Hola, som la classe de 6èB, en aquest blog us explicarem les activitats que realitzem a les classes d´educació física de 6è.

LES PROVES DE COMENÇAMENT DE CURS

A començament de curs fem unes proves perquè el professor conegui el nostre estat físic. En fem tres, la de resistència, la de velocitat i la de força. La de resistència, consisteix a córrer una sèrie de temps, i així el professor comprova quant temps resistim corrent.
La de velocitat consisteix a córrer de punta a punta de la pista, i el professor calcula quan temps triguem en anar i tornar.
La de força consisteix a penjar-nos del pal de la porteria i el professor calcula el temps que aguantem sense tocar de peus a terra.

VOLEIBOL

El voleibol és un esport d’equip practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota
al camp contrari mitjançant volees per damunt d’una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista.
Regles bàsiques del voleibol
El camp de joc
El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d’amplada, dividit en 2 camps de 9×9 m separats per una xarxa d’alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones; altres alçades s’utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa. S’utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida inferior a la de futbol i més lleugera. Els partits es juguen al millor de cinc sets, i un set es guanya amb 25 punts, excepte el 5è joc que es guanya amb 15 punts anomenat tie break (aquest sistema de puntuació es va implementar l’any 2000). Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L’equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l’altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o algú comet algun error.

BÁSQUET

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d’introduir una pilota dins de la cistella defensada per l’equip contrari, amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari, tot respectant les regles del joc.

Principals regles del joc:
1. Pilota lleugera que es controla amb les mans.
2. Cal botar la pilota per a poder desplaçar-se.
3. No hi ha restriccions de possessió a un jugador.
4. No ha d’haver-hi contacte personal.
5. S’assoleixen punts a l’introduir la pilota en una cistella col·locada horitzontalment i elevada.

HANDBOL

L’handbol és un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips. L’objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l’introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s’utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament.

Regles bàsiques i estil de joc:

Les regles de l’handbol d’onze s’estandarditzaren el 1926 i foren la base per reglamentar l’handbol de sis. Aquestes regles solen ser modificades intentant millorar-les cada quatre anys, l’any olímpic.

L’handbol es juga amb una pilota esfèrica i els únics jugadors que la poden tocar amb els peus són els porters. Es pot avançar amb la pilota a les mans fins a un màxim de tres passes. A partir d’aquest moment el jugador disposa de 3 segons per a llançar, passar la pilota o botar. Si es bota la pilota, només amb una mà per cada bot, es pot continuar en moviment fins que es deixi de botar. A partir d’aquest moment es poden donar altres tres passes i obligatòriament s’ha de llançar o passar abans de vuit segons, ja que no està permès a un jugador botar de nou la pilota sense que aquesta toqui un altre jugador o la porteria.

En un atac típic, els jugadors porten la pilota fins la línia de 9 metres mitjançant les passades als companys i el bot de la pilota, i aleshores intenten batre al porter. Els defensors intenten recuperar el control de la pilota interceptant les passades o blocant els tirs amb els braços i les mans; tot i així, i a diferència d’altres esports, el contacte físic entre jugadors és molt continuat. El joc a l’handbol flueix lliurement, parant-se només quan la pilota surt del terreny de joc o quan l’àrbitre decideix que s’ha de parar. Després de cada pausa, es reinicia el joc amb una jugada específica. Si l’equip atacant no demostra una actitud ofensiva, se li xiularà ‘joc passiu’ i se li donarà la pilota a l’equip que defensava. No hi ha un temps definit per a xiular ‘joc passiu’ així que sol haver-hi controvèrsia ja que el criteri arbitral, en aquest cas, fa molt.

