Construïm una escola on la planificació dels processos d’aprenentatge es planteja des del interessos dels nens i de les nenes i del diàleg amb les mestres i la resta d’adults que formem part de la comunitat educativa. Aquesta planificació:
- Recull l’observació i el registre de les coses que les nenes i els nens fan i diuen fent. Accions no verbals no justificades, accions repetitives o maneres de fer les coses que no requereixen paraules ni explicacions. (Vilanova).
- Es projecta a partir dels canvis de les nenes i dels nens i que es contrasta amb les coses que la mestra ha disposat.
- Es confronta amb els objectius d’aprenentatge que les mestres han determinat, atentes perquè s’enforteixin les seves capacitats, les seves potencialitats i intel·ligències (Gardner).
La nostra escola es planteja l‘autonomia des de la relació. És una autonomia acompanyada, on les persones adultes acompanyen a les nenes i als nens en el seu procés de creixement. Un acompanyament des de l’afecte. Les nenes i els nens fan les coses soles i sols perquè es troben acompanyats per l’afecte. És un tipus d’autonomia consolidada en l’estima què és, en definitiva, la que els hi dona seguretat. La vida i les situacions de vida són els referents emocionals als quals hem d’estar atentes per a poder donar el suport emocionals que els infants ens demanen.
La nostra escola és una escola inclusiva (Rué), on la diversitat és una característica intrínseca de l’ésser humà. L’escola ha de cercar condicions i espais d’inclusió, especialment quan hi ha dificultats significatives per qualsevol aspecte de l’aprenentatge.
Tots aquests fonaments, i d’altres que podem anar incorporant, tenen una finalitat, oferir a les nenes i als nens possibilitats per a desenvolupar les seves habilitats i capacitats en un entorn agradable i respectuós amb el seu procés de creixement, i que puguin viure l’experiència de l’escola amb felicitat. En els infants hi cal creure-hi, creure en les seves potencialitats i competències, tenen dret a ser escoltats i a que la seva subjectivitat sigui atesa i escoltada.
Prenent una idea de Brunner, l’escola no prepara els infants pel món, sinó que aquests ja són al el món; un món especial per al nen i per l’adult.
Ens plantejem una escola que tracta de i es pregunta per la manera de viure i conviure amb l’altre. No creant més respostes sinó vivint dels propis interrogants i preguntes que s’originen amb el contacte amb els nens i les nenes, amb mestres, amb les famílies, amb el poble i la comunitat educativa, i fins tot amb les persones que que s’interessa per “pensar l’escola”.2
L’altre és qualsevol membre de la comunitat educativa, cada membre amb la seva pròpia idiosincràsia, però realitzant el seu paper d’educat i ser educat.
L’essència del projecte, la clau i la màgia de tot plegat…TENIR CURA DE LES PERSONES, CUIDAR-NOS, ESCOLTAR-NOS ENTRE TOTS I TOTES, SENTIR-NOS ESTIMATS I ACCEPTATS.
2. Per això, per nosaltres, és molt més important que quan arriben mestres noves, practicants, estudiants amb projectes de fi de carrera, persones substitutes, o qualsevol altre persona o educador interessat en l’escola i l’educació, pugui interactuar amb l’equip des de la seva experiència, trobant contrastes, diferències i una manera de viure l’educació que no pretén ser ni la millor, sinó d’una manera i intenció d’apropoament i escolta als nens i nenes dins d’un món extremadament exigent.- Construccions
- Col.laboració