Música

Els nens i nenes de 1r i 2n van cantar aquesta cançó per la Castanyada.

Pet patum, pet patum,
pet fa la castanya
pet patum, pet patum,
foc castanya i fum. (x2)

La castanyera cou castanyes
Amb un bidó foradat
Poseu-me’n una dotzena
En un diari embolicat.

Pet patum, pet patum….

La castanyera abrigada
Porta un mocador en el cap
Cou castanyes i moniatos
Per a tots els vilatans

Pet patum, pet patum…

La castanyera no deixa
Que s’apagui mai el foc
Les castanyes ben calentes
S’han de menjar a poc a poc.

Pet patum, pet patum…

Els nens i nenes de 1r canten aquesta cançó tan maca:

Ratpenat picotell,
Quantes bales hi ha al castell?
Per caçar ratinyols
Corres tant com vols

Bala una, bala tres,
bala quatre, bala deu.
Ves-te’n tu, ves-te’n tu,
al pont de la Seu.

Els nens i nenes de 2n fan molta por ! Quan canten aquesta cançó.

dubi du ba…

Són els lletjos de la colla.
Tenen els ulls enfonsats,
la pell verda, encartronada
i els vestits esparracats.

Són uns éssers estrambòtics.
Tenen veus esbojarrades
i amb saliva llepissosa
diuen moltes bajanades.

Tinc tanta son que a les 5 tinc son.
Anem a fer non-non.

En un pot no hi pot
haver-hi hagut
vi bo del fort
sense un embut.

Un anyell, llanat, llanut,
de cap fins als peus, pelut.

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat.

Van voltant pel cementiris,
lletjos i desfigurats.
El posat de pocapena
i els budells secs i corcats.

Au, vigila,
vés amb compte.
Potser semblen poca-soltes.
Però el que busquen és carn fresca.
No t’hi apropis si fan gresca !

Les rates i ratolins
van rosegant els rosegons
que troben pels racons.

Duc com puc
un ruc tossut
a un duc rus
molt ric i ruc.

El mico maco compra coco.
Compra coco el maco mico.

En Pinxo va dir en Panxo
vols que et punxi amb un punxó,
i en Panxo va dir en Pinxo
punxa’m però a la panxa no!

Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica
va tenir 6 fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

Quin cantar més poca-solta !
Quin compàs més poc lluït !

sortim saltant de les tombes !
Mare meva, vull fer un crit !

Tinc tanta son que a les 5 tinc son.

Aquesta cançó del Monstre de Banyoles és molt divertida !

Ens ho diu la història d’un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones. Oi tant!
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se’ls endrapava com qui no menja res.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles, …

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles, …