El dia de Sant Jordi vam cel·lebrar la diada sortint a la plaça on l’AMPA de l’escola tenia una parada de llibres, flors i roses.
Totes les classes ens vam preparar un recital de poesia que vam oferir a tot el poble que es va apropar a la plaça. Després ens van regalar lots de llibres per la biblioteca de l’escola. Cada cicle es va afanyar a obrir el seu paquet.
També vam poder esmorzar d’allò més bé amb pastissos fets per mares que contribueixen voluntàriament en l’organització de la Diada.
Els alumnes de cicle superior, vam recitar poesia d’autors coneguts com Josep Maria de Segarra, però també, alguns de nosaltres es va animar a escriure el seu propi poema.

LA ROSA VERMELLA I L’AMOR DEL CAVALLER
Una rosa molt bonica enmig del camp m’he trobat
i a la meva estimada li he regalat
ella molt contenta s’ha ficat
i a cada galta un petó m’ha donat
jo vermell m’he posat
i corrent m’he n’he anat.
Després amb un ram he aparegut
i quina sorpresa m’he endut!,
ja no hi era, no la trobava, no estava.
Surto de la casa i veig un drac que se l’emporta
jo el segueixo, que poca-solta!.
A la seva cova la porta,
se la vol menjar, m’haig d’afanyar!
abans que se la pugui empassar
amb l’entrepà del berenà.
Corro i corro sense parar
per a la meva estimada salvar
corro i corro sense parar
i penso què li podria passar!
entro a la cova del drac i sento un gran patac!
de cop tinc una espasa i un escut
per vèncer el gran drac caparrut.
Hem lluitat i hem lluitat i al final he guanyat
Gràcies a l’espasa i a l’escut
de seguida l’he vençut
a la meva estimada he salvat
i ella de mi s’ha enamorat.

Alexandra S.N.

SANT JORDI

En un poble molt bonic i petit,

Sempre hi ha una historia per a dir.

Tots estan dormint, tot està tranquil.

De sobte se sent un rugit.

És el drac temerós,

Que ve a empassar-s’ho tot!

La gent es desperta

Que ha passat?

és el drac?

Què li donarem per calma’l?

Potser un pastis

Ja li agradarà?

No. Li agrada la carn

Avui toca sacrificar.

La filla del rei s’haurà d’empassar.

Plors i laments

Hi ha al regne del rei.

Ella plora i plora sens parar.

Però sap que a ella li ha tocat.

Apunt de menjarse-la està,

Quan el cavaller Jordi

La ve a salvar.

Lluitant i lluitant amb el drac

Al final la llança li ha clavat.

De sobte un preciós roser a neixut.

D’on ha pogut néixer aquest roser

D’on la sang del drac ha caigut.

Llavors el  cavaller s’acosta tot corrent i

Una rosa li cull per la filla del rei.

Ara al poble, tothom surt.

Perquè el drac a fet caput.

Èrika B.G.