Escola Puig d'Arques

Podeu anar practicant Les nyacres amb la partitura que us deixo aquí.

De moment cal que tothom aprengui la melodia

<a href=”“>

Un, dos, tres pica paret

Descripció:

 S’escull a un jugador que serà al que li toqui parar. Aquest es situarà mirant cap a una paret. La resta de jugadors es col·locarà formant una línia al darrera del jugador que pari a la distància establerta al principi del joc( de 7 a 10 metres de la paret). Comença el joc i el jugador que para pica amb les mans a la paret i al mateix temps diu: un, dos, tres, pica paret! Mentre el jugador diu aquesta frase, la resta s’aproximarà a ell tant ràpid com pugui procurant de no ser vistos pel jugador que para, ja que quan ell acaba de dir la frase es girarà ràpidament i si enganxa amb algú movent-se, aquest tornarà a la línia d’inici. És a dir, els jugadors s’han de quedar quiets abans que el jugador acabi la frase. El joc va avançant de la mateixa manera fins que un dels jugadors aconsegueixi arribar i tocar la paret, llavors quan el jugador que pari atrapi amb algun altre que es mou, aquest serà al que li tocarà parar.

Aviat, aviat els nens i nenes de 1r aniran d’excursió a Banyoles. Doncs, és el moment d’aprendre la cançó de “El drac de Banyoles”, escrita per l’animador infantil Toni Giménez pels volts de l’any 1980.

Aquest capítol de l’Atrapasons ens parla de la veu. Hi voleu fer una ullada?
[flv]

[/flv]

Bon dia, aquest serà el primer any que practicareu el carilló a casa.

Us animo que el toqueu amb alegria i entusiasme però al mateix temps amb suficient dolçor i tendresa  perquè el resultat sigui ben bonic.

Comencem amb aquestes cançonetes. Podeu practicar damunt aquestes bases musicals.

Endavant amb la música !

Si fos ocellet

El tortell

L’advocat

Arrencar cebes

 Tots els qui fan de ceba s’asseuen els uns a la falda dels altres i agafats fortament per la cintura. S’asseuen per odre de força: primer el més forçut a la seva falda el segon i així successivament fins que al davant hi quedi la més petita (ceba) de totes.

Aleshores, el qui fa el joc diu:

–         A Maria!

–         Qui hi ha ? respon l’última de totes.

–         La meva mare m’ha dit que arrenqués aquesta ceba per dinar.

Llavors s’acosta al capdamunt i a estirar fins que no en queda cap.

Aquest grup tan entusiasta ja està preparat per començar!

El dimecres 18 de setembre hem començat a fer el primer “dimecres sense pilota” del curs, el joc de la setmana ha estat el mocador. Els nens i nenes de 6è han col·laborat en l’organització del joc i ha estat un èxit ja que molts alumnes han jugat barrejats  i s’ho han passat d’allò més bé.

LA PESTA

D’entre tots els nens que vulguin jugar es tria un que pari. Aquest serà el que té la pesta. Aquest haurà de córrer darrera dels altres.  Que ja farà estona que han tocat el dos. Si en toca algun, aquest haurà de posar una mà al lloc on ha estat tocat, i haurà d’arrencar a córrer cap un altre company per tal de passar-li la pesta.

El joc esdevé molt divertit quan algú ha estat tocat al genoll, per exemple,: aleshores, cal que s’hi posi la mà, i amb aquesta postura tan incòmoda haurà de córrer darrera dels nens o tocar-ne algun.

El mocador

Descripció:

Es fan dos equips, cada un d’ells es numeren donant a cadascú un o més números depenent de quin sigui l’últim número, es posen cada equip en un costat diferent i s’alineen els membres de cada equip un al costat de l’altre. El mestre es col·loca entre els dos grups i subjecta un mocador i diu un número dels que han repartit als equips. Els dos nens que tenen el número surten corrent cap al mocador e intenten agafar-lo, qui l’agafi primer correrà cap al seu costat intentant que el seu rival no l’atrapi, si l’atrapa el seu equip suma un punt, i si el que ha agafat el mocador arriba a la línia del seu equip sense que el contrari l’agafi, és aquest que suma el punt.