El dia 17 de maig de 2018 vam anar al Pavelló Nord a fer una activitat que tractava de jugar a bàsquet en cadira de rodes.

Al principi de tot un noi que es diu Sergio ens va fer una reflexió sobre la inclusió. Ens va explicar que la gent que té una malaltia o una lesió no són tan diferents. Les paraules “discapacitat” o “minusvàlid” no haurien d’existir perquè aquelles persones no són menys discapacitats que nosaltres. Nosaltres vam arribar a la conclusió que tothom té una mini “discapacitat” perquè ningú sap fer-ho tot. També hem arribat a saber que tothom és diferent i té dret a fer el que vol.

Després de tota aquella xerrada vam començar a fer els jocs. Primer vam fer 4 varietats del joc d’atrapar.  Al principi no era un joc inclusiu, és a dir hi havia gent que no va jugar gaire. Després vam fer variants del joc i cada vegada eren més inclusives. Després vam fer el joc de l’Stop on tot va ser bastant inclusiu. Quan vam acabar ens vam separar en 4 grups i vam fer el joc de les 10 passades. Seguidament vam fer un partit de bàsquet on mitja pista era dels que van amb cadira de rodes i l’altra meitat era pels que no anaven amb cadira de rodes.  En acabar el joc de l’Stop, vam fer unes quantes preguntes al Sergio i al Carles.
Vam acabar  l’activitat amb una visió molt diferent de la vida d’aquelles persones i amb una reflexió molt gran .