Piensa mal y acertarás”.

Extret del bloc de Miguel Angel santos Guerra.
http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/

Comentaris
1 Comentari »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Com puc ajudar el meu fill a llegir millor?

cpablo | 3 juny 2011

Llegir és només cosa de l’escola?

Cal que faci llegir la meva filla cada dia?

Quan em fa enfadar el castigo a llegir una estoneta, així n’aprendrà més, oi?

A casa sovint parlem de llibres interesssants, cal?

T’has fet alguna vegada aquestes preguntes? Busques respostes? Vols compartir-ho amb tots nosaltres i amb una experta?

Vine dilluns a la tarda a l’escola, que en parlarem

Comentaris
2 Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Premi conte de ciència al Cosmocaixa

cpablo | 3 juny 2011

 La classe dels petits i l’Àngels van fer un conte que es deia l’Ocellet que vola per tot el món.

El van presentar en un concurs de contes científics al Cosmocaixa i van guanyar un premi.

premi

Els hi  van donar contes i  un ordinador portàtil amb maleta per l’escola,  la targeta amiga per entrar al Cosmocaixa gratis i un diploma per cadascú .

Moltes felicitats petits. Estem molt orgullosos de vosaltres.

Comentaris
2 Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

DES DE LES COLÒNIES

cpablo | 25 maig 2011

Ja hem arribat a la casa de colònies.

Fa molt sol i molta calor.

Tots estem molt emocionats però ara se’ns gira feina d’organitzar-nos, instalar-nos… Després ja us explicarem moltes coses

Ei !des d’aqui la vista del Pedraforca és expectacular.

Despres ja escriurem al bloc que toca, ara no ens deixa editar.

http://blocs.xtec.cat/coloniesrellinars2011/

Aqui trobareu el que fem cada dia i les nostres fotos.

Comentaris
25 Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

COLÒNIES PEDRAFORCA 2011

xgeis | 23 maig 2011

Tot sobre les colònies a:
http://blocs.xtec.cat/coloniesrellinars2011/

Comentaris
1 Comentari »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

“Pel·lícules educatives”.

cpablo | 2 maig 2011

Converses a l’escola

El passat dimarts 29 de març es van portar a terme, un cop més, les Converses de l’escola de Rellinars. Aquestes tenien com a objectiu principal el fet de compartir l’experiència educativa de mirar cinema amb intenció educativa fruït de visionar les pel·lícules “Quiero ser como Beckam” i “Billy Elliot”. Els alumnes de la classe dels grans van organitzar un debat per als seus pares i mares. Van preparar a consciència un guió amb diferents qüestions per reflexionar i es van distribuir les diferents tasques per conduir el debat amb èxit. Tres estudiants van fer de moderadores i el seu paper va ser clau ja que van aconseguir que els pares i mares respectessin els torns de paraula. Altres alumnes feien fotografies, alguns anotaven el procés per reflexionar conjuntament i la resta actuaven com a participants tot intervenint.
La trentena de persones participants van coincidir en valorar molt positivament el debat i van afegir que s’havien sorprès per la bona organització i per la participació dels seus fills i filles. Van destacar que els alumnes havien respectat les diferents opinions i havien argumentant les seves pròpies, gairebé millor que els adults. També els van felicitar per la fluïdesa que mostren els alumnes quan parlen en públic i alguns pares van comentar que ells “quan eren petits” no ho feien tan bé.
Per acabar m’agradaria assenyalar la importància de les Converses per contribuir en la bona relació entre les famílies i l’escola. El fet de compartir i comprendre les experiències educatives i maneres d’aprendre dels seus fills i filles és una bona manera d’anar fent escola. Moltes felicitats a tots/es, mestres, alumnes, mares i pares.
Per molts anys escola de Rellinars.
Laura Domingo Peñafiel

converses2 conversa-1 converses3
Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

EDUCACIÓ I CREATIVITAT

xgeis | 5 abril 2011

us adjuntem l’enllaç d’un video sobre una conferència de Ken Robinson sobre educació i creativitat, no us el perdeu és molt interessant i  ens ajuda a reflexionar sobre la crisi que actualment tenim a l’educació.

Amb esperit crític, però emprenedor.

http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg

Si voleu, ja ens direu que us sembla!!!