A diferència d’altres esports, a l’handbol les regles especifiquen la posició de cada jugador. S’identifiquen 4 categories principals: els extrems, que tenen com a funció obrir la defensa al màxim; els laterals i centrals, que s’encarreguen de defensar la zona central de l’àrea i de pujar la pilota als atacs; i els pivots que tenen com a objectiu defensar el pivot contrari i en atac obrir espais a la zona central de la defensa. Aquests són els jugadors de camp, per diferenciar-los del porter. A la vegada, algunes d’aquestes posicions se subdivideixen en els costats del camp en què juguen. Així, per exemple poden existir laterals drets o esquerres i extrems drets o esquerres. Encara que els jugadors acostumen a mantenir-se durant la majoria de l’estona en una posició, hi ha poques restriccions respecte del seu moviment en el camp.

TENNIS

El tennis és un esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consistent a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l’adversari no la pugui tornar.

TENNIS TAULA

El tennis de taula és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa. Consisteix a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, fent que boti en el camp contrari i de manera que l’adversari no la pugui tornar.

KORFBAL

El corfbol o korfbal és un esport d’equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d’una cistella. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l’àrea de joc es divideix entre les zones d’atac i defensa. El corfbol manté certes similituds amb el bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del ringboll suec (ringball en anglès) amb influències d’aquest.

BEISBOL

El beisbol és un esport que es juga amb un bat i una pilota entre dos equips amb nou jugadors cadascun. L’objectiu és aconseguir corregudes picant una pilota llançada per mitjà d’un bat i tocant una sèrie de quatre bases disposades als cantons d’un quadrat d’aproximadament 27,5 metres, anomenat “diamant”. Els jugadors d’un equip (l’equip atacant), s’alternen per batejar contra el llançador) de l’altre equip (l’equip defensor), que intenta evitar que aconsegueixin corregudes eliminant-los de diverses maneres. Un jugador de l’equip atacant es pot aturar a qualsevol de les bases i avançar més tard gràcies a la batada d’un company d’equip o d’altres maneres. Els equips intercanvien la posició atacant-defensora cada vegada que l’equip defensor aconsegueix tres eliminacions. Un torn al bat per cada equip és una entrada; els partits professionals es componen de nou entrades. L’equip amb més corregudes al final del partit és el guanyador.

El beisbol és un esport que es juga amb un bat i una pilota entre dos equips amb nou jugadors cadascun. L’objectiu és aconseguir corregudes picant una pilota llançada per mitjà d’un bat i tocant una sèrie de quatre bases disposades als cantons d’un quadrat d’aproximadament 27,5 metres, anomenat “diamant”. Els jugadors d’un equip (l’equip atacant), s’alternen per batejar contra el llançador) de l’altre equip (l’equip defensor), que intenta evitar que aconsegueixin corregudes eliminant-los de diverses maneres. Un jugador de l’equip atacant es pot aturar a qualsevol de les bases i avançar més tard gràcies a la batada d’un company d’equip o d’altres maneres. Els equips intercanvien la posició atacant-defensora cada vegada que l’equip defensor aconsegueix tres eliminacions. Un torn al bat per cada equip és una entrada; els partits professionals es componen de nou entrades. L’equip amb més corregudes al final del partit és el guanyador.
Havent evolucionat a partir de jocs de bat i pilota més antics, a mitjans del segle XVIII ja es jugava una forma primitiva de beisbol a Anglaterra. Aquest joc, així com el joc relacionat dels rounders, foren duts a Nord-amèrica per immigrants britànics i irlandesos, on es desenvolupà la versió actual del beisbol. Cap a finals del segle XIX, el beisbol era àmpliament considerat l’esport nacional dels Estats Units. El beisbol, a nivell professional, afeccionat i per a nens i joves, és popular a Amèrica del Nord, parts d’Amèrica Central i del Sud, el Carib i parts d’Àsia oriental. A vegades hom s’hi refereix com a hardball (“bola dura”), en contrast amb el joc derivat anomenat softball (“bola tova”).
A Nord-amèrica, els equips professionals de la Major League Baseball (MLB) estan dividits entre la Lliga Nacional (NL) i la Lliga Americana (AL). Cadascuna d’elles té tres divisions: Est, Oest i Central. Cada temporada, el campió de la Major League és determinat per unes finals que culminen en la World Series. Cada lliga contribueix quatre equips a les finals: els tres guanyadors de la temporada regular, més un equip wild card. El beisbol és el principal esport d’equip al Japó i Cuba, on el nivell més alt també està dividit en dues lligues: al Japó, la Lliga Central i la Lliga Pacífica, i a Cuba, les Lligues de l’Oest i de l’Est. A les lligues Nacional i Central, el llançador ha de batejar, seguint les regles tradicionals. En canvi, a les lligues Americana, Pacífica i les dues de Cuba, hi ha un desè jugador, el batejador designat, que bateja en lloc del llançador. Tots els equips d’alt nivell tenen un sistema de pedrera amb un o més equips de les lligues menors. Aquests equips permeten als jugadors joves desenvolupar-se, guanyant experiència al terreny de joc contra rivals d’habilitat similar.

