El 23 d’abril, els catalans sortim als carrers i els omplim de gom a gom per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, el Dia del Llibre i la Fira de les Roses. Les roses, els llibres i les senyeres ocupen els carrers i les places d’arreu del país.

Es va proposar convertir aquesta data en festa per primer cop el 1436. Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre.

No va ser fins molts segles després però, que es va celebrar l’altra festa que avui dia s’associa amb el patró de Catalunya, el Dia del Llibre. Va ser l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés qui va proposar celebrar una festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya. El dia escollit va ser el 7 d’octubre.

Els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d’abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb la mort de Miguel de Cervantes i del dramaturg William Shakespeare. A més, Josep Pla, el 1981, també moriria en la mateixa data. La festa des d’un bon principi va contribuir decisivament a donar una bona empenta a la venda de llibres.

El moment més important de la festa és la representació de la llegenda del noble cavaller, heroi i salvador de princeses.