Projecte LIC (en procés d’elaboració)

El PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE és l’instrument que permet assolir els objectius generals referents a la competència lingüística que defineix la normativa vigent
OBJECTIUS GENERALS del sistema educatiu:
Garantir en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües oficials (B2 al final de l’ESO i C1 al final de batxillerat).
Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres (B1 al final de l’ESO i B2 al final de batxillerat de la primera llengua estrangera).
Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars dels alumnes d’origen estranger i facilitar-ne l’aprenentatge.
Capacitar els alumnes per viure en una societat multilingüe i multicultural.
Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
Garantir l’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a l’aula ordinària.

1. ANÀLISI DEL CONTEXT
La competència comunicativa i lingüística incideix en el currículum de manera múltiple i diversa ja que és, simultàniament, específica de les llengües que s’aprenen i transversal a tots els aprenentatges, de manera que determina el procés de desenvolupament de la resta de competències: saber pensar, saber aprendre, saber fer, saber conviure i saber ser. És a dir, la competència comunicativa és subjacent a tot el desenvolupament personal i curricular, i a l’adquisició de totes les competències que han d’assolir els alumnes. El Projecte Educatiu del Centre hi dedica, mitjançant el Projecte Lingüístic, una atenció especial.
En el procés actual de transformació del model educatiu, l’educació plurilingüe i intercultural ocupa un espai rellevant que implica una reflexió i un canvi de concepcions, individuals i col·lectives, sobre l’ensenyament i l’aprenentatge. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural com el nostre situa la llengua al centre de l’aprenentatge: com a instrument fonamental per al desenvolupament personal, acadèmic i professional de tots els alumnes, i com a garantia d’equitat i de cohesió social. L’educació plurilingüe implica un plantejament global, organitzatiu, metodològic i d’avaluació en tots els cicles i etapes, i afecta la totalitat del professorat del centre. Per tant, la implantació d’aquest model requereix canvis organitzatius i metodològics de caràcter sistèmic amb l’objectiu de millorar la competència comunicativa i lingüística de l’alumnat, però també per desenvolupar les competències clau (bàsiques, del pensament i personals), fomentar el treball cooperatiu i globalitzat, i adquirir estratègies per a l’aprenentatge autònom. Aquests canvis han de respondre a una estratègia específica del nostre centre, adequada a les necessitats diagnosticades i als objectius plantejats. La definició de l’estratègia i els acords presos per a dur-la a terme conformen aquest Projecte Lingüístic de centre (articles 10, 11, 12 i 16 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació i article 5.1.e del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius).
D’acord amb l’article 14 de la Llei d’educació, el projecte lingüístic forma part del projecte educatiu del centre. Recull, de manera organitzada, tant els criteris adoptats per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, com els criteris de comunicació del centre. Es tracta, per tant, d’un instrument que ajuda a desenvolupar de manera coherent i eficaç les activitats d’aprenentatge lingüístic i que posa l’accent en els acords de gestió educativa diària dels centres. És, doncs, una eina pedagògica i organitzativa flexible, que evoluciona a partir de les estratègies educatives fixades i de l’assoliment dels objectius marcats d’acord amb les especificitats pròpies de cada centre. En aquest sentit, l’article 2.1 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres, estableix que “L’autonomia dels centres educatius abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n’és la màxima expressió”, i l’art. 5 e) de la mateixa norma afegeix que “El projecte lingüístic s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis. El projecte lingüístic dóna criteri amb relació al tractament i l’ús de les llengües en el centre i recull els aspectes que determinen les lleis sobre la utilització normal del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, així com la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes. El projecte lingüístic també dóna criteri sobre l’aprenentatge de les dues llengües oficials i de les llengües estrangeres. Així mateix, determina