Regles del joc

L’objectiu del joc és aconseguir més carreres que l’equip contrari. Una carrera s’obté quan un batedor completa una volta, havent trepitjat les 4 bases del diamant sense ser eliminat. La durada d’un partit és de 9 innings o entrades. Un inning s’acompleix quan els 2 equips han passat una vegada per l’atac i una per la defensa.
Objectiu del joc: Cada equip ha d’intentar aconseguir el màxim nombre de curses durant el partit. Una cursa s’aconsegueix quan algun corredor passa per sobre les tres bases, fins a la base de meta o casa, d’una en una o d’un sol cop. L’equip defensor ha d’intentar eliminar els jugadors de l’equip atacant perquè no aconsegueixin completar la cursa. Quan n’elimina tres, passa a ser atacant. Cada equip serà atacant i defensor nou vegades durant un partit.
El terreny de joc: El terreny de joc és una superfície a l’aire lliure en què destaquen un camp de gespa en forma de rombe i una zona de terra que l’envolta. HI trobem diferents zones: Camp exterior, Terreny nul, Àrea de llançament, terreny de falta, les banquetes i les quatre bases.
En la primera part de l’entrada l’equip visitant ataca (pren el torn al bat), i el local defensa (cobrint el terreny de joc). Quan en l’equip atacant queden eliminats (out) 3 jugadors, es canvien les posicions, i l’equip que defensa passa a atacar. Quan un equip ataca, cada jugador anirà a batre segons un ordre preestablert de l’1 al 9, amb l’objectiu de batar el més lluny possible la bola que els llança el pitcher (llançador) contrari per tal d’arribar a alguna base. Quan un equip defensa, cada jugador se situa en el terreny de joc segons la posició que li pertoca, disposat a eliminar els batedors o corredors contraris.

El batedor es converteix en corredor:
1. Batada fora de l’abast de qualsevol defensor, que li permet arribar a alguna de les bases.
2. El pitcher llança 4 ‘boles'(fora de la zona d’strike) o colpeja el batedor amb un llançament, fet que li dóna dret a avançar fins a la 1a base.
Zona de Strike És l’espai situat sobre la base meta (Home) i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor. L’àrbitre canta Strike quan el batedor passa el bat sense tocar la bola. També el canta si no el passa i la bola llançada passa per la zona de strike. L’àrbitre canta ‘bola’ a tot llançament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l’hagi intentat colpejar.
Formes d’eliminar (outs): 7.Strikeout. Quan el llançador aconsegueix 3 strikes sense que el batedor pugui tocar la pilota amb el bat, aquest queda eliminat.
1. Out (eliminació) forçat. Quan un defensor en possessió de la bola trepitja la base a la qual el corredor o batedor està obligat a avançar.
2. Out de fly (eliminació de vol). Tota pilota batada de globus i agafada en l’aire per qualsevol defensor elimina el batedor.
3. Out (eliminació) no forçat. Tot corredor que no està en contacte amb la base que li pertoca i és tocat amb la bola per un defensor queda eliminat.
Safe (corredor salvat):
Al contrari, sempre que el corredor arribi o torni a la seva base abans que el toqui el defensor amb la bola, es mantindrà en joc.