Comentaris
1 Comentari »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

CONVERSES A L’ESCOLA. EL CINEMA

xgeis | 23 març 2011

quiero_ser_como_beckhamDes de l’escola estem preparant ja les properes converses a l’escola.
Aquesta vegada els alumnes de la classe dels grans ens ajudaran a organitzar-la, i és per això que farem una feina al voltant del cinema, de que vol dir crític a l’hora de mirar una pel•lícula.
Per nosaltres, i segons el grup IREF, el cinema és espectacle, evasió, però també formació, exemplificació, pot ser un element qüestionador i crític i, sobretot, si és treballat a l’aula, és una eina educativa potentíssima.
Per què no usar els films com una ocasió per a pensar? Alguns films mostren clares concepcions del món, sistemes de pensament, maneres de comprendre i enfocar una vida. Un dels grans avantatges és la capacitat motivadora, més lligada a les pràctiques actuals: és més habitual anar al cinema que llegir novel•les. Un desavantatge és que concreta conceptes, que simplifica, que ofega imaginacions, perquè ho dóna adaptat, fet, interpretat.

Amb tot, reflexionarem sobre que fem davant d’una pel•lícula.

Us proposem la cinta “QUIERO SER COMO BECKHAM”. Seria bo de venir a les converses amb la pel•lícula mirada (si no l’heu vista ja) i una mica preparada amb el guió que us adjuntem, és per això que us proposem dues alternatives per veure-la:
• Venir a buscar una còpia en DVD per l’escola (reserveu dia)
• Venir a veure-la a la mateixa escola: la passarem el dijous 24 o dilluns 28 de març a 2/4 de 4 de la tarda

Ah!, les converses seran el proper DIMARTS 29 de MARÇ a 2/4 de 6 de la tarda.

Us hi esperem!!!

Comentaris
1 Comentari »
Categories
General
Etiquetes
CONVERSES CINEMA
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

ESCOLA OBERTA

xgeis | 3 març 2011

foto-tapas-0012

Benvolguts i benvolgudes,

ens veiem obligats a anunciar-vos que la trobada que teníem previst de realitzar el proper DISSABTE dia 14 de maig l’hem hagut de canviar de data per poder-vos oferir una visita de qualitat, tal i com de ben segur us mereixeu.

La data nova és el DISSABTE 7 DE MAIG, a les 10 del matí a l’escola.

Moltes gràcies

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Etiquetes
compartir, escola oberta
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Una carta que malgrat no és per a nosaltres hi té relació

cpablo | 24 febrer 2011

Carta enviada a l’Ampa de la Maquinista, una escola de Barcelona  que va organitzar una xerrada sobre el treball per projectes. La Júlia és ex alumna de la Dovella com la Diana, la Rosa, l’Irene i la Magalí,que van venir a la nostra escola


L’altre dia al obrir l’e-mail, vaig veure un correu on s’anunciava la xerrada a l’escola Maquinista sobre “/l’escola per projectes”/, el tema em va agradar, però quan vaig llegir qui era el ponent, David Vilalta, em va fer recordar a la meva etapa escolar i em va fer molta il·lusió.

Em dic Júlia i tinc 31 anys, sóc fisioterapeuta i treballo en un hospital fent la feina que realment m’agrada. Vaig anar a l’escola Dovella, on el David va treballar molts anys, escola on, en aquell temps, ja creien en un model educatiu per projectes. Tinc molt bon record del preescolar i la primària, em van ensenyar a buscar els meus recursos, a tenir coneixement del meu cos, a experimentar, a potenciar les meves motivacions i sobretot a ser humana. Érem una escola diferent i en alguns moments vaig dubtar d’estar preparada per estudiar el que volia, però vaig anar a l’institut i la universitat a curs per any. Entre els meus companys de promoció, que encara ens reunim per recordar aquells anys, han sortit informàtics, matemàtics, enginyers en telecomunicacions, farmacèutics, etc. no cal dir que tots no van anar a la universitat però si que tots son persones amb valors.

Actualment sóc mare de dues nenes. L’any passat el Marc i jo vam haver de prendre la decisió de quin tipus d’escola havia d’anar la nostra filla gran. Els dos teníem molt clar que volíem que anés a l’escola pública i que fos amb una educació per projectes. Avui l’Abril va a una escola que compleix les nostres expectatives. Només espero que l’Abril i la Ivet, siguin tant felices anant a l’escola com jo ho era, que siguin bones persones i facin el que més els agradi. �
�
Júlia Estela Esteve

 Salutacions,
Junta Directiva
AMPA La Maquinista

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
General
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

« Previous Entries

Navigation

  • General

Cercar

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox