En el començ de la meva vida vaig sentir una afecció que ha encaixat amb el meu sentir d’artista: les nines.
Un bon dia el meu avi Sarriera vingué a donar-me una alegria amb la troballa d’unes nines que per la seva antigor podien ésser besàvies de les meves nines. I em diu: “Amb nines com aquestes, la teva besàvia hi jugava; la teva mare no va aconseguir-les.” Eren unes nines de fusta, articulades, amb la perruca pintada de negre i les galtes d’un vermell encès.