Vocabulari:
 Home Plate. Base meta (zona de batar).
 Bases. Coixinets situats en els angles del camp interior (1a, 2a, 3a).
 Pitcher. Llançador, defensa que llança la bola al batedor.
 Catcher. Receptor, director del joc defensiu de l’equip.
 Infielder. Defensor del camp interior (1B, 2B, 3B, SS).
 Outfielder. Defensor del camp exterior (LF, CF, RF).
 Strike. Llançament dins la zona de batar, o batada fallida.
 Bola. Llançament fora de la zona de batar.
 Strikeout. Batedor eliminat per strikes.
 Out. Atacant (batedor o corredor) eliminat.
 Safe. Atacant salvat.
 Error. Errada d’un defensor.
 Fair Ball. Batada bona, dins les línies del terreny vàlid.
 Foul Ball. Batada dolenta, fora de les línies del terreny vàlid.
 Rolling. Batada per terra.
 Fly. Globus, batada enlaire.
 Toc. Batada suau que deixa la bola morta a terra.
 Hit. Batada que permet arribar a una de les bases (sense error de la defensa).
 Homerun. Batada més enllà del límit del terreny, fet que permet recórrer les 4 bases.
 Carrera. Anotació dels atacants.
 Play (play ball). Inici o represa del joc.
 Time (time out). Suspensió temporal del joc, temps mort.
 Umpire. Àrbitre.
 Inning. Entrada, cada una de les 9 parts que conformen un partit.

Orígens
Hi ha proves que s’han practicat jocs amb un pal i una bola des dels primers albors de la civilització. Cultures antigues, a Pèrsia, Egipte i Grècia, van practicar jocs amb un pal i una bola per divertir-se i com a part de certes cerimònies. Jocs d’aquest tipus es van estendre durant l’Edat Mitjana per tot Europa i es van fer populars en variades formes. Els europeus van introduir jocs semblants a les seves colònies d’Amèrica cap al segle XV. Tanmateix, van ser considerats com jocs infantils fins al segle XVI.
Hi ha, malgrat la versió popular de l’origen del beisbol creat per Doubleday, nombroses referències als termes “baseball” i “bat-and-ball” es troben en documents dels primers anys del segle XVIII. [1] L’origen del beisbol en realitat hauria de ser definit com l’evolució del beisbol, car amb base en el que els historiadors del joc han vingut trobant, és una derivació del joc “stool ball” que data des de l’Edat Mitjana i, al seu torn, el “stool ball “prové de jocs rituals practicats en el món antic. La primera referència del terme “base ball” es dóna en 1744 poc menys de 100 anys abans que Abner Doubleday suposadament ho inventés a Cooperswton, Nova York el 1839.
En 1744 sorgeix a Anglaterra la primera evidència impresa del joc ‘Base Ball’ que va ser publicada en un llibre de passatemps infantils. Entre aquest any i 1796 sorgeixen diverses referències més sobre baseball a Europa donant compte d’un joc de petites dimensions jugat per nens i nenes. En 1796 es publiquen a Alemanya les primeres regles de “base ball” el que dóna compte de que, probablement, en aquest país ja es practicava el joc.