quina llengua estrangera s’imparteix com a primera i quina o quines com a segones.” L’aprenentatge, com és sabut, no només es produeix a l’escola. Les activitats de lleure, els contextos no formals i les situacions vitals informals incideixen de manera significativa en l’adquisició de les competències bàsiques i, molt particularment, en el desenvolupament de la competència comunicativa ja que els coneixements, els usos i les actituds envers les llengües formen part de l’adquisició d’aquesta competència. Per elaborar el projecte lingüístic, doncs, els centres han de tenir en compte el seu context sociolingüístic i el del seu entorn, el bagatge lingüístic del seu alumnat i les seves necessitats individuals, els resultats de les avaluacions internes i externes, i la competència lingüística del professorat. A partir d’aquesta anàlisi els centres podran concretar els objectius d’aprenentatge de les diferents llengües i les estratègies i accions previstes per assolir-los, fixar els criteris per a la comunicació interna i externa, i planificar la formació necessària per al desenvolupament professional i la capacitació lingüística de l’equip docent.
La implementació del projecte lingüístic requereix lideratge educatiu i una visió estratègica orientada a planificar i organitzar diferents escenaris d’aprenentatge que permetin dur a terme projectes, tasques i activitats que facilitin una progressió coherent de l’aprenentatge al llarg de totes les etapes educatives, que permetin la implantació de plans de seguiment, avaluació i millora, i que garanteixin l’assoliment dels objectius fixats i dels estàndards competencials desitjables.
Segons aquesta justificació el claustre considera necessari redactar un nou projecte lingüístic de centre que s’adapti a les característiques de l’alumnat del centre, a les característiques de la situació del centre, del seu context i les característiques dels recursos humans dels quals es disposa actualment.
Les raons que argumenten la decisió presa, a més de les purament legals que ens obliguen com a centre a complir la normativa, són les següents:
• Adequar la planificació lingüística a les necessitats, condicions específiques i resultats del nostre centre, dins el marc d’autonomia del qual disposem. Els canvis que plantegem a l’escola Mestres Munguet-Cortés han de servir perquè tot l’alumnat assoleixi les competències lingüístiques en les dues llengües oficials i afavoreixi la millora en la competència de la llengua anglesa.
• Adaptar el projecte lingüístic de centre (PLC) a la realitat social del nostre centre i aconseguir la cohesió social entre el nostre alumnat i la realitat sociolingüística del nostre context. Tenim un percentatge d’immigració inferir al 4%. Això suposa que gairebé tots els alumnes entenen i parlen el català La realitat demostra que la llengua majoritària al context social és el català (premsa, ràdio, televisió…) per la qual cosa, que l’educació sigui majoritàriament en català permet que tots els alumnes l’aprenguin, sobretot aquells que no la tenen com a llengua materna.
• Quant a l’adquisició d’una competència lingüística i comunicativa en llengua estrangera i vista l’experiència que hem tingut al centre treballarem la llengua anglesa com a matèria lingüística i, a més, com a llengua d’aprenentatge a tota l’àrea d’Educació Artística amb el plantejament d’elaboració de tasques que impliquin processos de comunicació.
• Adequar la planificació lingüística a les necessitats, condicions específiques i resultats del nostre centre, dins el marc d’autonomia del qual disposem. A l’escola Mestres Munguet-Cortés no hi havia un projecte lingüístic elaborat i consensuat amb tots membres de la comunitat educativa raó suficient per aprofitar el canvi de direcció per treballar amb el claustre la seva elaboració
Considerem que cal redactar el projecte lingüístic de centre. Hi ha la necessitat d’adaptar-nos a una nova situació i modificar-lo de tal manera que suposi una millora qualitativa per al rendiment acadèmic dels alumnes, que en cap cas suposi un problema per a les famílies i que faciliti l’organització de la gestió del centre.
Per tots aquests aspectes abans esmentats, basant-nos en la realitat que ens envolta, tenint en compte els resultats de les proves internes i externes, els problemes organitzatius del centre basats en el canvi de direcció, i segons la conformitat amb el Decret ,
L’escola Mestres Munguet-Cortés opta per l’elaboració d’un projecte lingüístic que exposarem a continuació.

No podem oblidar que la població de Vilanova comença a créixer molt ràpidament amb l’arribada de noves famílies provinents de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. També venen a viure famílies que tenen una vivenda com a segona residència per passar-hi l’estiu. Es comença a notar un canvi en la llengua. Tot i amb això, la llengua catalana es continua parlant força i la majoria de les famílies ja són bilingües. Afegir Dades del centre, IDESCAT i/o dades municipals
La majoria de l’alumnat del nostre centre és nascut a Catalunya. Actualment hi ha 2 alumnes d’origen francès, 5 d’origen sud-americà i una nena de Cantàbria, nouvinguda. Aquest fet facilita que la llengua catalana sigui vehicular a l’escola.
Bagatge lingüístic de l’alumnat i les seves necessitats individuals vinculades als seus resultats acadèmics.
Competència lingüística del professorat(acreditacions de coneixement de llengües)
Places docents amb perfil professional (nombre i tipologia de les places amb perfil)

2. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES
Especificar la primera o primeres llengües estrangeres i les segones, incloses les no curriculars i com es garanteix la continuïtat de l’aprenentatge al llarg de tot l’ensenyament obligatori. També cal explicitar l’oferta de llengües en horari extraescolar

3. OBJECTIUS EN RELACIÓ AMB L’APRENENTATGE I L’ÚS DE LES LLENGÜES
• El català, vehicle de comunicació
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament. Per tant, el català és la llengua vehicular de totes les activitats de l’escola i, especialment, de les activitats d’ensenyament i aprenentatge. A més, la llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones de la comunitat educativa.
• El català, eina de convivència
El personal de l’escola promou que la llengua catalana sigui present no només a les activitats d’aprenentatge sinó també dinamitzarà l’ús del català en tots els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre.
• L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
Programa d’immersió lingüística
Quan arribi a l’escola alumnat que desconegui la llengua catalana llavors s’aplicaran les estratègies del programa d’immersió lingüística per tal d’aconseguir que en acabar l’escolarització obligatòria tot l’alumnat tingui coneixement tant del català com del castellà. L’escola aplicarà estratègies d’ensenyament del català i, si s’escau, del castellà tenint en compte la llengua o llengües maternes de l’alumnat nouvingut i altres llengües que pugui conèixer.
• Llengua oral
Es prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres. Per a l’escola el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar i exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions. L’escola treballa en els cursos inicials la variant central del català. També es fa servir aquesta variant inicialment amb l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu català. Posteriorment i, segons estableixi el Projecte Curricular, s’introdueixen la resta de les variants de la llengua. En acabar l’ensenyament obligatori l’alumnat ha de tenir un bon coneixement del català estàndard que es parla a Barcelona.
• Llengua escrita
L’ensenyament de la llengua escrita té com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori la formació de lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu s’aplicaran les orientacions que dona el currículum establert pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i es planificaran activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diferents nivells. La Biblioteca tindrà un paper rellevant en l’assoliment d’aquests objectius.
• Relació llengua oral i llengua escrita
L’aprenentatge de les habilitats lingüístiques es fa a partir d’un plantejament on la relació entre la llengua oral i escrit és recíproca. Hi ha activitats com la lectura expressiva, la lectura dramatitzada, el teatre, les exposicions orals… on aquesta relació és inherent.
• La llengua en les diverses àrees
L’ensenyament de la llengua és responsabilitat de tot el Claustre, que comptarà amb el suport de tot el personal de l’escola. Per tant, cadascú des de la seva posició n’ha de prendre consciència. Així doncs, l’equip docent aplicarà a l’aula metodologies que estimulin l’expressió oral i escrita amb suports didàctics en català, tenint en compte que això inclou aspectes que es relacionen amb els materials didàctics i amb l’avaluació.
• Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
L’escola disposa d’espais per consensuar i coordinar els principis metodològics que orienten l’ensenyament de les dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar i per fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i sobre els valors que es volen transmetre i treballar. En aquest sentit, existeixen els següents espai de treball:

Concreció dels objectius generals. DETERMINAR ELS OBJECTIUS ESPECÍFICS A ASSOLIR EN BASE ALS EIXOS ESTRATÈGICS SEGÜENTS:
• El paper de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un objectiu educatiu plurilingüe
• Els criteris per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües, tant les curriculars com les no curriculars, en els espai d’educació formal i no formal, i els usos lingüístics en el centre.
• Els aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions metodològiques i lingüístiques.
Els objectius i les actuacions per assolir –los s’estructuren a partir de tres nivells: aula, centre i entorn, i s’organitzen en dues àrees principals; metodològiques i organització, i comunicació (interna i externa). La combinació de les àrees i dels nivells proporciona un marc de treball que permet gestionar les necessitats lingüístiques especifiques com un tot.

4. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ A L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES.
Concretar les actuacions que es duran a terme per assolir els objectius fixats
• Determinar els plantejaments sobre l’adquisició del llenguatge, la didàctica de les llengües i la gestió coordinada de les llengües amb l’objectiu de facilitar el tractament conjunt de les estructures comunes, la transferència d’aprenentatges d’una llengua a les altres i el reconeixement de la riquesa individual i col·lectiva derivada de la diversitat lingüística de la societat. • Explicitar els mecanismes que han de garantir la coordinació de les àrees de llengua i les estratègies que han de permetre incrementar el grau d’exposició dels alumnes a les llengües a través de l’ensenyament integrat de llengües i continguts d’àrees o matèries no lingüístiques (AICLE), i fent explícits els criteris que ho justifiquin. • Concretar les estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge que permeten fer un tractament integrat de la llengua vehicular i de continguts curriculars en aquells contextos en què a l’aula hi ha alumnes amb competències lingüístiques molt diverses (per exemple, alumnes incorporats a l’aula ordinària després de l’acollida inicial). • Descriure les estratègies educatives d’immersió lingüística que s’han d’aplicar per assegurar l’ús intensiu de la llengua catalana com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i per garantir que els alumnes de centres on el català no és la llengua majoritària disposin, de manera sistemàtica, de les ajudes necessàries per poder accedir a l’aprenentatge. • Descriure les accions que es duran a terme per garantir el mateix grau de competència educativa en català i en castellà al final de l’educació obligatòria i les estratègies educatives que garantiran l’aprenentatge de la llengua castellana. • Determinar els escenaris i espais d’aprenentatge adreçats a promoure i facilitar contextos autèntics d’ús de les llengües, que potenciïn el treball cooperatiu i que intensifiquin la producció oral i escrita dels alumnes. • Recollir les metodologies i els agrupaments dels alumnes més rellevants que s’espera que afavoreixin la interacció dels alumnes així com els aspectes organitzatius i de coordinació que se’n derivin (espais per a la coordinació de projectes, de nivell, de cicle o d’etapa, si escau). • Establir les estratègies per garantir una organització flexible de l’alumnat, que permeti oferir un aprenentatge més personalitzat. • Determinar els espais previstos per a la coordinació entre el professorat de llengües, i entre aquest professorat i el d’altres disciplines, amb l’objectiu d’afavorir la reflexió docent i consensuar els objectius d’aprenentatge tant pel que fa a la coordinació vertical, és a dir entre cursos, cicles i etapes, com pel que fa a la coordinació horitzontal, pròpia d’un mateix curs, cicle o etapa. • Explicitar els espais de diàleg, criteris de treball i estratègies d’avaluació que permetran fer el seguiment de la competència lingüística de l’alumnat i de l’assoliment dels continguts de totes les matèries. • Concretar, si és el cas, els mecanismes de participació en les activitats del centre del professorat que imparteix llengües estrangeres no curriculars i que habitualment ho fa en horari extraescolar (amazic, xinès, romanès, portuguès, àrab, etc.) amb l’objectiu de vetllar per una metodologia d’ensenyament de les llengües comuna i de caràcter comunicatiu i competencial; de reforçar la presència i el reconeixement de les llengües dels alumnes en el centre, i per contribuir al desenvolupament de la consciència intercultural i el respecte a la diversitat per part dels alumnes. • Determinar les estratègies de col·laboració amb institucions, xarxes i entitats de caràcter local, nacional i/o internacional per dissenyar, aplicar i avaluar programes i projectes específics de foment de l’aprenentatge informal i no formal de les llengües. • Descriure les actuacions derivades de l’existència de plans educatius d’entorn o d’altres plans socioeducatius en què el centre s’hagi implicat per travar xarxes de relació entre el teixit social i, alhora, afavorir l’ús de la llengua catalana en les activitats que s’adrecen a la comunitat educativa.

5. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTARIS

5.1. Els recursos complementaris
Cal especificar els recursos de suport addicionals de què preveu disposar el centre i la manera com els utilitzarà; aula d’acollida, auxiliar o assistents de conversa, voluntariat, suport lingüístic i social…
? Determinar els recursos i els suports addicionals –aula d’acollida, auxiliar o assistent lingüístic, suport lingüístic i social, etc.- necessaris i descriure com es definiran i organitzaran les seves tasques d’acord amb les programacions i els projectes del centre

5.2. Les accions complementaries
Cal especificar la participació del centre en accions de col·laboració amb l’entorn i concretar-ne els objectius i actuacions previstes: Pla educatiu d’entorn, e-Twinning o altres accions d’internacionalització de l’educació.
. • Determinar i descriure les accions complementàries orientades a augmentar l’exposició de l’alumnat a les llengües objecte d’aprenentatge i vinculades a activitats educatives no formals o informals que impliquin la col·laboració amb altres institucions o entitats com ara les pròpies dels programes ERASMUS, e-TWINNING o d’internacionalització de l’educació, o les mobilitats i intercanvis amb altres centres

6. LA COMUNICACIÓ INTERNA I LA RELACIÓ AMB L’ENTORN
Concretar les actuacions que es duran a terme per assolir els objectius establerts: protocol de comunicació per a les reunions de pares i mares, criteris de continuïtat i coherència amb les activitats extraescolars.
• Estratègies i mecanismes previstos per garantir l’ús del català o de l’occità a l’Aran com a llengües vehiculars i d’aprenentatge normalment emprades en les activitats docents (ex. exposicions dels professors, material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, interaccions entre docents o entre docents i alumnes, reunions, informes i comunicacions). • Estratègies i mecanismes previstos per garantir l’ús habitual de la llengua catalana o de l’occità a l’Aran en les activitats administratives i en les comunicacions orals o escrites entre el centre i l’entorn, sens perjudici del que determinen els articles 16.4 i 16.5 de la Llei d’educació. • Estratègies i accions previstes per garantir una atenció personalitzada a les famílies que ho requereixin. • Accions escolars de dinamització lingüística i comunicativa que es duran a terme per incrementar el domini i l’ús de les llengües. • Determinar les llengües emprades en les activitats no docents i els protocols per traslladar als professionals encarregats de la gestió d’aquestes activitats (menjador escolar, activitats extraescolars, etc.) els usos lingüístics de l’escola i el seu valor educatiu. • Estratègies previstes per reconèixer i promoure l’aprenentatge de les llengües familiars dels alumnes d’origen estranger i la valoració del bagatge lingüístic i cultural diferenciat que aporten al centre escolar: mecanismes per a la incorporació d’aquestes llengües a l’àmbit escolar i adaptació, si cal, de la comunicació del centre amb les famílies.

7. LA FORMACIÓ I L’ACREDITACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT.
Concretar les formacions en centre i de centre a les quals es consideri oportú de participar l’acreditació dels coneixements lingüístics necessaris: participació en programes d’innovació pedagògica Avancem o Impuls de la lectura, programes de participació com l’Ara escric, participació en la xarxa de competències bàsiques.
El repte principal del docent de qualsevol disciplina acadèmica és garantir que els alumnes assoleixin els objectius que prescriu el currículum mitjançant la metodologia més rigorosa, eficaç i motivadora possible.
El projecte lingüístic ha d’especificar les accions orientades a garantir que el professorat tingui un bon domini de les llengües que imparteix i de les estratègies metodològiques que utilitza per garantir-ne l’aprenentatge a través de la planificació de la formació docent (de caràcter individual o en el marc de programes institucionals o projectes de centre), i els criteris per a la creació de llocs de treball específics amb perfil professional. Els tres perfils de l’àmbit lingüístic que els equips directius poden considerar d’acord amb els objectius del seu projecte lingüístic són: • Lingüístic en llengua estrangera (Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera: anglès, francès, italià, alemany) • Lectura i biblioteca escolar • Immersió i suport lingüístic