Desenvolupament als Estats Units
El joc emigra d’Europa a Amèrica entre mitjans i finals del segle XVIII portat pels colons anglesos que s’establien en el Nou Món. La primera referència de baseball jugant als Estats Units data de l’abril de 1778 registrada en el seu diari pel soldat George Ewing: “vaig fer exercici a la tarda i en els intervals jugar base.” El 1786, l’estudiant de Princeton, John Rhea Smith, esmenta en el seu diari que, “un bon dia, vaig jugar a basti ball (sic) al campus però vaig ser batut per error els catches i colpejant la pilota.” Posteriorment, el 1791, s’emet una prohibició al poble de Pittsfield Massachusetts per “preservar les finestres de la nova Casa de Juntes … cap persona, serà permesa de practicar els jocs anomenats Wicket, Cricket, Base Ball, Football, Cat, Fives o qualsevol altre joc de pilota, dins d’una distància de 80 iardes de la referida Casa de Juntes.”
De totes maneres és a partir de la llista de regles publicades per Alexander Cartwright el 1845, conegudes com les Knickerbocker Rules per ser les aplicades per l’equip Knickerboker Baseball Club de Nova York, que es va establir i va evolucionar la forma moderna del joc.[1] No fou fins l’any 1858 quan s’organitzà a Nova York una assemblea amb vint-i-cinc clubs que fixà les bases definitives del reglament d’aquest esport.
Ràpidament esdevingué popular als Estats Units, on es creà, l’any 1871, la National Association of Professional Baseball Players, i, l’any 1901, l’American League. Aquests organismes promogueren i organitzaren les grans competicions nacionals de clubs professionals. Actualment, als Estats Units s’organitzen en les anomenades Major Leagues, les Minor Leagues i les lligues universitàries. Entre els clubs més destacats del planeta podem esmentar els New York Yankees, Saint Louis Cardinals, Philadelphia Athletics, New York Giants, Washington Senators o Pittsburg Pirates.
El beisbol es propagà per Amèrica Central, especialment a Mèxic, Cuba o la República Dominicana, i al Japó, on és un esport molt popular, rivalitzant amb altres esports com el futbol. També es propagà per Amèrica del Sud, principalment pels països banyats per Carib. A Europa fou introduït pels soldats nord-americans durant la Primera Guerra Mundial (1918), i és practicat a diversos països, destacant Itàlia i els Països Baixos, tot i que mai ha esdevingut un esport de masses.

El beisbol a Catalunya
Article principal: Història del beisbol a Catalunya
A Catalunya fou introduït el 1923 pel periodista Agustí Peris de Vargas, que l’importà de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador. Els primers clubs sorgiren a Barcelona, entre ells el Català BBC[2], la Sociedad Hispano-Americana de Base-Ball[3], el Canadenc (format pels empleats de l’empresa la Canadenca), l’Universitari i el Futbol Club Barcelona. El 1940 aparegueren l’Hèrcules de les Corts, el RCD Espanyol i el 1951 el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d’Espanya que fou guanyat per l’Espanyol de Barcelona, derrotant a la final l’Amèrica de Madrid. A partir dels anys 50, l’esport s’estengué per diferents localitats catalanes, destacant Cornellà, Viladecans, Gavà i Sabadell.
El Club Beisbol Viladecans va ser un dels pocs clubs de beisbol que va sobreviure els difícils anys de la fi de l’època daurada d’aquest esport a Espanya a la vora de 1970. Amb la introducció de canals múltiples a la televisió l’augment massiu de l’interès del públic en la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol va eclipsar altres esports d’equip. Com a conseqüència molts clubs de beisbol catalans no varen poder competir i varen desaparèixer. El CB Viladecans es convertí durant els anys 80 i 90 en el club més destacat de l’estat, pràcticament imbatible i amb un rècord de títols consecutius difícil d’igualar.
Estratègia i tàctiques
Moltes de les decisions estratègiques abans i durant els partits de beisbol giren al voltant d’un fet fonamental: en general, els batejadors dretans tendeixen a tenir més èxit contra llançadors esquerrans i, encara més, els batejadors esquerrans tendeixen a tenir més èxit contra els llançadors dretans.[4] Un entrenador amb diversos batejadors esquerrans a l’alineació habitual que sàpiga que el seu equip s’enfrontarà a un llançador inicial esquerrà pot respondre fent començar un o més dels substituts dretans de la plantilla de l’equip. A les entrades finals dels partits, a mesura que entren en joc els llançadors i batejadors substituts, els entrenadors rivals sovint faran molts canvis, intentant crear combinacions favorables amb les substitucions: l’entrenador de l’equip defensor intentarà crear combinacions en què el llançador i el batejador fan servir la mateixa mà, mentre que l’entrenador de l’equip atacant intentarà crear combinacions en què facin servir mans diferents. En un equip que es trobi per davant al marcador a les últimes entrades, un entrenador pot retirar un jugador titular (especialment un que probablement ja no tornarà a batejar) per posar-hi un jugador de camp més hàbil.[5]
Tàctiques ofensives i defensives
El primera base rep un llançament de pickoff, mentre el corredor es llança de nou a la primera base.
La decisió tàctica que precedeix gairebé cada jugada d’un partit de beisbol implica la selecció del llançament. Entre l’àmplia varietat de llançaments que es poden executar, els quatre tipus bàsics són la recta, el canvi de velocitat i dos llançaments trencants: el llançament de corba i el llançament lliscat.

Els jocs de mancala es poden classificar depenent de les seves regles i el seu tauler:
 Jocs amb sembra encadenada
 Jocs d’un cicle.
 Sembrem des del forat següent a l’inicial i continuem pel darrer
 Sembrem al forat inicial i continuem pel següent del darrer
 Jocs de dos cicles.
 Amb captura de llavors
 Amb reintroducció de les llavors
 Amb forats de canvi de sentit
 Jocs amb sembra simple
Sembra simple
Vol dir que s’agafen les llavors (peces) d’un forat (casella) i es van desant una per una seguint un circuit predeterminat. Quan s’acaben les llavors s’acaba el moviment.
Sembra encadenada
Vol dir que es fa una sembra simple i, segons les condicions en què s’acaba, s’agafen les llavors del darrer forat (o l’immediatament posterior) i es torna a sembrar, i així es va fent fins que en acabar una sembra no es deixen de donar les tals condicions.
Un cicle
Indica que hi ha un sol cicle o circuit compartit per tots dos jugadors, de manera que quan fan les seves sembres passen pels mateixos forats.
Dos cicles
Indica que hi ha dos cicles o circuits, de manera que cada jugador sembra només per un d’ells.
Distribució
La distribució tradicional dels jocs de mancala es limita a l’Àfrica, el sud i el centre de l’Àsia, el Carib i algunes parts de Sud-amèrica.
També n’hi ha a Oceania a la part occidental de l’illa de Nova Guinea, majoritàriament degut a la política de colonització feta pel govern indonesi i a les illes Mariana (portats pels espanyols des de les Filipines). A part, n’hi ha un de jugat al segle XIX a la zona del Bàltic, que encara es manté a la part oriental d’Alemanya. Possiblement també n’hi ha de jugats a Bòsnia i a altres zones de l’antic imperi otomà.
Etimologia
Hi ha una certa discussió sobre com s’ha d’escriure el mot mancala, si amb c o amb q.
L’origen del mot és àrab i prové de l’arrel nql (naqala), que vol dir moure. Hi ha diversos jocs de mancala àrabs que es diuen simplement així, manqala.
Les lletres c i q, en transcriure de l’àrab, representen sons diferents. La c el so ca i la q un so gutural. El so original àrab és aquest darrer.
Tanmateix el Termcat va acceptar aquesta paraula a la seva neoloteca com a mancala.

A continuació uns presentem el diari d’Educació Física de  4 rt  de l’escola l’Eramprunyà.

10 bones raons per estirar

9 02 2009

1.- Prevenir lesions.

2.- Incrementa la flexibilitat dels músculs i dels tendons.

3.- Augmenta la resistència.

4.- Millora el rang de mobilitat.

5.- Estimula la son.

6.- Alleugereix el dolor muscular.

7.- Augmenta la sensació de benestar.

8.- Disminueix les molèsties o dolors d’esquena.

9.- Millora la circulació.

10- Ajuda a la recuperació post-exercici.

El millor moment per estirar es quan els músculs encara estan calents, ja sigui després de l’exercici o després d’una activitat d’escalfament.

I recorda: cada un dels moviments d’estiraments cal mantenir la posició durant 20 segons com a mínim.

Quadríceps	Bessons	Isquiotibials	Abductors

Els orígens del korfbal es troben més en la recreació que en l’esport d’alt nivell.
El korfbal es va originar a Holanda a començaments del s. XX.
Nico Broekhuyzen, professor d’Amsterdam, va elaborar la idea del joc en un curs d’estiu impartit a Suècia, on va determinar les regles. Posteriorment ho va reglamentar, codificar i institucionalitzar.
Encara que la forma primitiva del korfbal fos importada de Suècia pel seu creador i fundador, es pot establir que el korfbal és d’origen holandès, doncs durant els seus gairebé 100 anys d’història el joc va evolucionar fins a convertir-se en un esport reconegut a Holanda i, posteriorment, fora d’aquest país.
El korfbal ha anat experimentant una evolució en les normes i en l’estructura de joc, com ha succeït també en altres esports.
És històricament un esport d’exterior (outdoor) (1902), i el joc original es fonamentava en 3 seccions de joc: una de defensa, una intermèdia i una d’atac.
Més endavant va aparèixer l’inicialment anomenat micro-korfbal, una adaptació a 2 seccions en sales interiors (indoor) (1952), on es va suprimir la intermèdia, guanyant el joc en velocitat i vistositat. El micro-korfbal inicial va passar posteriorment a ser l’actual korfbal, practicat tant en camps a l’aire lliure, de dimensions majors, com en pistes cobertes.
En 1903 es va fundar la primera associació: l’Associació Holandesa de korfbal (DKA).
En 1920 es va estendre a Bèlgica des d’Holanda, fet que converteix a aquests dos països en els pioners en la seva pràctica, i actualment són els clars dominadors en les competicions internacionals. Avui en dia, el número aproximat de practicants que hi ha a Holanda és de 100.000.
La seva expansió europea comença en 1946 per Anglaterra, França i Alemanya i, gairebé simultàniament, en les Antilles Holandeses, Índia, Indonèsia, Xina Taipei i altres països de la zona asiàtica, així com posteriorment en Austràlia i Estats Units d’Amèrica.
En 1933 es funda la Federation International de Korfbal (FIK), que en 1982 passa a ser la International Korfball Federation (IKF)
El korfbal té federacions en diversos països agrupades en la IKF, i va ser reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) -essent esport d’exhibició en els Jocs Olímpics d’Amberes (1920) i en els Jocs Olímpics d’Amsterdam (1928).
Cap els 70 s’introduí el korfbal a Portugal i alhora a Espanya.
Marbella (Màlaga) va ser on es va iniciar la pràctica a Espanya amb un considerable número de practicants. Posteriorment es va estendre cap a altres zones i amb el transcurs del temps va decaure la pràctica.
Catalunya va ser la comunitat autònoma on va arrelar i és on en l’actualitat se situen la majoria de clubs i entitats. Terrassa va ser la ciutat pionera en la seva pràctica a començaments dels 80.
El 1982 es va fundar l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal (ACPPK).
El korfbal va ser reconegut el 1990 per la Secretària General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
L’ACPPK va crear el 1999 la UCK (Unió Catalana de Korfbal), que te el reconeixement de pre-Federació Esportiva Catalana i actualment és la que manté les relacions amb la IKF i confecciona les seleccions catalanes en diferents categories per a participar als campionats internacionals de seleccions nacionals.
El 2003 es celebrarà el centenari del korfbal i el campionat del món a Holanda.
El korfbal es projecta cap al futur i espera participar aviat en els Jocs Olímpics.

1. Les regles són les mateixes per a tots. Les respectaré i vetllaré per que els altres companys les respectin.

2. Respectaré als companys, els animaré en tot moment, felicitant-los quan facin una bona acció, ajudant-los quan ho necessitin i fent-los saber amb correcció quan una cosa que han fet no m’ha agradat. També acceptaré quan un company em corregeix i m’ajuda, i li agrairé el gest com quan em diguin que ho faig bé.

3. Sense adversari no hi ha joc, l’he de respectar perquè ell vol aconseguir el mateix que jo: guanyar. La rivalitat només existeix mentre dura el joc i s’acaba quan aquest s’atura. No riure ni menysprearé als rivals que han estat poc encertats en alguna acció del joc o es lesionen.

4. Ajudaré a l’adversari lesionat i no m’aprofitaré de la situació per aconseguir un avantatge. Si l’adversari no respecta el reglament, li ho faré saber, i si no rectifica, avisaré al jutge. Si un adversari reconeix el seu error i es disculpa, li acceptaré les disculpes. Si l’adversari és molt inferior, no l’hem de despreciar ni aprofitar-nos de la situació.

5. L’àrbitre o jutge s’encarregarà de fer complir les normes a tothom per igual, però, és humà, com jo, i es pot equivocar. Per això respectaré les seves decisions i no les reclamaré amb insistència ni m’enfadaré encara que vegi que s’ha equivocat clarament. Sempre que pugui l’ajudaré en la seva tasca, si li facilito la feina, s’equivocarà menys cops i tots podrem estar més a gust en el joc.

6. Si veig que l’àrbitre o jutge s’ha equivocat, al final del joc li demanaré explicacions, ell em justificarà i raonarà perquè ha pres la decisió, i si reconeix que s’ha equivocat i em demana disculpes, les acceptaré.

7. Tractaré bé tot el material i instal·lacions, encara que les coses no em surtin com a mi m’agradaria, dons aquests elements no en tenen cap culpa, i si els trenquem s’hauran de pagar.

8. El mestre (o entrenador) sempre podrà ajudar-me a millorar i a aprendre noves coses de jocs i esports si estic atent al que diuen, per això els escoltaré i els respectaré.

9. Si hi ha públic, em de respectar les seves opinions, encara que no coincideixin amb les nostres. Si fem de públic, podem animar a qui vulguem sense ofendre i mai riurem de l’equip derrotat.

La campanya fair play va ser en gran mesura el resultat indirecte de la Copa del Món de la FIFA de 1986 a Mèxic, quan el gol de mà de Diego Maradona va provocar la cèlebre reacció de l’entrenador anglès Bobby Robson. Des de llavors, la campanya ha rebut el suport incondicional de l’antic President, João Havelange, i l’actual president de la FIFA Joseph S. Blatter. Blatter.

A fi de donar una major difusió al joc net, la FIFA va concebre un programa que va transformar una noció general en un concepte simple i fàcil d’entendre (un codi de conducta) que podia ser reconegut i acatat tant pels jugadors com els aficionats.

L’esportivitat té un paper fonamental en el futbol i cal aplicar-la en tots els àmbits de l’esport, en particular en les activitats infantils. Els nens necessiten créixer envoltats de valors sòlids i, com el futbol és un esport d’equip, la seva pràctica els ajuda a comprendre la importància que tenen la disciplina, el respecte, l’esperit d’equip i l’esportivitat, tant en l’esport com en la vida.

La Campanya Fair Play de la FIFA està representada pel lema “Jo joc net” ( “My Game is Fair Play”).

Passeu l’estona amb nosaltres i us proposarem entendre, valorar, participar i disfrutar amb la nostra àrea.

Ens encanta l’Educació Física i ens la prenem molt en serio. No és “gimnàstica” com diuen alguns. No és una assignatura “maria” com diuen altres. No és un pati vigilat com es pensem encara alguns.

L’Educació Física és l’àrea que més agrada als alumnes, la que més forma a nivell humà i la que contribueix en el major grau a l’assoliment de les Competències bàsiques.

A l’Educació Física es valora per sobre de tot l’actitud, l’esforç, la cooperació i el treball d’equip, el fair-play, el respecte, la participació, el progrés personal i l’autoimatge i autoestima.

És l’àrea on tothom hi pot trobar el seu lloc, el seu moment d’èxit i les seves estones d’alegria i diversió.

– És un element socialitzador i que afavoreis la cohesió social

– Promou hàbits saludables i millora la qualitat de vida

– Permet el desenvolupament motor equilibrat

– Ensenya la manera de viure i gaudir del lleure

– Intervé en la construcció de la intel·ligència humana i ajuda a prendre decisions

– Afavoreix la comunicació corporal

A continuació us presentem el nostre diari de classe. Inclou totes les activitats i esports que em treballat a les classes.

Esperem que us agradi!!